REDACCIÓ
Quan trobes el moment davant de l’altre, on la inquietud concerneix l’atenció, i l’ajuda a aclarir allò que estàs explicant, podem assegurar que hi ha un interlocutor predisposat per la pràctica del diàleg.
La història d’un ésser humà és molt complex i mai és lineal. Aquesta està per sobre dels noms propis o per descomptat, per sobre dels adjectius nominals. No m’agrada que les persones desmereixin el treball dels altres, per la simple raó de no entendre-les. Quan no entenem les coses, tendim incomprensiblement a odiar-les.
Pot ser que una assemblea de tres mil persones, acabi amb un empat matemàticament increïble i també pot ser que ens enfadem quan les qüestions que pensem no siguin compartides tal com nosaltres ens agradaria que les entenguessin. Però el que no pot ser, és carregar-nos de raons miserables per menysprear propostes d’un esforç aliè, sense cap mena d’escrúpols. Tot i que he considerat que sempre és una paraula massa gran, vull dir que sempre estaré al costat d’aquells què abans d’odiar, intentaran entendre un no.
El no tranquil d’un discurs ètic ja convidava i ens predisposava a comprendre, més enllà de discursos personalistes curts de mires. Ens calen exercicis útils per aconseguir les capacitats necessàries per simbolitzar allò que ens és comú i estar al servei dels seus objectius.
I aquests objectius definir-los i redefinir-los, desconstruint prejudicis i estereotips confosos. Adaptar-nos a noves situacions ens consolida i ens enforteix en l’exercici crític i en un espai ètic. Ja és hivern, encara que no ho sembli i a hores d’ara més d’una família encara no pot encendre la calefacció. Què tinguem un bon any.
Armand MEDINA
Eucador Social
REDACCIÓ
