REDACCIÓ
El ciberassetjament ha augmentat de forma espectacular. Sembla tractar-se d’una moda amb conseqüències nefastes. Cada vegada són més els menors connectats sense supervisió i això fa que les xifres de ciberassetjament pugin.
El ciberassetjament és una conducta agressiva, degradant, intencional i repetitiva a través de dispositius tecnològics que es dóna en qualsevol lloc ia qualsevol hora del dia pel que té una difusió completament massiva.
En 2017, últim any en què es van demanar dades, es van donar 81.307 casos de ciberassetjament denunciats. Andalusia, Madrid i València són les comunitats que lideren aquest desafortunat rànquing.
El delicte que més es reprodueix aquests dies és el ciberbullying, l’assetjament escolar traslladat a les xarxes socials. És un dels tipus d’assetjament que més està pujant actualment. Tant és així que, a Espanya, s’ha posat des de principis d’estiu un protocol per avisar els pares i als menys de com han d’actuar davant d’una situació de ciberbullying.
Les dades són aterridores. Set de cada 10 alumnes diuen que l’ha patit. 529.000 nens d’entre 8 i 13 anys són víctimes. Només consten 2.286 denúncies i això passa perquè el 40% dels menors es connecta a Internet sense la supervisió d’un adult i gairebé el 50% dels nens de 11 anys ja compta amb un dispositiu mòbil o amb accés a les xarxes socials.
Quines són les seves característiques?
El ciberassetjament es caracteritza per l’anonimat de l’assetjador. Aquest sol estar en l’entorn de la víctima, pot pertànyer fins i tot a la mateixa escola, i sol buscar els ‘orfes digitals’, és a dir, aquests menors que tenen accés a Internet sense la supervisió d’un adult, pertant són molt més vulnerables.
Com detectar-ho?
Per detectar si un menor o adult està patint ciberassetjament cal prestar atenció als senyals. Aquestes són ansietat, tristesa, problemes digestius i alteracions del son. Si és un menor possiblement no vulgui anar a l’escola i si és un adult probablement no vulgui treballar.
Per aconseguir que un nen ho expliqui, sobretot no hem de pressionar, cal demostrar confiança, autoritat i posar en coneixement del centre educatiu.
Com aturar-lo?
Cal denunciar-ho a les autoritats ja que a Espanya s’està posant en marxa una retirada de vídeos d’ciberassetjament, un projecte de llei que encara s’ha d’estudiar però cas de denunciar i que es provi el delicte és possible retirar-lo de les xarxes socials.
Existeixen telèfons contra l’assetjament. L’any passat van rebre gairebé 13.000 trucades.
Com evitar-ho?
L’Institut de Ciberseguretat ha donat unes pautes per evitar-ho. Aconsella que cal evitar que els nens de 0 a 2 anys estiguin en contacte amb les pantalla; a partir dels 3 fins als 5, sempre acompanyat per un adult i supervisant el que consumeixen; entre els 6 i els 9, limitar el temps i deixar-los espai però orientant-los com utilitzar les xarxes socials; i dels 9 en endavant deixar-los el seu espai però revisar sempre l’historial que ha consumit el menor.
