REDACCIÓ5 Abril, 2023
La Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Un projecte que havia de liderar Tarragona pel paper capdalt de la indústria química al territori. La realitat és que les empreses del sector volen treballar per la seva descarbonització, però això passa per una planta de producció d’hidrogen que funcioni amb energia renovable. El problema? Que molts Ajuntaments no volen assumir la instal·lació de panells solars al seu terme municipal. Almenys, aquesta és la versió de Jordi Vidal, director general del grup empresarial Sun Systems. 
Es tracta de la companyia encarregada de la implementació de les energies renovables que hauran de subministrar la futura planta d’hidrogen d’Enagas i Repsol. En aquesta entrevista, Vidal detalla els entrebancs amb què s’està trobant per a executar un projecte que comportarà una inversió de vora 900 milions d’euros al Camp de Tarragona. De fet, el directiu alerta que Catalunya s’està quedant enrere en matèria d’energies no contaminants, i que si el territori no accelera els tràmits, els inversors podrien marxar cap a l’Aragó.
Quins són els principals entrebancs per a la producció d’hidrogen verd a Tarragona?
Un dels entrebancs més importants és que hi ha Ajuntaments que ens estan posant moltes traves. Ja es va anunciar que s’anava a fer la planta d’hidrogen més gran d’Europa a Tarragona pel hub de la química. Ells volen descarbonitzar com faci falta, i una de les solucions és aquesta planta d’hidrogen que cobriria un 20% de la producció. És millor tenir això que res.
No sé què es pensen els Ajuntaments. La importància de les inversions que venen és massa gran. En uns dos mesos hi ha eleccions i si la gent veu que realment no estan donant suport a aquelles persones del poble que estan buscant feina… Això és terrible, però és una decisió seva.
Quines barreres posen els Ajuntaments?
Per exemple, volien que de tot el centre d’Alcover només es posessin 17 hectàrees de renovables. Arriben a tenir moltes més disponibles i moltes d’aquestes ens les lloguen els propietaris perquè volen una quantitat (de diners) fixa que cada mes els hi ajudi. Hi ha jubilats que tenen una pensió baixa i aquestes xifres els hi dóna un complement per a tota la seva vida i per als seus hereus.
Aquesta és una de les traves que tenim en municipis que no tenen la visió de voler tenir més llocs de treball. A Tarragona estem reclamant moltes inversions, però a l’hora de la veritat, si els Ajuntaments posen entrebancs, no ho aconseguirem. Al final tot s’anirà cap a l’Aragó, on obren les portes de bat a bat.
Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne.
És a dir, que els Ajuntaments estan en contra que s’instal·lin energies renovables als seus termes municipals?
Sí. En un manifest l’Ajuntament d’Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne. Quan he contactat amb ells per a ensenyar-los el projecte no han volgut ni rebre’ns ni contestar. No volen saber res de nosaltres. No estan comprenent la realitat.
També hi ha hagut Ajuntaments més favorables que ho han arribat a comprendre, però a altres ens han dit que no els hi feien falta llocs de treball, que hi havia moltes persones jubilades i que ja cobraven una pensió. M’ho han arribat a dir amb els d’Enagas. Els inversos no entenen que hi hagi aquestes actituds tan negatives cap a les renovables. Si no es posen les piles, els diners s’acabaran anant fora de Catalunya.
Què passarà si els ajuntaments no fan l’esforç i no permeten instal·lar renovables als seus termes municipals?
Quan es va muntar la plataforma d’hidrogen de la Catalunya sud, allí hi eren tots els Ajuntaments en fila. Però a l’hora de la realitat tots amaguen la cua. L’única veritat és que es vol posar una planta d’hidrogen verd. El cost total de la inversió prevista és de 564 milions d’euros. Estem parlant només de la generadora d’hidrogen, sense comptar els panells fotovoltaics que necessita. A més, hi ha en joc 1.331 llocs de treball que es crearan a Tarragona, 1.159 dels quals seran en fase de construcció durant 4 o 5 anys. La producció seria de 50 tones diàries de CO₂ renovable, són moltes tones. Anualment serien 258.479 tones de CO₂.
