REDACCIÓ
Perquè si, perquè reivindicar una i mil vegades la vida de barri, de carrer, de veïnat mai està de més. En una societat on les grans superfícies són imperis, amb branques per arreu que dominen tot el skyline de les ciutats amb conegudíssimes franquícies que imperen amb fortes campanyes de màrqueting i publicitàries és pràcticament impossible una competència equidistant.
El petit comerç cau en oblit i sobreviu gràcies a esforços veïnals i iniciatives dels ajuntaments, comunitats socials i emprenedores. Els eixos comercials eren fa uns anys part de les ciutats com nuclis genuïns i identitaris del poble, de la seva història, de la seva idiosincràsia més arrelada. Botigues de barri on la qualitat i el producte eren una important marca d’identitat i li atorgaven personalitat i encant al lloc en qüestió.
Passejar per aquests nuclis comercials era part de la mateixa història, el tracte era amable i proper, i s’apostava pel producte local i autòcton, fomentant així l’agricultura, mà d’obra i identitats pròpies de la regió. Competir amb multinacionals és difícil i complicat. Potser ha d’haver-hi lloc per tothom sense destorbar interessos propis i altres projectes d’economia sostenible.
Les escasses ajudes públiques, alts lloguers i descentralització de les ciutats fan que els botiguers de comerç petit i proper no puguin enfrontar-se a grans superfícies on cada vegada més es converteixen en petites subciutats on gaudir de tota classe de lleure en el nostre temps.
Fer comerç en el nostre barri o comerç de proximitat genera ocupació, afavorint autònoms i petits empresaris que han de lluitar amb crisis i èpoques de mancances empresarials, teixint així una estructura invisible d’ajuda i cooperació. Si consumim en els comerços dels nostres pobles i ciutats invertim en la recuperació local i a la prosperitat econòmica de les nostres famílies. Invertim en qualitat de vida.
Si això afegim la ferotge ombra allargada d’Internet, les expectatives de supervivència són pessimistes. Les aplicacions governen la vida i el ciberespai està a les nostres ordres. No ens podem allunyar dels avenços tecnològics, però potser estaria bé no oblidar-se del comerç de proximitat i dels esforços per sobreviure amb dignitat.
Les compres en línia s’han duplicat en els darrers anys. Amazon ha estat guanyador en la crisi del coronavirus, i la tendència segueix en alça. Reflexionant sobre aquest estil de societat és ben cert que sembla tot organitzat i estudiat perquè l’home cada vegada esdevingui menys social, al contrari de la seva raó de ser. Operacions bancàries, tota mena d’andròmines electròniques, roba, calçat, menjar… fins i tot ens podem enamorar per internet. La xarxa està al nostre servei.No obstant, encara hi ha moltes persones que necessiten tocar, veure i sentir el producte abans de comprar-lo.
En qualsevol cas, sortir al carrer i saludar als veïns, a la teva gent del barri i botigues de proximitat que t’aconselli quin producte és el millor per tu no té comparació amb res del món. Humanitzar les relacions socials és un regal per fer dia rere a dia.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
