25. Abril 2024

Arxius de JUSTÍCIA | Pàgina 3 de 67 | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Maig, 2022

L’home acusat de matar a ganivetades l’amant de la seva exparella a Vila-seca ha declarat que ho va fer per por que el matés després d’una discussió “molt intensa” amb la víctima quan estava al llit amb la seva dona.

Aquest dilluns, l’acusat ha reconegut que li va clavar dos ganivets i que portava els guants quan va cometre l’assassinat. Ha assegurat que va entrar a casa del seu sogre l’agost de 2020 per demanar-li explicacions a la seva dona sobre la separació.

El jurat popular haurà d’emetre un veredicte després que es presentin aquest dimarts les conclusions definitives

“Es va dirigir cap a mi cridant et mataré, si hi havia una altra opció en aquell moment no la vaig saber veure”, ha confessat l’home. El jurat popular haurà d’emetre un veredicte després que es presentin aquest dimarts les conclusions definitives.

Inicialment, la fiscalia demanava 20 anys de presó per un delicte d’assassinat i un any i mig per violació de domicili. Pel que fa a l’acusació particular sol·licitava 25 anys mentre que la defensa l’absolució.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Abril, 2022

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per complida la pena imposada a l’expresident de la Generalitat Quim Torra pel delicte de desobediència, en no despenjar una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019.

Torra va ser condemnat pel TSJC el desembre del 2019 a un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i a 30.000 euros de multa, sentència que va ser confirmada el setembre del 2020 pel Tribunal Suprem. Ara el TSJC, un cop passat el temps d’inhabilitació i havent pagat la multa, considera que Torra ja ha complert la condemna des del 3 de gener passat. Torra ara té pendent una altra sentència per fets similars ocorreguts el setembre del 2019 amb una altra pancarta.

El TSJC considera que els diners percebuts per Torra des que va deixar la Presidència de la Generalitat el setembre del 2020 no afecten la seva inhabilitació, sinó que són part de la retribució ordinària que correspon als expresidents de la Generalitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Abril, 2022

L’Audiència de Tarragona ha jutjat un home que s’enfronta a 13 anys de presó pels delictes d’abús sexual i agressió sexual d’un menor a Amposta. Els fets es remunten l’agost del 2019, al domicili de l’acusat.

Durant el judici, el processat ha negat els fets, si bé ha reconegut que va tenir un comportament inadequat amb el menor i que ho feia “de broma”. El noi aleshores tenia 13 anys i era amic dels fills que vivien en situació d’acollida amb el processat.

Anteriorment, l’home havia tingut fins a deu menors en acollida. L’acusat ha mostrat penediment i ha demanat perdó al noi, que ha declarat, a porta tancada, en una entrevista enregistrada. El fiscal sol·licita una indemnització de 50.000 euros per danys morals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2022

La Fiscalia sol·licita 28 anys de presó per a cadascun dels dos acusats de matar la sogra d’un d’ells, el 4 de juliol del 2017 a la Bisbal del Penedès. Segons l’escrit d’acusació de Fiscalia, els dos homes haurien acordat robar uns 20.000 euros que la víctima tenia a casa seva entrant al domicili i asfixiant-la per deixar-la inconscient, i van traçar un pla per simular que el robatori estaria comès per uns lladres desconeguts.

Al final, i a causa de les maniobres d’asfíxia, la dona va acabar morint. El cas es jutjarà a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular. D.M.M. vivia amb la seva parella i els pares d’ella en una casa a la Bisbal del Penedès, i passava per una situació econòmica precària. Segons el ministeri fiscal, va acordar amb A.G.M, company de feina i amic, robar uns 20.000 euros que sabia que la seva sogra -de 63 anys- guardava al domicili dins una bossa de mà.

Per això van preparar un pla que executarien un dia que la dona estigués sola a casa. El dia escollit va ser el 4 de juliol, ja que sabien que el sogre de l’acusat era a Barcelona, i que ell i la seva dona havien d’anar a mirar pisos al Vendrell i a sopar en un restaurant de Roda de Berà. Segons el pla establert descrit per la Fiscalia, D.M.M. deixaria una finestra oberta perquè A.G.M. pogués accedir a l’habitatge sense dificultats i, un cop dins, asfixiaria la dona fins a deixar-la inconscient, la lligaria amb cinta americana i agafaria els diners.

Després, A.G.M. marxaria i avisaria el seu amic amb un missatge en clau per telèfon mòbil informant-lo de l’èxit del pla. El ministeri fiscal remarca en el seu escrit que tots dos “assumien que el mecanisme d’asfíxia podria produir la mort” de la dona. Per tot plegat, el ministeri fiscal reclama 23 anys de presó per cadascun dels dos acusats per un delicte d’assassinat; i cinc anys més per un delicte de violència en casa habitada. A més, reclama que indemnitzin la família de la dona amb 75.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2022

L’Audiència de Tarragona jutjarà aquest divendres un home de 32 anys acusat d’un delicte d’assassinat en grau de temptativa, un de lesions amb ús d’arma de foc i un altre de tinença il·lícita d’armes modificades. Els fets van passar el 10 de juliol del 2020 en un bar de l’avinguda Vilafortuny de Cambrils.

Segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia, F.P.P. s’hauria discutit amb un client de l’establiment, hauria anat al seu vehicle per agafar una pistola i li hauria clavat tres trets per l’esquena a boca de canó. A més, hauria disparat “indiscriminadament l’arma a l’interior del local” i un dels trets hauria impactat a la cama d’un segon client. La Fiscalia li reclama quinze anys de presó i vuit de llibertat vigilada.

Tal com detalla l’escrit de Fiscalia, cap a quarts de dues de la matinada, F.P.P. hauria mantingut una conversa amb una de les víctimes i hauria dit: “aquest no sap qui sóc, vaig a buscar la sense plom”. Després d’això va anar al vehicle i va agafar un revòlver, pel qual no tenia llicència i que a més estava prohibit perquè estava modificat.

Pel delicte d’assassinat en grau de temptativa Fiscalia demana 10 anys de presó i inhabilitació, 8 anys de llibertat vigilada i la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes per un període de 8 anys

En tornar a entrar al local, es va acostar al seu interlocutor per l’esquena i “amb la intenció d’acabar amb la seva vida i amb la consciència del risc que implicava” va treure l’arma de foc “i va disparar a boca de canó”, sense que la víctima pogués “prevenir l’atac ni defensar-se”. Posteriorment, “amb l’ànim d’atemptar contra la integritat física aliena, va disparar indiscriminadament l’arma a l’interior de l’establiment, i un dels projectils va impactar a la cama” d’un altre home. Des de l’endemà dels fets, F.P.P. és a la presó sense fiança.

La Fiscalia també apunta que F.P.P. presentava “una alteració psíquica com a conseqüència de dependència politòxica i trastorn intel·lectual lleu”, fets que alteraven “lleument” les seves capacitats. A conseqüència dels fets, la primera víctima va patir ferides greus en zones de risc vital i va haver d’estar cinc dies a l’UCI i setze més a l’hospital. La segona, que va patir un tret a la cama, va estar hospitalitzat cinc dies.

Així, pel delicte d’assassinat en grau de temptativa el Ministeri Fiscal demana deu anys de presó i inhabilitació per exercir el dret de sufragi passiu, vuit anys de llibertat vigilada i la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes per un període de vuit anys superior a la pena de presó que s’imposi. A més, pel delicte de lesions amb ús d’arma de foc li reclama tres anys de presó i inhabilitació per exercir el dret de sufragi passiu.

Finalment, pel delicte de tinença il·lícita d’armes li demana dos anys de presó i inhabilitació per exercir el dret de sufragi passiu més. Alhora, en concepte de responsabilitat civil, la Fiscalia considera que hauria d’indemnitzar amb 16.275 euros la primera víctima; i amb 9.415 euros, la segona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2022

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat a 7 anys i 6 mesos de presó Manuel Murillo, el vigilant de seguretat que el 2018 va manifestar la seva intenció d’assassinar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Ho va fer al grup de whatsapp “Terrassa per Espanya”, on expressava el seu desacord absolut amb l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Murillo, veí de Terrassa, tenia a casa seva un arsenal d’armes de foc i practicava al club de tir olímpic del Vallès.

Quan els Mossos el van detenir el 19 de setembre del 2018 van trobar a casa seva 16 armes de foc curtes i llargues, incloent-hi un fusell, un subfusell i quatre rifles d’altíssima precisió. Al cotxe tenia dues pistoles, una d’elles modificada i il·legal.

Els jutges no accepten que Murillo tingués cap mena d’alteració psíquica i rebutgen també que se li pugui aplicar cap eximent d’intoxicació etílica ni pel consum d’alcohol ni tampoc per medicaments.

L’Audiència també condemna Murillo a 8 anys de privació del dret a la tinença d’armes, de manera que sis mesos després que hagi complert la totalitat de la condemna podrà tornar a disposar l’armes de foc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2022

La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat novament el PP com a partícip a títol lucratiu per la trama Gürtel de Boadilla del Monte, a Madrid. La formació d’Alberto Núñez Feijóo haurà de pagar 204.198,64 euros pel “benefici evident” de les activitats de la trama.

