Arxius de REFERÈNDUM | Pàgina 2 de 53 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Desembre, 2017

El destí ja té d’aquestes coses: Puigdemont, els ‘Jordis’ i tots, absolutament tots, els consellers cessats pel govern de Mariano Rajoy coincidiran, aquest dilluns, davant el jutge. Uns a Madrid i els altres amb l’expresident destituït al capdavant, a Brussel·les.

Un jutge – un belga i un espanyol – haurà de decidir el futur sobre la llibertat de tots. Mentre que a Madrid, el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, haurà de dir si opta per l’alliberament dels dirigents sobiranistes, a Brussel·les, un altre jutge haurà de determinar si Puigdemont comença el seu calvari judicial. El destí farà que aquest dilluns la justícia sigui la protagonista en la vida dels polítics encarcerats.

Els consellers cessats ja van declarar davant el jutge el passat divendres i van acatar el 155, com a estratègia de defensa. Ara, és al jutge qui haurà de prendre la darrera paraula. Mentrestant, a Brussel·les, Carles Puigdemont – a qui la Junta Electoral prohibeix anomenar-lo president – haurà de personar-se als jutjats, amb la resta dels consellers que es troben a Bèlgica, per donar el seu punt de vista sobre el procés independentista, el qual el podrà conduir a la presó durant molt de temps.

El magistrat belga haurà de decidir si l’extradeix a Espanya, tal com reclama l’Audiència Nacional per un delicte de rebel·lió i sedició. En el cas que les autoritats judicials belgues optin per extradir Carles Puigdemont i part dels seus exconsellers, el president cessat podrà presentar recurs. No serà lliurat a la justícia espanyola abans de l’any 2018, atenent que pot recórrer en tres ocasions. Ara caldrà saber què farà el jutge Llarena amb els ‘Jordis’ i els consellers destituïts.

Aquest dilluns se sabrà…

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2017

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continua defensant que es reformi el pacte constitucional per “reordenar competències” que no se sap amb exactitud a qui pertanyen.

Sánchez confia en governar Espanya

“La nostra idea és tenir un Estat d’estructura federal. I el dret a decidir és el referèndum a una autodeterminació que no està reconeguda. Volem dialogar per veure com Catalunya es queda a Espanya”, ha explicat, insistint que la crisi de Catalunya “no ha acabat encara”, és “la més important que ha patit la Constitució en 40 anys” i ha servit per demostrar que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha quedat “sense projecte”.

El líder socialista confia que governarà Espanya, la qual, avui dia, necessita un canvi. “El balanç de Rajoy al Govern pot resumir en quatre punts: rescat al sector financer amb pujada d’impostos, desigualtat, corrupció i confrontació territorial. És un projecte esgotat”, ha considerat.

En relació a la possibilitat que Junqueras i els consellers cessats siguin alliberats pel jutge del Tribunal Suprem, Sánchez entén que els empresonats han deixat de col·laborar amb la via independentista des de l’aplicació del 155.

“Ningú ha fet més per l’aplicació del 155 que qui ara mateix es passeja per Brussel·les”, ha assenyalat Sánchez a diversos mitjans portuguesos amb motiu de la seva participació en el Consell del Partit Socialista Europeu que comença aquest divendres a Lisboa.

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

Rajoy: “Ara tothom té clar que l’Estat es pot defensar i que quan algú ho ataca, actuarà sempre, perquè és la seva obligació”.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, entén que l’article 155 de la Constitució, i la seva aplicació proporcional i democràtica a Catalunya, va ser “el mínim” que es podia fer “després d’una declaració unilateral d’independència.

Rajoy, en declaracions als periodistes després de participar a Abidjan (Costa d’Ivori) a la Cimera Unió Africana-Unió Europea,  s’ha pronunciat en aquests termes després de ser preguntat pel fet que en comú Podem hagi recaptat en el grup confederal de Units Podem les 50 firmes de diputats que necessita per recórrer davant el Tribunal Constitució l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

“Cadascú és lliure de fer el que estimi oportú i convenient, però he de recordar que l’article 155 és absolutament democràtic”, ha subratllat Rajoy abans de recordar que va ser aprovat per la “immensa majoria” dels espanyols quan es va ratificar la Carta Magna .

