En temps de pandèmia, en David Rovira, un noi de 14 anys estudiant de 1er grau professional al Conservatori de Reus, ha decidit sortir als carrers de Tarragona a tocar el saxo i alegrar l’estona als qui passen…Veure’l tocar al carrer és tot un espectacle. La seva actitud, el seu comportament i la manera com interactua amb el transeünts el fan diferent. David Rovira és una promesa, un nen que té passió per la música i que, si continua així, serà un gran de la música. També vol ser enginyer. Nosaltres hem parlat amb ell…
Com és en David Rovira?
Jo em considero una persona positiva, alegre, creativa i molt observadora. M’agrada molt la música i l’esport: anar a córrer, fer excursions, anar amb bici…
Quant fa que estàs en el món de la música?
Vaig començar des de molt petit a l’Escola Municipal de Tarragona. Llavors, quan vaig fer 8 anys vaig començar amb el Saxo.
Quan i perquè vas decidir convertir-te en un músic de carrer?
Tocar al carrer era una cosa que tenia al cap pràcticament des de que vaig començar a tocar, perquè el meu cosí, Joan Rovira, també va començar així, però tocant a París. I com que ell és un referent per a mi, vaig decidir seguir les seves passes. Fa dos anys, per Setmana Santa vaig baixar al carrer per primer cop, però a l’Ampolla. Finalment, em vaig atrevir i ara toco aquí a Tarragona, també.
Que és el que més t’agrada de tocar al carrer?
M’agrada tocar cançons conegudes. Generalment música pop i alguna vegada jazz. Així la gent s’ho passa millor perquè coneixen les cançons i saben el que toco. Hi ha més connexió i empatia.
T’agradaria dedicar-te a la música professionalment?
M’agradaria molt poder dedicar-me a la música i poder tocar amb una banda. Però també m’agradaria fer una carrera d’enginyeria.