DÍDAC NADAL: Tarragona políticament sembla l’aldea d’Astèrix i Obèlix

La situació política de Tarragona sembla que cada vegada és més complexa, tal com ens admet Dídac Nadal, el nou regidor de Comerç del govern municipal. Conversem amb ell i analitzem tots els temes d’actualitat que afecten Tarragona i la seva entrada a l’executiu de Pau Ricomà, reconeixent que se sent “identificat” i que és més “anticapitalista” que la CUP. Ens parla d’optimisme comercial en una ciutat que veu com “obren més comerços dels que tanquen” i no es mulla sobre quin serà el seu futur polític, tot i que admet que “farà un pas al costat” si Agustí Mallol acaba sent candidat de Junts a Tarragona.

Ja fa cinc mesos que va entrar al govern, quin balanç en fa?
Si li soc honest, la intensitat de treball ha estat tan ‘bèstia’, que no he estat capaç de reflexionar de tot el que m’ha passat fins avui. Li soc honest. A mitjans de juny entrem al govern, fem l’anàlisi de com estava la regidoria de Comerç. Vostè sap que un dels meus objectius personals van ser els ‘Bons Comerç TGN‘. Vam aconseguir activar tot aquest equip, al qual agraeixo el seu esforç i treball. La realitat és que en dos mesos ha sortit una campanya de bons, acompanyada d’una programació d’una sèrie d’activitats, de la qual em sento molt orgullós. Però no ens enganyem, aquesta feina la vam fer durant juliol, agost i setembre. A l’octubre vam llençar la campanya, i ara ens ve a sobre el ‘Black Friday’ i Nadal. Tot això acompanyat de la dinamització de la zona comercial del centre de la ciutat, amb els talls de carrers i la programació d’actes.

Més enllà d’aquest balanç, vostè s’identifica amb aquest govern municipal ‘d’esquerres’ i anticapitalista, amb les dues regidores de la CUP?
Escolti, el primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet. Tenim pressupostos, intervencions, burocràcia, tràmits administratius i uns recursos molt i molt limitats. La política local és més semblant a la gestió d’una comunitat de propietaris que no a la de la Unió Europea. Les ideologies em semblen fantàstiques totes, però hem de tirar endavant el dia a dia de la ciutat.

El regidor de Comerç, Dídac Nadal a la plaça Verdaguer

Però hi ha polítiques de la CUP que xoquen directament amb les del seu partit
Com quina?

Per exemple la Budellera.
Però també xoquem amb ERC. Torno al mateix. No és una tesi filosòfica, és una decisió en concret. Per part meva l’únic que he demanat sempre, i la meva formació és urbanística, és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat i que aquests s’ajustin als estudis de creixement de població que ara existeixen. Això és perquè a vostè no li costi el lloguer un ull de la cara i evitar que la gent de Tarragona marxi a altres poblacions a viure. Jo no és que sigui pro Budellera, sinó que dins de la meva especialització en l’urbanisme tinc molt clar que els àmbits molt petits on ara resideix gent serà complicadíssim que es pugui tirar endavant i jo el que demano és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat. Simplement, vull que algú que en sàpiga em digui per on creixerà Tarragona en els pròxims vint anys.

El primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet.

I pel que fa al nou POUM?
Per mi és bàsic que disposem dels informes previs per poder impregnar-nos d’aquelles bases per saber exactament què és el que hem de plasmar dins del nou projecte del pla urbanístic.

Per on s’ha de cosir Tarragona, per acabar amb la complexitat urbanística?
Tots els plans que es facin han de tenir en compte els plans d’habitatge que acompleixi els requisits que siguin aptes per a la majoria de la gent. Això implica que sigui un preu assequible, precisament per evitar que la gent marxi a altres poblacions. Hem de tenir la capacitat per mantenir als tarragonins a la ciutat, on ells treballen i volen residir, perquè puguin fer els seus plans i mantenir les seves famílies. Jo no soc el regidor de Territori, no soc el que està organitzant aquest pla, però crec que primer, abans de fer res, necessitem informes. Perquè realment els informes que teníem abans, ara no són vàlids per un escenari postpandèmic.

Vostè s’identifica amb aquest govern municipal?
Evidentment que formo part d’aquest govern i m’identifico. Jo tenia una proposta personal quan em vaig presentar, que no és la que presentaven el PSC, ERC, ni la CUP. És la que presentava el meu grup municipal. És una llàstima perquè m’hagués agradat tirar-la endavant -i cada dia que passa pensa que encaixa més aquella proposta- però la gent va votar el que va votar i el resultat és el que és i tinc respecte absolut a les majories, només faltaria.

