Quan una reivindicació ciutadana és cívica, responsable i beneficiosa per la salut sempre s’ha de tenir en consideració. Més encara, quan aquesta, està avalada, pel pla de mobilitat, on es, posa de manifest, de forma inequívoca, la necessitat d’usar la bicicleta i el caminar com a mitjans de transports permanents a Tarragona.
El Complex Educatiu, del qual, en formo part, està demanant, amb justa raó, la construcció, de baix cost, d’un carril bici. Vol contrarestar així la contaminació ambiental del cotxe privat i la despesa, prou elevada, de caràcter anual, dels autobusos públics. Tanmateix, no entenc, els motius, en plural, pels quals, la nostra ciutat, només disposa, de dues parades, de l’EMT,en direcció l’antiga Universitat Laboral.
No podem posar en risc la nostra salut per culpa d’un ajuntament, que destina, majors partides, als jocs o al mercat. Com vaig dir, fa poc, en una entrevista, de tipus radiofònica, estic convençut, que no estem, per grans projectes, sinó sobretot, per accions concretes, que afavoreixin, quant més millor, el benestar col·lectiu i a l’hora el progrés educatiu.
Demano a l’Ajuntament, a títol personal, que reflexioni, si això, aquesta passivitat, respecte a la ciutadania, vol dir, per a ells, treballar per tots nosaltres. Em sumo, de manera individual, en aquesta reivindicació pacifica i dic ben clar: “Del Vidal a la Laboral, per un carril bici i de vianants.
Álvaro SOLÁ