REDACCIÓ
Tantes coses hem deixat enrere… sentir-nos les veus acaronant les oïdes, abraçar-nos eternament fins a sentir el batec de l’altre o tornar a imaginar una realitat tan sols acostumada. La vida ens va presentar una distopia enterbolida d’incomprensió i neguit i ja mai més va ser com era ahir.
Mentre els dies passaven van arribar els núvols del Nadal i les rutilants llumetes per arreu que amb misteri i somriure ens donaven la gentil benvinguda d’un altre any tan diferent.
Però un Mr. Scrooge terrible s’afanyà a trencar somnis i paisatges, xerinoles de canalla, establies amb joguines i teulades enfarinades. L’atmosfera tèrbola que roman, que embolcalla amb rialla malèvola tota la bondat del Nadal.
Els mitjons violetes esperen impacients en el calaix d’andròmines nadalenques. Volen esclatar de llum i alegria, trepitjar ben fort i dansar sota un cel irisat i majestuós que celebrem la vida, el bri d’il·lusió entre la sinistra incongruència i les ànimes engalanades.
Vellut vermell entre neules de cristall que s’apoderen com mai de les taules parades, caliu nadalenc que albira rere el Scrooge macabre. Sota màscares les mirades es busquen, somriures invisibles que s’endevinen… així a poc a poc guarnim les pors, capons i xarel·los per brindar que l’esperit de Nadal no pot sinó reviure més que mai.
El Nadal serà aquell instant d’enyoraments i records, reis que tornen tal vegada per engrescar les tristors, llar senzilla de peuets entremaliats. Mitjons atrotinats de llum violeta, llanosa plenitud amb corones de grèvol, els vells costums que volen tornar amb heures d’estrelles per decorar. Scrooge sense rostre que vaga i entorpeix, però som pinya, som forts, som llum.
Nadal és un conte sense final, etern i difús sense pompositat. Esdevé com un mirall prodigiós que només anhela de l’escalf, aromes de gingebre i mel amb nadales del passat. De nou la vida ens convida a ballar, sonates d’eufòria, balcons amb roselles, pregàries sinceres d’allò que no ens vam dir… Tantes coses que ens hem deixat enrere.
Vetlla de màgia, llaminadures i anhel de pau, mitjons violetes que ens enlluernen la vida de serenor rere les finestres de fred gebrat… el Nadal és sempre retornar i eclipsar les fogueres del passat, Nadal encès que esvaeixi les ombres de foscor, Scrooge que alça el vol fins a l’abisme del mai més sota les mirades d’alegres cançons.
De nou hi ets, de nou hi som. La festa de l’esperança en estat pur, una bona nova per anunciar, mitjons violetes per rememorar mentre les veus van acaronant…
BON NADAL
PUBLICITAT
REDACCIÓ
