En totes les manifestacions s’entén que els ànims s’encenguin i que, fins i tot, s’increpi els agents policials.
El que no és de rebut és que es malmeti el material urbà i es protagonitzi actes de violència extrema, sense tenir en compte que hi ha ‘innocents’ que poden acabar sent víctimes de l’acció d’uns quants brètols.
No podem, però, estar d’acord que habitatges particulars siguin objecte de les conseqüències de la ràbia dels manifestants.
Potser s’haurà de cercar altres formes de protesta, totes elles allunyades de la ‘guerrilla urbana’ i de fets que són més dignes de la ‘kale borroka’ que del tarannà dels catalans que, en definitiva, són ‘gent de pau’.
Les circumstàncies són adverses i extremes, per això és fonamental que imperi el seny i el sentit de la responsabilitat. La violència només porta a la pèrdua de la raó i a situacions que tots – violents i no – acabarem lamentant. Cal cap fred.