28. Març 2024

Arxius de JUDICI TRAPERO | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Febrer, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior arriba aquesta propera setmana a alguns dels testimonis més rellevants.

Es tracta de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir el juliol del 2017 per desavinences amb l’orientació política del Govern; el comissari superior de Coordinació Central el 2017, Joan Carles Molinero; el comissari en cap d’Informació dels Mossos, Manel Castellví; el cap de torn de la sala central de comandament aquells dies, Josep Lluís Guerrero López; i el comissari en cap d’Investigació Criminal Rafael Comes. Els quatre comissaris hauran de donar la seva versió sobre com es va preparar el dispositiu de l’1-O i com es va dur finalment a la pràctica. Està previst que tots cinc declarin dimarts.

Prèviament, dilluns, serà el torn de les defenses per interrogar l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, i també declararan tres mossos d’Esquadra que van intervenir l’1-O. Dimecres està previst que comencin els testimonis demanats només per les defenses. En concret seran vuit mossos d’Esquadra i el número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya, el coronel Mariano Martínez Luna. Dijous està previst que declari la cap de Protocol de la Vicepresidència de la Generalitat durant el 20-S, Anna Teixidó, l’exconsellera d’Interior en l’època del tripartit, Montserrat Tura, i vuit mossos més.

Amb aquests testimonis, les defenses pretenen contrarestar els últims testimonis de càrrec, demanats per la fiscalia, que han criticat durament les decisions i la intervenció dels Mossos d’Esquadra els dies previs a l’1-O i el mateix dia de les votacions.

La secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament

Aquesta setmana passada, un cap d’antiavalots de la Guàrdia Civil que va actuar el 20-S a la Conselleria d’Economia va dir que els Mossos haurien d’haver distanciat els manifestants ja a primera hora del matí, quan eren menys. D’aquell 20-S també ha declarat un testimoni clau durant el judici al Suprem, la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament.

Un altre testimoni de càrrec contra els acusats ha estat aquesta setmana el d’un comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va analitzar multitud de correus on Trapero enviava a la cúpula política d’Interior els seus plans per intentar aturar el referèndum, cosa que la fiscalia considera que va permetre alertar la població de com reaccionar a l’operatiu policial. Les defenses, però, han intentat invalidar aquest testimoni i els correus que va comentar perquè no s’havia preguntat prèviament per aquesta documentació.

Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons aquest policia, els Mossos van fer seguiments als cossos estatals i en alguns casos van entorpir les seves accions, a més de no activar els antiavalots per tancar centres de votació. També va argumentar que creia que les pautes d’actuació del cos autonòmic eren un «advertència» als agents perquè «anessin en compte» amb la seva actuació durant el referèndum.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
cesarPUIG.jpeg

El vallenc César Puig ha intentat desmuntar el full acusatori del Ministeri Fiscal. Malgrat la insistència – i alguns missatges grollers i despropositats – del fiscal Pedro Rubira, l’exsecretari d’Interior ha intentat rebatre, amb coherència, totes les acusacions i insinuacions sobre la seva participació en els preparatius o celebració del referèndum independentista.

La presidenta del Tribunal, Concepción Espejel (que va exercir també a l’Audiència de Tarragona) ha hagut d’intervenir per demanar que acusat i fiscal no entressin en diàleg entre ells. Pedro Rubira ha espetat: “Ells venen aquí amb la idea de dir el que volen”, un comentari que ha merescut la reprovació de la magistrada.

Puig ha explicat fil per randa les seves competències institucionals pel càrrec que ostentava. Ha volgut deixar clar que no tenia “res a aportar en qüestions operatives o estratègiques” en relació al referèndum i que només s’encarregava de gestionar “els recursos” per complir amb les ordres judicials.

A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. “Més vehicles, un helicòpter… Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l’1-O”, ha dit Puig.

El jurista vallenc també s’ha referit la reunió amb l’exsecretari d’Economia, Josep Lluís Salvadó, on – tal i com va declarar Trapero – la Conselleria d’Economia pretenia obtenir dades fiscals i d’empreses a través dels Mossos.

Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè “no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà”.

El judici continua dilluns amb l’interrogatori del responsable de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

Era previsible. Trapero tenia ganes de fer-ho i hi ha acabat fent. Ha anunciat el seu divorci amb el govern del president Carles Puigdemont. Ja ho va dir el dia que no tenia cap relació – ni bona ni dolenta amb l’exmandatari català.