Per tant, aquest projecte inicial del seu grup ha canviat, arran d’entrar a governar?
No vaig guanyar les eleccions (riu). Vostè volia un titular, potser és aquest. Dídac Nadal no va guanyar les eleccions.

No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Però això la gent ja ho sap (rialles).
Ja. Així i tot, jo no guanyo les eleccions, és evident que la gent no aposta pel meu programa i ara l’únic que puc fer és assumir les responsabilitats que la vida m’ha posat al davant. En aquest cas, la regidoria de Comerç. Doncs 24 hores pendent d’aquesta regidoria, dels Mercats de la ciutat, del Palau de Congressos i de les Fires. Aquesta és la meva responsabilitat. No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Vizcarro i Nadal en un moment de l’entrevista

Què és el que va canviar doncs des que va sortir en roda de premsa, quan els comuns van tombar la seva entrada al govern, per acceptar la proposta i entrar?
Doncs tal com vaig dir en aquell moment se’ns plantejava un decàleg i nosaltres estàvem totalment d’acord, però volíem conèixer la seva forma de treball. Van avançar aquelles dates, es va produir aquella roda de premsa, va haver-hi aquell ‘desacord’. Recordi que sobre aquell ‘desacord’, el nostre grup municipal el que fa és mantenir el nostre suport a l’alcalde Ricomà i al seu govern, però necessitàvem detalls d’aquell encaix. Durant els mesos posteriors, aquell encaix es va acabar de detallar i, des del meu grup municipal es va decidir que s’entrava al govern.

I què s’han trobat?
Miri, quan jo entro en un govern on hi ha un alcalde i uns altres regidors, a partir d’aquell punt d’inflexió, identifico quina és la meva funció, en aquest cas Comerç, Mercats i Palau de Congressos. Doncs jo li dic el que m’he pogut trobar allà. La resta és que entro en un govern i he de defensar la seva tasca. I això són coses que, almenys amb la meva formació i la meva cultura són així. He entrat en aquest govern i seré molt lleial. Vagi per davant i per sobre de tot.

Li pregunto d’una altra manera, què s’ha trobat a la seva àrea?
Hem impulsat una manera diferent de treballar. Potser la meva empremta i la meva forma de treballar és diferent de la resta. A la gent li pot agradar més o menys això. A la regidoria de Comerç, he intentat traslladar quina és la meva empremta. Honestament, em fa la sensació que hi ha hagut bona rebuda i que hem donat impuls amb una activitat que està donant una sèrie de resultats de les que jo em sento molt orgullós, també de tot el meu equip. Des dels Bons Comerç, Mercats, Palau de Congressos… Si entro a mitjans de juny i al setembre som capaços de treure una campanya, deixant sense vacances a tots els tècnics i a l’equip humà, és positiu. Estem molt contents i s’estan veient aquests resultats positius.

Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot.

La sensació que té la ciutadania és que aquests ‘Bons Comerç TGN han arribat molt tard.
Jo crec que aquesta és una pregunta molt tarragonina (rialles), des d’una òptica una mica trista, però el que podem dir és que finalment han arribat i que han estat un èxit. Un èxit per part de la rebuda que han tingut en la gent i en els comerços que s’han adherit. També destacar que amb els talls de carrer pels esdeveniments que hem impulsat -soc amant dels talls de carrers- també han estat ben rebuts per la ciutadania. Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot. També durant el ‘Black Friday’ i la campanya de Nadal. Crec que hem de ser una mica més feliços, gaudir de la campanya, si ha estat positiva i veure quines sorpreses ens prepararà per a l’any que ve la regidoria de Comerç.

Però mentrestant hi ha hagut comerços que han tancat. Si aquesta campanya hagués arribat una mica abans es podrien haver salvat?
Aquesta també és una reflexió molt tarragonina. Jo tinc a la meva tieta que només em va dient tots aquells comerços que han tancat. I jo sempre li dic: “I tots aquells que han obert?”. És important remarcar-ho i hem de ser una mica optimistes. Sí que hi ha hagut comerços que han tancat, però darrerament han obert noves coses. Crec que han obert més comerços dels que han tancat.

