Arxius de JUDICI ATEMPTATS | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados_jihadistas.jpg

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020
atentado_autores.jpg

Las víctimas del 17A creen que en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils quedarán dudas por resolver, lo que dificultará que puedan cerrar heridas, según advierte el impulsor de la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT), Robert Manrique.

L’impulsor d’UAVAT Robert Manrique

En una entrevista, Manrique asegura que las víctimas no solo buscan justicia en el juicio que se celebra en la Audiencia Nacional por los atentados de agosto de 2017, sino también que se resuelvan sus dudas para poder cerrar heridas, al tiempo que pide que el trato a los damnificados por parte de las administraciones no se centre “en el dinero, sino en los derechos”.

Para las víctimas, el juicio es un momento difícil porque supone volver a enfrentarse al episodio más duro de sus vidas, por lo que Manrique agradece que la mayoría de los medios no hayan publicado el vídeo emitido en la Audiencia Nacional, y que hasta ahora no había sido divulgado, con el recorrido de la furgoneta conducida por Younes Abouyaaqoub embistiendo a cuantas personas encontraba a su paso en las Ramblas de Barcelona.

Manrique, una de las víctimas del atentado de ETA en Hipercor en Barcelona en 1987, ha dedicado su vida desde entonces al apoyo a los damnificados: trece años como delegado de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) en Cataluña, luego al frente de la asociación catalana ACVOT y desde el 17 de agosto de 2017 impulsando la Unidad de Atención y Valoración de Víctimas del Terrorismo (UAVAT).

La UAVAT, donde Manrique ejerce como asesor en un equipo de profesionales y voluntarios, ha asistido a 217 víctimas del 17-A, de las que 73 se han personado en el juicio de la Audiencia Nacional.

Con la experiencia acumulada a lo largo de los años, Manrique sostiene que, ante un juicio como el del 17-A, las víctimas, para poder cerrar heridas, pretenden obtener respuestas sobre interrogantes que planean en la causa, entre las que cita por qué no se creó una comisión de investigación en el Congreso o el vínculo entre el CNI y el imán de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, el cerebro de la célula que cometió los atentados.

“La justicia se hace con un juicio, pero al final lo que quieren las víctimas es que se les resuelvan sus dudas y, sobre todo, que no vuelva a pasar”, sostiene Manrique.

“Al final, la gran importancia de este juicio no es escuchar a las víctimas y resolver sus dudas”, lamenta Manrique, sino “ver si se condena por terrorismo a dos de los tres acusados”.

El impulsor de la UAVAT lamenta que en el juicio hay una representación “baja” de la cifra real de víctimas de los atentados.
“Entiendo que a nivel jurídico se recorte la presencia de víctimas que declaran (en las sesiones del juicio), lo que no comprendo es el número de personas que no se han podido personar por falta de información” en la causa judicial, señala.

En este sentido, Manrique considera que el “problema” radica en la administración, debido a su descoordinación y falta de asesoramiento hacia los afectados.
Pone como ejemplo que las personas que estuvieron el 17 de agosto de 2017 en las Ramblas de Barcelona y en Cambrils, pero no fueron heridas, no son reconocidas como víctimas por la administración.

“¿Cuántas víctimas presenciales han dejado de ir a sus lugares de trabajo en las Ramblas por culpa de este trauma y han acabado despedidas? De ellas, ni se habla ni se hablará en el juicio por falta de tiempo”, lamenta.

Aún hoy, explica Manrique, tres años después del atentado, siguen descubriendo nuevas víctimas, por lo que su entidad las ayuda a que denuncien, si bien la administración sólo les admite a trámite la documentación si la presentan el primer año posterior al ataque.

“Todavía quedan muchas cosas normativas que se deben modificar y la administración no se quiere sentar”, se queja Manrique, que subraya que “el terrorismo es el único delito que no va contra una persona sino contra el Estado, y el Estado no está dando la cara”.

Según Manrique, pese a que el Estado tiene la responsabilidad de indemnizar a las víctimas, si la sentencia fuese por estragos y daños pero no por terrorismo, la cantidad a percibir por los afectados sería mucho menor.

“Hablar de terrorismo no es hablar de dinero sino hablar de derechos”, matiza no obstante.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020
ropinio_ricard.jpg

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2020
atentado_2.jpg

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han comparegut davant del tribunal que jutja els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Cambrils i a Barcelona.

Un dels testimonis ha estat la sergent que va ser atropellada per Younes Aboyaaqoub després de matar a desenes de persones amb una furgoneta a la Rambla de Barcelona. Aquesta sergent i altres companys participaven en un control policial que es va desplegar a la Diagonal de Barcelona després de l’atemptat, emmarcat en l’operació ‘Gàbia’. Alguns dels mossos que participaven en el dispositiu van resultar ferits després que el gihadista hagués saltat el control amb un cotxe que havia robat a la zona de la ciutat universitària, matant al seu conductor, Pau Pérez.

