REDACCIÓ
Escric aquest article quan tot just ha tingut lloc una nova protesta per denunciar la vergonyosa situació de l’N-340 en el seu pas per les nostres comarques. En plena operació sortida, usuaris i transportistes vam tallar de nou aquesta via, no per molestar els conductors, que van patir-ne els efectes (i als que aprofito per oferir disculpes i demanar comprensió), sinó perquè és l’única manera que ens escoltin quan diem que ja n’hi ha prou.
Tanmateix, avui no volia referir-me a la lamentable situació de les nostres carreteres, sinó a un altre problema que sembla que s’està convertint en la trista imatge de l’estiu, la dels usuaris ferroviaris caminant entre les vies per vergonya d’uns responsables que l’únic que fan és no assumir la seva responsabilitat. Tot just la setmana passada, més de 250 persones havien de ser desallotjades d’un comboi que va quedar atrapat entre l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant. Tan sols uns dies més tard, un tren de mercaderies descarrilava prop de l’estació de Tarragona, i tot sembla indicar que per culpa del mal estat de la via.
I no es tracta de fets aïllats. Sols són els dos últims episodis d’una situació que podríem dir que va començar el 6 de juny, amb l’avaria de Mont-roig, però que no ens enganyem, ja fa una bona colla de mesos venen denunciant els usuaris de les Terres de l’Ebre, que són qui més ho estan patint.
Aquest corredor del Mediterrani, tal com està concebut avui dia, s’ha convertit en el corredor de la vergonya, dels retards i dels viatgers que saben a quina hora pugen al tren, però mai a quina hora arribaran. I, malgrat tot, encara no hem vist a cap responsable donar algun tipus d’explicació o aportant solucions. Perquè el que ha fet el Govern, modificant els horaris només d’aquesta línia, quan havia dit per activa i per passiva que no ho acceptaria, és amagar el problema sota la catifa.
Quan els usuaris i la plataforma Trens Dignes lamenten la baixada de pantalons de la conselleria no fan demagògia, tal com diu el delegat del Govern que, més que de portaveu dels seus, s’hauria de posar al costat del territori. Però tampoc es fa demagògia quan es diu que Adif i el govern de Madrid han ignorat el transport ferroviari, més enllà de les grans obres faraòniques.
Estarem ben atents que aquest increment de temps no s’acabi convertint en la solució per un problema que ve de lluny, i que fins i tot els treballadors d’Adif venen denunciant amb concentracions – protesta a diverses estacions, sent també la mateixa plantilla de l’empresa un dels grans i directament perjudicats per la falta d’inversions. El servei que tenim no és propi del segle que vivim, i així hauríem de defensar-ho conjuntament tot el territori. I quan dic tot, incloc també naturalment el Camp de Tarragona i especialment el seu poder local. Els seus ajuntaments no poden despenjar-se d’un problema que tarragonins i reusencs, altafullencs i salouencs pateixen per igual cada vegada que es produeix una nova incidència. Tots plegats, hem d’estrènyer més, perquè els responsables hi cerquin una solució.
Carles CASTILLO
Diputat PSC/Tarragona al Parlement de Catalunya
REDACCIÓ