Però en quines zones? Perquè estem veient com al Barri del Port (carrer Apodaca i Unió), han abaixat moltes persianes i fins fa poc al centre (August i Comte de Rius) també.
En aquesta última zona no és del tot correcte. Sí que al centre hi ha hagut alguns comerços que han tancat, però al carrer August i a Comte de Rius hi ha de nous. La cantonada on hi havia Finques Boronat està ocupada, ha obert un nou restaurant de menjar asiàtic -que li recomano-. Colet obre al carrer Sant Agustí, cantonada amb August, una de les cantonades més importants del comerç de la ciutat. Començo a estar molt satisfet en aquests carrers. Afortunadament, un tancament l’anem suplint amb una nova obertura, i això és rellevant.

I la Part Baixa?
Estic d’acord amb vostè. La primera recuperació del comerç a Tarragona, aquella que és més visible, s’està produint al centre. Però estem treballant perquè a poc a poc, amb molts esforços, arribin a tots els punts de la ciutat.

Temen que l’encariment de les matèries primeres, l’encariment energètic i la recessió facin que aquesta recuperació s’aturi?
Si nosaltres hem d’atendre a ràtios i previsions posant-nos en l’escenari de què ens pot venir, que tothom s’agafi ben fort, que es posi el cinturó perquè realment em fa la sensació que aquest 2022 serà un any també dur. Dit això, fa uns quants anys que ja són durs. I ens hem acostumat a treballar en aquests escenaris durs. Jo crec que el teixit comercial de la ciutat han demostrat la seva capacitat i la seva resiliència, passant per aquests moments tan durs. Aquesta resiliència em sembla que cada vegada és més forta i que hi ha molta força i actitud per passar aquests temps tan durs. La gent està apostant més pel comerç local que per allò que es fabrica a l’Àsia. L’any que ve serà dur, però l’actitud ens pot fer pensar que podem ser optimistes, perquè serem més durs nosaltres que els temps que venen.

Nadal durant l’entrevista amb larepúblicacheca.cat

Sembla que no s’ha exhaurit els imports de les ajudes i es juga al ‘trilerisme‘ amb aquests imports, que es van reubicant en altres ajudes.
Hi ha hagut moltes ajudes, sobretot dels fons ‘Next Generation que, per diversos motius de les administracions estatals i autonòmiques, no hem pogut arribar, també en l’àmbit comercial. Espero que des de tots aquests ens públics que hi hagi un compromís perquè totes aquestes finestres es repeteixin, tal com es publicava en premsa, perquè els municipis les necessitem i les necessitem ben a prop. També estic d’acord amb vostè que hi ha certes ajudes que passen de manera molt fugaç i això s’hauria de parlar amb tots els actors per canviar-ho.

I les ajudes locals?
Les ajudes locals tenen un problema. Un exemple, en el cas dels ‘Bons Comerç TGN‘, la subvenció només la podem donar a tot el teixit comercial o de la restauració que no tingui cap deute amb cap administració. Vostè creu que després de deu anys de crisi, ningú té cap deute amb l’administració? Doncs aquestes persones amb dificultat, per una qüestió legislativa que a mi se m’escapa, no poden rebre cap ajuda. No crec que això sigui lògic. En el cas dels Bons, si aquesta exigència no hagués estat, molts més comerços s’hi podrien haver adherit.

Llavors amb tot aquest escenari d’incertesa econòmica, de penúries, de gent passant-ho malament, era el moment d’apujar els impostos de l’IBI i de la brossa?
No, no ho és mai el moment d’apujar els impostos. Però arriba un moment que un ha de prendre una sèrie de decisions. A vostè li agrada apujar impostos?

Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Però jo no governo, vostè sí.
Així i tot, és que ens hem trobat amb un dèficit d’ingressos de 3 milions d’euros, que abans de la pandèmia teníem i que ara ja no tenim. Amb aquest escenari només queda una opció per tenir ingressos, i és apujar els impostos. El que és una autèntica animalada és que l’administració local no tingui capacitat de revisar els mecanismes d’ingressos. Quan es perden 3 milions d’euros perquè la pandèmia així ho ha establert, és apujar cèntims d’euro de la taxa de la brossa i de l’IBI. I nosaltres en el seu moment, i quan En Comú Podem formava part del govern i va mirar a l’oposició i ens van dir que hi havia aquest problema, JxTGN va aprovar la seva proposta d’apujada d’impostos. Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Llavors si l’increment proposat era de cèntims d’euro, per què no es va dir? El senyor Fortuny va sortir molt alarmista.
Perquè aquí cadascú porta el fil conductor que creu. Estem en el món local, i en el món local no sé si el PSC ha de fer una política impeditiva. A més és que és molt sorprenent. Salvador Illa surt cada dia als mitjans dient que és molt important aprovar els pressupostos de la Generalitat i que espera la trucada del govern per posar-se a treballar. En el cas de Barcelona, el mateix. Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Tenint en compte aquesta economia ‘de guerra’ quines àrees suggeriran muscular en els pressupostos 2022?
No tinc cap dubte que ara les necessitats més bàsiques i més essencials i més ineludibles han de ser els Mercats de la ciutat i el Comerç. Perquè són les responsabilitats que a mi em toca defensar.