Els cinc agents han explicat que, al voltant de les 18.45 del 17 d’agost de 2017, quan Aboyaaqoub s’acostava a la zona del control “va girar el volant” per encarar cap a ells i va accelerar envestint a diversos agents. Després d’això, els Mossos van disparar el vehicle sense aconseguir que aquest fugís. “Ho va fer amb ganes de fer-nos mal”, ha relatat un dels testimonis. Un d’ells assegura que va ser atropellat perquè “em vaig desviar”.

La sergent recorda que va notar un impacte brutal als genolls, però va quedar atordida. Va ser traslladada a l’hospital amb diferents i múltiples contusions. Va patir també un traumatisme cranioencefàlic, danys psicològics i fractures al colze. Va ser reconeguda per l’estat com a víctima del terrorisme.

Dos dels policies han afirmat que van aconseguir veure la cara del conductor d’aquest vehicle, la qual van poder relacionar-la posteriorment amb la de l’autor de l’atropellament de la Rambla, i que li van veure com “somreia” mentre accelerava en direcció als agents.

El cotxe va ser trobat en una gasolinera a Sant Just Desvern (Barcelona), a uns “dos quilòmetres” d’on hi havia el control policial, amb el cadàver de Pau Pérez al seu interior, segons han indicat els agents que van anar fins allà per inspeccionar el vehicle i procedir a l’aixecament del cos.

El tribunal de l’Audiència Nacional va començar a escoltar en la sessió d’aquest dimecres als agents de Mossos d’Esquadra que, a través dels enregistraments de diferents diverses càmeres de seguretat, van reconstruir la fugida d’Aboyaaqoub després d’atropellar a centenars de persones a Barcelona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub.jpg

Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.

Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.

Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.

Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.

El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.

Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.

El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…

Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2020
atentado_2.jpg

La sessió d’avui del judici contra els jihadistes implicats amb els atemptats de Barcelona i Cambrils l’any 2017 ha estat marcada per les declaracions dels agents que van abatre l’autor de l’atropellament massiu de la Rambla, Younes Abouyaaqoub.

Davant el tribunal, han comparegut alguns dels mossos que van ser atropellats – i que encara porten seqüeles físiques i psicològiques – en un control policial després que el jihadista hagi assassinat Pau Pérez per fugir de Barcelona.

El tribunal ha pogut sentir testimonis esfereïdors. Un dels mossos que va disparar contra Younes Abouyaaqoub, en una zona de vinyes a l’Alt Penedès, ha narrat amb tota mena de detalls els últims moments de vida del terrorista. Amb la veu tallada i visiblement emocionat, el policia ha explicat que se’l van trobar en un camí de terra i quan li van donar l’alto, Younes va començar a córrer i els va ensenyar un cinturó explosiu, tot cridant ‘al·lahu àkbar’ (Ala es grande). En aquells moments, els agents desconeixien que es tractava d’un artefacte explosiu simulat.

Expliquen com van desenfundar les seves armes reglamentàries i van disparar unes quantes vegades. Younes va caure molt a prop d’ells, però es va tornar a reincorporar. Els mossos no deixaven d’apuntar-li l’arma perquè teníem que el jihadista pogués fer esclatar l’artefacte i que morissin tots tres. Els dos agents no han pogut mirar als processats que es troben dins una gàbia en un dels laterals de la sala de vistes. De fet, un dels agents ha abandonat la sala amb la mirada fixada a terra. Entre el (poc) públic que segueix el judici es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.

Ampliarem informació


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
atemptst_cabrils.jpg

Una vintena d’agents dels Mossos d’Esquadra han passat per la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on s’està celebrant el judici contra els atemptats de l’estiu del 2017 a Cambrils i Barcelona. La sessió d’avui ha estat centrada en les inspeccions oculars de la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la que va matar desenes de persones a Barcelona. També van ser els encarregats d’inspeccionar l’escenari del crim. Els policies catalans han explicat al tribunal l’horror que van trobar sobretot a la Rambla de Catalunya.
Diversos agents que van inspeccionar la furgoneta de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 21 d’agost van compartir les seves vivències. El vehicle estava net i en bones condicions, i al seu interior hi van trobar el passaport d’Es-Satty, els bitllets de vaixell per anar al Marroc setmanes abans, gas pebre i un mapa fet a mà de diversos punts al voltant de Ripoll.

També han declarat diversos mossos que van acudir a l’accident de la furgoneta Renault Kangoo a l’AP-7 a Cambrils cap a les 3 de la tarda del 17 d’agost. Han explicat que inicialment no van trobar l’accident, i que van veure un jove caminar per la carretera a prop d’allà. Els va estranyar, però inicialment no li van donar importància, fins que altres companys els van donar la descripció del conductor fugit de l’accident.

Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
Però quan han començat a descriure l’atemptat de la Rambla de Barcelona, la sala ha fet molt de silenci per conèixer els detalls de la investigació. Els agents han explicat que al mig de la Rambla van anar trobant 12 cadàvers i trossos del vehicle.

Finalment, damunt del mosaic de Joan Miró, la Fiat Talento de Telefurgo tenia diversos cops a la carrosseria, vidres trencats, paraxocs arrencats i el capó molt danyat, i amb restes orgàniques i fins i tot roba interior de les víctimes enganxades. Al seient del copilot van trobar un passaport espanyol a nom de l’acusat Mohamed Houli Chemlal i el NIE i el carnet de conduir de l’autor de la matança, Younes Abouyaaqoub.

També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.

A uns dos metres del vehicle es va trobar una altra ampolla també d’acetona i amb líquid, una capsa metàl·lica de soldadura, un rellotge i un tros de corda.

El vehicle tenia els intermitents d’emergència activats, les claus al contacte, el motor parat i l’airbag disparat. El conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, havia fugit del local del crim. Va ser abatut dies més tard.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
Younes-Abouyaaqoub2.jpg

La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.

Una vintena de mossos d’esquadra – sobretot d’investigació i científica – han explicat les seves inspeccions i han corroborat les seves declaracions en fase d’instrucció. El moment més dur de la jornada ha arribat poc abans de la una del migdia. Els assistents han pogut visionar uns vídeos que han deixat la sala completament astorada i sense paraules.

Els dos vídeos – un sobre l’atropellament massiu i l’altre sobre la fugida d’Abouyaaqoub que va acabar abatut.

Les càmeres de seguretat mostraven com un conductor despietat i sense miraments avançava a tota velocitat i als ziguezagues, Rambla avall, atropellant vianants i sembrant el terror.

Les imatges són esfereïdores. Algunes de les persones que assisteixen al judici des de la sala de vistes han apartat la mirada de les pantalles. Un dels policies que custodien els processats no ha pogut evitar emocionar-se. També se sentia des de la zona on estan ubicats els lletrats un ‘ai, ai…’ o ‘no, no…’ en veure com els vianants anaven caient a terra al pas de la furgoneta assassina. En la gàbia, dos dels acusats no treien els ull dels monitors, mentre que un d’ells es mantenia amb el cap baix, mirant el terra i movent els dits de les mans.

També s’ha visionat el vídeo de la fuga d’Abouyaaqoub pel Mercat de la Boqueria i diversos carrers de Barcelona fins a la Diagonal, on va matar el conductor d’un cotxe per poder desplaçar-se fins a Sant Just Desvern en cotxe. S’han vist les imatges, sense so, dels dies següents a la fuga de l’assassí, fins que va ser abatut a Subirats. No ha deixat de sorprendre una imatge: nerviós, remenant la brossa en una benzinera. El vídeo acaba amb les imatges de Younes Abouyaaqoub abatut a terra.

Ricard CHECA
Audiència Nacional (Madrid)

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
terrorsites.jpg

8h30 del matí. Feia fred a Madrid, tot i que sol començava a despertar-se. Fem un cafè en les terrasses de la plaça de l’Ajuntament de Torrejón d’Ardoz. A Madrid els restaurants estan oberts i el toc de queda comença a les 12 de la nit.

A les 09h15 arribem a les dependències de l’Audiència Nacional. La sessió del judici contra els atemptats de Cambrils i Barcelona comença a les 10h. El jutge president del tribunal té fama de ser puntual. Després d’acreditar-nos ens disposem a ocupar el nostre lloc a la sala de premsa, situada al soterrani de l’edifici. L’ambient és més tranquil que el de la setmana passada. L’eufòria mediàtica ha minvat. A la sala, tant en la dels reporters com de les emissores, se sent essencialment el català. Un fet que ens permet deduir que la cobertura mediàtica està sent feta sobretot per mitjans de Catalunya.

Faltaven 10 minuts per engegar la primera sessió d’aquesta setmana. S’encenen les pantalles de televisió. Significa que en breu comença el judici. Agafem una llibreta, un bolígraf i el mòbil i accedim a la primera planta de l’edifici. Estem preparats per accedir a la sala de vistes. Ens envaeix un ai al cor. En no res tindrem l’oportunitat de mirar als ulls de Mohammed Houli, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els implicats dels atemptats de l’agost del 2017. Oukabir portava uns texans i un polo negre. Said vestia uns texans i una jaqueta esportiva. Mohammed portava uns pantalons negres i una jaqueta grisa. Houli era l’únic que estava assegut dins d’un espai, semblant a una gàbia de vidre. Ens mirava fixament. Als ulls. Els altres es passejaven d’un costat a l’altra de la ‘peixera’. La sensació és indescriptible. Hi ha un batibull d’emocions i pensaments.