Després d’assenyalar que està recollit en la pràctica totalitat de les constitucions europees, ha emfatitzat que només s’aplica en situacions excepcionals. “I la circumstància que algú unilateralment declari la independència d’una part d’un país és una circumstància excepcional”, ha tancat.

En aquest sentit, s’ha preguntat què pretenien Units Podem que hagués fet l’Estat després que els independentistes catalans diguessin que a Catalunya no regia ni la Constitució ni l’Estatut d’Autonomia, es “s’inventessin” una nova legalitat, li “traguessin” a tots els espanyols el seu dret a decidir sobre el seu país i declaressin la independència unilateral.

“Es veu que alguns el que volen és que no fem res. Mida absurd no té cap sentit”, ha postil·lat, convençut que el Govern va fer el que havia de fer i que ho va fer, a més, de forma democràtica, proporcionalment, amb el suport majoritari del Senat i convocant eleccions. “És el mínim que podíem fer”, ha reiterat.

En Comú Podem formalitzarà el recurs en solitari dilluns que ve sense que se sumin PDeCAT i ERC.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

La solidaritat amb les persones i les organitzacions represaliades per l’Estat, més enllà de les diferències ideològiques, és una necessitat a la que ha respost positivament la gran majoria de l’esquerra independentista i anticapitalista de Catalunya. Però el suport a aquestes persones i l’exigència de la llibertat immediata per als membres del Govern empresonats no pot amagar ni silenciar la denúncia a la reculada per terminis que, després de la proclamació de la República Catalana del 27 d’octubre, han anat fet el Govern i el PDeCAT i ERC.

Del silenci del 28 i 29 es va passar a acceptar la dissolució del Govern i el Parlament sense oposar cap resistència i acatar a corre-cuita l’article 155 anunciant que es presentaven a les eleccions imposades i autonòmiques del 21D, sense donar marge a discutir sobre la possibilitat d’un boicot amb la resta de forces que es manifestaven en contra del 155. Això ha seguit amb les declaracions, cada dia més explícites, de membres de les direccions d’ERC i PDeCAT afirmant que la independència, declarada uns dies abans, és impossible per a la propera legislatura.

El problema no és que ho diguin les persones empresonades quan declaren com a estratègia de defensa. El problema és que ho diuen els que no ho estan i que l’estratègia està sent la d’amagar darrera dels processats el retorn al processisme.

Els arguments que s’estan fent servir per passar en vint dies d’aprovar al Parlament una sèrie de resolucions pel desplegament de la República a dir que aquesta no és possible a curt termini són bàsicament la manca d’estructures d’Estat i les amenaces de més repressió per part de l’Estat espanyol:

 La manca d’estructures d’Estat, a més de fer palès que han estat mentint durant cinc anys dient que s’estaven fent en secret, la coneixien perfectament quan van aprovar les lleis de Referèndum i de Transitorietat i quan van proclamar la República. Per tant, o tornaven a mentir i sabien que la Proclamació quedaria en no res, o pensaven que no eren necessàries més estructures de les que ja es disposen i que no és un impediment per començar a fer efectiva la República.

– L’argument de les suposades amenaces de l’Estat d’incrementar la Repressió i d’exercir més violència i vessar més sang que han fet servir per justificar la renúncia a desplegar la República conté vàries perversions en si mateix. La primera és no denunciar públicament a qui els hagi expressat amenaces de tal gravetat. La segona és la de cedir al xantatge de l’amenaça. La tercera és dóna quan Puigdemont afirma que no vol fer el seu Govern responsable d’aquesta violència. Ens hem de sentir culpables per haver votat l’1-O dels mil ferits que van causar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil?

El Govern no s’ha de sentir culpable d’obeir la voluntat del seu poble, s’ha de sentir culpable de trair-la fent servir com a argument el que diuen que faran des de l’Estat espanyol, si és que realment algú els ho ha dit. La quarta és que l’argument de la repressió si és desplega la República ignora conscientment la repressió que s’està patint precisament per declarar-la però no desplegar-la i continuar sota la bota de l’Estat. És la repressió que els propis empresonats del Govern estan patint i moltes altres persones que estan sent citades a declarar i les que ho seran properament per defensar el Referèndum i per defensar la República que ells han deixat de defensar aquests darrers dies o la repressió que genera acceptar el 155 i deixar-nos sense cap altra legalitat ni Govern real que el de l’Estat. I per últim, en l’actual context de repressió, és absolutament obscè afirmar que es tornarà a la via del diàleg amb l’Estat després de constatar-se per enèsima vegada que aquesta és una via morta i, encara més, després d’afirmar que l’Estat ens ha amenaçat amb fer-nos vessar més sang.

