25. Abril 2024

Arxius de REFERÈNDUM | Pàgina 3 de 53 | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Només Tarragona i Barcelona presenten alguna llista més. A Tarragona hi ha la llista de Ciudadanos Libres Unidos. A Barcelona es presenten també Democracia Nacional, el partit Família i Vida, la formació La Familia Paz y Libertad i Unidos y  Socialistas+por la democracia.

Ja són oficials les llistes de candidatures que s’han presentat a les quatre demarcacions per les eleccions del 21D. Són 50 en total, 17 de diferents.

La xifra creix una mica respecte al 2015, quan sí que es va experimentar una concentració de les candidatures per l’augment de les coalicions i l’entrada en vigor de la llei que demana 5.000 avals per poder presentar candidatura. Fa dos anys hi va haver 43 candidatures en total, pràcticament la meitat que el 2012.

La llista de 50 candidatures encara es podria reduir. Ara s’obre un nou termini per analitzar-les, i alguna encara podria caure de la llista final.

Les 50 candidatures es reparteixen amb 16 a Barcelona, 11 a Lleida i Girona i 12 a Tarragona. A les conegudes per tothom de Junts per Catalunya, Esquerra, Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú, PP i CUP se n’hi afegeixen altres d’històriques i algunes de curioses.

En aquestes eleccions desapareixen marques com Unió (103.000 vots el 27S), que s’incorpora com a “Units per avançar” a la llista del PSC, i el Partit Pirata (327 vots fa dos anys), que s’ha incorporat a la candidatura de la CUP.

Es mantenen el Partit Animalista (PACMA), que va tenir 30.000 vots el 27S. També Recortes Cero-Els Verds, amb 14.500 vots fa dos anys.

Es presenten dues noves formacions a totes les circumscripcions: Diàleg Republicà i Per un món més just (amb una representació desigual: un candidat a Barcelona i Lleida i una llista més completa a Girona i Tarragona).

A Barcelona també és l’única demarcació on es presenta la llista de Germà Gordó, amb el nom de Convergents. La cap de llista és Teresa Maria Pitarch.

 

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2017

El cap de llista de la CUP per Tarragona ho té molt clar. Xavier Milián entén que la propera legislatura haurà de ser “excepcional” i no podrà durar més d’un any.

El cap de llista, Xavi Milán i el número 3
Foto de família dels candidats de la CUP/TGN

La idea és aprovar lleis que vagin en la direcció de reforçar i augmentar la massa social independentista, millorar la qualitat democràtica i desenvolupar la República Catalana. Si l’acció de la majoria parlamentària, sortida de les eleccions del 21D, és contrària a aquests plantejaments, comptarà amb els vots en contra de la formació antisistema.

Xavier Milián, en declaracions als periodistes, ha dit que degut a l’excepcionalitat política, en aquesta legislatura, que no podrà anar més enllà dels 12 mesos, “no anirem al Parlament a discutir les problemàtiques concretes del territori”, sinó a elaborar un procés constituent per “dotar-nos d’un nou marc constitucional” que “ens permeti legislar i resoldre els problemes estructurals no només de territori sinó de tot el país”, com potser el cas dels problemes laborals, medi ambientals, energètics i sanitaris.

El candidat cupaire no té dubtes que l’actual sistema autonòmic “ja no dóna més de si”, perquè “no ens permet avançar” ni “ens dóna marge per resoldre els nostres problemes”. Xavi Milián exigeix més participació ciutadana perquè les decisions no es preguin “entre quatre persones tancades en un despatx”. En el cas que la majoria parlamentària i el govern optin per un camí diferent del que estipula la CUP, Milián adverteix que faran boicot i votaran en contra.

VIDEOS


REDACCIÓ17 Novembre, 2017
ricardCheca.png

Ja fa dies que Catalunya viu submergida en una de les més importants campanyes electorals de la seva història. I un cop més torna el bipartidisme, però en aquesta ocasió dividit en dos blocs: el de l’independentisme i el del 155. Els més de 5,5 milions de catalans amb dret a vot, haurem de decidir què volem i aquesta vegada no podem badar. Això ja no va d’independència. Va de democràcia. De drets i valors. La participació en les urnes ha de ser massiva i contundent. És obvi que si no votem amb seny no ens en sortirem.