I els seus socis de govern li concediran?
No ho sé (rialles).

Jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo.

Què s’ha de fer en aquesta ciutat per arrencar els projectes enquistats crònicament com el Banc d’Espanya o Tabacalera? Acabaran caient a terra?
Sí, però també hem d’incloure la Ciutat Residencial i tot allò que la Generalitat va prometre i ens té abandonats, no se n’oblidi. És el meu patiment. El que li deia abans, jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo. Cal dir que jo soc una mica més bèstia. El meu projecte no va resultar en unes eleccions. Sé que des del govern municipal s’han fet esforços, però per mi era ineludible fer saber a la ciutadania que l’Ajuntament podria haver estat capaç d’engegar algun d’aquests projectes que vostè ha detallat. Això era imprescindible. I espero que aquest govern sigui capaç de treure un endavant.

Però hi ha alguns que estaven molt encaminats, com és el cas del Banc d’Espanya, que s’ha vist altra vegada ‘encallat’.
No, però el problema del Banc d’Espanya no crec que sigui de naturalesa política. Ha estat més problema tècnic.

Costa fer coses a Tarragona?
No. Conec a molta gent que impulsa projectes.

Em refereixo a impulsar un projecte de gran envergadura.
A l’Ajuntament de Tarragona costa molt.

Dídac Nadal, nou regidor de Comerç de Tarragona

A què es deu?
No crec que això se li escapi a ningú. Tenim especial problema a l’Ajuntament en les fases de proposta, redacció, licitació, execució, adjudicació… Tots aquests trànsits a Tarragona costa molt més que en altres llocs. Vostè dirà que és culpa dels funcionaris. No. Des de l’Ajuntament s’hauria de tenir més celeritat a l’hora de treure projectes, però la ciutat té una sèrie de característiques. Tot el que toquem ha de passar per unes comissions de Patrimoni, de Cultura… El tresor que tenim sota la ciutat és tan bèstia que compromet el nostre present i futur de les següents generacions. És una animalada els esforços que calen per preservar tot això. Cada vegada que intentem fer una cosa, la història se’ns menja. Això no és un problema, és un avantatge i un orgull, però genera dificultats.

Però sembla que hi ha prioritats. Un cas és el carril bici, on la gent està emprenyada. Realment era una prioritat?
Hi havia una frase molt bona de l’alcalde Nadal: “Quan faig una obra soc guapo, quan la començo i hi ha un retard, començo a ser un cabró i quan l’obra es fa soc un fill de …”. A la gent li encanten els carrils bici, el que no li agrada són les molèsties de les obres i els seus impediments. Avui ningú discuteix que necessitàvem un carril bici i que anem molt tard. Mentre dura la implementació i els impediments que provoca a la ciutadania, evidentment que tothom està emprenyat. Quan realment estiguin implantats i la gent comenci a tenir cultura d’utilitzar-los, no pateixi que seran la gran avantatge de Tarragona. N’estic convençut. No li agraden a vostè els carrils bici?

La gent dubta que es faci l’ús que s’ha projectat i creuen que l’ajuda es podria haver destinat a alguna altra qüestió.
Vostè acabarà fent ús del carril bici (rialles).

Soc més d’anar a peu.
No l’he fet jo, ni l’he inventat jo…

Però vostè veu viable que una família porti els nens a escola tots en bici un dia de pluja?
Tothom imagina en aquesta ciutat que els canvis i passem tots del blanc al negre, mai hi ha grisos. No ens hem d’imaginar un moment determinat d’una família. Has d’imaginar que probablement aquella família potser sí que li surt a compte anar amb bici. Una prova és l’estalvi de diners respecte al cotxe. O podran anar a fer un tomb fins al Mercat del Fòrum el cap de setmana. Però mai aquestes situacions són un canvi de blanc a negre.