El major dels Mossos d’Esquadra ha reconegut que les tensions van néixer ja el 2015 – amb Artur Mas a Palau – pels primers passos del full de ruta independentista. Trapero no ha assumit el cap moment relacions amb el procés. Tot el contrari. Diu que va actuar com a policia, tot i ser conscient que hi havia diferents ideologies entre els agents, com és natural.

Trapero, bregat a l’hora de parlar en públic i sota pressió, va deixar clar durant les més de deu hores de declaració que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers.

En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d’aquests dies en relació amb el judici ha estat eloqüent.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
pere_soler-1.jpg

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler ha dit avui en l’Audiència Nacional que en cap moment va donar ordres al cos en relació al referèndum de l’1-O. Soler també ha assegurat que el conseller d’Interior Joaquim Forn – avui empresonat – fes cap “ingerència” sobre els Mossos. “Mai em va donar instruccions perquè els Mossos estiguessin a favor del referèndum i jo no vaig donar cap instrucció”, ha deixat clar. També ha negat que el seu nomenament al capdavant del cos tingués res a veure amb el fet d’estar a favor del referèndum i ha explicat que l’exconseller Jordi Jané ja li va proposar ocupar el càrrec l’any 2016 i ell ho va rebutjar.

Soler ha explicat que va ser al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dia que es va presentar el referèndum. Aquell dia va fer una piulada assegurant que la societat “votaria i no ho podrien evitar”. “Es volia pressionar el govern de l’Estat perquè es fes un referèndum acordat. En aquella època jo no tenia cap càrrec públic”, ha insistit l’exdirector dels Mossos. “Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer”, ha explicat.

Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer

Les piulades de Pere Soler han tingut un paper protagonista en algun moment de l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. Soler ha admès que va fer un tuit on va dir que els Mossos “complirien la llei” i la premsa “ho va malinterpretar”. Quan va arribar al càrrec de director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero li va recomanar que no fes piulades.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l’actuació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d’ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

El paper de Pérez de los Cobos 

Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el disseny del pla Àgora, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

El nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu policial de l’1-O va ser discutit pel Departament d’Interior, però Pere Soler ha negat que ell tingués cap “posicionament” en aquest sentit. “Vam dir que la coordinació havia de ser dels operatius”, ha explicat, i ha negat conèixer les cartes de Trapero que rebutjaven la coordinació del coronel de la Guàrdia Civil.

“Interior no va fer res pel referèndum” 
L’exdirector dels Mossos ha explicat que el requeriment del Tribunal Constitucional li ordenava no fer res encaminat al referèndum i també impedir-lo “dins de les seves competències”. “El mandat general deia que m’havia d’abstenir i, concretament, havia d’evitar que ningú fes res a favor del referèndum. Però a Interior ningú va fer res pel referèndum”, ha insistit. Soler ha explicat que Trapero li traslladava les instruccions de Fiscalia per poder-les “dotar de recursos”.

Soler ha negat que els Mossos prestessin serveis de “contraviligància” a dirigents independentistes pel fet d’haver estat detinguts en la causa del jutjat 13. “No sabia que s’hagués fet aquesta actuació al despatx de Carme Forcadell”, ha dit Soler en relació als serveis de contravigilància que hi van fer els Mossos. “No tenia per què saber les mesures que s’acordaven”, ha insistit l’exdirector del cos.

En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper

Pel que fa al pla Àgora, Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el seu disseny, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

Sànchez tenia un paper “d’intermediació”
Soler ha explicat que coneixia “poc” Jordi Sànchez i ha assegurat que no recorda haver-lo trucat el 30 de setembre. L’exdirector dels Mossos ha dit que va parlar amb ell l’1 d’octubre per una tarima que hi havia a la plaça de Catalunya. La Fiscalia ha insistit que consten dues trucades a Sànchez el dia 30, però Soler ha assegurat que no van parlar. L’exdirector dels Mossos ha assegurat que Sànchez tenia “un paper d’intermediació” el 20 de setembre. “En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper”, ha explicat a preguntes de Carballo.

Vaig trucar al major Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius

Soler ha admès que seguia què passava el 20-S al Departament d’Economia, però ha negat conèixer les “dificultat” que tenia la comitiva judicial. Tampoc sabia que Forn s’havia posat en contacte amb Sànchez. “Vaig trucar a Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius”, ha dit. “Estava preocupat perquè la gent s’estava concentrant, però en cap moment s’interromp la comitiva ni s’intenta accedir al Departament”, ha afegit. L’exdirector dels Mossos també ha dit que no va saber que la comitiva havia tingut problemes per sortir fins el dia 21 de setembre.