Si parlem de la inversió en panells solars, aquesta seria d’uns 300 milions d’euros. Uns 900 milions d’euros en total que es quedaran a Tarragona, perquè tot es contractarà des d’aquí. Tothom participarà d’aquest grandíssim projecte. És una iniciativa important a nivell mundial. S’està obrint la porta a enviar l’hidrogen cap a Barcelona i el centre d’Europa, tot i que el hub químic de Tarragona ja el necessita. Si volem fer un canvi tecnològic i aturar l’emergència climàtica s’han d’aprofitar aquestes inversions.
I quin és el marge d’actuació?
Ja es va dir que segons es vagin adquirint terrenys es pot fer una planta petita o la que està dimensionada. Però si els Ajuntaments d’aquí ens posen mil traves… Algun consistori es mou per a dir a tothom que no firmi res. La gent està espantada. Què ha de passar? Si no es fa aquí doncs marxarà. El grup Forestalia d’Aragó està disposat a portar l’electricitat des d’allà. I si passa, Catalunya no veurà ni un duro. L’ICIO que es guanyaran els Ajuntaments amb una d’aquestes plantes pot rondar entre els 15 i els 17 milions d’euros, que se li pagaran per a demanar els permisos d’obres. A més, no és energia contaminant, sinó renovable.
Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi pregunto: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més?
Quant de temps tenen els Ajuntaments per a decidir-se abans no marxin els inversors?
Han de ser ràpids. S’han demanat permisos al Govern espanyol i només fan falta les terres.
Pel que diu, la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya està en perill?
Això és més seriós del que sembla. A banda, està clar que no permetrem agafar el currículum de cap persona que vingui d’un Ajuntament que vagi en contra. No pot ser que hàgim de donar suport al ciutadà que viu en aquest poble que ens posa traves. La gent té el seu dret i nosaltres també tenim el d’escollir.
Ara es parla molt que el nord de Catalunya ha d’assumir una part dels nous projectes d’energia renovable. Es podria enviar aquesta energia des del nord cap a Tarragona?
Sí. L’hidrogen se n’anirà cap al centre d’Europa. Nosaltres ja hem intentat estar allà dalt, però és terrible que quan hi vas es manifesten perquè sentir a parlar de posar un panell solar és una barbaritat. Com si fóssim terroristes… És una cosa estranya. Realment portem riquesa. La gent no sap la situació del pagès gran que no vol treballar. Ell té dret a fer el que vulgui amb la seva terra. No ha de venir un partit polític a dir: “No perquè jo quan agafi la bicicleta ho vull veure tot verd”. No és just.
Per tant, considera que el nord de Catalunya hauria d’assumir més responsabilitats amb les renovables?
És clar. No hi ha més camí. Espanya pot tenir el millor pou d’hidrogen verd, perquè tenim molt de sol. A Flix i a Ascó, on també tenim projectes, estan més oberts. Els pobles no volen que ningú se’n vagi. Doncs donem-li feina allà a les persones perquè no marxin.
Quan s’espera que l’hidrogen verd pugui descarbonitzar completament la indústria química de Tarragona?
Si tinguéssim unes 5.000 hectàrees es podria aconseguir. És possible, però si no hi ha visió… El que estem demanant és una petita part de Catalunya per a generar una riquesa molt gran. A l’Aragó estan disposadíssims.
Amb aquests entrebancs s’assoliran els terminis?
Doncs aquí és on tinc por. Els inversos em pregunten què coi passa a Catalunya. Que si no volem els diners. Jo els hi dic que no és així. Els hi he demanat calma i que si puc ho assolirem. A veure si estem de sort i la gent té seny. Si finalment no s’executen les inversions, serà una gran pena. Després hi haurà culpables…
Quants Ajuntaments estan posant problemes?
Uns quatre. A la Secuita van implantar una llei que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.
Quin paper ha de tenir la Generalitat en tot aquest projecte?
La Generalitat està a favor perquè s’ha adonat que hi ha un problema. Catalunya és la regió que s’està quedant fora de línies. Ens costa molt. Primer has de convèncer al propietari de les terres, que es guanya la vida la mar de bé. Una persona que tingui vora 10 hectàrees se li dóna uns 20.000 euros l’any i sempre per avançat. A aquest home li estàs donant una solució de meravella independentment del que passi. Això és el que no entenen els Ajuntaments.
