REDACCIÓ
Amb l’esperança de que “aquesta vegada sí que sí”, el Secretari general de la Cambra i jo mateix, ens vam mentalitzar per tal de resistir esportiva i estoicament a un llarg matí de campanya de màrqueting. Mariano Rajoy, qui fins ara s’ha dedicat a incomplir, sistemàticament, totes les promeses en matèria d’infraestructures, es volia redimir a Barcelona en forma de pluja de milions. O això semblava en el tràiler de la convocatòria.
Com a institució representativa de les empreses del Tarragonès i Baix Penedès, i preocupada per les inversions en infraestructures, la nostra obligació era assistir-hi i prendre bona nota de les bones noves que ens volien anunciar el President del Govern central, en companyia del ministre de Foment i el secretari d’Estat d’Infraestructures. Tota la plana major, vaja.
La causa mereixia l’esforç. “Vinga Andreu, pensa en la via única a Vandellós, la manca de connexió en ample internacional del Port de Tarragona, la N-340 i el túnel del Coll de Lilla… aguanta, resisteix”, em deia a mi mateix.
A mesura que passaven els segons, els minuts, les hores… ni la lletra ni la música sonaven bé. De manà res de res. Com a molt l’administració Rajoy mirarà de pagar el que es deu. Oidà! Si fos tot i aviat. Però escaldats com tots els presents estàvem/estem dels incompliments messetaris l’entusiasme inicial, si és que n’hi havia, es va esvair. Com també va quallar el desencís, encara més, en advertir que tant de rebombori només incloïa pagar el deute, no invertiran d’ara en endavant res més que això.
Tot plegat un “dejà-vu”.
He deixat pel final el més punyent: el Corredor del Mediterrani i el del Madriterrani. I és que en cap moment va quedar clar que el Corredor que tots coneixem i esperem el Algeciras, Múrcia, València, Tarragona… sigui el prioritari del Govern espanyol.
Tot això vol dir, si no ho aclareixen, que qualsevol obra que es faci a Madrid en matèria d’infraestructures, pot ser imputada al Corredor Mediterrani. L’excusa és la de “vertebrar el territori”. Des de quan centralitzar és vertebrar?
I acabo. Cada cop que es referien al Corredor Mediterrani deien que era “una” prioritat pel Govern Central. “Una”! No “la” prioritat. De què ens serveix a Tarragona que sigui “una” prioritat si no és “la” prioritat? Quants trens haurem d’esperar fins que arribi el nostre?
En fi, Mariano va tornar a fer de Mariano. I nosaltres, de claca. I cap a casa!
Andreu SURIOL
President de la Cambra de Tarragona
REDACCIÓ
