REDACCIÓ
Es tracta d’una de les malalties que mantenen eamb ‘l’ai al cor’ a una gran part de la població mundial, però en particular a tots els xinesos.
El brot de ‘coronavirus’ que ja ha deixat centenars de morts arreu de la Xina, arribant a esdevenir epidèmia mundial i que ha acabat obligant a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha declarat l’alerta sanitària mundial està afectant també a les comunitats xineses del nostre territori.
Però, estan disposades a parlar? Des del nostre digital ens hem intentat posar en contacte amb les diferents persones que viuen a la ciutat de Tarragona, però amb totes amb les que hem parlat, han declinat realitzar declaracions i exposar-se a l’opinió mediàtica, però sense al·legar cap motiu.
L’estrany cas de l’Associació Mu Dan
En primer lloc hem intentat posar-nos amb contacte amb alguna de les associacions xineses, registrades al web de l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta de Mu Dan Associació d’Amics de la Xina, on al web municipal apareixen les dades i un telèfon de contacte. En trucar i identificar-nos, sense donar-nos cap mena d’explicació, ens pengen la trucada.
Procedim a trucar al consistori, explicant el cas i ens asseguren que el fet que apareguin al web municipal, no és fet ni cap garantia que les associacions estiguin en actiu. “És més, només truquen quan necessiten algun tipus de subvenció municipal, però poden passar anys sense que contactin”, ens assegura una font municipal.
Hermetisme amb el Coronavirus
Cansats de no obtenir resposta per part de la comunitat xinesa via telefònica, decidim sortir al carrer. A Tarragona hi ha centenars de negocis, establiments i comerços regentats per famílies d’origen xinés que formen part de la nostra vida diària. Entrem en un conegut establiment comercial del centre de Tarragona, preguntem per com estan vivint la situació, allunyats del seu país de procedència.
Cap dels contactats per aquest mitjà ha volgut exposar-se a l’opinió pública de Tarragona
Però en el moment en el qual ens identifiquem com a periodistes, ens diuen que no se saben expressar prou bé i declinen l’oportunitat de donar la seva opinió al respecte, només ens asseguren que confien al 100% amb la gestió que està realitzant el govern xinès i que estan molt preocupats amb la situació.
No ens donem per vençuts i ho seguim intentant en altres establiments, però amb la mateixa resposta. Cal advertir que els prejudicis de l’hermetisme d’aquestes comunitats asiàtiques, sobretot amb el fet d’exposar-se als mitjans ja ens era conegut, però en una situació com aquesta, ens genera molts més dubtes sobre si, realment, hi ha algú que no els deixa parlar i tenen por a exposar-se. Malgrat tot, és una realitat que viuen amb l’angoixa al cor, amb l’esperança de no rebre mai aquella trucada fatal.
REDACCIÓ
