REDACCIÓEls candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya a les alcaldies de Tarragona i del Catllar, Pau Ricomà i Joan Diaz, s’han trobat al límit de terme entre les seves respectives poblacions, en el paratge entre Mas de Salort al Catllar i Mas de Rafel a Tarragona. Els boscos d’aquesta zona pertanyents al Baix Gaià i integrats en l’anella verda de Tarragona estan sent objecte d’una tala, que sota el pretext d’una gestió davant potencials incendis forestals, amaga una explotació per a la producció de biomassa, que els està deixant en un estat lamentable, alhora que es destrueixen o alteren els camins originals.
“L’empresa Monroyo està fent des de fa uns mesos una gestió forestal molt agressiva en aquesta zona, sense cap criteri científic de manteniment del bosc i basant-se només en criteris econòmics. I tot això està passant davant la passivitat dels ajuntaments de Tarragona i el Catllar. L’Anella Verda és el gran pulmó de Tarragona i l’Ajuntament està mirant cap a una altra banda, com ja va fer amb el Mèdol, amb una altra actuació molt agressiva, dient que era un terreny d’Abertis, quan aquests han de ser espais públics perquè en gaudeixi la gent”, ha afirmat el cap de llista d’ERC-MES-MDC a Tarragona, Pau Ricomà, que considera que el govern socialista ha abandonat el projecte de l’Anella Verda i que la seva reactivació és una prioritat de la formació republicana en matèria mediambiental.
Reiterades actes i sancions
Per la seva banda, el seu homòleg al Catllar Joan Diaz, ha explicat que “les primeres tales van començar a les finques properes a Mas de Salort, i s’han anat reproduint a d’altres finques dels dos municipis properes a Mas Pastoret i Mas de Rafel.” Díaz ha avisat que “la previsió és que en les properes setmanes i mesos es donin noves autoritzacions per continuar talant noves zones forestals.”
Malgrat disposar d’autoritzacions, els agents rurals han aixecat reiterades actes i sancions pels continus incompliments dels punts que marquen els permisos i la llei forestal de Catalunya, referents a diferents punts.
Biomassa exportada a Itàlia
Per altra banda els candidats constaten que l’empresa que està explotant els boscos és aragonesa, i que la biomassa extreta és íntegrament exportada a Itàlia on està subvencionada, de manera que el territori no se’n beneficia ni econòmicament ni en llocs de treball, tan sols pateix una pèrdua de la qualitat de la massa forestal.
Els candidats no s’oposen a l’ús de la biomassa sinó que opten per promoure una estratègia conjunta amb propietaris, les administracions implicades, activar plans d’ocupació, a efectes de que l’empresa que pogués executar les feines fos del territori, emprant gent de la zona i aprofitant els recursos obtinguts (biomassa) en el mateix territori, compatible amb la conservació de l’entorn natural.
0 comments
Monroyo Industrial
21 Maig, 2015 at 2:25 pm
Degut al rebombori mediàtic generat els últims dies sobre les actuacions d’aprofitament de Biomassa forestal als termes municipals de Tarragona i el Catllar, l’empresa Monroyo Industrial S.L. vol aclarir certs aspectes.
En primer lloc trobem que es curiós que tot aquest enrenou surti aquesta setmana concretament a les portes de les eleccions municipals 2015, quan els treballs es van iniciar a la zona el més d’Octubre de 2014 i fins ara no se n’avia fet ressò mediàtic
Seguidament cal aclarir que les propietats sobre les que s’està duent a terme l’aprofitament, son propietats de titularitat privada, en les quals els propietaris i l’empresa han arribat a un acord i que en tot moment es compta amb l’autorització del departament de medi ambient.
