REDACCIÓ
Aquest diumenge, 1 de maig, se celebra el Dia del Treballador a pràcticament tot el món. Una jornada molt reivindicativa i pilar fonamental del moviment obrer durant la Revolució Industrial. La jornada laboral de vuit hores que avui coneixem té el seu origen en aquesta data, que va declarar festiva el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional el 1889.
La idea era retre homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans que van ser condemnats per participar en la vaga que va començar l’1 de maig de 1886 a la capital de l’Estat d’Illinois. La vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, data en què es va produir la Revolta d’Haymarket, en què es van detenir tres obrers i cinc van ser portats a la forca. El motiu de la presència d’organitzacions laborals i sindicals als carrers no era cap altre que reclamar i exigir una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, malgrat que la llei Ingersoll la reconeixia.
La vaga va acabar amb milers de treballadors acomiadats i ferits, una gran majoria immigrants procedents d’Europa. Aquest esdeveniment va marcar l’inici d’aquesta festa que avui coneixem i que s’ha instaurat a gairebé tots els països.
Curiosament, als Estats Units i el Canadà aquesta festivitat va decidir celebrar-se el primer dilluns de setembre davant del temor d’un repunt del moviment socialista. De fet, es va passar a dir Labor Day.
L’1 de maig
La festa de l’1 de maig va adquirir el seu punt àlgid quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial a causa de l’auge de les esquerres a Europa i les grans ostentacions dels països socialistes, com l’antiga Unió Soviètica.
L’Església, durant el papat de Pius XII, a fi d’endolcir un dia caracteritzat per la reivindicació i la lluita laboral, va decidir que l’1 de maig seria la celebració de la festivitat de Sant Josep Obrer.
REDACCIÓ