A la Secuita van aprovar una norma que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.
Llavors la Generalitat és la que ha d’intermediar d’alguna manera amb els Ajuntaments?
Sí, la Generalitat ha estat forçant perquè no posin tantes traves. Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi dic: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més? Després que no parlin de canvi climàtic, perquè ells són els primers que no fan res.
Per la manera en què parla, sembla que hi hagi molta hipocresia dins d’aquests Ajuntaments…
No vull escalfar l’ambient, però ens hem sentit decebuts. Fem-ho fàcil. No podem complicar-ho tant, i aquí està passant. Hi ha llocs de treball que perillen, i aquí és on la gent s’hauria de manifestar, i no fer-ho per anar en contra de les renovables. Han d’anar en contra dels polítics que no vulgui generar llocs de feina.
Avui conversem amb el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST), Francesc Seritjol, qui detallarà les sensacions d’aquest retorn sense restriccions. Seritjol també defensa que el relleu generacional dels passos està garantit i que, per tant, no està preocupat. Ara bé, sota el seu parer cal que el canvi es faci des de dins de cada entitat. 
I què representa aquesta edició de retorn complet, ara sense restriccions?
Està preocupat per aquesta problemàtica?
És un home incombustible. La seva agenda fumeja. Un dels acadèmics més brillants de Tarragona ha deixat momentàniament la URV per dedicar-se, de ple, a fer de comercial de l’estat. L’expressió és seva. Diu que se sent còmode en aquest nou càrrec: subdelegat del govern a Tarragona. 
La veritat és que m’ho estic passant molt bé. És molt interessant poder fer política al territori, visitar empreses, institucions i entitats i demanar a tothom que s’incorpori en la política de la transformació que està vivint el món i que, en aquest cas, està liderant el govern de Pedro Sánchez. És una experiència molt bonica. El meu entorn em diu que baixi marxa i ritme, perquè ho porto tot una mica accelerat.
Fa dies que la subdelegació no és l’epicentre de concentracions independentistes… El suflé està minvant?
Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia… Està preocupat?
Troba a faltar els seus alumnes?
Dius que la teva intenció era ajudar i a corregir algunes deficiències… L’empresa no ho veu així, oi?
S’estan fent canvis i millores per corregir els errors del passat que, recordem, va costar la vida a tres persones?
T’has sentit sol en aquesta lluita sindical?
El teu acomiadament exprés és un avís a navegants?
Rosa María Virolés Piñol
Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
S’està confonent el femení amb el feminisme?
Molt malament, com sempre. Sempre he vist la situació política molt malament, però ara mateix, cada cop la veig pitjor. De totes maneres, s’ha de tenir en compte que costa molt quedar bé amb tothom.
Com el descriu com a municipi?
La posada en escena fins i tot inclou la particular pantalla circular. En definitiva, una experiència increïble per a tots els amants del rock i de la música en general. Per saber-ne més al voltant d’aquest concert-tribut, avui conversem amb Shanti Gordi, el teclista de The Other Side. 
Què és el que més li agrada de Pink Floyd?
Quin és el millor moment de cada actuació?
Lorena García Calero
¿Cómo ves la situación actual respecto a los derechos de las mujeres?
En el títol també exposen les mancances del sistema de detecció de toxicitat, així com els pagaments de la indústria química als ajuntaments en patrocinis o col·laboracions. Una complicitat que -segons el seu parer- perjudica la ciutadania, que sovint està desinformada dels riscos de tenir segons quines plantes a pocs quilòmetres. Per a esbrinar-ne més al voltant d’aquella explosió i d’allò que no sabies de la indústria química de Tarragona, avui conversem amb els dos periodistes que han dut a terme aquesta investigació.
Toni Orensanz:
Com van viure aquell 14 de gener de 2020 i els dies següents?
Quin paper han jugat els mitjans després de l’explosió?
Tot i que socialment i professionalment ser jove és un valor a l’alça, veiem en els darrers temps el retorn del factor sènior. Hi ha multinacionals que repesquen CEOS i jubilats i partits que s’encomanen a veterans polítics…
Sobretot si ets dona, sènior i vídua, ets invisible per a moltes organitzacions. És que no existeixes!
I hi ha edatisme en el periodisme?
