El Constitucional tomba la llei catalana de lloguer

El 2020, Catalunya aprovava una llei que buscava limitar el preu dels lloguers com una forma de trobar l’equilibri entre els interessos patrimonials de l’arrendador i la funció social de l’habitatge, juntament amb el dret d’accés a tots els ciutadans.

Aquest divendres, el Tribunal Constitucional decidia anul·lar part d’aquesta Llei, considerant que “s’immiscia en competències de l’Estat en matèria civil per regular les bases contractuals”, segons la sentència. Pablo Casado va ser qui, en el seu moment, va presentar el recurs, titllant la legislació catalana en matèria d’habitatge d'”un atac a la propietat privada, als futurs arrendataris i als llogaters”.

A priori, aquesta sentència no s’aplica a aquells contractes d’arrendament realitzats fins ara, detallant que “els contractes d’arrendament d’habitatge signats amb anterioritat al moment de la present resolució es mantenen en els seus termes”, sinó que es planteja com una acció ‘a futur’. Una cosa relativa, si tenim en compte que poden existir contractes de lloguer amb clàusules subjectes a aquesta llei. Però, de totes maneres, com afectarà tots aquells que vulguin llogar un habitatge a partir d’ara?

La sentència estableix que l’Estat serà l’encarregat de regular el preu dels lloguers i, per tant, Catalunya abandona el sistema de zones de preus tensades, en què es regulava el cost de l’arrendament a municipis que superaven la mitjana a Catalunya. D’aquesta manera, a partir d’ara se li cedeix la potestat d’establir les bases de les obligacions contractuals, suprimint la possibilitat de congelar o rebaixar mensualitats per sobre de la mitjana que a la resta de la comunitat autònoma.

En conclusió, aquesta sentència, que atribueix el nou paper de l’Estat a la recerca d’una “garantia estructural del mercat únic”, deixa anar el preu del lloguer sense cap mena de límit, deixant al descobert ciutadans que ja s’enfronten a una pujada de preus rècord en l’àmbit mundial, segons declarava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

PUBLICITAT
P