Segurament els motius que tenen al cap i no diuen per abandonar la República després d’haver-la declarat són uns altres. L’1-O no només va desbordar al Gobierno del PP, també va desbordar al Govern de JxS que segurament preveia que l’Estat impediria una participació al referèndum que el legitimés o, segurament millor dit, que l’obligués a complir amb el mandat sorgit de les urnes. El “no hem pogut votar” previst es va convertir en l’”hem votat” gràcies a l’organització popular a les escoles i als CDR que, lluny d’acatar les instruccions que van sortir de l’ANC de fer cues silencioses mentre la policia requisava urnes, les vam defensar activament.

Que el procés ha anat girant a l’esquerra a mida que s’ha apropat a convertir-se en ruptura amb l’Estat és un fet. La gran burgesia catalana i europea (en veu de la UE) que abans callava s’anava arrenglerant amb l’Estat mentre que s’anaven incorporant o mirant amb cada cop més simpatia la defensa del Referèndum i la República sectors de les classes treballadores i populars, a Catalunya i a la resta de pobles de l’Estat, de la mà de la lluita contra la repressió i per l’abolició de la Monarquia. Això últim amb la limitació, però també malgrat el nefast paper de les direccions dels sindicats majoritaris (un cop més) i de la direcció estatal de Podemos, que d’afirmar que volia acabar amb el Règim del 78 ha passat a ser-ne una altra crossa.

S’ha evidenciat que fer efectiva la República passa per trencar, no només amb el propi Estat i la monarquia, sinó també amb la gran burgesia que la defensa (perquè l’Estat és garant dels seus privilegis) i amb la Unió Europea del capital. Això és una oportunitat històrica pels i per les treballadores i alhora un risc per alguns sectors de la burgesia que representen PdeCAT i ERC i que també són privilegiats d’aquestes mateixes institucions. La República no es fa amb el Banc Sabadell ni La Caixa, sinó que fa necessària una banca pública. I no es guanyarà amb negociació ni habilitat jurídica sinó que, com el referèndum, es guanyarà amb mobilització i defensant-la al carrer. La República no es materialitzarà convencent al gran empresariat català, ni a la Botin, ni a Juncker, es farà convencent a la classe treballadora catalana per defensar-la, i a la de la resta de pobles de l’estat i del món.

Quan el PDeCAT i ERC diuen ara que la República no és possible, el que amaguen és que no ho és per la via negociada que pretenen ells i que, si ho és, ho serà per la via de la mobilització i l’autorganització popular als CDRs i incorporant a la seva defensa a més treballadores. I això implica posar en marxa mesures urgents per millorar substancialment les seves condicions de vida. Mobilitzacions des de baix i millores pels de baix, que no estan disposats a acceptar. Que la República catalana l’hem de construir els i les treballadores i les classes populars ha deixat de ser una abstracció.

La CUP-CC ha encertat en no presentar-se a les eleccions del 21D amb JxC i ERC i en voler “liderar una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres”. Això implicadenunciar clarament i des de ja la reculada de les direccions d’ERC i PdeCAT i el seu retorn al procés i en ser molt durs en la denúncia a totes les forces que tornaran a parlar del referèndum pactat i que són conscients, i per tant menteixen, de que aquest no és possible dins de l’Estat espanyol, governi qui governi a Madrid. Alhora, la CUP-CC ha de ser molt nítida en les seves propostes socials i tornar a posar sobre la taula i sense embussos la ruptura amb la UE, el no pagament del deute, la banca pública i la nacionalització dels sectors estratègics, entre d’altres.

El poble de Catalunya ha fet una experiència molt valuosa aquests mesos i que s’ha d’aprofitar. Cada cop sona menys estrany allò que ja dèiem al 27S: la Ruptura amb l’Estat ha de venir de la mà de la ruptura amb les institucions del capital, que serà la mobilització i autorganització popular la que ho farà possible i que la defensa de la República ha d’anar indissolublement lligada a la millora de les condicions de vida de la gent treballadora.