Pere Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d’allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s’havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d’una altra direcció general del Departament.

L’exconseller Jordi Jané em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir

Coneixement superficial
Preguntat per si coneixia el llibre blanc per a la transició nacional, Soler ha admès que ho coneixia pels mitjans però “no se’n preocupava” i ha negat saber què deia respecte als Mossos en cas de desconnexió. Ha assegurat que no coneixia el document EnfoCATs ni tampoc l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové. L’exdirector dels Mossos ha explicat que sabia del caràcter plebiscitari de les eleccions del 2015 “pels mitjans” i que la resolució del Parlament sobre la desconnexió aprovada aquell any va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). “Sabia de manera molt superficial les coses que aprovava el Parlament”, ha remarcat Soler.

L’exdirector dels Mossos sabia que hi havia partits polítics que volien impulsar un referèndum acordat amb l’Estat, però ha negat saber els detalls de les conclusions de la  comissió d’estudi de la transició nacional.

Pel que fa als treballs preparatoris del referèndum, Soler ha dit que ho coneixia pels mitjans i que era un “escenari obert”: “No hi havia res tancat”. El fiscal Carballo ha volgut evidenciar que el Parlament avançava cap a un referèndum unilateral. “Es volia fer un referèndum, però es volia que fos acordat. Aquest era l’objectiu”, ha explicat Soler.

La Fiscalia ha preguntat també per la dimissió de l’exconseller Jordi Jané. “Em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir”, ha explicat Soler, tot i remarcar que mantenen una “bona relació”. El predecessor de Soler al capdavant dels Mossos, Albert Batlle, també va dimitir juntament amb Jané. “Batlle va decidir sortir quan va entrar Forn perquè creia que ell havia de fer el seu propi equip. No em consta que dimitís per declaracions de Puigdemont”, ha insistit.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
laplana_1.jpg

Fer el perímetre de seguretat que la Guàrdia Civil demanava davant la Seu d’Economia no era ni possible ni aconsellable, ha declarat la intendenta Teresa Laplana davant el fiscal que la interroga al judici de l’Audiència Nacional.

La responsable policial, que ha patit problemes de salut que el tribunal ha declinat que detallés, ha començat responent les preguntes del representant del Ministeri Fiscal, que s’ha interessat pel significat d’algunes de les sigles que utilitzen els Mossos en els seus operatius policials.

Tot i els problemes de salut que ja patia aleshores, Laplana ha expliat que va incorporar-se a l’operatiu desplegat davant la seu del departament d’Economia per a no perjudicar altres companys de feina. Això sí, sense saber que les diligències de la comissió judicial s’allargarien tant.

LAPLANA: Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia

El fiscal ha intentat posar en contradicció la valoració de la gent concentrada feta per la intendent, segons el Ministeri Públic molt per damunt de la realitat. Laplana ha replicat que ella no és una experta calculant el volum de les concentracions i ha afegit que anava arribant gent de manera continuada”.

L’aptitud dels concentrats no era violenta cap als agents que custodiaven la porta. Tampoc realitzaven cap intent d’intrusió a les dependències”, ha assegurat.

En aquest sentit ha volgut precisar que ella no tenia capacitat de mobilitzar els recursos d’ordre públic si no era a través de les ordres superiors que rebés. També ha recordat que la situació era complexe a tota la ciutat. “Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia”.

De totes maners ha deixat clar que si en aquells moments s’hagués aplicat la força policial per a desplaçar els concentrats tal com demanava la Guàrdia Civil es podrien haver generat problemes d’ordre públic considerables. El fiscal li ha demanat que no en fes tanta via a l’hora de respondre i li ha retret que semblava que s’havia preparat la seva intervenció com si es tractés de superar unes oposicions.

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”, ha assenyalat.

A les deu va parlar amb un tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat dels agents a l’interior de l’edifici i un altre tinent que de primeres va pensar que era capità. Un amb uniforme i l’altra de paisà. Ella no anava d’uniforme perquè no havia tingut temps d’anar-se a canviar.

