26. Abril 2024

Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Pàgina 4 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Desembre, 2018

Per acabar de preparar la taula de Nadal hem de parlar de la cristalleria que farem servir. El protocol de vegades és molt estricte en aquest punt, encara que hi ha diverses maneres de col·locar les copes a taula. Penso que els temps han canviat i ens hem de permetre certes llicències. Intentaré en aquest escrit explicar tot el que és important, potser una mica condensat, així que us demano disculpes, però el Nadal està a tocar.

Comencem: jo sóc força minimalista. A mi m’agrada un got de disseny transparent, no copa d’aigua i al costat (d’esquerra a dreta sempre) una copa de vi, és el que serviré i d’aquesta manera no carrego massa la taula, es veu molt neta. Les altres copes les deso en una taula auxiliar.

S

i feu servir més vins, primer posareu la copa d’aigua, al costat la copa de vi negre i després la copa de vi blanc. A on ho posareu? Al davant dels plats. Com? Hi ha moltes maneres d’ubicació: en forma d’el·lipse, recta, diagonal, quadrada, triangle, jo no em complicaria massa i sempre amb la regla d’esquerra a dreta començant per l’aigua aneu-les col·locant totes. I que fem amb la copa de cava? A mi m’agrada deixar-la a la taula auxiliar i quan arriba l’hora d’obrir l’ampolla la poso a taula, però si les voleu a taula des del començament, les haureu vist col·locada al davant de l’aigua o al darrere de la de vi blanc (personalment sóc més partidària de posar-la darrera, perquè si no l’hem de fer servir fins al final del dinar, ens molestarà cada vegada que agafem la d’aigua i fins i tot podem fer-la caure).

Un altre pregunta que a vegades us podeu fer: quina mida han de tenir les copes? Jo no estic dins del protocol estricte en què totes les copes han de ser iguals i de la mateixa cristalleria. Penso que les combinacions amb gust i elegància s’estan imposant en els darrers anys. La mida de les copes i els dissenys també han anat variant, instal·lant-se modes molt diferents.

El que sí us recomano és que el cristall sigui transparent, per veure el que prenem. La copa de vi, us recomano que tingui una mida més voluminosa i amb la boca ampla – ara estan molt de moda les copes Borgonya o Bordeus. Les de vi blanc són més petites perquè com el vi blanc s’ha de prendre fred, perquè hi càpiga menys. Ara bé, jo segueixo la tendència de les copes multi propòsits, que valen per tot, sempre jugant amb l’elegància a la taula i amb saber-les omplir. Això dóna per un altre escrit.

Si voleu atapeir la taula de vidre, endavant, però recordeu que tenim la decoració, els plats, les safates,… deixeu espai per a la comoditat.

La copa de vi espumós, cava o xampany, ja sabeu que és la copa flauta, alta i estreta.

Quatre consells per finalitzar:
1. Les copes es col·loquen d’esquerra a dreta
2. Sempre començarem per la de l’aigua
3. Les copes no s’agafen per on està la beguda, sinó calentes la temperatura de la beguda amb les mans.
4. Si feu servir diferents vins, canviarem les copes (dos negres diferents)
5. Les copes per licors i vi dolços, intentarem no posar-los a taula i el treurem després
6. No es pot servir el vi fins que el convidat estigui assegut a taula

El proper dia us parlaré de com fer amb aquestes copes un bon brindis, fins llavors que passeu una bona setmana.

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2018

Anem a col·locar els coberts a la taula de Nadal. Ja sabeu que la regla general per saber amb quin cobert hem de menjar, és anar de fora cap a dins. És a dir: comencem pels coberts que estiguin més allunyats del plat. Per col·locar-los, a l’hora de parar la taula ho farem a l’inrevés.

Els primers coberts que posarem al costat (no sota) el plat seran els de la carn que generalment són els del segon plat, són els que serveixen per tallar, el ganivet serà més afilat.

Els disposarem de manera perpendicular a l’empunyadura. Ganivet a la dreta del plat, sempre amb el fil mirant a l’interior i forquilla a l’esquerra. A continuació, situem els coberts del peix a un centímetre dels altres, la pala (el ganivet del peix) a la dreta i la forquilla a l’esquerra i per acabar de dins cap a fora els coberts del primer plat (amanida, forquilla o cullera per al caldo).

