XAVIER SABATÉ: Fot-li que és del sud

Se m’ha acudit aquest títol parodiant aquella frase de “Fot-li que és de Reus “ , crit de guerra originat en la Primera Guerra Carlina (1833-1840) en la què Reus era un feu lliberal i els pobles dels voltants eren carlistes. Els reusencs es van defensar amb estratagemes i els carlistes es van revenjar amb fúria. El crit era recordat amb infàmia després de la mort de 130 milicians reusencs en el combat de Morell i Vilallonga.

Al Camp de Tarragona s’aplica avui dia a aquelles actituds o accions que es duen a terme per molestar algú de forma intencionada, algú que no importa; fins i tot a algú  que s’ho mereix o que té justificat el càstig encara que no ser sàpiga ben bé per què. I tampoc no surt ningú a defensar-lo perquè si és d’on és ja se sap que se li pot fer qualsevol cosa.

A les comarques del Sud de Catalunya passa el mateix. Se les pot maltractar amb impunitat i sense cap mena de conseqüència, no importa, són del Sud.

Els pressupostos públics en són un clar exemple sobretot els darrers anys. I es va discutint sobre monarquia o república, Neymar o Coutinho, però no cal que a les comarques del Sud se’ls presti atenció. Fot-li que són del Sud. Com que són poca gent, no importa. La Catalunya Vella, la de veritat, la que es veu que fins i tot tindrà la capital de la República, ja té un Eix Transversal. El Sud té un Eix de l’Ebre que va d’Amposta a Lleida però només el té dibuixat i ple de pols als Arxius del Departament de Política Territorial. Té unes nuclears que si no es redacta un Pla de redreçament econòmic que ha aprovat el Parlament no sé en quantes ocasió, poden suposar al menys a la Ribera d’Ebre l’estocada definitiva.

Els posaré tres exemples més que són molt il·lustratius del sarcasme que es gasta amb la Comarca de la Ribera d’Ebre:

Carreteres de la Generalitat ocupa unes oficines al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre; algú diria que és un bon exemple de col·laboració entre administracions per optimitzar espais. Com a compensació es va convenir per escrit que el Consell rebria 4.500 euros. Però això només es va acomplir els primers anys. Ara ja en fa cinc que no es rep ni un euro. Així, “ by the face “ que es diu ara. A una de les comarques més pobres del país se li regateja fins i tot el lloguer de les oficines per part de la pròpia administració.

Un altre encara més sagnant i més conegut és el de l’Hospital de Móra d’Ebre. El seu superàvit, en lloc de destinar-lo a la renovació de material  envellit que en té molt es destina a l’Hospital de Reus. Cornuts i pagar el beure. Aquests dies sentim com un ric empresari regalarà un mamògraf al nostre Hospital. Espero que aquest arribi perquè fa temps que les dones de la Ribera d’Ebre es podrien diagnosticar millor.  Les que ho saben van a altres centres o a la privada.

I el darrer. Aquest em té meravellat i m’agradaria saber qui ha tingut la original idea. Es tracta de portar tots els residus de Catalunya a la Ribera d’Ebre. Olé tu. Es diu que és la iniciativa privada però no m’ho puc creure així em matin. Ja no es tracta que ens mengem els nostres propis residus que tindria tota l’explicació del món. Ens porten els de la resta de Catalunya, prova inequívoca d’allò que diu el títol d’aquest article: fot-li que és de la Ribera. No es gosaria fer a altres indrets posar un mega-abocador però a la Ribera, a la punta de Catalunya ja limítrof amb Aragó ningú no dirà res . Un atemptat a les bones pràctiques mediambientals que demostra que d’això de l’amenaça climàtica els catalans i les catalanes que ho ha n dissenyat i/o permès no els importa un ou. Per anar al  nou abocador de  Riba-roja i al de Tivissa ampliat circularan milers de camions a l’any i la petjada de carboni i el perill vial en aquestes carreteres estretes serà enorme.

En fi, senyores i senyors, si ara desprès de l’incendi paorós que hem patit, les conseqüències del qual patirem anys no es pren consciència, apaguem i marxem peòr no estem disposats a rebre més clatellades. Per dignitat. Hi ha una Espanya vacía però tenim una Catalunya buida, Espanya discrimina Catalunya en moltes coses però Catalunya discrimina la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià que aquests dies han patit un foc que no és un fet aïllat sinó un símptoma de l’oblit i de la discriminació d’aquestes terres. Es parla molt de desigualtats de gènere, per raó de sexe, de capacitats diverses, de malalties amb poca atenció . Doncs diguem clar que a Catalunya també existeix una desigualtat territorial molt bèstia que requereix atenció d’una punyetera vegada.

Hi ha remei ? Sí. Només depèn que se’ns doni un tracte adequat. No es tracta de territoris desiguals. Es tracta de persones amb drets a tenir una vida digna i amb les mateixes possibilitats. Els territoris no pateixen, les persones sí. Aquí anirem esperant perquè l’esperança és l’últim que es perd i perquè ens estimem aquesta, com diria Espriu, pobra, bruta, trista, dissortada ( jo afegeixo cada cop més buida ) pàtria

Xavier SABATÉ
Regidor d’Unitat per Flix

 

REDACCIÓ


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Free Download WordPress Themes
Download Premium WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
free download udemy paid course