Parla del Mercat del Fòrum, es quedarà com està?
Parla de l’edifici? Quan jo vaig entrar a Mercats i vaig posar les meves urpes sobre el Mercat del Fòrum, pensant en un ús, va venir l’alcalde i em va dir que ja no estava adscrit a l’empresa de Mercats, i pertanyia ja a Patrimoni i serà cedit pel Museu d’Art. Ara, si es despisten, hi acabarem posant un espai de degustació o el que sigui. La realitat és que hi ha aquest projecte, el respecto moltíssim. El que sí que m’agradaria és que pel bé del mercadet i dels comerços i la restauració de la zona, s’actués en l’edifici i passin coses com més aviat millor.

Quina és la situació dels paradistes i els marxants dels mercadets?
Segons la darrera conversa que vaig tenir amb els seus representants, van estar patint molt per si finalment no es tornaven aquells imports i no podrien accedir a les ajudes que teníem preparades des de Mercats i Hisenda. Hem pogut mantenir aquestes ajudes per al sector. La pèrdua d’ingressos ens ha posat en una situació complexa. Però ens en sortirem i tot anirà bé. D’altra banda, l’oposició ens ha posat en un escenari de molta dificultat.

Com es troba l’empresa de Mercats?
Cada dia fem petits miracles. Tingui en compte que hem aconseguit reduir la massa de salari en aproximadament uns 400.000 euros, llavors aquest esforç és el que ens permet tenir un mínim coixí per atendre els compromisos que entenem que són els que s’han d’atendre.

Quin és el futur polític del Dídac Nadal?
No en tinc ni idea. I cada vegada és més gris. Se’n recorda abans dels blancs o els negres? Anem cap al gris. Serà un gris negre, o un gris blavós?

Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida.

S’està plantejant presentar-se per algun partit?
No. Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida. Què li sembla? Li han contestat això alguna vegada? (riu).

Sí, ho va dir un cop en roda de premsa a la seu del PDeCAT.
Cert, en aquella mateixa roda de premsa.

Va dir que potser s’estava suïcidant políticament.
Jo em considero una persona com vostè. Tinc la meva professió, la meva activitat professional, estic casat, tinc fills, fa cinc anys que vaig cada dissabte pels mercadets i a les activitats que tinc com a regidor… No ho sé, o la gent no fa el que jo faig en política, o jo és evident que m’he de preguntar cada dia si continuo o no en política. Perquè em considero una persona com vostè.

Ni Junts, ni PDeCAT?
Però jo això ho vaig dir des del primer dia i veig que encara sorprèn. Jo vaig entrar en política amb un escenari que era fantàstic de Junts pel Sí. Vostè ha vist alguna cosa més bonica? Segurament sí (rialles). Però almenys des de la meva banda, jo vaig néixer amb aquest optimisme polític. Amb veure com gent de tots els partits i independents ens posàvem d’acord per fer un millor país. I això ha anat desapareixent i fragmentant-se pel camí. Jo vinc de Junts pel Sí i de tot allò només he viscut trencadisses. És normal que faci totes aquestes preguntes que em faig. Crec que és normal.

Una situació complicada…
Però ho he dit des del primer dia, em sorprèn i la gent em posa cares rares.

Però la sensació és com ‘de mareig’, perquè a la gent li costa molt de creure que una persona que ha liderat l’espai ‘neoconvergent’ de Tarragona, no s’identifiqui…
Que jo li he dit abans que soc més antisistema que la CUP! A mi no em poden dir ‘neoconvergent’. Jo li he dit abans que això és el món local. Soc Dídac Nadal, tarragoní. I la meva filosofia en aquesta política s’apropa més al que passa a Suïssa, on s’ajunta una junta local, professional, no adscrita a cap partit, on disposen i un equip de funcionaris ho tira tot endavant. Estic més a prop d’aquesta lògica municipal, més que el fet que En Comú Podem no aprovi uns pressupostos perquè ho mana la direcció de Barcelona. O el PSC mirant a les eleccions de 2023. I que aquestes qüestions condicionin als meus, fills o als seus fills, pares o als tarragonins. És que no és lògic. I Aquestes polítiques, d’aquí a uns anys ens adonarem que no han estat normals. No tinc cap ambició al Parlament o a Madrid.

Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.

Per tant, la seva trajectòria política s’acaba el 2023?
Potser sí.

O potser no?
De veritat que encara no ho sé. La gent em diu: “T’has de fer de Junts!”. Jo ara he de fer un partit polític? Vostè s’imagina?

El senyor Mallol s’ha posicionat a les primàries de Junts.
És un dels grans de la ciutat. Jo si es proposa el senyor Mallol, faig un pas enrere. No volia un titular? Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download Premium WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
udemy paid course free download