REDACCIÓ
Berni Álvarez és força conegut a Tarragona pel seu vessant polític i especialment per la seva implicació amb el Club Bàsquet Tarragona, equip que entrena des de fa força anys. Recentment, el també exjugador de bàsquet ha assolit una fita destacada. Tanmateix, no ho ha aconseguit com a tècnic del CBT, sinó com assistent de la selecció espanyola sub-20, la qual es va proclamar campiona d’Europa el cap de setmana passat. A més, Espanya es va fer amb l’or sense perdre ni un sol partit, guanyant la final 61 a 69 contra Lituània. Es tracta del primer campionat internacional d’Álvarez, qui prèviament s’havia quedat dues vegades a les portes de l’or. Ara, el tarragoní per fi ho ha obtingut, i des de larepublicacheca.com volem saber les seves sensacions.
Com se sent després de guanyar un or internacional?
Sensació de feina ben feta, d’haver pogut aconseguir un repte molt gran i important. Han estat molts dies de treball i de concentració. El fet de poder guanyar un europeu ho fa més gros.
Sap millor pel fet d’haver-se quedat a les portes dues vegades?
No. Porto molts anys a la Federació i he viscut de tot. Perdre a vuitens, a semifinals, a dues finals… El fet de perdre sempre et deixa un regust amarg. Tot i així, la sensació sempre ha estat molt bona. Tenia moltes ganes de guanyar perquè mai saps quan tornaràs a estar. Era especial i haver-ho assolit és una culminació del procés de treball de molts anys amb les seleccions.
Com de difícil ha estat guanyar aquest europeu?
Molt complicat. El fet d’haver guanyat tots els partits no implica que hagi estat fàcil. Vam guanyar Lituània en la primera fase i això ens va donar molta confiança. Hem preparat molt els partits i els inicis de cada enfrontament han estat durs. La confiança, el treball i la preparació han estat excel·lents, i això ha permès que ho tiréssim endavant. Hem fet una feina molt exigent que ha comportat moltes hores veient vídeos, entrenant a pista… Tot perquè els nois estiguessin el més preparats possible. La concentració s’ha fet llarga. Hem estat més de 35 dies voltant per Guadalajara, Lisboa, la Línea de la Concepción, Montenegro… Al final tot ha sortit bé i ha valgut la pena.
Què és allò que més destacaria de l’experiència?
El gaudi d’un moment únic com és la victòria. Ja havia viscut aquesta experiència en altres mundials i europeus, però no havia aconseguit tenir la sensació especial de guanyar. Segurament que des de la meva època de jugador que no sentia res igual. Probablement des de la Copa del Rei. Tot i ser un tòpic, no es pot descriure amb paraules.
Com s’aguanten els nervis des de la banqueta en ocasions com aquesta?
Has d’intentar mantenir molt la calma. És diferent quan estàs d’assistent o de segon entrenador a quan estàs de tècnic principal. Has de veure moltes coses, estar pendent de les tàctiques que havíem parlat i de reaccionar ràpid a l’hora de proposar canvis o alternatives. Estàs molt nerviós perquè tot funcioni i, malgrat tenir-ho molt preparat, sempre passen coses ho distorsionen tot. Quan el partit es posa complicat un ha d’estar mentalitzat per suggerir altres opcions i ser útil per guanyar el duel. Segurament estàs més nerviós abans de començar que durant el partit.
I ara quin és l’objectiu?
De moment, gaudir-ho al màxim. En l’àmbit europeu hem arribat fins al més alt i ara he de continuar tenint confiança en la feina que faig a la Federació. No és fàcil perquè entreno a un nivell segurament molt inferior al dels altres companys de les seleccions. En el nostre staff hi havia moltes persones vinculades a l’ACB o que ho han estat. Jo de LEB or com a molt i ara estic a EBA.
Amb tantes persones volent ser-hi, que em cridin a mi és un orgull i més venint de Tarragona, que a nivell bàsquet per desgràcia no és una potència. Estic convençut que tard o d’hora ho serà. Mantenir-se allà és complicat, però tinc la sensació de feina ben feta. Ser campió d’Europa era un repte que havia de tirar endavant després de dues plates.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
