REDACCIÓ
Avui m’he aixecat trist, angoixat, preocupat.
Sento vergonya.
Vergonya de veure com les meves germanes i germans s’odien entre ells.
Prou!!!
“No hi ha cap dia en què no pensi en tu”
Avui presento una peça extraordinària procedent del Congo i pertanyent a dos pobles a la vegada: els Yaka i els Teke. És un protector personal que un individu del poble tindria al seu altar familiar i que veneraria amb ofrenes. És una peça amb dues cares, un “janus”, fet que li dóna uns poders superiors a qualsevol altre protector, el torna una peça inclús perillosa.
Aquesta obra comparteix elements estilístics de dues ètnies, es tracta d’una obra fronterera, fet que la fa realment fascinant. Ells no veuen el problema en que una peça sagrada contingui elements del poble del costat. És una peça a la qual fer honors i venerar com qualsevol altra.
Resulta interessant veure com l’artista que va fer aquesta obra no li va donar importància a aquest fet, i va unir característiques de les dues ètnies amb una gran harmonia. La unió de dos pobles es veu present en aquesta obra, adquirint una gran presència i força. Junts és fan més grans.
En allò primitiu i tribal hi ha valors diferents, valors per damunt dels estats i de qualsevol formació política. Valors de llibertat i unió que van de la mà.
“Germà, que neguis la seva identitat i presència, és com si neguessis al teu pare el dinar”.
REDACCIÓ