La zona on s’està actuant i totes les finques que es troben dintre l’anella verda, presenten un estat forestal lamentable, amb alt risc d’incendi i mala xarxa de camins, que en dificulten la seva gestió. Això es degut a que en aquesta zona no s’ha actuat en fa més de 50 anys i no s’hi a dut a terme cap mena de gestió. S’ha de tenir en compte que gran part d’aquest terrenys eren camps de conreu que degut a les gelades dels anys 60 i a l’evolució de l’economia, van ser abandonats i que poc a poc el bosc els ha anat colonitzant.
Pel que fa al tema dels camins, com ja s’ha comentat presenten un estat d’abandonament total, i la gran majoria son intransitables, ja que els ens locals no han fet el manteniment que els pertocava com a titulars. Aquest fet fa que en cas d’emergència el medis d’extinció o les ambulàncies tinguin una gran zona on no poden accedir, fet que pot dificultar les tasques d’extinció en cas d’incendi o d’evacuació de ferits en cas d’accident (ciclistes, senderistes…). L’empresa per poder extreure el material objecte de l’aprofitament ha d’acondicionar aquests camins amb el conseqüent cost econòmic, es per aquest motiu que sempre es busca la millor opció i s’aprofiten els antics camins que havien esdevingut senders en alguns trams degut a l’abandonament del seu manteniment. En alguns casos s’ha desviat lleugerament la traça inicial del camí per respectar arbres emblemàtics (alzines de grans dimensions) que es trobaven en la traçada dels camins. El resultat final es que la zona queda mes accessible per a la seva gestió i que permet l’accés dels medis d’extinció i emergències en cas de ser necessari.
El sistema utilitzat per l’empresa en aquesta zona és el mètode de l’arbre sencer, on s’aprofita el tronc i la brancada, de manera que no es generen restes, com en un aprofitament tradicional on únicament s’aprofiten els troncs i la brancada es queda tota dintre del bosc, tal i com permet la llei forestal. A part s’utilitza l’autocarregador forestal que porta la carrega elevada, fet que minimitza l’impacte erosiu dels treballs a diferencia d’altre tècniques com l’arrossegament.
S’ha de tenir en compte que en determinades zones el que s’han dut a terme son rompudes forestals, que consisteixen en la recuperació d’antics camps de conreu on s’efectua una tallada a reu de tota la vegetació (sigui de l’espècie que sigui i tingui el diàmetre que tingui) per tornar a posar-les en ús agrícola. En aquest cas el promotor dels treballs és el propietari dels terrenys que adquireix el compromís de fer-ne un ús agrícola (olivers, vinya, cereal…).
El destí de la biomassa extreta en gran part es el port de Tarragona que l’exporta a Itàlia a traves d’una empresa Catalana. Aquest fet es deu a que el nostre govern no ha apostat fort per la biomassa forestal tal i com ho ha fet el govern italià. Si que es cert que cada cop s’està incrementant el consum nacional i part d’aquesta biomassa es queda a industries de Lleida i Barcelona.
Es ben cert que l’empresa te seu a Monroyo i com remarquen els Candidats d’ERC es per tant aragonesa, però s’ha de tenir en compte que és una empresa que des d’antic ha desenvolupat gran part de la seva activitat a Catalunya. L’activitat de l’empresa també reverteix sobre Catalunya, ja que l’empresa que exporta la biomassa és catalana, el gasoil per la maquinaria, les reparacions mecàniques, les empreses que arrangen els camis, els camions i camioners que transporten el material i moltes més despeses l’empresa les paga a Catalunya. A part l’empresa es membre i impulsora de ACETREF (Associació d’empreses de treballs forestals de Catalunya)
En definitiva i des del nostre punt de vista s’estan duen a terme actuacions sobre zones conflictives en quant a la nul·la gestió forestal, s’està reduït la carrega de combustible i el risc d’incendi, s’estan millorant el accessos a la zona per a la seva gestió i manteniment, i pensem que tot això es compatible amb l’ús social que tenen aquestes propietats privades.
La primera interessada en que la massa forestal perduri és l’empresa ja que es el mitjà que la sustenta i la intenció es seguir-la explotant durant molts anys.