REDACCIÓ
Vull dedicar aquest nou article a la memòria de totes aquelles persones que en els darrers mesos han perdut la vida a la ciutat de Tarragona a causa de la pandèmia. Aprofito per desitjar una ràpida recuperació a totes les persones ingressades als hospitals tarragonins, enviar una abraçada a les persones de les residències geriàtriques i adreçar un missatge d’agraïment infinit a tot el personal sanitari.
No sabeu prou com pateixo veient com tarragonins i tarragonines perden la seva vida a causa d’un virus inhumà. No sabeu prou com pateixo al veure com alguns dels responsables polítics es mostren indiferents a la crua realitat dels nostres avis i àvies. No sabeu prou com pateixo al veure com hi ha dones que durant el confinament han estat víctimes del masclisme excloent. No sabeu prou com pateixo veient com es mercadeja amb l’ajut a la dependència o amb les pensions. No sabeu prou com pateixo veient les persones refugiades que arriben a la nostra terra sense futur.
En aquestes circumstàncies, seria un hipòcrita, sinó aixeques la veu per exigir dignitat, responsabilitat i transparència. Sinó fos capaç de demanar un compromís amb la justícia social i amb el canvi climàtic. Sinó fos capaç d’exigir una mort digna i unes polítiques actives en matèria de joventut. Sino tingués la capacitat de trencar amb un masclisme esgarrifador i apostar-ho tot per un feminisme autèntic, inclusiu i construït a partir de la coresponsabilitat.
No vull lliçons d’odi, fanatisme, hipocresia i corrupció. Vull una societat digna de persones que visquin dignament. Vull una societat on el millor poder sigui el servei i on l’amistat social sigui la lluita col·lectiva pel futur al qual tots i totes pertanyem. Vull una societat que rebutgi tota forma de privatització de la sanitat pública. Vull una societat que escrigui dia a dia la seva història respectant la de tots i el drets de tots.
Aquesta pandèmia ho ha qüestionat tot però cal fermesa, sentit comú i maduresa intel·lectual. No caiguem en provocacions, en la por o en allò que cerqui la divisió. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la desigualtat amb més igualtat. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la incultura amb més cultura. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia del feixisme amb més fortalesa democràtica.
Àlvaro SOLÀ
REDACCIÓ
