REDACCIÓ23 Novembre, 2020
El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.
Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.
Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.
No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.
Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.
El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.
Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…
El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.
🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)
V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional
PUBLICITAT
Con la experiencia acumulada a lo largo de los años, Manrique sostiene que, ante un juicio como el del 17-A, las víctimas, para poder cerrar heridas, pretenden obtener respuestas sobre interrogantes que planean en la causa, entre las que cita por qué no se creó una comisión de investigación en el Congreso o el vínculo entre el CNI y el imán de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, el cerebro de la célula que cometió los atentados.
En este sentido, Manrique considera que el “problema” radica en la administración, debido a su descoordinación y falta de asesoramiento hacia los afectados.
Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va 
Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.
El cotxe va ser trobat en una gasolinera a Sant Just Desvern (Barcelona), a uns “dos quilòmetres” d’on hi havia el control policial, amb el cadàver de Pau Pérez al seu interior, segons han indicat els agents que van anar fins allà per inspeccionar el vehicle i procedir a l’aixecament del cos.
El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre 
Dins de la furgoneta van trobar documentació de Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichami i Said Aalla.
També es va trobar el contracte de lloguer de la furgoneta a nom de l’acusat Driss Oukabir, que també constava com a conductor principal. A sota d’un seient hi havia una ampolla d’acetona amb líquid al seu interior, i també la cartera d’Abouyaaqoub, amb una targeta bancària seva, el seu carnet de família nombrosa i papers manuscrits en àrab i francès.
La sessió d’avui del judici gihadista del 17 d’agost del 2017 que s’està celebrant a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares ha estat marcada pel visionament dels vídeos sobre l’atropellament mortal i la posterior fugida de Younes Abouyaaqoub. Durant tot el matí, les parts – acusacions i defensa – han intentat esclarir el màxim possible sobre l’atemptat de la Rambla.
A les 09h15 arribem a les dependències de l’Audiència Nacional. La sessió del judici contra els atemptats de Cambrils i Barcelona comença a les 10h. El jutge president del tribunal té fama de ser puntual. Després d’acreditar-nos ens disposem a ocupar el nostre lloc a la sala de premsa, situada al soterrani de l’edifici. L’ambient és més tranquil que el de la setmana passada. L’eufòria mediàtica ha minvat. A la sala, tant en la dels reporters com de les emissores, se sent essencialment el català. Un fet que ens permet deduir que la cobertura mediàtica està sent feta sobretot per mitjans de Catalunya.
Les narratives dels testimonis eren veritables experiències terrorífiques. Mai ningú no està preparat ni física ni psicològicament per lidiar amb aquestes situacions tan extremes. La majoria dels mossos que hi eren quan va haver-hi la segona explosió a Alcanar recorden que en aquell dia horribilis tot es va fer fosc i el silenci aterridor. Quan abandonaven la sala de vistes, alguns miraven la gàbia on estan els gihadistes.
