REDACCIÓ
A Tarragona s’estan disparant els rumors de pactes postelectorals. I naturalment, el que es porta la palma és el propi partit de govern, el PSC. Hom tracta de preveure quin altra formació (o formacions), complementaran l’esperada i insuficient, per si mateixa, victòria electoral socialista.
I el que sona clarament amb més força en la rumorologia tarragonina és el Partit Popular, del conservador Alejandro Fernández.
Alguns diran que és impossible i d’altres es preguntaran com pot ser tal cosa, i serà perquè no coneixen o han analitzat una sèrie de qüestions en les que ara aquest espia de la Plaça de la Font s’endinsarà.
En primer lloc, el més evident, l’escenari extern, i atenent que una part important de Catalunya pujada al carro d’un procés sobiranista, ens adonem que les forces que són clarament unionistes estan més a prop entre elles que mai, independentment de la seva ideologia, i aquestes són, recordem, el PSC, el PP, i Ciutadans.
En segon lloc, convé ressaltar que les relacions personals, entre els regidors que han format part del govern municipal i els regidors que han estat a les files del PP, són magnífiques. I especialment podem entrar en la que es dóna entre l’home de confiança de Ballesteros, Pau Pérez, del què ja hem parlat aquí alguna vegada com artífex de la tranquil·litat de govern socialista i el regidor del PP, el discret José Luís Martín.
Ambdós van col·laborar estretament en la seva etapa al Nàutic de Tarragona, on José Luís Martín portava les qüestions jurídiques, com a advocat, i Pau Pérez era gerent, i recordem, considerat com un dels “Badia boys”, un nom que se li donava a una sèrie de persones que es trobaven en l’òrbita de l’aleshores president del Port de Tarragona, units per interessos polítics (i econòmics?).
Aquests detalls, i el fet que el PP podria haver començat a interessar-se per dos de les seves joies de la corona, Promoció Econòmica i Guàrdia Urbana, realitzant reunions amb alguns dels seus membres afiliats, ens fan sospitar que el pacte podria estar pràcticament enllestit. La rúbrica de l’acord governamental es podria produir després de les eleccions generals (per si de cas).
Un Ballesteros cansat demandaria governar amb comoditat, i en aquest cas, ningú seria més fidel que Alejandro Fernández, que ja va demostrar la seva serietat i lleialtat amb forces polítiques (suposadament incompatibles), durant el pacte que va mantenir a la ciutat amb l’alcalde Joan Miquel Nadal.
La sortida poc explicable del defenestrat Carles Castillo, també semblaria que podria anar en aquesta línia, ja que aquest hagués suposat, de ben segur, una pedra en la sabata de Ballesteros, en cas de moure fitxa envers a aquest pacte. No en va era considerat el seu ‘infant terrible’ en el terreny ideològic.
Tot plegat fa semblar que si sumen entre ells, és molt possible que el pacte PSC-PP sigui una realitat després de les eleccions. I en tot cas, si no donessin, sempre poden comptar amb el partit unionista que queda: Ciutadans.
James FONT 007
REDACCIÓ