Us avanço quatre normes bàsiques sobre els coberts, encara que un altre dia parlarem del llenguatge dels mateixos:
1. Sempre els col·loquem de dins cap a fora i els fem servir a l’inrevés.
2. La ubicació dels mateixos està a les estovalles no a sota el plat.
3. Els coberts de les postres es poden portar amb les postres o posar-los en el forat entre les copes i el plat, paral·lel al convidat.
4. Mai posar a la taula més de tres coberts junts.
5. Els coberts, una vegada utilitzats, mai tornen a les estovalles, els deixem al damunt del plat.
6. El fil dels ganivets sempre cap endins.

Si us esteu preguntant com posar els coberts de les postres, penseu que l’empunyadura de la forquilla va orientada a l’esquerra i el ganivet i la cullera en sentit invers: a la dreta.

Amb l’emplaçament dels coberts, podem fer una mica de decoració i posar, el segon més alt que els altres, però això ja us ho deixo a la vostra imaginació, i si no us voleu equivocar, tots rectes i al mateix nivell.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ3 Desembre, 2018

La vaixella és un element important pels àpats de Nadal. Us aporto dues raons: l’ornamental: són les peces que més es visualitzen; i el funcional, és la peça a on dipositem els aliments.

Una vaixella pot tenir molta decoració, però n’hi ha tres coses que s’ha de tenir en compte: el plat pla (de poca fondària), el plat soper (plat fondo), i el plat fruiter (plat per les postres) i pot estar feta de diversos materials: ceràmica, vidre, plàstic o porcellana.

Abans de col·locar-los a la taula, els revisarem. Han d’estar nets i, sobretot que no hi hagi cap de trencat. Podem fer servir els sota plats i al damunt un plat de presentació. La funció del plat de presentació només és decorativa, es retira quan arriben els plats amb el menjar.

En relació als dissenys, jo recomanaria que si us heu de comprar una vaixella – perquè moltes peces de la vostra s’han trencat – que sigui clàssica, perquè dóna més joc, no passa de moda, i es combina més fàcilment.
Si en canvi, voleu tenir una altra de diferent, avui dia hi ha vaixelles de disseny realment trencadores.

El posicionament a la taula és fàcil: damunt del sota plat i al davant del convidat i es van col·locant les peces a mesura que es necessiten. Aquí ens pots anar molt bé la taula auxiliar per deixar-hi tots els plats que necessitarem durant l’àpat.

Us faré un breu resum de què no hem de fer amb la vaixella:
1. Mai fer servir dues vaixelles diferents en un mateix dinar.
2. No posar un plat brut o trencat. Els plats s’han de repassar un per un.
3. El plat no es mou de sobre del sota plat.
4. Mai no s’apropa el plat al cambrer.
5. No es mou el plat per apropar-lo: es mouen les safates. Mai els plats.
6. Mai es col·loquen dos plats plans junts ni dos plats de sopa junts
7. El plat de sopa no pot anar mai sobre la taula directament. Ha d’haver-hi sempre un plat pla

Teniu en compte sempre que la vaixella que trieu, tingui les peces suficients que necessitareu i d’altres peces com safates, recipients per les salses o bols.

Mar TORIBIO

PD. Recordeu que podeu fer arribar les vostres consultes o dubtes a través del correu: rcheca@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2018

Vull dedicar tota una menció especial al plat del pa i a l’ús que es fa del pa a la taula perquè té més importància del que pot semblar.

El plat del pa, és un plat petit i circular que pot anar acompanyat d’un ganivet o cullereta per untar mantega.

Sempre es col·loca a la banda esquerra del plat – a l’alçada aproximadament de les copes – així que no us equivoqueu i agafeu el pa del convidat del costat. Un error tenir un efecte cadena. O sigui: algú es quedarà sense pa.

Si hem fet servir sota plats, queda molt bonic si tenim a conjunt el plat del pa. Depositem en aquest plat una peça individual de pa o una llesca. Si volem posar llesques tallades i servir-les totes juntes, sempre les tallarem a la cuina i les depositarem en una cistella i cadascú agafarà el que necessiti.

