REDACCIÓ
Hi ha uns llocs al món on sentir i sentir-se no existeix, es prohibeix i sanciona, uns llocs on es mutila a la dona
Actualment aquest tòpic sembla que estigui de moda, no? Però als grans mitjans de comunicació, com tot, només es parla quan hi ha dies assenyalats, però hauria de sortir contínuament fins que l’abolició d’aquestes pràctiques estiguessin eliminades totalment.
Parlo de l’ablació femenina. Hi ha llocs on actualment s’està treballant molt fortament per la seva eliminació i alguns països ja han aconseguit la persecució i la pena de presó per qui la practiqui, no obstant hi ha llocs on, encara que hi hagi aquestes penes, es continua practicant.
L’eliminació d’aquesta pràctica, hauria de ser immediata i des d’organizacions de drets humans mundials s’hauria de treballar encara més fort del que es fa ara. Amb aquestes pràctiques es treuen molts drets fonamentals humans de la dona, que també la negen a ella.
Avui us presento una obra que té una vinculació molt important amb aquest fet, es tracta d’una Akuaba dels Ashanti de Ghana anterior a l’entrada dels musulmans al país (1920-1930) i a la imposició de l’ablació. Ella presenta en la talla els òrgans reproductors femenins i el clítoris, fet molt poc freqüent. És una obra que utilitzen les nenes com a nina de fertilitat, cuidant-la com si fos un nadó.
Aquesta talla, que ja és excepcional per la seva forma i antiguitat, esdevé una peça extraordinària per la lluita contra l’ablació. És un símbol del passat que mira cap a un futur com tots volem que sigui: respectant els drets humans fonamentals el més aviat possible.
“Hi ha coses que, com a humans, hauríem de lluitar per elles en conjunt”
REDACCIÓ