El país està enfangat i cal un mandat clar i indiscutible per continuar amb el ‘procés’ o liquidar-lo. Catalunya no es pot permetre el luxe d’estar dos anys més sense govern i, honestament, crec que el govern que surti de les urnes ha de representar tothom i només un part de la societat. En cas contrari no sortirem d’aquest cul de sac on ens hi trobem.

He de confessar que desconfio de l’honestedat del PP i del bon rotllo i fraternitat que apregona. Tampoc vull que es repeteixi el circ dels darrers dos anys, on uns empenyen el govern cap al precipici i a l’hora de demostrar unitat s’escapen i s’amaguen de les responsabilitats judicials. No, no. Hem d’acabar amb aquest sense sentit. No afavoreix a ningú. Ni independentistes ni constitucionalistes. A ningú. El diumenge passat, com a periodista, vaig acompanyar la visita del president Mariano Rajoy a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155.

En una sala plena de gom a gom, Xavier Garcia Albiol i Rajoy van emprar un discurs populista i demagog, el qual ‘excita’ la seva militància. Però oblidant la decoració i la posada en escena, cal reconèixer que Rajoy ha fet el que li pertocava com a president d’un estat centralitzador, basat en “la España unida y fuerte”. El discurs de Rajoy – que és un orador brillant – qualla sense dificultats en el seu electorat. Uns votants que perdonen, sense gaire esforç, els casos de corrupció i fins i tot són capaços de donar suport a la repressió policial i al famós ‘a por ellos’ sempre que sigui per fer respectar una llei. Una llei que la majoria desconeix i només l’hi ha coneix d’oïdes. Aquesta campanya serà violenta i sentirem barbaritats vàries. Mentides, mitges veritats, rumors i desqualificacions personals a dojo, però hem de tenir clar el que pretenen i volem com a país i com a poble.

Cal no fer cas als missatges incendiaris de la caverna popular ni als ‘fantasmes’ independentistes que usen i abusen de la ‘massa humana’ per les seves estratègies que, al cap i a la fi, resulten ser ‘simbòliques’. Rajoy – persona per qui no nodreixo gens de simpatia política – va prometre (no me’n fio) que les eleccions tindran garanties.

Cal estar molt atents al recompte que està encarregat a una empresa (Indra) de dubtosa credibilitat i reputació. O sigui, en aquestes eleccions, més que fer cas al que diran i faran els polítics – que definitivament són els que ens han portat fins a aquest precipici – hem de saber realment el què pretenen. Hem de deixar de ser marionetes. Rajoy està fent la seva feina i no ho està fent malament. El seu discurs sedueix i qualla.

El problema són els altres líders que, de forma fastigosa, creuen que guanyaran un punyat de vots extremant la violència verbal, la ràbia entre pobles i l’empresonament dels polítics. Convé ignorar l’embolcall i fixar-nos més i millor en el contingut per assolir l’objectiu: el futur del nostre país.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

El tribunal ja ha rebut documentació en relació a les propietats de Mas, Ortega, Rigau i Homs “per afermar la quantitat que resta pendent”.

Els béns d’Artur Mas seran embargats

El Tribunal de Comptes iniciarà l’embargament de les propietats de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per valor de 2,4 milions, que són els diners que resta pendent d’afermar dels 5,2 milions pendents per la consulta il·legal del 9 de novembre.

Ahir, el tribunal va rebre altres 400.000 euros, que si se sumen a les anteriors aportacions, la quantitat total dipositada és de 2,8 milions.

El Tribunal ha iniciat els tràmits per a comprovar la situació actual d’aquests béns.

Es tracta d’un tràmit trigarà a resoldre diversos dies i que s’estima que aproximadament duri una setmana.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, compareixeran, aquesta tarda, per primera vegada davant del jutge belga que haurà de decidir sobre la seva extradició a Espanya.