Sovint veiem actituds a taula amb el pa que no són massa adequades, i és per això que proposo una llista de que no es pot fer amb el pa a la taula:
1. El pa no es talla amb cap ganivet a la taula, es trosseja amb les mans
2. El pa, l’anem esmicolant amb les mans i l’anem menjant. Haurem d’evitar deixar el plat ple de molles
3. El pa no es menja a queixalades directament. No ens estem cruspint un entrepà
4. No juguem amb el pa, ni fem boletes, i encara menys llençar-les als demés
5. El pa pot ajudar si els coberts no ho fan amb algun element del menjar, però després aquest tros de pa se’l mengem o el deixem al plat principal perquè el retirin
6. El pa no es mulla en salses ni fonts comunes, només en el nostre plat i en contades ocasions. Si ho fem amb la mà, mai punxat amb la forquilla
7. El pa es retira en arribar les postres. Només es deixa si les postres són formatges

Hem de tenir en compte els següents consells: no s’hauria de tocar el pa fins que no arribi el primer plat, encara que aquest trigui. No es pot menjar el pa que ens posen a la taula com si estiguéssim famèlics.
No siguem impacients i no toquem el pa, al final l’espera que sembla eterna sempre és qüestió de minuts.

 

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2018

Avui parlarem del sota plat, en castellà: “el bajoplato”, suposo que tots sabeu que vull dir, perquè si no els feu servir, que ho dubto… els heu vist mil vegades.

És una peça del servei de taula que es col·loca sota la vaixella i es fa servir durant el dinar. Sol ser rodó, encara que en les fires i en molt restaurants ja comença la moda de fer-los quadrats (per vaixelles quadrades) i són més grans que els plats plans que utilitzem…

De sota plats, podem trobar de diversos materials: vidre, metall, fusta, plàstic de fibres vegetals. Els triarem segons la decoració que tenim pensada fer a taula… Ara bé si no us va bé fer una despesa gran per festes però heu de posar sota plat, ( insisteixo HEU DE POSAR) peça a la qual no donem importància però és imprescindible i essencial a la taula, podeu comprar uns que són de plàstic, amb colors metall, daurat i platejats, que no són de tanta qualitat, però que us faran la mateixa funció. En cas de no tenir res de res, busqueu el plat més gran que tingueu (si és de diferent color que la vaixella millor) i feu-lo servir de sota plat.

Us recomano que si compreu uns sota plats nous, intenteu trobar uns estalvis (salva manteles en castellà) a conjunt. D’aquesta manera, protegireu la taula de la calentor de l’olla amb el caldo de Nadal o de la safata dels canelons, seguint la mateixa línia cromàtica.

També he de recordar-vos que la seva col·locació sol ser a dos centímetres (dos dits d’una mà junts) de la vora de la taula. Amb aquestes mides ja veureu com la seva ubicació dins del conjunt de la taula, us quedarà perfecte.

I us preguntareu quina és la seva funció, què té d’especial el baix plat?
. Ornamental, ben combinat amb altres elements, com la cristalleria, els coberts o el centre de taula, donarà harmonia al conjunt de la taula.

. Fa que les estovalles no es taquin, ja que en cap concepte es pot retirar el sota plat de la taula.

. No s’ha de posar mai les estovalles al davant del comensal. Recordeu que un convidat no es pot quedar en el canvi entre plat i plat amb les estovalles nuetes al davant seu, sempre ha d’haver-hi un sota plat al davant del comensal.

. Elegància, una taula amb sota plats, sempre serà una taula elegant.

La setmana pròxima us espero, tot parlant del plat de pa nostre de cada dinar de Nadal!!

PD: Podeu posar-vos en contacte amb Mar Toribio i fer-li totes consultes sobre Protocol que creieu oportunes. Podeu enviar els vostres dubtes a rcheca@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Quedem pocs dilluns per arribar al Nadal i és hora de començar a parlar de com s’ha de parar la taula durant les festes nadalenques.
En altres articles, us faré unes breus recomanacions que tot seguit les explico de forma més detallada:

 

