REDACCIÓ8 Novembre, 2020
L’altre dia, per tal que el meu coneixement de la llengua italiana no s’oxidi, vaig asseure’m al meu sofà per llegir la darrera encíclica del papa Francesc, el títol de la qual (Fratelli tutti) podríem traduir per Tots soms germans. No va trigar gaire la Mixeta a saltar a la meva falda.
En aquell moment havia arribat al punt 256, on es parla de la injustícia de la guerra. Al meu costat, la meva esposa va engegar la «tele» just en el moment en que s’emetia un reportatge sobre un conflicte bèl·lic en el continent africà, amb imatges senzillament horroroses: tot de cadàvers destrossats d’homes i dones de totes les edats. Aleshores, la càmera es va aturar per mostrar un gat mort per la follia humana.
La Mixeta va alçar les orelles i va obrir els seus ullassos. Ens va observar als dos, amb el seu posat intel·ligent, com dient-nos: «Mira que en sou de bèsties els humans!». Resulta que jo havia aturat la meva lectura en un paràgraf que diu: «La guerra no és un fantasma del passat, sinó que s’ha convertit en una constant amenaça».
Tenir la Mixeta al meu costat em va fer pensar que, després de l’espècie humana i els cavalls, els gats són els éssers que més han patit la nostra bogeria, perquè a més de víctimes de la brutalitat de la guerra han estat víctimes d’un altre dels quatre genets de l’Apocalipsi: la fam. Quantes «mixetes» no hauran servit per aplacar la fam dels humans!
Vaig prosseguir la lectura i vaig topar amb el punt on el Papa escriu: «Si es vol un veritable desenvolupament humà per a tots, cal continuar incansablement la tasca d’evitar la guerra entre les nacions i els pobles. Així, doncs, s’ha d’assegurar l’imperi incontestat del dret i l’infatigable recurs a la negociació, als bons oficis i a l’arbitratge, tal com proposa la Carta de les Nacions Unides, autèntica norma jurídica fonamental.»
Com que l’havia llegit en veu alta, ja que la meva esposa havia tancat el televisor tot remugant «És que només sabem fer barbaritats!», la Mixeta va acotar el cap com dient que sí.
Penso que hauríem de mirar les coses amb ulls de gat.
Dídac BERTRAN
Escriu setmanalment
