A banda de l’odissea en que s’ha convertit trobar un aparcament a Tarragona, s’hauria d’afegir la confusió que hi ha en molts carrers a l’hora d’estacionar el vehicle. Sovint, no se sap on comença i acaba les zones blaves, verdes o taronja (i a més del groc de les zones de càrrega i descàrrega). Sembla que els encarregats de la manuntenció d’aquestes zones són daltònics.
Els aparcaments d’alguns carrers de Tarragona s’han convertit en autèntics arcs de Sant Martí. El desgavell és de tal magnitud que és fàcil trobar un aparcament que pot ser zona blava i verda al mateix temps.
Per trobar aquestes proeses només cal fer un tomb per carrers. Això passa, segurament, perquè els polítics es passegen poc per la ciutat i, per tant, no se n’adonen del caos en què s’han convertit les zones d’aparcament a la ciutat.
La situació és per pixar i no fotre ni gota…