REDACCIÓ
En un dissabte a la tarda quan el fred, el vent i les baixes temperatures són els protagonistes, el que realment ve de gust és quedar-se a casa, al sofà i mirant una pel·lícula o gaudint d’una bona lectura. Però, no tothom, és clar. Hi ha qui s’omple de valor i coratge i creu sortint al carrer és més útil. Això és el que va passar el passat dissabte al Pavelló Esportiu del Serrallo a Tarragona.
A iniciativa del Club de Bàsquet de Tarragona (CBT) i amb la col·laboració de BASF, va tenir lloc un entrenament de bàsquet genuïne. Quan parlem de genuïns, ens referim a la voluntat de fer un entrenament inclusiu, on persones amb capacitats diferents podrien ser les protagonistes. Abans de l’activitat, al hall del pavelló municipal es respirava emoció, alegria i fins i tot algun nerviosisme. Els somriures i les mostres i gestes d’afecte i orgull eren constants. Algunes imatges van quedar a la retina, quan la Maria Isabel va rebre una samarreta negra per poder entrar al camp i entrenar.
Per a molts, era la primera vegada que eren els veritables protagonistes en una pista de bàsquet. La voluntat del CBT és, tal com succeeix amb el Nàstic Genuïne, aconseguir que les persones amb discapacitats no es vegin impossibilitats de practicar aquest esport. Es va fer una prova pilot.
La idea era intentar, essencialment, sondejar el terreny i saber si hi ha o no interès a practicar altres esports més enllà del futbol. Inicialment, hi havia algun recel. Es pensava que hi havia poca demanda per a aquesta iniciativa. Però, la realitat ha sorprès els organitzadors.
Els ‘genuïns’ i (els incansables) voluntaris han respost en massa. L’èxit ha estat aclaparador. Una trentena d”esportistes’ – la majoria d’ells, genuïns – ha pogut ‘estrenar-se’ en una pista de bàsquet, seguint les instruccions d’entrenadors experimentats. Alguns dels participants són ja veritables estrelles del Nàstic Genuine.
Durant una bona estona, el pavelló del Serrallo s’ha convertit en la capital de l’alegria i on s’ha comprovat, un cop més, que els límits són única i exclusivament, aquells que s’hi posen els humans. En aquesta primera experiència esportiva, no es tenia en compte si els ‘protagonistes’ són uns cracs en el món del bàsquet, només es valorava la voluntat i la predisposició.
Els resultats no són rellevants, perquè en aquests ‘partits’ només hi té cabuda valors com la participació, la companyonia i la interajuda. La resta és superflu. Amb aquesta voluntat i saber encarar la vida, no hi ha mantetes ni sofàs que valguin la pena, encara que pugui fer molt de fred.
Les baixes temperatures es fan més suportables quan la nostra postura davant la vida és de superació i d’alegria. L’exemple d’aquests ‘esportistes’ és una lliçó de vida. Un modus vivendi (genuine) i, òbviament, de mantenir-se vius.
Gràcies a aquestes iniciatives i a la predisposició dels que hi participen, Tarragona s’està convertint en la ‘Tàrraco Genuïna’. Esperem que el poder institucional mogui fitxa perquè aquesta realitat no sigui només un desig.
V Í D E O S
Jacint Rodríguez, president del CBT
REDACCIÓ