Pedro MERCADÉ
Militant de Lluita Internacionalista i membre de l’Alternativa d’Esquerres El Prat

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

L’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre, presidida per Salvador Mestre, ha presentat la querella criminal als jutjats de Reus per esclarir qui va tenir la responsabilitat a l’hora d’ordenar i executar les càrregues policials durant l’1-O a Mont-roig del Camp. 

Moment del lliurament de la querella

Aquesta associació d’advocats gestada a Reus confia que la querella entregada al jutge degà, amb la qual treballen des de fa temps, tingui recorregut. Asseguren que poden demostrar l’ús de la violència i gasos lacrimògens per part de la Guàrdia Civil amb els comunicats mèdics d’una vintena d’afectats i tot el material gràfic recopilat.

L’associació veu completament “innecessària” la força “violenta” i “desproporcionada”, amb cops i gasos lacrimògens que, segons els advocats, es van usar contra els veïns de Mont-roig. Els lletrats asseguren que almenys hi ha informes mèdics d’una vintena d’afectats -si bé només un d’ells va acabar interposant denúncia als Mossos d’Esquadra, el mateix dia dels incidents.

L’objectiu de la querella – la qual no va adreçada particularment contra ningú –, és esclarir qui va tenir la responsabilitat d’ordenar i executar les càrregues, i si va ser un grup concret d’agents que va actuar per compte propi o bé darrere hi havia unes ordres -que s’haurien excedit, perquè a les interlocutòries judicials s’excloïa l’ús de la violència o desordre públic.

La querella demana que es depurin responsabilitats sobre l’actuació policial i que es lliurin “els oficis que calgui” tant a Comandància de la Guàrdia Civil com a Subdelegació del govern espanyol. Mestre ha assenyalat, però, que si la querella s’admet i prospera, un dels passos fonamentals, dins la fase d’instrucció, serà identificar bé els números dels agents implicats.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

L’Ajuntament de Salou ha rebutjat, aquest dimecres, una moció “per la llibertat de les preses i presos polítics” per deu vots en contra, vuit a favor i tres abstencions, entre les quals la de l’alcalde, Pere Granados.

El text l’havien presentat els dos regidors d’ERC-AM i quatre regidors de CiU (Martina Fourrier, Benet Presas, Marc Montagut i Ramon Pascual), els quals hi han votat a favor.

Per la seva banda, els quatre regidors de FUPS – que es van presentar en coalició amb els convergents a les eleccions i formen part del govern –, han gaudit de llibertat de vot. Així, mentre la regidora María José Rodríguez ha avalat la moció, l’alcalde i els regidors Jesús Barragán i Julia López s’han abstingut. El regidor de Guanyem també hi ha donat suport, mentre que el ‘no’ de PP, PSC i Cs, que sumen deu regidors, ha permès tombar la moció.

Pressupost aprovat
El ple ha aprovat un pressupost de 43,64 milions d’euros per l’any 2018 amb el suport dels dotze regidors del govern de CiU i PSC. El PP i ERC han votat en contra, mentre que Cs i Guanyem s’han abstingut.

Els comptes preveuen fins a 3,6 milions d’euros d’inversió per l’any vinent i un global de 16 milions d’euros d’inversió a quatre anys vista, fins el 2021. D’entre les partides més destacades, el gruix correspon als 7,78 milions que s’invertiran en obres a carrers i als 2 milions consignats per a infraestructures turístiques. El pressupost presenta una contenció de la despesa ordinària, especialment pel que fa a la provisió de serveis i transferències corrents, en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i per la contenció del pressupost d’ingressos.

renovació fonts cibernètiques
La partida més important en manteniment de ciutat preveu obres per import de 500.000 euros a set zones diferenciades del municipi. En concret, s’invertiran 115.000 euros en un espai de lleure amb zona per a barbacoes, serveis públics i aigua corrent al sector 5; 96.000 euros en la remodelació dels carrers Falset, Penedès, Torremolinos, Ramon Llull i Roger de Llúria, i 70.000 euros per iniciar la renovació definitiva de l’avinguda Carles Buïgas, entre d’altres.