La primera roda de premsa a Brussel·les

Primer els prendrà declaració un per un. Estan citats a les 14 h i es pot allargar tot el dia, tal com ja va passar el 5 de novembre passat, quan es van lliurar a la justícia belga, tan bon punt va arribar l’ordre de detenció.
Compareixen a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància que haurà de decidir sobre el “contingut” de les ordres europees de detenció i lliurament emeses contra el president i els consellers cessats per l’Audiència Nacional.

Després el jutge decidirà. I no té cap obligació de fer-ho immediatament. La defensa del president Carles Puigdemont, i dels seus quatre exconsellers que es troben a Brussel·les, al·legaran davant la justícia belga que l’ordre de detenció emesa per Espanya no aclareix els seus suposats delictes, sinó que és una venjança política.

La presó d’Estremera

Els advocats confien que el jutge haurà de rebutjar les “euro-ordres” perquè en elles l’Audiència Nacional no va imputar cap acte “punible”, destacava ahir el diari flamenc De Standaard.
Les ordres d’arrest i detenció emeses per les autoritats espanyoles, que són idèntiques per als cinc, fan referència a cinc violacions del codi penal espanyol: delicte comès per un càrrec públic, desobediència, rebel·lió, amotinament i malversació de diners públics.

Espanya “no contempla cap fet punible individual, sinó només les seves decisions polítiques, que coneixia tothom i per les quals van ser elegits democràticament”. “Per tant, només són processats per la seva opinió política. El jutge belga ha de rebutjar la seva entrega”, han conclòs els advocats.

Extradició en campanya
En el cas que el jutge decideixi complir amb l’extradició, tampoc serà immediata. Els advocats poden recórrer, i ho poden fer en dues instàncies. Primer, al mateix jutge d’instrucció, i després, si rebutgen el recurs, a la sala d’apel·lacions.

Tot plegat pot allargar el tràmit uns 20 dies. I podria coincidir en mig de la campanya electoral. Si fos així, hi hauria un intens moviment judicial a menys de 15 dies de les eleccions amb part dels candidats amb l’amenaça de la presó.
Però si es justifica que hi ha circumstàncies excepcionals, el procés es pot allargar fins a 60 o 90 dies.
Si, tot i els recursos que puguin presentar els advocats, la justícia belga decideix extradir el president Carles Puigdemont i els consellers, els portarien directament a Madrid.

La jutgessa Lamela

Primer a una comissaria on es farà la filiació a Espanya. I després es donaria trasllat a l’Audiència Nacional que el prendria declaració i establiria les mesures cautelars, tal com va passar amb el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers.
Els terminis també van lligats a les hores de sortida i arribada a Madrid. Si arribessin de tarda, és més que probable que haguessin de passar la nit anterior a l’interrogatori de l’Audiència Nacional en un calabós de la comissaria de la policia.

Tampoc està clar que els interrogui Carmen Lamela, que porta tot el cas. Puigdemont i la resta de consellers passaran a mans del jutge que hi hagi de guàrdia en el moment que arribin a Espanya. Si Lamela no està de guàrdia, no els interrogarà. I la policia no els pot fer esperar a comissaria fins que la jutgessa estigui de guàrdia. Una altra cosa serà que coincideixi amb els horaris de Lamela o que hi hagi un canvi de torns.

En el cas del vicepresident i els consellers, el fiscal va presentar la querella just quan la jutgessa que ja havia tancat a la presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart tenia torn de guàrdia. Seria molt estrany que Lamela fes coincidir la seva guàrdia amb l’arribada dels polítics a Espanya.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017
violencia_1.jpg

Marta Rovira, la secretària general d’ERC, ha revelat que el govern espanyol “va amenaçar” per “múltiples vies” amb enviar l’exèrcit i amb “morts als carrers” si Carles Puigdemont mantenia els seus plans de la independència. El president Carles Puigdemont, els consellers i els diputats del bloc independentista no estaven disposats a fer-se responsables ni a assumir un escenari de “violència extrema” a Catalunya.

Rovira ha explicat que el govern de Rajoy va fer arribar a Carles Puigdemont aquestes amenaces per “múltiples vies”, sense identificar les fonts que ha titllat de “molt contrastades i fiables”.