• Hem de triar el lloc de la casa a on farem la celebració: quina taula farem servir.
• Recordeu que hem de saber quants comensals tindrem i preparar la distribució de l’espai perquè estiguin còmodes mantenint una certa distància entre ells.
• L’elaboració del menú i la llista de la compra, és el primer que s’haurà de fer.
• Tenir a mà una taula auxiliar a on deixar licors, plats i copes que es faran servir més tard, és de molta utilitat.
• Fer servir un moletó per protegir la taula i donar més esponjositat.
• Les estovalles van lligades a la decoració que heu triat. El blanc o el color cru és una bona elecció i si a més porta motius de Nadal ja ho teniu tot. Que no es vegi molt atapeïda. Penseu que l’omplirem de plats, coberts, copes i safates amb menjar
• És recomanable planxar les estovalles per deixar-les completament llises; a vegades fem servir estovalles que fa tot un any que estan desades en un calaix.
• Les estovalles i els tovallons que siguin de tela.
• El primer que col·locarem serà el centre o centres de taula; si té espelmes, que no siguin aromàtiques per no afectar el gust del menjar.
Fet tot un recordatori de l’any passat, us espero a partir de dilluns pròxim i seguirem parant la taula de Nadal.

 

Mar TORIBIO
Mar Toribio escriu aquesta secció cada dilluns. Podeu fer arribar a  – rcheca@larepublicacheca.com – tots els vostres dubtes sobre protocol

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018

De ben segur que tots ens hem trobat en un dinar formal en el qual ens han servit gambes i no hem sabut com menjar-les. Ho faig amb les mans o amb els coberts? Fer-ho d’una manera o d’un altre depèn molt de la cultura del país a on ens trobem, però ens centrem a casa nostra.
Si ens porten gambes o llagostins pelats, la norma general és menjar-los amb els coberts de peix. Segur que heu tastat ‘l’arroz del señorito’. I si no estan pelades?

És molt fàcil. Agafarem els coberts del marisc, separarem el cap de la resta del cos, traurem les potes (o a l’inrevés), fem una petita incisió en el lloc on hi havia les potes per introduir la forquilla i mentre fem servir el ganivet per separar, el pelem.

Si el dinar és formal, xuclar en excés i sorollosament seria molt inadequat. I per tant poc recomanable.


Si ho practiqueu un parell de vegades, al final ho fareu automàticament. Els beneficis de menjar d’aquesta manera? Doncs, que els dits no toquen el menjar i no et faran gens d’olor.
Que ho voleu fer amb les mans, endavant, al cap i a la fi, esteu menjant gambes. Això sí, quan acabeu, us heu de netejar les mans amb les tovalloletes del restaurant amb olor de llimona, un bol amb aigua o uns bastonets que ara estan molt de moda, que quan es mullen es converteixen en una tovallola petita. Tots aquests complements, ajudaran a treure l’olor que portareu a les mans, que sol ser molest i perquè les mans no estiguin enganxoses…

Vigileu amb els caps, diuen que si ens ajudem dels coberts no els podem tocar, però segurament qui ha imposat aquesta norma no coneix la gamba vermella de Tarragona. Seria una salvatjada no assaborir el seu suc. Fem-ho, però, penseu que si el dinar és formal, xuclar en excés i sorollosament seria molt inadequat. I per tant poc recomanable.

Heu de netejar les mans amb les tovalloletes del restaurant amb olor de llimona, un bol amb aigua o uns bastonets que ara estan molt de moda


Jo tinc un petit secret per menjar-me el cap, no tacar-me i tampoc generar cap escàndol. Agafo el cap amb les mans i començo a absorbir el suc des del principi del cap. És a dir, gairebé tot el cap de la gamba a la boca, en tres vegades ajudant-me de les dents, per marcar amb dues queixalades, per no fer tant de soroll, i anant baixant en cada xuclada fins a arribar al tros que estava lligat amb la cua. Per cert intenteu no fer d’això un espectacle eròtic. Ha de ser natural.

Vinga, ja em direu si ho heu provat, que tal us ha anat!

Mar TORIBIO

 

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2018

Ja estem a l’estiu, i a tots ens ve de gust estar a l’aire lliure després del llarg hivern. Les terrasses, els jardins, la platja, tots són bons indrets per reunir-se amb els amics i compartir moments a la fresca.

Molts de vosaltres, durant aquests dies, segur que organitzeu algun sopar o dinar per la família o per aquells amics amb els quals compartiu l’estiu, i llavors és quan surten els dubtes de, quin vi s’ha de servir?

La veritat és que personalment crec que un bon vi marida amb tot, però ja sabeu allò de què amb carn vermella, vi negre i amb amanides i entrant vi blanc.

Però avui no parlaré de la temperatura del vi ni que combina millor amb un plat. Això ho deixaré pels sommeliers que són els veritables especialistes en aquesta matèria.

Només us vull donar un parell de consells per quan prepareu un àpat acompanyat de vi. Primer, les copes no les poseu mai de colors, millor que siguin incolores, d’aquesta manera es podrà veure el color del vi.

Si teniu previst combinar vi blanc, rosat o negre en un mateix menjar, recordeu que cada un haurà de ser servit en una copa diferent, és a dir, tingueu la previsió de posar més copes a la taula o canviar-les al canviar de vi.

I un últim consell, quan servim el vi, moltes vegades, sobretot amb el vi negre, embrutem les estovalles. Com no fer-ho? Si serviu directament de l’ampolla a la copa, quan acabeu, feu un gir amb el canell en el sentit de les agulles del rellotge i d’aquesta manera no us gotejarà.
A gaudir de les trobades a l’estiu!

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ11 Juny, 2018

Avui dia hi ha més de 30 maneres de nuar-se una corbata i que poc s’ho devien imaginar els que primer la van dur.
Corbata prové de l’italià corbata, però té els seus orígens cap al segle XVII. Concretament d’uns genets d’origen croat que feien servir uns mocadors de color negre nuats al coll.

Aquests genets es van presentar davant el rei Lluis XVI a Paris, i li va agradar que va encarregar fer –ne un per al seu regiment amb la insígnia reial i li va dir “cravette” (de croates), i el regiment era conegut com el Royal Cravette.

Aquesta moda es va estendre ràpidament per Anglaterra. La corbata passa a ser una mena de signe de distinció entre les classes més altes, donant-li un distintiu d’elegància i estil a les camises. Potser és aquí quan comencen a evolucionar tant les corbates com les camises, unes es fan més amples i llargues i les altres s’adapten.

Un d’estils de nuar-se la corbata més coneguda al voltant del coll és el nus Windsor. Podeu trobar moltes tutories per internet que us indiquin els moviments a seguir per fer aquest nus, però quan finalitzeu us ha de quedar un triangle simètric, potser és el nus més internacionalitzat i el més formal.

Molts diuen que el nom prové del Duc de Windsor, l’oncle de l’actual reina d’Anglaterra, que preferia el nus ample i es feia fer la tela de les corbates més amples i grosses.

També hi ha versions del nus Windsor com el Half Windsor o el doble nus Windsor, el primer fa uns anys que està molt de moda entre les celebrities.

 

 


REDACCIÓ3 Juny, 2018

És una situació força habitual en la que ens podem trobar tots quan algú s’adreça a nosaltres per a saludar-nos i estem asseguts. Què fem? Ens aixequen? No ho fem?
Per regla general, els homes sempre s’aixequen i les dones no, a excepció de què la persona que s’adreça a nosaltres (dones) sigui una persona gran i aixecant-nos li mostrem respecte per l’edat. Hem de tenir clar que aixecar-se no és sinònim de servilisme. És una actitud de respecte cap a l’altre.

Per cert, si estem accidentats, tenim una cama enguixada, anem amb crosses; no ens fa falta mostrar la nostra cavallerositat. La salut està pel damunt de tot. És evident que a més de no aixecar-nos, la persona que es dirigeix a nosaltres ens haurà de preguntar com ens trobem. Tampoc fa falta entrar en massa detalls, si no tenim una bona amistat. La majoria de vegades, és una mostra d’educació al veure el nostre estat. No fa falta explicar el nostre historial mèdic.

Ara bé de la norma és general, sincerament jo penso que no es pot aplicar sempre, perquè cada situació és diferent.
Si estem en una empresa on imperen les normes de superioritat en el càrrec, les coses canvien molt si la directora és una dona o si tenim a un director com a home, aquí no es podria aplicar.

Tampoc ho veig bé en situacions com en la que estàs sopant i la teva parella s’aixeca a saludar a algú i tu segueixes impassible com si la cosa no anés amb tu.
I si estem menjant un plat d’espaguetis i en aquell moment per la darrera ens saluden, no podem quasi ni parlar… hem d’analitzar cada situació amb diferent perspectiva i també que la persona que es dirigeix a nosaltres ho faci també en un moment adequat i poc complicat i compromès per nosaltres.

Penso, que a cada situació li hem de posar Intel·ligència i intuïció, els temps canvien, les situacions són molt diferent ara que fa 50 anys, així que hem d’aplicar sobre la norma la intel·ligència emocional que tots tenim.

Mar TORIBIO