La partida d’inversions per a la renovació turística de la destinació inclou 125.000 euros per al canvi de les fonts cibernètiques; l’adequació del Xalet Torremar per a l’atenció al client; la remodelació del Parc del carrer Brussel·les a tocar de la platja dels Capellans; nous mòduls de lavabos públics a la platja de Ponent, així com jocs infantils, fins arribar a un import de 930.000 euros.

Pel que fa a la partida d’equipaments municipals, s’invertiran 760.000 euros per començar a construir la nova biblioteca municipal, un projecte que s’enfilarà fins als 2,26 milions d’euros. El consistori també impulsarà un nou edifici per ubicar els Serveis Socials, Acollida i Ocupació al carrer Milà, i la remodelació de la zona comercial del mercat municipal -amb un cost total d’1,14 MEUR-.

L’alcalde, Pere Granados, ha subratllat que el municipi gaudeix “d’una molt bona salut econòmica” i ha posat en valor que els comptes mantenen serveis i permeten impulsar “una inversió important a la ciutat pels propers anys”. “Des del govern ens hem fixat una transformació de Salou, tant des del punt de vista turístic com des del punt de vista social, cultural o esportiu”, ha afegit.

Augment de recaptació
Els comptes presenten una contenció de la despesa ordinària en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i de la regla de la despesa, i en consonància amb la contenció del pressupost d’ingressos. En aquest sentit, el regidor de Gestió Econòmica, Toni Brull, ha assenyalat que aquest apartat està marcat per la baixada d’un 2% de l’IBI que s’aplicarà el proper exercici, així com de la plusvàlua i de la congelació de la resta d’impostos”.

El consistori preveu un augment de les previsions de recaptació de l’Impost de Construccions i obres i d’ingressos per taxes, així com majors previsions d’ingressos en l’impost turístic, per l’augment del 30% al 50% de la participació dels ens locals i una previsió de majors ingressos patrimonials, principalment per la nova concessió de zona blava.

Pel que fa a l’evolució del deute i la pressió impositiva, des del 2012 el nivell d’endeutament ha sofert un a baixada progressiva passant dels 23,5 milions d’euros -una ràtio del 55%- fins al 16% aquest 2017.

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2017

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), ha declarat avui als jutjats de Reus per un presumpte delicte d’incitació a l’odi que la presència de la Policia Nacional després de les càrregues policials de l’1-O.

Pellicer només ha respost a les preguntes del seu advocat i a la sortida l’edifici judicial, en declaracions als  periodistes, ha explicat que la presència dels antiavalots, després de les càrregues policials de l’1-O, pertorbava la “convivència” perquè “angoixava als ciutadans”.

La jutge investiga els ‘escraches’ ciutadans a l’Hotel Gaudí, que allotjava a un centenar d’antiavalots, una manifestació del divendres 3 d’octubre que va passar per davant de l’hotel i un manifest polític en què s’instava els agents a anar-se’n.

També han declarat la tinent d’alcalde Montserrat Vidella (PDeCAT); la portaveu d’ERC, Noemí Llauradó; i el portaveu de AraReus, Jordi Cervera, en una compareixença que ha durat poc més d’hora i mitja.

Vidella ha recordat que la manifestació denunciada va ser “en absolut silenci” i “amb les mans en alt”, de manera que no pot ser titllada de violenta ni d’incitar a l’odi.

Caça de bruixes
Dels tres regidors de la CUP citats a declarar, Marta Llorens i Oriol Ciurana s’han negat a acudir i, a la porta dels jutjats, Llorens ha qualificat de “caça de bruixes” la causa judicial.

Ciurana, per la seva banda, ha manifestat que obeeixen a “la República catalana i no als jutjats espanyols”.

Una tercera regidor de la CUP, Mariona Quadrada, tampoc ha declarat perquè la seva advocada, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tenia un altre assenyalament.

El jutjat ha fet la crida als dos investigats tant a la sala de vistes com a l’oficina judicial, tots dos sense èxit, sempre estant present el seu advocat a la sala de vistes.

Els polítics investigats, tots amb llaços grocs presos a la solapa, el símbol de demanar la llibertat per als independentistes empresonats, han entrat als jutjats de Reus en comitiva i enmig d’un passadís ciutadà.