Segons la número dos d’ERC, el Govern tenia previst un “escenari de violència extrema” amb l’enviament de l’Exèrcit i l’entrada de “armes” a Catalunya, amb “morts als carrers”, “sang” i amb l’ús de ” bales “i no de pilotes de goma,” com en el referèndum de l’1-O “, contra la població civil:” no estàvem disposats a assumir un escenari de violència extrema “, ha dit.

Per això, Rovira ha assegurat que a partir del 10 d’octubre hi va haver una “reflexió” al Govern i als partits sobiranistes sobre els plans de proclamar la independència.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2017

Tot estava preparat per detenir al president Puigdemont i als consellers el passat 10 d’octubre. El Ministeri d’interior havia preparat un pla d’assalt al Parlament de Catalunya que es posaria en pràctica tot just després que Puigdemont proclamés la independència, la qual va ser suspesa 8 segons més tard. L’espectacle policial previst seria incontrolable i de conseqüències imprevisibles

Un mosso vigilant el Parlament

El dia 10 d’octibre la cambra catalana estava ‘controladíssima’. Uns 300 agents d’elit, comparats amb els marines americans, havien estudiat tots els accessos, per terra i aire.

Segons Interviu, les clavegueres del Parc de la Ciutadella havien estat analitzades de forma detallada. Aquell dia, helicòpters policials també vigilaven el parlament. Tot això formava part del ‘pla C’ del Ministeri d’Interior.

L’objectiu, si es donava l’ordre, era fer tot el possible per detenir Puigdemont. Els encarregats haurien estat gairebé 300 agents de sis unitats d’elit de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que haurien fet el possible per evitar la conjuntura que al voltant del Parlament haguessin acampat els manifestants independentistes per defensar un Govern enrocat en l’interior de la cambra catalana.

D’haver-se donat aquesta situació el pla era “entrar per terra, aire i subsòl”. A la superfície, cinc grups de la Unitat d’Intervenció Policial – els antiavalots de la Policia Nacional – s’haurien encarregat d’escombrar els manifestants atrinxerats perquè els GAR – els geos de la Guàrdia Civil – accedissin al Parlament.

Les policies de l’estat estaven preparades…

Aquests homes – comando, comparats amb els marines nord-americans per la seva formació militar – segueixen desplegats a Catalunya a l’espera d’ordres.

Aquell 10 d’octubre, el pla no tenia nom però les fonts citades es refereixen a ell com l’operació d’intervenció a la Ciutadella, i els Mossos d’Esquadra que envoltaven el Parlament ja havien estat rebut “advertències molt clares” perquè no dificultessin l’operació orquestrada per l’estat.

El pla, a més de l’assalt per terra, preveia una entrada per les clavegueres: “Ja tenien els plànols del subsòl d’aquesta zona de Barcelona, ​​que és una ciutat molt complicada per això. Aquesta intervenció, si fos necessària, la farien uns 15 agents del Grup d’Operacions Especials (GOE) que comptaven amb l’assessoria de tècnics especialistes de la Unitat de Subsòl “, expliquen els serveis de seguretat i intel·ligència a l’Interviú.

I, finalment, també s’havia previst una entrada per l’aire, “baixant a escala i des d’helicòpters”.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2017

És de tots conegut que el PSC va desbancar Carles Castillo de cap de llista per Tarragona, substituint-lo per la vallenca Rosa Maria Ibarra. Fa dies que l’exdiputat romana en silenci, digerint el cop inesperat de la comissió de llistes quan a Tarragona tot estava encarrilat perquè repetís com a cap de llista a les eleccions del 21D.

Rosa Ma. Ibarra serà la cap de llista

Després d’uns quants dies de silenci, reflexió i meditació, Carles Castillo ha decidit enviar una carta a la militància socialista, on manifesta que li va sorprendre el canvi d’última hora. En la missiva, a que ha tingut accés el nostre digital, l’exregidor i actual diputat, reconeix que “m’hagués il·lusionat i enorgullit molt tornar a encapçalar un projecte comú” compartit per la majoria de la família socialista.