Li van fer la petició que s’activessin unitats d’ordre públic i Laplana, seguint les instruccions, no ho va considerar necessari. “Atenent la quantitat de gent i l’aptitud reivindicativa sense violència no semblava ni possible ni aconsellable per el perímetre que demanaven”.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
fiscal_carballo_2.jpg

El major dels Mossos Josep Lluis Trapero ha assegurat que el 25 d’octubre de 2017 va ordenar en un correu al seu número 2 que preparés un pla per procedir l’expresident Carles Puigdemont si cometien la “barbaritat” de proclamar la independència, tot i que creia que no farien la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

Això mateix ho ha dit Trapero en el seu segon dia d’interrogatori en el judici per rebel·lió a l’edifici de l’Audiència Nacional a Torrejón d’Ardoz, en el qual el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo ha dubtat del seu pla per detenir al cap del govern català, a perquè – ha sostingut – no ho va comunicar durant la instrucció del cas ni a l’autoritat judicial que investigava el procés.

El comandament policial ha replicat que en la causa figura un correu electrònic que va enviar el 25 d’octubre de 2017 el seu número 2, el comissari Ferran López, amb les directrius que li va donar perquè dissenyés un pla per detenir Puigdemont i al seu Govern si l’autoritat judicial ho ordenava després de l’eventual DUI. “Crec que, com molta gent, esperàvem que la situació no tirés endavant. Jo sempre vaig creure que això (la DUI) no anava a succeir. El dia 24 vam parlar amb els comissaris López i Joan Carles Molinero. Ens preguntem a veure què passarà, si convcarien eleccions o farien una barbaritat”, ha narrat.

Vam veure que era una cosa aparentment greu, però no sabíem si era una prevaricació o el que era

Segons Trapero, en aquella reunió amb López i Molinero van valorar la possibilitat que des de l’àmbit judicial els arribés l’ordre de detenció de Puigdemont “si es feia una declaració d’aquest tipus (la DUI). I ens vam dir, ‘hòstia’, que no ens enxampi això, hem de preparar-lo”. Per aquest motiu, l’endemà va enviar el correu electrònic a López amb les directrius per a practicar les detencions i li va demanar que li presentés per escrit el pla, que també ha estat aportat a la causa per la defensa de Trapero, detallant que comissari havia de detenir a quin membre del Govern i quins mitjans utilitzar, entre ells un helicòpter.

El dia en què el Parlament havia de votar la DUI, el 27 d’octubre de 2017, Trapero va remetre sengles cartes al president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i a l’aleshores fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada per posar-se a la seva disposició per tot allò que li ordenessin.

A més de la carta, un cop el Parlament va aprovar la DUI, Trapero va trucar a Barrientos i a Romero de Tejada perquè era conscient que els fets ocorreguts tenien “gravetat” i va reiterar que estava a la seva disposició “per a qualsevol ordre” que estimessin oportú traslladar-li.
“Vam veure que era una cosa aparentment greu, però no sabíem si era una prevaricació o el que era”, ha indicat Trapero, que ha revelat que Barrientos li va dir “en confiança” que no sabia “ben bé” què era “allò”, ja que no sabia en què delicte encaixava.

Tres minuts més tard, Barrientos li va tornar a trucar i li va preguntar a Trapero si hi havia valorat la possibilitat de posar-se a disposició de la Delegació de Govern a Catalunya, com també ho havia fet amb el TSJC i la Fiscalia Superior.

En aquest cas, Trapero entenia que si s’aplicava l’article 155 de la Constitució, ja l’hi comunicarien i es posarien a la seva disposició. Finalment, l’article 155 es va acabar aplicant i va comportar la immediata destitució de Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra, on va ser rellevat per Ferran López.

 

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
olga_Tubau.jpg

Olga Tubau, l’advocada de Josep Lluis Trapero, en un contacte amb els periodistes que segueixen el judici del major a l’Audiència Nacional, s’ha mostrat “satisfeta” amb la manera com el seu representat se n’ha sortit de les cinc hores llargues d’interrogatori per part de la Fiscalia.

Olga Tubau amb el major Trapero

Segons la lletrada, Trapero ha estat capaç de “trencar” la tesi acusatòria del Ministeri Públic. El policia s’ha limitat a repetir l’argumentari que va esgrimir, com a testimoni, durant el judici del procés que es va celebrar el passat mes de març al Tribunal Suprem.

Tubau diu que l’interrogatori de la Fiscalia ha estat “molt llarg”, arribar, inclòs, a ser esgotador pel seu client, tal com ha pogut “percebre” el tribunal. No obstant, assegura que el major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. “Com a advocada, estic molt satisfeta”, ha confessat, subratllant que estem davant d’un judici “molt tècnic”.

