Unipost diu que no va enviar cartes als electors per l’1-O

Francisco Juan Fuentes, cap d’Unipost

L’exresponsable de l’operativa de Catalunya i Balears d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, ha reconegut que va rebre els tres palets amb unes 45.000 cartes en dissabte, enmig del carrer i per part de dos transportistes que anaven en una furgoneta blanca. Ho va fer per fer «un favor» a la Generalitat, ja que era un client amb qui tenien un acord marc important i Unipost es trobava en concurs de creditors. Però que en cap moment van saber el contingut dels sobres, més enllà de veure que anaven dirigits a persones concretes i amb el logotip de la Generalitat.

Ell i un altre responsable de l’empresa, Albert Jaime Planas, han declarat que l’enviament de 43.000 cartes adreçades als membres de les meses de l’1-O no es podia fer perquè no tenia albarà ni ordre de treball i no sabien com s’havia d’enviar. Han relatat que no sabien si eren cartes ordinàries o certificades i tampoc a quin departament facturar el treball. Per tant, també han assegurat que el servei no es podia facturar.

Tres exresponsables de l’empresa Unipost (desapareguda des del maig del 2018) han declarat com a testimonis al Tribunal Suprem. També estava citat l’exdirector general de l’empresa de missatgeria, Pau Raventós, que es va acollir al seu dret a no declarar el passat 7 de març.

L’exresponsable de l’operativa de Catalunya i Balears d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, ha explicat que va ser ell mateix el primer en rebre les quasi 45.000 cartes, que ho va fer personalment el dissabte 16 de setembre. «Em van trucar, un tal Toni, dient que havien acabat la manipulació i per veure si podíem repartir-lo el dilluns 18», ha dit. En diversos moments de la declaració, Fuentes ha explicat que la seva percepció és que aquesta persona era el «manipulador» del material, el que ensobra les cartes, i no algú directe de la Generalitat.

Com que era dissabte, Fuentes ha dit que «no estava a temps» d’avisar cap treballador ni tampoc al servei de vigilància, i que ell va optar per anar directament a Unipost: «No vaig tenir més remei que anar jo a la seu central, agafar una furgoneta i anar a rebre els enviaments», ha dit.

A preguntes de l’advocada de l’Estat, ha admès que aquest no és un procediment «habitual», però que ho va decidir perquè venia «de part de la Generalitat» i que l’empresa, que estava en ple concurs de creditors, «no estava en disposició de dir a un client amb aquest volum de facturació que no l’atendríem».

Fuentes ha relatat que, aquell dissabte, va agafar una furgoneta d’Unipost va anar a una zona propera a un bar, on van passar el material d’una furgoneta blanca a una de l’empresa de missatgeria. «Eren transportistes, un home i una dona, una mica més joves que jo», ha explicat. En total, va fer dos viatges per recollir tres palets i escaig de material.

Ordena enviar-los a Terrassa
L’exresponsable de l’operativa a Catalunya i Balears d’Unipost ha explicat que la decisió d’enviar aquest material des de la central d’Hospitalet fins a les dependències de Terrassa és seva. «Estaven a la vista, hi havia tres palets i mig en un passadís on el personal passava quan s’anava incorporar a la feina», ha dit. Fuentes ha recordat que en aquell moment els treballadors estaven «nerviosos» pel concurs de creditors. «Hi havia comentaris a la premsa que la Generalitat volia enviar alguna cosa i es deia que si això ens podia crear algun problema, hi havia opinions en un sentit i en un altre», ha dit.

Aquests palets estaven, a més, «a prop de la màquina de cafè» i, un cop va detectar «comentaris inapropiats», va decidir enviar els tres palets i mig a Terrassa per «treure’ls del mig», ja que estaven retinguts.

Enviament «retingut»
L’exdirector de producció d’Unipost a Catalunya, Albert Planas, ha explicat que les cartes contenien el logotip de la Generalitat però cap indicació sobre l’1-O i que es veia el nom de cada persona a les que anava dirigida. Ha detallat que estaven «aturades» perquè no hi havia ni ordre de treball ni albarà. «Sense ordre de treball no es pot fer l’enviament», ha remarcat Planas. Una tesi que també ha confirmat Fuentes, que ha reconegut que va ser ell mateix qui va aturar l’enviament. Planas ha explicat que va conèixer l’entrada d’aquest encàrrec el dia 18 de setembre a través del seu cap, Francisco Juan Fuentes.

«Estaven aturades fins saber quin tipus d’enviament havíem de fer i de quin departament eren», ha explicat. També ha detallat que la Generalitat era client a través d’un acord marc amb quatre conselleries.

