Cinc anys de l’1 d’octubre amb els ulls posats en la taula del diàleg

porn

Als cinc anys del referèndum il·legal de l’1-O, la trentena de càrrecs processats per organitzar-lo, entre ells dos diputats d’ERC i una consellera, esperen les acusacions de Fiscalia i Advocacia de l’Estat confiant a sortejar el delicte de malversació, penat amb presó, i amb la mirada posada en la taula de diàleg.

Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.

I mentre la taula de diàleg aborda com desjudicialitzar la política catalana -el que podria obrir la porta a una reforma del delicte de sedició o a mitigar l’ofensiva penal contra els processaments per l’1-O-, segueix sense tancar-se el front judicial per les condemnes als líders del procés, amb la decisió del Suprem de revisar els indults que els va concedir el govern central.

Els organitzadors de l’1-O, pendents de Fiscalia
Les dues causes obertes pels preparatius del referèndum estan a l’espera dels propers moviments de la Fiscalia, que en qüestió de setmanes podria presentar el seu escrit d’acusació contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové -membre de la cúpula del partit i que ha participat en la taula de diàleg amb el Govern- i Lluís Salvadó, així com la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga.

L’escrit del ministeri públic, al costat del de l’Advocacia de l’Estat, serà clau per conèixer l’abast de les penes al fet que s’exposen Jové i Salvadó, excargos d’Economia a els qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) situa al capdavant de la planificació del referèndum il·legal, la qual cosa segons la instructora encaixaria en els delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets.

Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.

Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.

La Fiscalia ja es va obrir a suavitzar la responsabilitat penal de Natàlia Garriga, quan el passat mes de desembre va demanar al TSJC que la investigués solament per desobediència, malgrat que abans de ser aforada havia estat processada també per malversació en la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13.

Indultats i exiliats 
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.

En paral·lel, en l’últim any i mig s’han lliurat davant el Suprem dos de les polítiques independentistes processades per l’1-O: l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, que serà jutjada per desobediència en el TSJC, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, acusada també d’aquest delicte i que no és descartable que acabi absolta com la seva excompanya de files Mireia Boya, a qui s’imputaven els mateixos fets.

Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.

La reforma del delicte de sedició, que el govern de l’Estat va prometre abordar però segueix aparcada des del 2020, podria suposar una sortida per als escapolits de la justícia, encara que les possibilitats d’un acord entre els partits del Congrés que permeti treure-la endavant són, de moment, limitades.

El futur dels exiliats està així mateix en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de decidir sobre l’abast de les euro-ordres arran de la qüestió prejudicial que va plantejar el jutge del Suprem Pablo Llarena: l’Advocat General de la UE ja va mantenir el

La sindicatura electoral, hi haurà judici?
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.

A l’abril de l’any passat una jutge penal els va absoldre dels delictes de desobediència i usurpació de funcions que estaven acusats, però el ministeri públic no va afluixar i va recórrer davant l’Audiència de Barcelona, que fa dos mesos va ordenar repetir el judici.

Dos dels exmembres de la Sindicatura són ara aforats -la consellera de Feminismes, Tània Verge, i el diputat de JxCat al Congrés Josep Pagès-, amb la qual cosa el cas podria acabar en el TSJC o el Suprem.

Les càrregues policials
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.

En aquesta macro-causa, la més gran oberta a Catalunya per les càrregues, el jutge està pendent de les últimes diligències abans d’enviar a la banqueta als més de 40 policies nacionals imputats, alguns dels quals ho són doblement atès que van actuar en més d’un col·legi.

Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.

Malgrat l’exhaustiva investigació, els intents de les acusacions populars per tractar d’identificar als responsables polítics de les càrregues han topat amb el silenci dels agents investigats i la negativa del jutge a imputar comandaments de la Policia Nacional, mes enllà dels inspectors responsables de cada unitat.

PUBLICITAT









Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download Premium WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download Nulled WordPress Themes
Premium WordPress Themes Download
udemy course download free