Arxius de JUDICI TRAPERO | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns, dia 20 de gener, i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendenta del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un equip de redactors del digital republicacheca.cat acompanyarà des de la sala de l’Audiència Nacional tot el judici.

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Es farà a la seu que l’Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí passava al Suprem).

Dos mesos de judici
La primera setmana del judici servirà per a les qüestions prèvies i les declaracions dels quatre acusats, mentre que la última serà per a les conclusions definitives i els informes finals. Entremig, i durant quatre setmanes, està prevista la declaració d’un centenar de testimonis, bona part dels quals ja ho van fer al Tribunal Suprem durant el judici contra els polítics independentistes. Entre aquests, destaquen el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López, que va dirigir el cos durant la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Està previst que declarin el 3 i el 4 de febrer. També està citat el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número dos, el 5 de febrer.

En les següents sessions declararan diversos guàrdies civils, policies nacionals i mossos d’Esquadra, i la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ho farà el 12 de febrer. El 18 de febrer declararan l’exdirector dels Mossos i actual regidor de Barcelona Albert Batlle i diversos comissaris de la prefectura dels Mossos. Altres comissaris ho faran a principis de març. També estan citats l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura i el secretari de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els últims dies podrien declarar l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers d’Interior Jordi Jané i Joaquim Forn, l’exvicepresident Oriol Junqueras i la seva antiga mà Josep Maria Jové, ara investigat pel TSJC. Els testimonis empresonats podrien declarar per videoconferència per no haver-se de desplaçar a Madrid.

Trapero, Puig i Soler,  claus pel procés

La fiscalia considera que Trapero, Puig i Soler es van “sumar al pla secessionista” i van posar “al seu servei” el cos dels Mossos d’Esquadra. En l’escrit d’acusació apunta que els Mossos van tenir “capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i dels fins independentistes”. I que la seva capacitat va ser “imprescindible” per acabar celebrant el referèndum.

Així mateix, considera algunes actuacions com a “impròpies del cos”, com seria el cas dels suposats seguiments a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

En el mateix escrit apunta que entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van produir a Catalunya “fets violents sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontaments susceptibles de generalitzar-se”.

El ministeri públic creu que Trapero va “dissenyar de manera deliberada” tot un pla (pla Àgora) per tal que els Mossos no haguessin de complir l’ordre d’aturar el referèndum dictada pel TSJC. A més, l’acusa d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes. A més, considera que l’excap dels Mossos va actuar amb “inactivitat conscient” i que va evitar “posar fi al greu problema d’ordre públic” i, de retruc, va impedir que els registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia es fessin amb normalitat. Apunta, doncs, que no va preveure que es produirien “incident d’índole violenta”.

En l’escrit, s’acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l’actuació d’altres cossos policials de l’Estat desplegats a Catalunya per l’1-O. De Pere Soler determina que va donar “cobertura i protecció” a les persones implicades en l’organització del referèndum.

Sobre la intendent Teresa Laplana, la fiscalia considera que va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes, “impedint el desenvolupament de la diligència judicial”, és a dir, dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia. A l’escrit, el ministeri públic apunta que Laplana va anar informant als seus superiors i que era “plenament conscient” que calia que els Mossos intervinguessin i que s’havien de demanar reforços.

També consideren que no va prestar l’ajuda que sol·licitava la Guàrdia Civil quan veia que els seus vehicles patien danys i que l’actitud dels manifestants “era cada cop més violenta”. Considera que les 35.000 persones concentrades mostraven actitud “inequívoca de fustigació” i que va acceptar, sense qüestionar-les, les ordres de Trapero.

De la mateixa manera que ja recollia la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional, el ministeri públic creu que Trapero, Puig i Soler van facilitar informació als organitzadors dels referèndum i també els alertaven dels moviments dels altres cossos policials desplegats a Catalunya per a l’1-O. “La relació entre els alts càrrec dels Mossos i els responsable de l’independentisme es va manifestar de manera inequívoca”, recull l’escrit.

Estratègia per aparentar
Fiscalia acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per “aparentar” que estaven donant compliment a les ordres d’aturar el referèndum. “Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç”, recull l’escrit. Els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure “la inacció i la deixadesa de funcions”. En l’escrit s’apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però “amb vocació d’oposició i resistència contundent”.

També els acusen d’haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, també moviments dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Declaracions prèvies al Suprem
Es dona la circumstància que la majoria de testimonis ja van declarar al Suprem i que el principal acusat també ho va fer, tot i que no tenia l’obligació de fer-ho. Acompanyat de la seva advocada, Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC. No obstant, la diligència judicial es va allargar, van desmuntar el cordó i per estalviar-se el temps de tornar-lo a muntar van decidir treure la secretària judicial pel terrat que donava accés al teatre Coliseum.

Sobre el dispositiu de l’1-O va explicar que va ser acordat amb el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que coordinava els tres cossos policials i que la magistrada del TSJC Mercedes Armas mai li va retreure cap mancança. També va explicar que van demanar al Govern que desconvoqués el referèndum per evitar problemes d’ordre públic, però no li van fer cas.

Igualment, va explicar que la magistrada els va recordar que s’havia d’impedir el referèndum amb “paciència, contenció i garantint la pau social”, cosa que els Mossos van intentar fer, segons la seva versió. Finalment va explicar que dos dies abans de la DUI van preparar un dispositiu per detenir els membres del Govern si així ho ordenava el TSJC.