Més d’un centenar de persones s’han concentrat, també amb llaços grocs, per donar suport als polítics investigats, amb proclames com “No esteu sols” o “Llibertat”.

Declarar per videoconferència
A l’altra banda, una vintena de persones demanava precisament el contrari, amb eslògans com “No ens enganyen, Catalunya és Espanya” o “Aquest alcalde no ens representa” i una pancarta amb el lema “No esteu sols”, dedicada al Cos Nacional de Policia.

Aquesta setmana ja han declarat per videoconferència des de Sevilla diversos dels antiavalots allotjats a Reus, que van carregar contra la població en municipis de Lleida l’1-O.

Demà, estan citats a declarar quatre bombers i dues persones vinculades a un gimnàs que, suposadament, va vetar l’accés als antiavalots perquè espantaven als clients.

 

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2017

El 20 de setembre de 2017 alguna cosa va canviar en la meva manera d’entendre la política. La veia de prop, de molt a prop, però em sentia només una espectadora privilegiada. Aquell dia, però, quan una trucada em va alertar que la Guàrdia Civil acabava d’entrar a la conselleria d’Economia i Hisenda alguna cosa em va sacsejar la consciència.

Els agents buscaven detalls sobre l’organització de l’1 d’octubre, i la posta en escena de tot plegat va resultar intimidatòria i delirant. Companys de feina emmanillats, agents armats a la porta d’una conselleria, companys detinguts mentre portaven la canalla a la feina… No tenien indicis que volguessin matar a ningú, tampoc creien que estiguessin robant els diners de tots, com sí que han fet tants i

tants d’altres sense que això hagi tingut conseqüències…

Només sospitaven que podrien estar organitzant allò al que s’havien compromès: un referèndum perquè la gent – els del sí, els del no i els del no ho sé – pogués votar. Aquell dia, el 20 de setembre de 2017, vaig sentir frustració i ràbia, de veure com ens estaven vulnerant els drets com a persones i com a representants d’institucions democràtiques. Però també vaig sentir molt d’orgull de veure com el meu poble reaccionava amb fermesa però de manera pacífica.

Aquell dia, 20 de setembre de 2017, casualitats de la vida van fer que acabés pujant a l’escenari per gestionar –a través del micròfon- la multitud que s’havia aplegat a la Rambla Catalunya. Només em van donar una indicació: hem d’aconseguir que sigui una protesta pacífica i que no hi hagi cap acte violent. Des de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, els Jordis, em van repetir una i altra vegada aquesta consigna. Vaig clamar tantes vegades al silenci i a la no violència que em vaig arribar a sentir com una mestra de p4 intentant dirigir una classe una mica esverada.

El que va passar després ja ho sabeu: la detenció aberrant dels Jordi, basada a en l’auto d’una jutgessa que descriu una realitat totalment oposada a la que aquell dia, el 20 de setembre de 2017, jo vaig viure en primera persona. I ara ja fa un mes que el Jordi Sánchez i el Jordi Cuixart són  a la presó, on també hi tenim a la meitat del Govern. Ara ja no val ser una simple espectadora de tot plegat. Cal fer el pas, implicar-se i comprometre’s. Perquè això ja no va només d’independència. Va de la defensa dels drets i les llibertats de les persones i això no m’ho penso pas mirar. Aquell dia, el 20 de setembre de 2017, alguna cosa va canviar.

Raquel SANS
Candidata d’ERC per Tarragona a les eleccions del 21D
@raquelsans

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Les declaracions de Marta Rovira, respecte a la violència que el govern espanyol estava disposat a exercir, han aixecat una reacció ferotge. Una desproporcionada indignació entre aquells partits, mitjans de comunicació i habituals de les xarxes que de manera recurrent han justificat -i molts d’ells han aplaudit- la violència d’estat dels darrers mesos. La de l’1 d’octubre i la posterior.

