REDACCIÓ
Quatre anys després de l’inici del conflicte a Síria, i segons dades de l’ACNUR, més de tres milions de persones han abandonat la seva casa i han buscat refugi segur a països propers i a Europa. A més, uns sis milions i mig de sirians estan desplaçats dins del país. Els infants són els principals afectats per aquest conflicte: cinc milions i mig de menors estan desplaçats, segons la mateixa font i 10.000 han mort a causa de la guerra. Ens trobem amb la crisi de refugiats més gran des del genocidi de Ruanda, fa més de vint anys i Europa es troba amb una crisi humanitària sense precedents en temps de pau.
La crisi dels refugiats és la punta de l’iceberg d’un problema molt greu i estructural, d’un sistema econòmic injust que provoca desigualtat, conflictes i crisis mediambientals entre d’altres. I com podem abordar aquest gran drama humanitari més enllà dels plantejaments i accions immediates que s’estan duent a terme? No hi ha millor manera d’ajudar les persones refugiades que educar noves generacions en la convicció de canviar un món profundament desigual i injust. Hi ha moltes problemàtiques relacionades que es poden treballar, i particularment totes aquelles que es vinculen amb les migracions internacionals. I en aquest moment és vital que ens ho plantegem de manera seria i rigorosa, més quan els atemptats de París ens poden arrossegar a baixar el nivell de la pressió sobre aquesta crisi i ens pot fer entrar en un basal de dubtes respecte a les persones que estan venint. I precisament per això pren molta més força encara, la necessitat d’educar en valors, i d’inculcar a les noves generacions el respecte a la persona i a la seva dignitat. I especialment, també, en la solidaritat.
En el món global, no podem aclucar els ulls i tancar-nos en el nostre reducte. En el món global hem de tenir i mantenir els ulls oberts al que passa al nostre voltant, prop o lluny. Hem d’aplicar allò del que vulgui per a mi ho he de voler pels altres. Hem d’entendre que l’ajuda que ara podem oferir a les persones refugiades no tan sols serà una nova oportunitat per avançar col·lectivament en els àmbits humà, econòmic i cultural, sinó que és un deure com a éssers humans ajudar, donar la mà a qui en temps difícils ho necessita.
I hem d’entendre també la necessitat d’aconseguir l’establiment d’un desenvolupament humà sostenible des del diàleg i des de la reconstrucció del consens, tot cercant les millors vies que assegurin aquest desenvolupament. Més enllà dels problemes que cada país té plantejats i ha de resoldre, hem de tenir clar que els seus seran, són, els nostres problemes. I que sinó els afrontem, continuarem bastint un món fràgil en el que la dignitat de la persona quedarà relegada a un pur miratge.
Anna SOLÉ
Unió Democràtica de Catalunya
REDACCIÓ
