El telèfon, l’ordinador i les xarxes socials es refermen aquests dies com a eines imprescindibles per garantir la comunicació a tots nivells. Tot i que els experts eviten demonitzar-les, avisen que sobretot ara cal fer-ne un ús responsable. Un dels col·lectius més exposats és el dels adolescents i, per això, psicòlegs i psicopedagogs recomanen als pares i mares mesura, límits i diàleg.
“Cal que l’ús no es converteixi en un abús perquè això pot deixar una empremta difícil d’esborrar”, assenyala el psicòleg clínic Jaume Descarrega. Tot i això, la situació actual també ofereix avantatges. El tancament dels centres educatius ha comportat que els alumnes hagin de fer un ús més intensiu dels dispositius electrònics per tal d’estar connectats. Però si també s’utilitzen durant l’oci, les hores de consum poden arribar a multiplicar-se.
Segons Jaume Descarrega, professor associat del Departament de Psicologia de la URV i membre de la Junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, és evident que cal suplir d’alguna manera “l’aïllament” que propicia el confinament. Tot i això, avisa que “si els adults no hem sabut acompanyar els nens a integrar aquest món digital de manera adequada, ara serà més complicat”.
Jaume Descarrega “No es tracta de prohibir les xarxes, però cal que regulem l’ús que en fem i arribar a acords”
Sense que s’hagin posat límits ni pautes, la situació es pot convertir en un risc, assegura. “No es tracta de prohibir les xarxes, perquè tenen una funció socialitzadora, però cal que regulem l’ús que en fem i arribar a acords”, planteja. A més, Descarrega apel·la a la importància d’evitar “que per estar connectats, això ens desconnecti de la resta”.
I què passa amb aquells que estan “enganxats”? Segons el psicòleg aquesta mena de situacions excepcionals donen peu a l’anàlisi. “Si un és capaç d’adonar-se que això ocupa un percentatge molt gran del temps del seu fill, i ho pot viure en directe durant el confinament, és moment de fer un replantejament i d’assenyalar els límits”, apunta. Opina que cal poder “fer de tot” i que hi hagi “un temps per a cada cosa”.