Segons la sentència, que ha estat aprovada per unanimitat, el PP va disposar de recursos il·lícits procedents de les comissions que rebien les empreses i de les arques públiques a les campanyes autonòmiques i municipals dels anys 2003 i 2007. És la tercera vegada que el PP és condemnat a títol lucratiu per les activitats de la trama liderada per Francisco Correa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Abril, 2022

Novetats judicials a Tarragona. El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas del menor atropellat per un vehicle d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant una jornada de protestes contra la sentència pel referèndum de l’1-O, tal com ha avançat ‘El Món’. Els fets es van produir a l’avinguda Marquès de Montoliu, la nit del 16 al 17 d’octubre.

De fet, l’Audiència de Tarragona va ordenar el tancament del cas sense practicar cap de les proves demanades ni cap investigació judicial sobre aquest succés que es va viralitzar. Per aquest motiu, l’advocat del jove, Pere Grau, del col·lectiu ‘Juristes per la República’ va recórrer la decisió i ara el TC ha ordenat la seva reobertura.

El jove es trobava a l’avinguda Marqués de Montoliu quan una furgoneta dels Mossos el va atropellar. Els agents van atendre el noi i van avisar el SEM, i va ser traslladat ferit de gravetat a l’Hospital Universitari Joan XXIII. Allí va romandre ingressat a l’UCI per un traumatisme cranioencefàlic i fractures de diversa consideració.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2022

L’excap dels Mossos al Tarragonès, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, ja poden respirar tranquils. La sala segona del Tribunal Suprem (TS) acaba d’absoldre’ls, ratificant així la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona i contrariant els arguments esgrimits en el recurs de cassació presentat pel Ministeri Fiscal. Els dos mossos estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, suposadament, van apallissar  salvàticament un jove a l’estiu del 2013.

Jaume Morón

La Fiscalia sol·licitava 2,5 anys de presó i un any i nou mesos d’inhabilitació i 1.800 euros de multa per un delicte de falsificació documental i altres cinc mesos per omissió del deure de perseguir delictes. Estaven imputats per la comissió de presumptes delictes de lesions, detenció il·legal, omissió del deure de perseguir delictes, encobriment i falsificació de documentació oficial.

Finalment, el tribunal els va absoldre, en concloure que, durant el judici, no es va acreditar que els dos responsables policials, van orquestrar un pla per ‘protegir’ els policies vila-secans. No obstant això, la sentència no va tenir la unanimitat dels magistrats. Un dels tres va emetre un vot particular perquè entenia que se’ls hauria de condemnar perquè a parer seu van ocultar fets incriminatoris.

L’alt tribunal, encarregat de resoldre el recurs en una resolució de 15 de març, deixa clar que la sentència està molt raonada i bé argumentada. Retreu, en definitiva, que al recurs interposat no hi feia cap sentit esgrimir la petició de la tutela judicial efectiva. A conseqüència d’aquest procediment judicial – que sembla més una lluita interna dels Mossos – Jaume Morón, el setembre del 2015, va ser desplaçat a l’àrea policial de Gavà (Baix Llobregat).

L’intendent podria demanar danys i perjudicis a la direcció dels Mossos. Actualment, Jaume Morón és el màxim responsable de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Reus.

PUBLICITAT





REDACCIÓ30 Març, 2022
3559418-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha esmenat l’Audiència de Barcelona i ha absolt el tarragoní David Solé del delicte de desordres públics pel qual se’l va condemnar a un any i tres mesos de presó en el marc dels aldarulls que van tenir lloc el 15 d’octubre del 2019 a Barcelona després de la sentència de l’1-O.

A la mateixa sentència l’Audiència l’absolia dels delictes d’atemptat contra agent de l’autoritat i de danys. Solé va estar un mes en presó preventiva al centre penitenciari de la Roca del Vallès pels fets pels quals ara se l’exonera. El jove va ser detingut al costat de tres nois més a la capital catalana.

La sentència de l’Audiència de Barcelona considerava provat que Solé va moure contenidors cap al mig del carrer per formar una barricada i que es va amagar rere un vehicle amb mitja llamborda amb intenció de llançar-la contra els Mossos d’Esquadra. En canvi, no es va considerar provat que fos ell el qui va llençar una llamborda contra una furgoneta dels Mossos, un impacte que va abonyegar el vehicle.

Ara, la sentència del TSJC no accepta el que allà es declarava provat i ho substitueix per un relat alternatiu segons el qual no ha quedat acreditat que Solé formés part del grup que va moure els contenidors ni que es trobés a l’indret on va tenir lloc aquest fet concret.

El text coincideix, en canvi, amb el que ja establia la sentència anterior, que no considerava provat que fos ell el qui va llençar la llamborda a la furgoneta dels Mossos. Als fonaments de dret, la sentència posa en dubte el testimoni del mosso que va reconèixer Solé i, per tot plegat, decideix estimar el recurs de la defensa del jove i absoldre’l del delicte de desordres públics. La sentència pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

PUBLICITAT