Castillo se sent trist i decebut amb la direcció del partit, sobretot per la manera de fer. “No mentiré, les formes no van ser les millors i crec que molts de nosaltres ens vam sentir impotents i enfadats al veure com els despatxos ens treien allò que primer les agrupacions, i el consell de federació després, vam votar i aprovar per unanimitat”.

No obstant, quan molts militants pensaven que Castillo es rebel·laria i s’enfrontaria a un partit que, un cop més no ha respectat la decisió no la voluntat de les bases, el socialista diu que accepta el canvi, evitant d’aquesta forma polèmiques innecessàries que no contribueixen en res de positiu. Promet que es deixarà  “tota l’ànima per defensar la candidatura socialista”.

Castillo i Iceta en un miting

Justifica la seva decisió, tot dient que “la situació actual del país ens obliga apartar les discrepàncies orgàniques per centrar-nos en allò que totes i tots volem: un PSC fort i decidit a governar Catalunya per tal que la convivència i el civisme tornin a imperar al nostre territori”.

Carles Castillo, intentant allunyar-se de conflictes, demana “confiança” a la militància, la qual és “un pilar fonamental del partit” i per tant “us necessitem mobilitzats” per fer front el moment històric que viu Catalunya.

Castillo, decebut i ferit per les formes com s’han elaborat les llistes, promet, malgrat tot,  continuar lluitant i treballant per “un PSC d’esquerres, de la militància i valent que acabi amb la política de blocs que PP i independentistes han creat”.

El nostre digital ha contactat amb Carles Castillo, però el diputat ha dit que no vol alimentar cap polèmica amb el partit i que, ara mateix, encara que no s’hagi entès algunes actituds, cap “unitat”.

 

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2017

El ministre espanyol d’Exteriors i Cooperació ha instat al president Carles Puigdemont a presentar-se a les eleccions del 21 de desembre i saber de quins suports compta.

Puigdemont serà candidat del PDeCAT

“L’alternativa a la independència passa avui per les eleccions del 21 de desembre”, ha indicat Dastis a la premsa a la seva arribada a un Consell de ministres d’Exteriors de la Unió Europea.

“Per tant, el que ha de fer el senyor Puigdemont és presentar-se candidat a aquestes eleccions i veure quin suport té”, ha afegit el cap de la diplomàcia espanyola, preguntat per les declaracions de Puigdemont en una entrevista que avui publica el diari belga Le Soir.

El president ha indicat que una solució diferent a la independència d’aquesta comunitat autònoma és “sempre possible”.

“Sempre és possible! He treballat durant trenta anys per obtenir un altre ancoratge de Catalunya a Espanya! Hem treballat molt en això, però l’arribada al poder del senyor Aznar va aturar aquest camí”, va afirmar al diari francòfon el polític català, que insisteix en estar disposat a acceptar “la realitat d’una altra relació amb Espanya”.

Així, Puigdemont es va mostrar a favor d’un acord amb el Govern central, però ha subratllat que l’origen de la crisi actual es troba en 2010, quan el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals diversos articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El cap de l’executiu cessat i els quatre exconsellers que també es troben a Brussel·les han de comparèixer el proper divendres 17 de novembre davant del jutge belga, que ha de decidir si l’extraditen a Espanya tal com demana la jutgessa Lamela.

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2017

Més de 750 mil persones, arribades de tota la geogradia catalana, per reclamar l’alliberament dels presos polítics.

Una concentració pacífica ha omplert BCN

Una marea humana, que ha omplert el carrer Marina i l’Avinguda d’Icària, ha demostrat un cop més que els independentistes responen a les convocatòries de les entitats sobiranistes.

Durant l’acte, els familiars i amics del vicepresident Junqueres i dels consellers cessats, així com dels ‘Jordis’, empresonats per sedició i rebel·lió, han pres la paraula per demanar unitat i calma per defensar el que “és nostre”.

El president Puigdemont i els consellers que es troben a Brussel·les també hanm enviat un missatge televisat als manifestants. El proper dia 7 de desembre, l’ANC i l’Òmnium Cultural convida els catalans a donar suport al govern a l’exili, desplaçant-se a la capital belga.

VIDEOS