Els processats

Mirem cap a l’altre costat – a l’esquerra – i podem veure una vintena de lletrats tots separats amb mampares anticovid. Passaven 3 minuts de les 10. El jutge president, Félix Alfonso Guevara, entrava a la sala. Feia senyal als policies que ocupessin els seus seients.

Per a la sessió d’avui estaven citats una vintena de testimonis, entre ells pèrits, agents dels Mossos d’Esquadra (de les unitats de Seguretat Ciutadana, investigació i policia científica) i bombers. El relat d’alguns testimonis han estat aterridors. Es notava patiment i angoixa. Hi ha moltes seqüeles. Físiques i sobretot psicològiques. El Ministeri d’Interior ha reconegut alguns d’ells com a víctimes de terrorisme. De tant en tant, miràvem als ulls dels processats. Driss Oukabir també ens observava. Said tenia una mirada perduda, mentre Mohammed passava molta estona amb el cap baix i amb les mans inquietes.

Jutge Félix Alfonso Guevara

Les declaracions d’alguns testimonis han emocionat els presents. Un mosso – de la unitat d’informació de Terres de l’Ebre – va relatar els fets d’una manera que no ha deixat a ningú indiferent. Ha començat demanant perdó pel seu nerviosisme. Un dels assistents del tribunal han col·locat una cadira al seu costat perquè pogués seure i tranquil·litzar-se. A causa de les seqüeles del que va viure el 17 d’agost arran de l’explosió a Alcanar encara no li han permès tornar a la feina. És considerat víctima de terrorisme pel Ministeri d’Interior. I el més curiós és que el seu fill també. El nen en aquells moments tenia 10 anys i també va patir trastorns posttraumàtics. Tres anys després, continua adaptant-se a la ‘nova vida’.

Les narratives dels testimonis eren veritables experiències terrorífiques. Mai ningú no està preparat ni física ni psicològicament per lidiar amb aquestes situacions tan extremes. La majoria dels mossos que hi eren quan va haver-hi la segona explosió a Alcanar recorden que en aquell dia horribilis tot es va fer fosc i el silenci aterridor. Quan abandonaven la sala de vistes, alguns miraven la gàbia on estan els gihadistes.

A les 13h, el president del tribunal ens emplaçava per demà dimecres, on sentirem més relats… més experiències vitals…

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
audiencia_nacional2-1280x1707.jpg

Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

Dos bombers de la Generalitat i uns 20 agents dels Mossos d’Esquadra que van patir la segona explosió al xalet d’Alcanar el 17 d’agost del 2017 han explicat aquest dimarts a l’Audiència Nacional com van succeir els fets i les seqüeles que han patit des d’aleshores.

Tots han explicat que poc després que una excavadora es posés a desenrunar grans blocs de pedra aquella tarda, es va produir una gran explosió que va afectar desenes de persones que treballaven a la zona. La majoria van patir danys a l’oïda, i alguns no han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme.

A l’inici de la segona setmana del judici, els mossos que han declarat, de seguretat ciutadana, informació, investigació o policia científica, han explicat que la tarda del 17 d’agost, poc després d’arribar, i quan l’excavadora portava dues o tres palades, es va produir una gran explosió que els va deixar a tots atordits. La majoria han explicat que tenen seqüeles a l’oïda, amb acúfens i pèrdua auditiva, a més d’haver patit estrès posttraumàtic i atacs d’ansietat. El mosso ferit més greu té reconeguda la invalidesa total permanent. Tot i haver estat reconeguts com a víctimes del terrorisme, alguns encara no han cobrat totes les indemnitzacions per les lesions patides. A més, diversos dels agents ferits no han estat ni reconeguts com a víctimes del terrorisme per part del Ministeri de l’Interior.

Un dels bombers que ha declarat ha explicat que les seqüeles a l’oïda li han impedit formar part del grup subaquàtic del cos, ja que la immersió podria ser perillosa per a la seva salut. L’altre bomber va patir lesions importants en una mà i ha estat declarat incapacitat total.

Un altre dels mossos que ha declarat ha explicat que ell va ser l’encarregat de comptar i carregar en un camió les bombones de gas butà que hi havia en aquell laboratori d’explosius de la cèl·lula jihadista de Ripoll, el més gran descobert mai a Europa. En total va trobar 94 bombones plenes i set de buides. Alguns dels testimonis coincideixen que en el moment de l’explosió tot es va fer fosc i el silenci va ser sepulcral.

PUBLICITAT

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter