REDACCIÓ
Parlar de felicitat, em porta irremeiablement a parlar de comprendre a l’altre. Ja fa un temps que em passo moltes hores amb infants què lluny dels seus pares, viuen com poden, les angoixes de vida de qualsevol ésser mortal. També fa molt de temps que uns quants, anem avisant de les barbaritats que de vegades cometem als adults amb aquests.
Un d’aquests abusos, és la sobre medicació per trastorns diagnosticats de vegades amb l’única finalitat de controlar allò que no entenem. És un moment, però la decisió ètica es fa clara i evident quan al matí, al migdia o a la nit, li haig de donar la medicació a un infant, i sempre em pregunto el mateix. Com se sentirà?
Fa uns dies, que em van diagnosticar una hipertensió, que més tradueixo com una hiperactivitat mal compresa, però el cas és que la recomanació del metge ha estat la medicació crònica per tal de regular la sang què em vull i què corre massa ràpid per les meves venes. Lisinopril és el nom de la pastilleta. Quan llegeixo el prospecte, diu de tal medicament, que és un inhibidor de l’enzima convertidora d’angiotensina, i s’utilitza per al tractament de la pressió arterial elevada o la falla cardíaca congestiva. Vivim temps accelerats, tractant de definir com ens sentim en moments de canvis. La contrarietat que un experimenta quan ens adonem que les coses ja no són com eren, és immediata. En aquell moment, tens la sensació que el temps de cop s’alenteix, i la comprensió arriba d’uns efectes contrariats, en el que no saps si cal destriar un temple gegant com una seu o un menut com un farcell.
Doncs bé, la sensació de comprendre a l’altre, també és que les coses es fan petites i grans amb un ritme endiablat, omplint una fluència de mides, àgils i entrenades en l’àmbit d’un aprenentatge que quasi sempre és juganer. El xiuxiueig d’un imaginari contraproduent, contraresten amb el somriure i el perfil d’un desig encoratjador i somiador. Els esquitxos dels retrets que comporta la funció educativa queden en un segon terme, i la decisió de prendre la medicació o no, deixa esbossat alguns somriures que desprenen un gran enfilall d’accions representades de forma senzilla, parlo de l’amor. El lloc i el moviment, són elements vitals de l’acció educativa, i els materials que se’n desprenen del desig d’escoltar algú, produeixen la il·lusió de tornar a viure.
Bé encara estic de sort, que el Lisinopril també s’utilitza per millorar la supervivència després d’un atac al cor.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
