REDACCIÓ
Hi ha petons de pel·lícula, robats, apassionats, de bona nit, sota la pluja, fraternals, esquimals… Petons diferents per a èpoques diferents, perquè fins i tot la forma de fer un petó ha evolucionat amb els anys, i ha adquirit diversos significats.
Des de l’antic petó a la mà com a símbol de respecte o de submissió fins al molt actual petó on line a través del mòbil (i per videoconferència a causa del coronavirus). Sigui com sigui, el cas és que aquest simple gest que acosta les persones i construeix relacions íntimes, familiars i d’amistat té un dia propi que se celebra el 13 d’abril de cada any.
L’origen del Dia Internacional del Petó – que aquest cop coincideix amb el Dia de la Mona – es remunta al 2013, quan un matrimoni tailandès –Ekkachai i Laksana Tiranarat– va marcar aquella data al calendari després d’haver coronat amb el premi el petó més llarg de la història en un concurs, un certamen que se celebra cada any per Sant Valentí i que reuneix enamorats de tot el món perquè aguantin amb els llavis enganxats tant com puguin. Ja el 2011, la parella tailandesa va enredar les seves boques durant 46 hores, però dos anys després van batre el seu propi rècord amb un òscul que va durar 58 hores, 35 minuts i 58 segons… sense parar!
Va ser un òscul de gairebé dos dies i mig sense interrupcions que pronostica a aquests asiàtics el somni de la majoria de mortals: salut, diners i amor. Perquè el psicòleg alemany Arthur Sazbo assegura en un estudi que «les persones que fan un petó cada dia a la seva parella abans de sortir de casa viuen cinc anys més, tenen menys accidents de cotxe i guanyen més diners». Un altre informe, aquest de la Universitat de Viena, sosté que el petó ajuda a combatre l’estrès, la depressió, a alliberar endorfines i a reduir la taxa de colesterol.
Besar equival a compartir una vida, una estona ardent i fins i tot, si es besa a la boca, transferir fins a 80 milions de bacteris en uns segons. Per als més escrupolosos, o els que mantenen relacions a distància, la tecnologia possibilita consumar l’òscul per mitjà de gadgets. N’hi ha que obliguen l’usuari a mantenir-se enganxat a un objecte de plàstic mentre que d’altres disposen d’una boca artificial que permet als amants intercanviar olors i feromones.
En matèria de petons, la durada també té importància com a termòmetre de la passió. Per reprimir aquesta passió, el conegut com a codi Hays va imposar un ferri control sobre els petons del cine de Hollywood als anys 50 i 60: els òsculs no podien durar més de tres segons. És clar que ments brillants com la d’Alfred Hitchcock van esquivar aquesta regla amb argúcies. Una mostra és l’escena d’Encadenados en què Cary Grant i Ingrid Bergman es fan petits i interromputs petons durant dos minuts i mig, burlant d’aquesta manera la censura.
REDACCIÓ