Planas ha explicat que no va conèixer el contingut de les cartes fins que es van obrir al jutjat un cop intervingudes. «Vaig veure que era perquè les persones anessin a les meses, designava els membres», ha reconegut. Segons l’exdirector de producció va ser llavors quan va saber que eren per al referèndum.

«No es podia repartir ni facturar»
L’exdirector de producció ha dit que no es va repartir cap carta ni a través de col·laboradors d’Unipost. «Tot estava aturat fins que no hi havia ordre de treball, perquè sinó no es podia facturar, estava tot retingut a l’oficina de Terrassa», ha remarcat Planas, que ha insistit a preguntes del fiscal que «no es podia ni repartir ni facturar». A més, ha dit que mai havia estat la seva responsabilitat la facturació i que desconeix si es van derivar factures d’aquest encàrrec.

En relació  al dia del registre – el 19 de setembre – ha detallat que va arribar a la planta de Terrassa a les cinc de la tarda i que hi havia a dins Guàrdia Civil que li van explicar que no podia accedir la comitiva judicial. «Jo vaig entrar sense problemes, però la comitiva no podia passar, hi havia gent a la porta protestant», ha explicat. L’acta policial recull que van estar quasi dues hores i mitja per poder accedir a la planta.

Sobre el cost de l’enviament, ha dit que ell no es responsabilitzava d’aquest tema i només ha dit que els concursos tenien preus diferents segons el client.

Un altre dels que ha declarat és Antonio Manuel Santos, responsable del repartiment de Barcelona capital i Badalona. Està citat perquè va enviar un correu electrònic demanant «saturar» tots els recursos de l’empresa per donar prioritat a un «suposat» enviament que havia d’entrar de la Generalitat i que s’havia de repartir l’endemà.

«El meu comandament superior em diu que potser entraven enviaments i que el matí següent havien de sortir», ha explicat. Segons ha dit, no tenia més detalls de per què calia donar aquesta preferència a l’enviament. «A nosaltres no ens donaven instruccions de per què, ens deien que això tenia preferència i ja està; passava també amb qualsevol cosa», ha afirmat.

Pina pregunta pels escorcolls
Durant la declaració dels responsables d’Unipost, l’advocat Jordi Pina –que defensa Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- ha intentat amb les seves preguntes crear una ombra de dubte sobre si els diferents escorcolls a l’empresa de missatgeria es van fer correctament.

Per exemple, en la declaració de Planas, li ha preguntat si els agents li van exhibir alguna ordre del jutjat d’instrucció 13 per a l’entrada i registre. Planas ha declarat que no la va veure i que, quan va arribar a la primera planta, «la Guàrdia Civil ja estava a dins». I Santos Falcón ha explicat a Pina que quan va arribar el 19 de setembre a les dependències d’Unipost al carrer Filipines de Barcelona, on tenia el despatx, agents de la Benemèrita ja havien entrat a dins. «No sé si havien escorcollat o no, quan vaig arribar em van preguntar el nom i els vaig dir que podien entrar i mirar el que volguessin», ha relatat, però ni li van ensenyar cap ordre judicial ni «en van fer cap referència».

També ho ha explicat Francisco Juan Fuentes, que ha dit que quan va arribar a primera hora del matí a la seu central de l’Hospitalet ja s’hi va trobar agents. Tot i que no li van mostrar cap ordre judicial, dos o quatre d’ells ja estaven dins de la central revisant enviaments. Ha dit que no anaven en companyia de cap lletrat de l’administració de justícia i que van dir que no els calia perquè «estaven investigant per ordre de la fiscalia».

El fiscal Jaime Moreno ha recordat a Planas que durant la seva declaració davant del jutge instructor Pablo Llarena va afirmar que havia decidit lliurar lliurement el seu telèfon mòbil i el seu ordinador perquè no tenia «res a amagar», però a preguntes de Pina ha explicat que inicialment agents de la Guàrdia Civil li van demanar i que ell hi va accedir després d’aquest requeriment. També ha dit que, quan el secretari judicial els va informar dels seus drets, ja havien cedit el material.

Un treballador del CTTI no testifica
D’altra banda, un treballador del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) David Palanques s’ha acollit al seu dret de no declarar perquè està sent investigat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. De fet, Palanques, que ha vingut al Tribunal Suprem acompanyat del seu advocat, va ser un dels detinguts en l’operatiu del 20 de setembre del 2017.

 

REDACCIÓ


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Free Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
download udemy paid course for free