REDACCIÓ
El judici oral del “procés” ha començat amb el tràmit previst a l’art. 786.2 LECr. que – a l’argot jurídic – s’anomena “qüestions prèvies”.
S’ha dit que el Tribunal Suprem no està acostumat a fer judicis i això s’ha notat des del minut zero. Recordem que el President de Tribunal Suprem Sr. Marchena ha iniciat el judici indicant a les defenses que només podien disposar de quaranta-cinc minuts per les seves al·legacions i quan anava donar la paraula a l’advocat de l’Oriol Junqueras i Raül Romeva, un dels magistrats li diu, a cau d’orella, que “el judici oral ha de començar amb la lectura dels escrits d’acusació i de defensa” i és en aquell moment quan dóna la paraula a la Lletrada de l’Administració de Justícia per fer el relat dels escrits d’acusacions. Ha estat la primera anècdota jurídica per aquells professionals de l’advocacia que cada dia trepitgem els tribunals de justícia i que, segurament, ha passat desapercebut pels ciutadans de peu.
En el tràmit de les “qüestions prèvies”, les parts (acusació i defensa) poden qüestionar la competència del Tribunal, la vulneració de drets fonamentals, nul·litat de la instrucció, proposició de noves proves… i es tracta d’un acte processal molt tècnic però alhora transcendental doncs sovint l’absolució d’un acusat s’assoleix en les “qüestions prèvies” quan, per exemple, el Tribunal declara la nul·litat de determinades diligències d’instrucció (intervencions telefòniques, escorcolls…) comportant deixar sense prova incriminatòria a l’acusació. Ara bé, en el judici del “procés” tot apunta – vist les anteriors Interlocutòries del mateix Tribunal Suprem – que totes les vulneracions plantejades per les defenses seran desestimades.
En aquesta primera sessió ha quedat clar una cosa, l’excel·lència de l’advocacia catalana que, durant quasi set hores, han desgranat totes i cadascuna de les vulneracions de drets fonamentals en la instrucció portada a terme pel Magistrat Sr. Llarena, s’ha qüestionat el fet de l’aportació per l’acusació (Ministeri Fiscal i advocacia de l’Estat) d’atestats policials del jutjat d’instrucció núm. 13 de Barcelona quan moltes de les defenses no estan comparegudes en aquest procediment i no han pogut vetllar si en aquest jutjat de Barcelona s’han vulnerat o no drets fonamentals, s’ha denunciat que les defenses encara no tenen al seu abast tota la prova documental que el Tribunal ha admès…
Els membres del govern (Oriol, Raül, Josep, Jordi, Quim, Dolors, Meritxell, Santi i Carles), la Presidenta del Parlament (Carme) i els presidents de l’ANC i ÒMNIUM (els Jordis) estan en bones mans, en brillants juristes que han posat difícil la decisió del Tribunal Suprem però, com tot apunta, desestimarà totes i cadascuna de les vulneracions que han denunciat. Tant de bo m’equivoqui!!!
Preveu l’art. 786.2 LECr. que “El jutge o el tribunal ha de resoldre en el mateix acte el que sigui procedent sobre les qüestions plantejades” però – després del torn de les acusacions – el Tribunal, segurament divendres, decidirà “in voce” i posposarà la seva fonamentació jurídica a la sentència que es dictarà.
Contra la decisió que adopti el Tribunal Suprem sobre les “qüestions prèvies” “no s’hi pot interposar cap recurs, sens perjudici de la pertinent protesta i que la qüestió pugui ser reproduïda, si s’escau, en el recurs contra la sentència” però contra la sentència del Tribunal Suprem no cap a un recurs ordinari (vulneració del dret a la doble instància), només cap a un recurs extraordinari d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Tinc clar que el Tribunal Suprem, només cal veure les resolucions que ha anat dictant, desestimarà totes les “qüestions prèvies” que tan brillantment han estat exposades per les defenses i serà, després de passar el “filtre” del Tribunal Constitucional, quan – dintre d’uns quants anys – quan el TEDH tingui l’última paraula.
Carles FERRER
Advocat
REDACCIÓ