Aquest dimarts, el fiscal Carballo continuarà interrogant el major. Es parlarà essencialment dels correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil durant la investigació. S’espera que a la tarda, la intendenta Teresa Laplana pugui declarar.

El major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. Com a advocada, estic molt satisfeta

Un cop interrogada, el tribunal ha permès que la intendenta – que està baixa per incapacitat laboral – s’absenti del judici fins a les conclusions.

L’advocada de Trapero i de Laplana creu que està quedant clar que el major no estava alineat amb el projecte d’un govern que estava posant en marxa un procés per marxar d’Espanya de forma unilateral.

Cal recordar que Olga Tubau, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i col·legiada l’any 1985, forma part del grup de penalistes de renom a Catalunya. Tubau i Lydia Lajara van començar a exercir de penalistes al despatx de Francesc Jufresa, fins que van muntar bufet pel seu compte, el 2004, on fa nou anys es va incorporar com a soci Carlos Echavarri.

Ricard CHECA
Audiència Nacional
Madrid

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_JUDICI_COTXE-1.jpg

Si hi havia algun dubte, el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, ha volgut dissipar-lo. S’ha desmarcat del tot de l’anterior govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont.

El major Trapero durant el judici

Ha confessat al tribunal, que el jutja per rebel·lió arran del referèndum independentista, que la seva relació amb Puigdemont, actualment resident a Waterloo, no era ni bona, ni dolenta, ni estreta. Però, al major Trapero, que sol parlar sense tabús, ha anat més enllà i ha decidit revelar que se sentia incòmode amb algunes de les decisions que l’executiu de Puigdemont va prendre la tardor del 2017 i també amb algunes de les resolucions de la cambra catalana. Ha titllat de “barbaritat” algunes de les decisions.

També, amb la personalitat que el caracteritza, ha negat les acusacions de passivitat que li atribueix la Fiscalia. “Em vaig sentir incòmode. Molt”, ha relatat: “Diverses vegades li vaig dir als consellers que què estaven fent, que on anaven”. A més, ha destacat que va comunicar als seus superiors polítics que no trencaria la legalitat. “Els Mossos faran sempre el que els diguin els jutges”, ha postil·lat, després de recalcar que “no tenia una relació estreta amb Carles Puigdemont”

Durant 5 llargues hores d’interrogatori, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha intentat trobar-lo en alguna contradicció, però Trapero ha “aguantat el tipus”. En més d’una ocasió ha demanat al representant del Ministeri Públic que li deixés contestar o que no treies il·lacions errònies de les seves declaracions. Ha negat qualsevol implicació en els preparatius del referèndum il·legal i ha manifestat no tenir res a veure amb el projecte independentista projectat pel govern de Puigdemont.

“Parlar de passivitat … No ho puc assumir. No es pot inferir que no volíem fer res”, ha contestat Trapero en referència, per exemple, al 20 de setembre, quan una multitud de 40.000 persones va envoltar la conselleria d’Economia a durant el registre de la Guàrdia Civil: “Dono la cara pels comandaments que hi eren i pels comandaments del cos”. “Vam fer tot el que vam poder o se’ns va ordenar”, ha afirmat també el major sobre la jornada de l’1-O.

Els fiscals que participen en el judici

D’aquesta manera, davant del relat de la Fiscalia, l’excap dels Mossos ha insistit que es van mobilitzar a tots els agents disponibles el dia del referèndum i en què no hi va haver deixadesa de funcions durant els dies previs.

Encara que, per molt que ha repetit Trapero la mateixa idea, sembla no haver convençut Carballo, que ha incidit en la mateixa direcció: “Però, què es va fer? Va posar en marxa alguna unitat policial, alguna investigació concreta, quan vostè és conscient que es van dur a terme accions il·legals, i que el seu deure és impedir abans que l’hi digui cap jutge?”, li ha etzibat el fiscal. “Això ho ha de comptar la Comissaria General d’Informació (de Mossos)”, s’ha escudat el major davant la petició que precisés mesures concretes

Això sí, la declaració de Trapero no ha quedat aquí. El responsable policial ha volgut llançar aquest dilluns el missatge clar que no estava alineat amb la Generalitat. Per això, segons ha assegurat, es va queixar en diverses ocasions a la Generalitat sobre la posició en què col·locava als Mossos i sobre com es podia danyar la imatge de la policia catalana.

RC