Tarragona assumeix ‘resignada’ la desconnexió ferroviària

És el tema de l’any. L’entrada de la nova variant del corredor de mediterrani de Vandellòs, aquest dilluns 13 de gener ha deixat desconcertada i incomunicada a la demarcació de Tarragona. Les estacions del centre d’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Salou han desaparegut del mapa ferroviari, després de més de cent anys de servei, deixant sense alternatives de transport als milers d’usuaris d’aquestes poblacions.

Des del nostre digital hem volgut viure de primera mà com s’han enfrontat els tarragonins al primer dia de canvis en els trens i en l’entrada en vigor dels nous horaris, que ja han començat a afectar a moltes persones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre; desplaçant-nos fins a l’estació urbana de Tarragona.

Desorientació general dels viatgers
En primer lloc, en arribar a l’estació ens trobem amb un dels noms dels trens que ja no circulen per l’estació: l’Euromed. Uns cartells de mida considerable indiquen la freqüència horària de pas dels trens d’alta velocitat i de les ja conegudes indicacions geogràfiques i diferències entre l’estació de Tarragona i la de Perafort.

Una vegada al vestíbul la sensació que ens transmet tot plegat és de desorientació. La majoria de viatgers i usuaris desconeixen encara quina és l’afectació real d’aquests canvis i un cop als taulells i a les màquines de venda, es dirigeixen als assistents que, amb paciència infinita, expliquen com queda la nova freqüència de pas dels combois.

Ens fem passar per usuaris i ens intentem assabentar de com ha quedat el nou mapa. Preguntem a una tècnica d’informació de l’estació que amablement ens explica que “encara no disposem dels nous horaris, així que recomanem a tots els passatgers que vagin a les cartelleres i facin fotos dels nous taulells. És la manera més fàcil d’evitar confusions”.

Resignació en els usuaris habituals
Sortim a l’andana i intentem parlar amb els usuaris habituals. Alguns d’ells ens transmeten resignats que ara ja no es pot fer res i que se senten com si fossin mercaderies o animals. Però el que ens sobta és que ningú sembla alterat per aquesta situació perjudicial. Tothom ho accepta resignat.

Del regional amb destinació Flix baixa l’Èric, un estudiant en pràctiques que es desplaça cada dia a Barcelona i ens transmet la seva experiència. “Aquest matí no hi ha hagut cap resposta de la gent. Tot ha estat com si fos un dia normal i la veritat és que els revisors feia dies que ens avisaven dels canvis. La gent es queixa pensant que Renfe té la culpa i qui realment la té són els alcaldes”, ens explica.

“Aquest tema és igual de greu que la situació política catalana i l’independentisme. La gent també hauríem de sortir al carrer per protestar. Ens han incomunicat, però sembla que la gent encara no s’ha adonat de la gravetat de la situació, i quan això passi, serà massa tard”.

L’autobús, l’alternativa de sempre
I llavors, quina és l’alternativa? Doncs l’autobús. Sembla mentida que en la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem, en lloc de promoure un transport net, com és el cas del tren, l’alternativa sigui el bus. Els milers d’usuaris de l’R16, que utilitzaven el tren per desplaçar-se a Salou i Cambrils ara queden orfes i es veuen obligats a agafar els autocars per anar a destí.

Els tarragonins han acceptat amb resignació aquest nou ordre, on novament el territori i la demarcació han quedat en segon lloc, prioritzant els interessos d’uns pocs. Però a diferència d’altres vegades, el maltractament ha vingut des del mateix Camp de Tarragona. Els representants polítics no han fet bé la seva feina i les conseqüències, una vegada més, les paguen els ciutadans.

Borja VIZCARRO