REDACCIÓ
Ariel Santamaria (Juantxi) no deixa a ningú indiferent. Quan es va dedicar a la política activa, com a regidor de la Cori a l’Ajuntament de Reus, va proposar idees i iniciatives veritablement trencadores. Anys després de deixar la política, el reusenc continua dient les coses tal com ragen. En una entrevista a larepublicacheca parla de la cultura i de la dificultat per dedicar-s’hi si no disposes d’endolls polítics. El Juantxi volia acabar la seva carrera política oferint un concert als teatres de més reputació de la ciutat o, en el cas que sigui impossible, en el famós club Privée.
Com veu actualment la política?
Molt malament, com sempre. Sempre he vist la situació política molt malament, però ara mateix, cada cop la veig pitjor. De totes maneres, s’ha de tenir en compte que costa molt quedar bé amb tothom.
Hi ha molta degradació del sistema polític?
Sí, bastant. Avui en dia veus als polítics com si fossin partícips d’un programa de tele-brossa, amb molt de postureig pel mig. Sempre m’ha semblat que viuen a dins d’un núvol, de fama, poder i calés a dojo.
En la política sempre hi ha hagut una gran manca d’imaginació
Vostè va ser candidat i regidor de la Cori, troba a faltar aquells temps?
La veritat és que no. Avui en dia, encara tinc malsons que torno a ser regidor i em barallo amb els polítics que manen. De totes maneres, va ser tota una experiència vital.
Reus ha millorat?
Sí, a nivell visual i d’ambient en general, m’agrada més el Reus d’ara que el de fa 15 o 20 anys. Hi ha més animació i més vidilla als carrers.
Com el descriu com a municipi?
Com una ciutat-mercat gegant, o una immensa botiga urbana amb molts departaments. Forma part del seu ADN, perquè Reus es va fundar al voltant d’un mercat ambulant a l’edat mitjana. De totes maneres, darrerament també em sembla un parc temàtic.
Alguns deien que les seves idees estrafolàries – com pintar l’Ajuntament de rosa, entre altres… Creu que a la política li falta imaginació?
Sí, sempre hi ha hagut una gran manca d’imaginació. La majoria de propostes i projectes són monòtons i repeteixen les fórmules de sempre.
Creu que falten més friquis en la política?
No cal, ja n’hi ha un munt. La política, cada cop s’ha tornat més friqui.
Com s’atrau els joves cap a la política?
Fent-los propostes que els hi agradi votar. Per exemple (dic jo): pisos per a estudiants gratuïts, o descompte del 50% del preu de les begudes, quan surtin de festa pels bars de Reus. És un dir.
Si vols triomfar com artista, escriptor, actor, pintor, músic… t’has d’afiliar, primer, en un partit polític dels que manen al teu territori i xuclar tot el que puguis
És feliç fora de la política?
Sí, bastant. M’he tret un gran pes del damunt. Perquè això no hi ha qui ho arregli. Ja diuen que la política que és com la Coca-Cola. Encara que no t’agradi, l’acabes tastant.
A què es dedica ara?
Treballo de carter a Salou, també escric relats com a hobby.
La Música és la seva passió, però va decidir abandonar els escenaris… Per què?
M’he decidit prendre uns quants anys sabàtics en relació amb la música, perquè porto tres dècades sense aturar-me. I com que sempre m’ho he pres com un hobby, he decidit fer una llarga pausa indefinida. Ja tinc 56 anys, i cada vegada em costa més moure l’esquelet, per anar fent el juantxi per aquí i per allà. També he plegat per circumstàncies personals i familiars.
La Cultura és el parent pobre de la nostra societat?
Depèn del que es pot definir com a cultura. En aquest país, la cultura en general depèn molt de les subvencions. I si vols triomfar com artista, escriptor, actor, pintor, músic, etc., primer que tot, t’has d’afiliar a un partit polític dels que manen al teu territori i xuclar tot el que puguis.
Els polítics dediquen l’atenció que la cultura es mereix?
No massa, només en coses que serveixen com a aparador. Insisteixo, si en aquest país vols fer cultura, abans que res, afilia’t a un partit polític per a trobar bons padrins.
Com li agradaria acabar la seva carrera musical?
Fent un concert al teatre Fortuny o al Bartrina, i si no em deixen, al club Privée.
REDACCIÓ