Tracten la Marta de mentidera, la volen deshumanitzar en articles plens d’odi, on la presenten com una indocumentada. És contradictori perquè ho diuen els mateixos que reiteradament justifiquen la violència. La pregunta que jo els faria és per què diuen que no ens l’hem de creure? Els sembla que la policia o l’exèrcit no tenen capacitat per fer una cosa així? O els queda una mica de decència i pensen que mai s’hauria d’actuar violentament contra la població civil desarmada? Si és així, m’agradaria saber on posen el límit de la violència que serien capaços d’acceptar? Veure àvies llençades a terra, un noi amb un ull volat per una bala de goma –armament prohibit a Catalunya, per cert- , una xicota magrejada… està dins dels llindars acceptables?

Només cal veure la trajectòria política de Marta Rovira, en contraposició amb els que ara pretenen denigrar-la, per saber a qui creure’ns. Convido a repassar els discursos de la Marta. No hi trobareu una sola expressió de violència, odi ni agressivitat. Tot el contrari, les seves paraules sempre han estat inclusives i a favor de la justícia social. Podeu tirar tan enrere com vulgueu.

Dels que l’acusen de mentidera, també trobareu molts discursos. Tant se val que busqueu molt enrere com ahir mateix. El to bel·ligerant és bastant comú. Entre les declaracions més sonades, la de la ministra de defensa dient que, si calia, estaven preparats per actuar “por tierra, mar y aire”. Altres, com Rivera, demanen condecorar als policies que van intervenir l’1O.

Però, posem-nos que tenen raó, que Marta Rovira està desinformada, o que directament ens enganya. Seria fantàstic. Una gran notícia. De fet, estic disposats a creure-me’ls –ho sento, Marta-  si només compleixen una petita condició. Una condició que estic segur que, tant com s’han indignat, no hauria de ser cap inconvenient pel govern espanyol. Només cal que públicament, i amb la major solemnitat que correspongui, el govern de Rajoy es comprometi a no atacar la població indefensa catalana, encara que implementem la República. Si com van fer amb el 155, afegeixen al pacte a C’s i PSOE, estaria molt bé.

Algú em diu a cau d’orella que somio truites, que l’estat espanyol no renunciarà a la violència per mantenir la seva unitat territorial, per més que en alguns territoris hi hagi ciutadans que vulguin una altra cosa, i que les paraules de la Marta Rovira tenen tota la versemblança del món. Llàstima.

Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

La Policia Nacional ha trobat entre la documentació que els Mossos d’Esquadra pretenien destruir en una incineradora el passat 26 d’octubre arxius que relacionen a comandaments i agents de la policia catalana amb el referèndum de l’1-O, que havia estat suspès pel Tribunal constitucional.

Entre el material, que va ser confiscat per la Policia Nacional quan els Mossos el portaven en una furgoneta a la incineradora figuren documents que impliquen membres dels Mossos d’Esquadra a la votació de l’1-O, segons publiquen alguns mitjans de comunicació social de Madrid.

En concret els agents de la Policia Nacional que han analitzat el contingut del material confiscat han trobat escrits signats per comandaments intermedis dels Mossos donant instruccions als seus agents sobre actuacions prèvies i posteriors a l’1-O per protegir la consulta.

A més, també figuren documents de contingut polític, que s’estan analitzant, perquè l’estudi dels arxius intervinguts encara no ha finalitzat.

La Policia Nacional ha comunicat ja la seva troballa a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que investiga la suposada passivitat dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O, en la qual manté imputat al major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero , destituït com a cap del cos el passat 28 d’octubre, dos dies després que es intervingués tota aquesta documentació.

La Policia Nacional va evitar el passat 26 d’octubre que els Mossos cremessin en una incineradora uns documents que ja llavors sospitaven que estaven vinculats amb el referèndum de l’1-0 i que van intervenir per ordre de l’Audiència Nacional per analitzar el seu contingut.

Els Mossos d’Esquadra van negar aquell dia que els informes que anaven a cremar estiguessin vinculats amb el referèndum de l’1-O i van al·legar que és una pràctica habitual i ordinària que s’acudeixi a incineradores a cremar aquest tipus d’arxius, o que s’utilitzin trituradores per destruir-los, ja que l’activitat policial genera documents de contingut sensible que, quan ja no són necessaris, s’han de destruir per atendre la protecció de dades.

Tot indica que la jutgessa té al seu poder informacions que comproven que els Mossos d’Esquadra, de paisà, vigilaven alguns càrrecs públics, desigdanament els contraris al ‘procés’.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter