29. Març 2024

Arxius de XAVIER SABATÉ | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Setembre, 2018
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Ara que revisen això dels aforaments que no tenen sentit al segle XXI – de fet mai no l’han tingut – , és estrany que siguem quatre gats els/les qui ens plantegem que el rei també hauria de ser exonerat del que en el fons , a més d’un privilegi , és una feixuga càrrega que ha de suportar el nostre monarca.

Perquè si no gaudís d’aquest privilegi, eh que el veuríem més humà i més com nosaltres la resta de mortals ? Doncs per aquest motiu, jo crec que el mateix rei hauria de demanar que se’l privés també a ell d’aital prebenda.

Us imagineu que aparegués en un programa de gran audiència una nit de  diumenge i ell mateix, previ avís que faria una declaració important com qualsevol Sánchez Castejón,  anunciés que demanava al Govern i als grups parlamentaris que el deslliuressin de qualsevol aforament ? La gent entendria que si cometia alguna malifeta, algun aprofitament indegut, algun delicte d’aquests que de tant en tant també la reialesa perpetra, seria jutjat com qualsevol dels seus súbdits.

Perquè Sa Majestat  ha de saber – crec que l’hi oculten – que milions dels seus subordinats pensem que és tenir molta barra la impunitat de què gaudeix tant ell com els seus avantpassats. Així que, pel seu bé i el de la seva descendència que tant ens ensenyen encara que si ho intenta l’àvia , la Sra. Reina ho entorpeix, faria bé Felip VI de renunciar al aforament. Si ho fes el podríem anomenar l’Humà si no fos que els catalans ja en vàrem tenir un fa 700 anys  de nom Martí. Bé, era rei de catalans i aragonesos que en això tenim gent que de seguida treu això que quan anàvem sols per la vida, gairebé sempre ho fèiem de la mà d’aragonesos i sicilians i napolitans i francesos.

Martí Humà, mort el 1410 va ser el darrer sobirà de la dinastia Berenguer-Aragó que governà els països de la Corona d’Aragó. El seu hereu va ser Martí nomenat el Jove i se m’acut que abans els posaven adjectius macos als nostres reis i ara no ho fem perquè potser no els posaríem tan bonics ni tan amables, no ? Però no em vull estendre perquè de la falta de descendència d’aquest ens venen tots els mals als catalans ja que per aquesta causa va venir de seguida el Compromís de Casp el 1412 que ens portaria els Trastàmara castellans.

Bé, això que els mals dels catalans venen d’aquí és la meva teoria però com que els catalans pensem que els mals ens venen de molts esdeveniments a la història , potser que torni al títol i motiu d’aquest article i acabi ras i curt amb una frase que no passarà a la història però que podria portar a la glòria al nostre actual rei d’Espanya: si vol passar a la història, que renunciï a l’aforament i si encara hi vol passar més i de forma definitiva, que també renunciï a la corona. I mira que seria fàcil, eh ? Una carteta de dues línies i una signatura.

Ai, senyor , com es compliquen la vida fins i tot els reis.

Xavier SABATÉ

 

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Mossos , guàrdies civils, policies nacionals i locals que entre ells es tracten de companys quan es parlen, tots en tensió i enfrontats quan són treballadors públics que no tenen cap culpa que els seus caps polítics tinguin aquest alt nivell de mediocritat

Gent que ha rebut una citació per formar part de les meses el diumenge que no saben què fer perquè hi ha una llei que els obliga a anar-hi i una altra que les multa, reunions prohibides, mitjans de comunicació investigats, webs clausurades, xats d’amics i familiars que han tingut baixes i retirades de paraula que potser no es restabliran mai més, ciutadans de bona fe que no saben què fer perquè entenen les raons d’uns i altres però no acaben d’entendre que s’hagi de seguir aquesta via d’enfrontaments a tos els nivells.

Cartells i pasquins perseguits i confiscats, seus de diaris amb forces de seguretat, locals de colles castelleres, webs clausurades. Persones que ja només segueixen consignes i ja no són capaces d’escoltar res; nacionalistes catalans i espanyols radicalitzats – també alguns que es diuen d’esquerres – com si les pàtries fossin la nostra única raó de ser. L’espectacle que els nens veuran aquest cap de setmana amb les seves escoles convertides en búnquers vigilats amb armes com si estiguéssim en guerra. Són només uns pocs exemples – n’hi ha molts més – de la irracionalitat d’aquests dies.

I encara ens demanen calma quan han estat els nostres dirigents – d’allà i d’aquí –  els incendiaris, saltant-se la llei quan els ha convingut – els d’aquí i abans els d’allà –  i ens exigeixen que acomplim la llei – cadascú la seva perquè ara resulta que en tenim dues i contradictòries. Dogmàtics de nacionalismes català i espanyol com si la pàtria fos sense principi ni final i immutable i l’únic que ens hagués de preocupar.

Vull menys nacionalistes espanyols i més espanyols oberts de magí, que apliquin el mateix plurilingüisme a tota Espanya que el que existeix als països avançats , que ens deixin dir el que ens peti: nació, estat o el que sigui perquè a USA, Alemanya, Suïssa això no és cap problema i conviuen millor. I que ens puguem federar  o confederar a Espanya i a Europa o separar-nos si hi ha una majoria clara de catalans que ho volen perquè a la força no hi ha deu que aguanti cap unió ,

Fart del nacionalisme espanyol, sí, però també del català . Estic fart que m’hagin reduït la democràcia a votar el proper diumenge en una votació sense garanties de cap mena: ni Junta Electoral, amb meses designades a dit, ni recomptes, ni interventors, i amb la meitat de partits que no hi participen i que no han fet campanya de manera que la ciutadania només ha tingut una opinió i una informació i molta desinformació. La democràcia és moltes altres coses, entre altres disposar de mitjans de comunicació públics neutrals i plurals. I molt principalment, un Parlament que respecti totes les opinions i que no es tanqui en elks moments més importants de la història. Perquè em poden explicar, tan nacionalistes i patriotes catalans que es diuen els del procés per què han tancat el Parlament, la cambra on s’expressa la sobirania popular catalana ? Aquest és el nou país que volen construir ? . Això sí que és un atemptat a la democràcia i només per això ja els hauria de caure la cara de vergonya. Com en uns moments com els que vivim han de censurar el Parlament, impedir les veus de l’oposició i imposar només la seva, deixar el govern català de sotmetre’s al control parlamentari ?  On és la democràcia ? Hi ha pensament únic a Catalunya aquests dies ?

Vull parlar amb independentistes de dretes o d’esquerres – que de tot hi ha – per posar en comú quina Catalunya hem de construir tots plegats. I particularment amb els d’esquerres perquè sé que pensen més en les persones i això tenim de comú. Persones independentistes d’esquerres no nacionalistes perquè podem coincidir en la re- construcció d’una Catalunya per la gent i sobretot per la classe treballadora, una Catalunya oberta, generosa i cosmopolita, que no oblida a cap dels seus fills i filles, que estableix una educació, uns serveis sanitaris i socials de primer nivell ,una Catalunya que forma part d’una Península Ibèrica – fins aquí sí, no ? – amb un Estat que és Espanya que algun tipus de relació haurem de tenir, no ? Ni que sigui de veïns.

Doncs ja la discutirem; jo crec en una relació federal i les persones independentistes ja defensaran la seva opció. Una Catalunya en una Europa i un Planeta en perill i lluita per preservar-lo. Com lluita per eradicar les desigualtats de tot tipus, de gènere també especialment, el terrorisme; que vol preservar la llengua i la cultura catalanes, que hi ha alguns – algun ex-alcalde inclòs – que aquests dies prediquen i ni l’han conegut ni la coneixen, que confonen autors i que tenen cantants de capçalera i sempre s’han vantat dient-ho la Pantoja i Rocio Jurado.

Crec que ens entendríem més i el debat seria més racional si a més de parlar de la pàtria situéssim també el debat en les preocupacions socials ambientals.

En resum, hi ha milions de persones a Catalunya d’esquerres en moviments molt diversos i mentrestant la dreta va fent de les seves com sempre i les classes populars a fotre’s.  Amb aquesta gent d’esquerres vull compartir una altra èpica que se sumés a la seva de la independència o a la meva del federalisme perquè aquestes en solitari s’esvaeixen aviat un cop assolides i a mi m’agraden les èpiques quotidianes , permanents, les lluites que no s’acaben. Que poguéssim parlar de llibertats en plural i de democràcia en majúscula – un referèndum en solitari no se li pot equiparar i menys si no té garanties

Que poguéssim pactar un compromís cívic i social d’un país amb els seus homes i dones actius per causes nobles, per valors. A mi això em faria trempar, em posaria com una moto i juro que acudiria al debat sense apriorismes.

A canvis en profunditat de la societat, de reduir distàncies econòmiques i socials entre persones i comarques, de cercar al·licients per als joves i fer-ho amb ells perquè fossin gent culta i solidària, amb valors, de parlar com lluitem per la igualtat de gèneres, contra el canvi climàtic, contra l’explotació de la classe treballadora, pel respecte entre persones i pobles.

I a Catalunya estic segur que som majoria i em temo que a algú ja li va bé que aquesta majoria estigui fragmentada de la manera que sigui i per la causa que sigui

Perquè estem perdent tots i demostrem molt poca intel.ligència si no som capaços d’arribar a acords. Vull votar en condicions però no així. Votar en aquestes condicions no resol res perquè no ho  reconeixerà ningú, ni tan sols a Catalunya una majoria de la població. Votar en aquestes condicions no resol res, ni tan sols ens situa millor per negociar una ruptura o un nou acord com molts dels capdavanters de l’anomenat “ procés” pensen i diuen en privat però no en públic.

No, no  hi ha dret que ens hagin dut fins aquí,. No ens ho mereixem. Hem de construir una nova Catalunya i un nou catalanisme al servei de la gent, digne de la nostra història i no de les banderes, tampoc dels crits ni dels silencis sinó del diàleg, el pacte i el consens. Perquè només la unitat recobrada ens farà dignes del futur.

Xavier SABATÉ


REDACCIÓ21 Maig, 2017

 

OPINIO XAVIER SABATÉEm temo que el debat de les primàries per escollir el secretari general del PSOE celebrat el passat dia 15 de maig passarà a la història per dues perles que ens deixaren Susana Díaz i Patxi López.

La primera, la de Susana Díaz “ no mientas cariño” inclou una contradicció en si mateixa, perquè tothom sap que d’afecte li’n professa més aviat gens que poc. Així que dir-li “cariño” a Pedro Sànchez sí que és una mentida ni que sigui “cariñosa”..

La segona, la de Patxi López, “ tú sabes qué es una nación ?” allò que pretenia ( un professor que vol ensenyar el seu alumne ) perquè un docent mai no pregunta amb actitud de menyspreu ni es pretén erigir en receptacle i posseïdor de la veritat. Conec grans professionals i bons polítics que no han passat del primer curs a la Universitat com Patxi López , no és imprescindible, però com a mínim no pretenen donar lliçons doctes i s’atansen al debat i a la confrontació de les idees amb més respecte a l’adversari.

Però si Susana Díaz vol que parlem de la veritat i no diguem mentides, aquí va una aproximació de primera mà, de qui ha viscut aquests anys molt directament des del Comité Federal del PSOE – també vaig ser present ala sessió de l’1 d’octubre, la del cop anti-democràctic – : el secretari general legítim, escolllit en unes primàries pel conjunt de la militància socialista de tota Espanya es deia Pedro Sànchez. I qui el va col.locar en una situació impossible va ser un grup de persones molt influents de dins el PSOE i de fora.

Les de dins ja són conegudes, apareixen a les fotos dels actes de Susana Díaz – sobretot a les fotos de la seva presentació a Madrid -. Són les mateixes que van pressionar perquè de forma vergionyant i gratuïta es facilités el govern del PP. Vergonyant perquè no era aquest el compromís que havíem contret amb l’electorat. Gratuïta perquè es va regalar el govern al PP per continuar fent les mateixes polítiques. Al menys, com van fer els companys alemanys , s’hagués arrencat compromisos beneficiosos per a les classes populars i a continuació seguint el mateix exemple alemany s’hagués sotmès a referèndum de la militància. En canvi es va regalar “gratia et amore” sense precedents arreu del món.

Però val la pena aturar-nos un moment per explicar qui són les persones de fora. O és que algú pensa que Spain is different en qüestió de lobbys i grups de pressió ? L’estimat Josep Subirats, condemnat a mort desprès de la guerra civil, experiència terrible que després va narrar de forma tan escruixidora a “Pilatos, prisión de Tarragona”, ex-senador, ex-membre del Tribunal de Comptes Europeu, sempre m’ha pregat no oblidar que la dreta ocupa tots els poders. Llavors s’esplaia en detallar quins són aquests: l’econòmic i el bancari en particular, el de les grans corporacions de monopolis i oligopolis, el de les religions, el dels mitjans de comunicació, el militar… i naturalment el polític. Afegeix a continuació que l’esquerra només de tant en tant arriba al polític i diu que això només passa en comptades ocasions quan la dreta va despistada o l’enxampen en casos de corrupció, en situacions de crisi de lideratge, etc. etc. Però al cap de poc temps es refà, comença a organitzar-se, munta lobbys i grups de pressió per influir en les persones més febles o menys conscienciades de l’esquerra… o simplement fa coses menys confessables com amenaçar o comprar fins que torna a recuperar el poder polític que és l’únic que cedeix de tant en tant.

He pensat en Subirats en aquest procés. Les pressions brutals que han exercit sobre les persones dirigents del PSOE els poders fàctics ja van començar des del moment que el PP es va quedar en minoria, van aconseguir fer fora Pedro Sànchez i ara no han jugat a favor seu sinó ben al contrari. Sembla que al nostre país parlar en aquests termes està prohibit o et miren malament, et diuen que ets catastrofista, que poses en perill la unitat del socialisme o que tens una visió conspiratòria de la història. Però Sanders a USA , Hamon a França o Corbyn al Regne Unit parlen en aquests termes i ningú no s’escandalitza. Aquí molts prefereixen xiular però el conjunt de la militància però també i molt especialment el conjunt de la ciutadania, per poc conscienciada que estigui, ho sap sobradament.

I anem per “ però tu sabes lo que es una nación, Pedro ?” de l’aspirant a professor Patxi López. Pedro Sánchez li va respondre molt correctament així que ja no caldria abundar més. Josep Borrell va afegir quelcom de molt elemental l’endemà a través d’un article http://www.nuevatribuna.es/opinion/josep-borrell/pero-tu-sabes-lo-que-es-una-nacion/20170516135541139866.html citant  la conferencia (¿Qué es una nació?, 1882) d’Ernest Renan . Ës la mateixa tesi dde Rovira i Virgili i la de milions de catalans i catalanes  que es pot resumir dient: la voluntat. Perquè si aquesta no hi fos, per molta llengua, història compartida, tradicions i dret que hi hagués , no hi hauria nació ni res.

Però resulta que a Espanya n’hi ha i n’hi haurà, vulgui Patxi López o no. Pedro Sánchez ho sap, ho diu i treballa per solucionar un problema que existeix. I aquest no és l’únic problema d’Espanya, no. Però nés un i gros. I hi ha socilastes que som al Partit Socialista que el volem resoldre. Molts pensem que només es pot solucionar amb un referèndum. Per cert, el PSC fins al 2015 ho defensava i per tant no deu ser tan dolenta la proposta.

Malauradament el debat no va donar molt més de si però si allò que es pot esperar d’un debat i d’unes eleccions – siguin o no primàries – és un programa i unes idees, sense dubte qui mereix sortir elegit aquest diumenge és Pedro Sànchez… per incompareixença de Susana Diaz que no ha presentat el seu fins 72 hores abans. Sense comentaris.

Però si el programa ha de ser transformador, de canvi profund a favor de la gent i del planeta, de compromís amb polítiques conseqüents  innovadores i d’un model de partit que trenqui allò que en dic el complex de gestoria o de simplement moure papers des de les institucions, tampoc no hi ha dubte que el guanyador ha de ser Pedro Sànchez. Si no, anem arriats (1)

  • amainar (o arriar, o abaixar, o plegarvelesfig Moderar-se, desistir d’allò que hom pretenia, cedir a l’adversari.

Xavier SABATÉ

 


REDACCIÓ13 Març, 2017
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

 

OPINIO1 – Ara que al PSC renovem direccions locals i de Federació veig que en massa ocasions es confon diferents sensibilitats amb diferents afanys personals de poder que poden ser legítims i fins i tot necessaris però que no són representatius del nostre electorat actual i futur.  Dit d’una altra manera, la suma de molts projectes personals en executives de desenes de companys i companyes no significa suma de formes de veure , entendre i planificar i practicar el socialisme.

D’aquestes n’hi ha quatre o cinc, no més. Xavier_Sabaté_opinióAls països on hi ha partits socialistes o que s’hi assemblen, és aquest el nombre de “sensibilitats“. En realitat són – allà – veritables  corrents d’opinió que representen diferents sectors de la societat i que per tant, contribueixen a sumar, agregar, activar persones que simpatitzen amb diferents formes d’entendre la lluita política socialista, sensibilitats, formes diverses i complementàries d’ entendre el socialisme per representar millor àmplies capes de la població que ens haurien de tornar a encaminar cap a la majoria.
Volem representar la majoria o una part petita de l’esquerra a Catalunya? Tan de bo el socialisme català i espanyol sigui capaç d’aplegar la diversitat de pensaments diferents de l’esquerra. I això no s’aconseguirà no només tolerant la diversitat i el pluralisme en el si dels partits sinó fomentant-los  i valorant-los com a positius. M’agradaria sentir els i les nostres dirigents intervenint en aquesta línia.

2 – En aquest mateix sentit , no entenc aquesta “neutralitat” de la majoria de dirigents del PSC en el procés de primàries del PSOE. Els líders d’un partit són elegits perquè liderin opinant, intervenint, aportant. Tenen més informació i més hores de dedicació a la política, més capacitat d’influència. Han de generar opinió i l’han d’emetre.

L’alcaldessa de París n’és un bon exemple. S’ha manifestat a favor d’un dels dos candidats presentats fins al moment. Ho ha fet amb naturalitat com serà natural que intervinguin altres en el mateix o en diferents sentit . Crec que en aquests moments el PSC necessita de les aportacions de tothom i més encara dels seus i les seves dirigents. Algú dubta que segons quin sigui el resultat de les primàries del PSOE al PSC li anirà molt malament? A què ve aquesta “neutralitat“?

3 –  L’acord amb la gestora del PSOE no s’ha plantejat adequadament des del meu punt de vista.

  1. a) Tot allò que afecta al protocol de relacions signat i aprovat en un Congrés fa 39 anys no es pot modificar sense haver-ho plantejat al menys al Consell Nacional del PSC.
  2. b) Encara menys es pot signar amb una Gestora que té – o hauria de tenir perquè ja sabem que aquesta decideix fins i tot facilitar un govern al PP – competències limitades en el temps i en els continguts
  3. c) La personalitat pròpia del PSC ha quedat afeblida es miri com es miri. En 38 anys no hem permès que ningú ens digués amb qui ens havíem d’aliar per acudir a unes eleccions ni amb qui havíem de pactar posteriorment. A partir d’ara ho haurem de posar en comú i tothom sabem que amb aquesta nova manera de procedir obrim la porta a altres maniobres perquè es pugui influir en les decisions del PSC.
  4. d) El nostre perfil queda difuminat , ciutadans que llegeixen i escolten i pensen saben que a partir d’ara el PSC s’aliarà no amb qui creguem més adient sinó amb qui creguem més adient el PSC i el PSOE i que per tant decidim dos i no un. I que desprès els pactes també els decidirem conjuntament dos i no un.
  5. e) A mi em sembla que molta gent s’ho pensarà abans de votar-nos i que ens serà més difícil recuperar la confiança dels milers d’homes i dones que pretenem tornar a convèncer.
  6. f) El PSOE no es un fi, com tampoc no ho és el PSC sinó un instrument al servei de la població i crec que la nostra relació amb el PSOE no s’ha d’establir des de la por a que no s’enfadin sinó des de la lleialtat i la confiança que suposa una relació federal pensada en la gent. O practiquem el federalisme ja al nostre interior o no serem creïbles ni en el si de les nostres pròpies files

4 – Ja es veu que la intenció dels tres punts anteriors és fer les coses diferents per recuperar la majoria . Aquest punt darrer també. Si volem de veritat tornar a ser majoritaris no podem continuar fent les mateixes coses i els mateixos discursos. Ni veure’ns al costat de la dreta del PP i de Ciutadans. Els nostres pactes no poden ser “ amb tothom” i a més fer gala d’aquesta suposada capacitat o versatilitat.

Hem d’assenyalar  els pactes i les aliances del futur ja des d’ara. Els companys alemanys del SPD ja van començar a preparar les aliances amb altres grups d’esquerra i ecologistes l’any passat i les eleccions no les tenen fins a l’octubre. Suggereixo una reflexió sobre aquesta qüestió.
La ciutadania ens demana canvis. Les enquestes són tossudes.

Xavier SABATÉ

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

ENTREVISTAXavier Sabaté diu que és amic de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, però està convençut que si el jutge l’acusa arran de la investigació del cas Inipro, noXavier_Sabaté_opinió tindrà cap altre remei que respectar els estatuts del PSC. En aquesta entrevista, Sabaté ignora la pregunta referent a Carles Castillo, que va ser la seva ‘nina dels ulls’. Reconeix que en el seu armari polític podrà haver-hi cadàvers polítics, però mai no ha volgut fer mal de forma intencionada. Ja es prepara per escriure les seves memòries. De moment, està capficat en reunir sensibilitats perquè el Fòrum Ecològic esdevingui una realitat.

x_sabate9Durant la seva carrera política ha ocupat càrrecs en pràcticament totes les institucions…
Sí, excepte al Consell Comarcal.

La història del PSC a Tarragona no s’escriu sense Xavier Sabaté?
He dedicat molts anys al partit i al territori. Per a alguns el temps que he estat és excessiu. Hi ha uns que parlen de relleu generacional com a únic argument i d’altres que crec que només saben criticar sense aportar massa cosa.

Vostè és un moribund polític?
Jo he pres la política sempre com una part més del meu activisme social. Intento participar en moments associatius, culturals, ecològics, castellers, musicals… A partir d’ara intentaré dedicar-me molt més al moviment ecologista que, des de fa dos anys està a la xarxa però que no acaba d’estar formalment constitut.

Maquiavèl·lic?
És tan maquiavèl·lic com diuen?
He estat intens en la meva feina. Per dedicar-te a la política activa has de tenir una mica de caràcter. Has de prendre decisions encara que et pugui equivocar. Sempre he procurat treballar en equip. Però és cert, tinc el meu caràcter.

Com el definiria?
Intens i molt apassionat.

Al seu armari polític hi ha molts cadàvers?
Algun deu haver-hi. Però suposo que també hi ha tot un seguit d’esplendoroses flors amb ganes de dedicar-se a la gent i al seu territori.
x_sabate4
Quina relació manté amb aquell que va ser la nina dels seus ulls: el diputat Carles Castillo?
Je ne conais pas’. Tarradelles va encunyar allò de ‘No conec’, jo ho faig servir ara. Deixem-ho així.

Enemic terrible
Diuen que vostè coma enemic és terrible, que no té mesura…
Pels càrrecs que he ocupat segurament he guanyat molts enemics de forma involuntària. Sempre he pres decisions que alguns consideren injustes. Ho he fet sempre amb honestedat i sense cap intenció de perjudicar. En política, s’ha de prendre decisions. Aquest és el meu tarannà. Ho sento.

Es penedeix de quelcom?
No. Hi ha coses que segurament les faria d’una altra manera, però no fa sentit penedir-me. En les meves memòries ja demanaré perdó per haver molestat algú. Sóc conscient que hi ha coses que no han sortit prou bé.

Quines?
No és el moment de fer repàs….
x_sabate3
Publicarà, doncs, les seves memòries?
Sí, sí. Crec que hi ha moltes coses per explicar. Quan era portaveu de l’ajuntament , l’alcalde Joan Miquel Nadal s’enfadava perquè jo demanava massa la paraula. En el torn d’explicació de vot, jo demanava i demanava. L’alcalde en preguntava per què volia parlar. Jo li deia que era per a la Història.

Ballesteros i jo no som clons
Vostè és amic de l’alcalde Ballesteros?
Sí, des de fa molts anys. Però això no implica que hem de pensar de la mateixa manera. No som clons. Tampoc m’agradaria.

Darrerament li porta molt la contrària…
No el traeixo. Només dic coses diferents. Crec que és necessari.

Però ell guanya eleccions i vostè no…
És cert, jo no les vaig guanyar, però en les darreres eleccions municipals no van treure massa bons resultats. La gent demana eixamplar-nos i estar més atents al que necessita. Hem de posar els interessos dels ciutadans per damunt dels interessos partidistes.

L’alcalde Ballesteros ha canviat el seu tarannà?
No. Ha estat sempre igual.

Que vol dir?
Sempre ha tingut una concepció del socialisme i de la política moderada i àmplia. Això que el Ballesterisme s’acaba ja ho veurem. Encara està per escriure que passarà d’aquí fins el 2019. Vist el panorama i l’oposició actual…

Però… hem de tenir en compte els Jocs del Mediterrani, el cas Inipro, el Pla de la Budellera, la Tabacalera, el pàrquing Jaume I…xavier_sabate
No podem oblidar les herències i la crisi econòmica.

Respectar els estatuts
Si el jutge decideix acusar l’alcalde Ballesteros pel cas Inipro, hauria de dimitir?
S’ha de respectar els Estatuts del partit.

Què pensa del cas?
Crec que ningú té dubtes que Ballesteros no s’ha ficat un sol euro a la butxaca. Crec que estem davant d’irregularitats administratives.

Creu que Ballesteros està sent víctima de la CUP?
Ells estan fent la seva feina. Han d’exercir el control.

Imaginem que el jutge decideix acusat Ballesteros i Bego Floria, Javier Villamayor està tocat amb l’ajornament dels jocs i Josep Maria Milà està enfangat en la polèmica Budellera… Davant aquest escenari qui ha de ser el candidat a l’alcaldia? Vostè?x_sabate7
Jo no. El meu temps ja ha passat. El PSC té actius molt bons.

Ballesteros ha de ser el candidat a l’Ajuntament de Tarragona?
Si les eleccions fossin aquesta nit, sí.

I sent d’aquí a dos anys?
Ja ho veurem.

Referendum i el PSC
Quin paper haurà de tenir davant el referèndum independentista?
Hem de dir clarament que s’ha de fer un referèndum. Si el PSC no entén que la paraula l’haurà de tenir el poble, no tornarà a connectar amb la ciutadania. Hem de tornar a assumir les postures conseqüents d’esquerra. No podem continuar pretenent canviar la vida dels ciutadans des dels despatxos. Hem d’estar presents als moviments socials…

Però es farà el referèndum?
Tothom sap que no i ningú ho diu. El govern ho sap i no ho diu. El Sr. Puigdemont ha de convocar el referèndum perquè si no li tallen el coll. Ell sap que serà vetat des del TC. Aquesta serà l’excusa perfecta convocar eleccions i oferir en safata la majora absoluta a ERC.x_sabate6

Vostè vol crear una Fundació…
Cal posar en marxa el Fòrum Ecològic per sensibilitzar per qüestions relacionades amb el canvi climàtic, les energies renovables, l’economia verda… Hem de cercar sensibilitats per tota Catalunya. Crec que ha d’haver-hi moviments socialistes molt plurals. Entre tots hem d’aconseguir tenir un país sense energia nuclear.

Quin llibre està llegint…
‘El ruido eternoEscuchar el siglo XXI atraves de su musica‘, d’Alex Ross.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2017

ENTREVISTAQui no coneix a Xavier Sabaté? Fins al passat dissabte va ser el president del PSC a Tarragona. És un home que viu intensament i sovint assumeix posicions radicals. x_sabate4En política, a Tarragona, ha ocupat pràcticament tots els càrrecs. Només li falta el de president del Consell Comarcal. En aquesta entrevista (que publiquem avui i demà), Sabaté ‘es despulla’ i comparteix amb els nostres lectors el seu punt de vista de la política municipal i la situació en què es troba el PSC. Confia que Roc Muñoz, el nou primer secretari, farà una bona feia, perquè sap escoltar i té feeling amb la ciutadania. Xavier Sabaté reconeix que gaudeix fent de torracollons.

x_sabate1 x_sabate9Roc Muñoz serà un bon primer secretari del PSC?
Crec que sí. Està molt a prop de la gent. Miri el resultat que treu a La Canonja. Té feeling amb la gent i coneix les seves preocupacions. Sap escoltar.

Llavors per que li va voler fer la guitza, presentant una llista contrària?
He intentat, modestament  a contribuir a fer que en aquest partit es parli del que ha de parlar. S’ha de de parlar més d’idees. La gent necessita que es parli dels seus problemes i que els intentem resoldre. Els noms m’importen, realment, tres nassos.

Roc Muñoz diu que ve a arreglar la casa i que serà molt bel·ligerant…
Espero que sigui conseqüent. Hi ha coses que només poden fer amb determinació, amb caràcter i prenent decisions que no sempre agraden a tothom. S’ha de tornar a defensar els interessos dels ciutadans, pencar molt i aplicar decisions que siguin conseqüents d’esquerra.

Mort polític
Vostè volia un càrrec...oi?
No, no. En cap moment. Si m’oferis un càrrec seria l’antítesi del que jo pretenia.

Però si no té cap càrrec estarà mort políticament…
Estaré dorment. Sempre estaré a la disposició del meu partit. Sóc jove i encara puc aportar moltes coses.

Què pot aportar?
Idees al terreny de l’esquerra, dels models productius, de la transició energètica i, sobretot ganes de continuar lluitant per aquest territori i per la seva gent.x_sabate7

I no ho pot fer des de fora de la política?
Doncs, ja ho faig des del món de la coral, des del cant i de la música, des de l’associativisme i dels castells…

Arguments de forma selectiva
Està d’acord que ara toca als més joves fer política?

Depèn. Hi ha uns que són de provada capacitat i dedicació, però hi ha de tot. Crec que aquests arguments només s’aplica de forma selectiva. Per exemple, Patxi López serà candidat a secretari general del PSOE, porta més anys i càrrecs que jo i ningú el qüestiona. No es tracta de si tens més edat o no, però si ets capaç d’aportar idees i de saber com es pot connectar amb la societat.

L’edat és una qüestió que vostè no l’encaixa massa bé, oi?
Tinc 63 anys i estic la mar de feliç. Encara faig mitges maratons i les meves aportacions han estat molt tingudes en compte en els congressos del meu partit.
x_sabate3
‘Torracollons’
El seu partit el menysté?
No, no ho crec.

Gaudeix fent de ‘torracollons’?
A vegades, he de confessar, gaudeixo perquè és l’única manera de què ens escoltin. De tant en tant, calen revulsius. No he dit mai que sóc alternatiu, sóc complementari.

Se sent estimat?
Sé que, en aquests moments, ocupo una posició minoritària, però no em fa nosa. Que hi hagi punts de vista i posicions diferents en relació a l’autenticitat d’esquerres és necessari. Si no hi són, el partit es quedarà més petit. Cal molta reflexió.

El PSC en els darrers anys ha fet només política de despatxos?
S’ha centrat excessivament en les institucions. Hem estat molt preocupats en canviar el món des dels despatxos i això és quelcom impossible. Un partit d’esquerres ha d’entendre que per canviar el món s’ha d’estar al carrer i als moviments socials, formant-ne part.

Traidor?
Alguns diuen que vostè és un traïdor i d’altres el titllen com el cap de l’oposició del PSC… Alguna cosa a dir?

El PSC i la socialdemocràcia s’han tornat petits perquè han reduït en ventall ideològic. En ens darrers temps no només m’he limitat a opinar de forma discordant. Accepto que algú pugui dir que faig d’oposició, jo diria que actuo com a element complementari. Honestament, crec que s’ha de reconsiderar el paper del sector públic, perquè ens hauríem d’ocupar dels ciutadans per damunt de qualsevol cosa i de forma efectiva i entregada.

El PSC va a la deriva?x_sabate5
Viu un moment de necessitat de clarificar millor les seves posicions. Viu, diria així, moments de gran confusió.

I com se soluciona?
Amb més pluralisme i més complements i preocupant-se d’altres sectors. El PSC necessita ampliar-se, eixamplar-se.

Doncs, què li falta, realment, al PSC?
Necessita un cop de timó. Actualment és com una barca embarrancada. Ha de sortir un altre cop a la mar i necessita estar preparada per donar respostes a la gent que ens reclama. Aquesta barca és imprescindible en temps tempestuosos.

El notem molt ‘alliberat’…
(Riu) Quan parlo amb el Diari La República Checa sempre m’hi sento lliure. No tinc la necessitat de contenir-me…

(Continua…)

 

 


REDACCIÓ16 Gener, 2017

ENTREVISTAÉs discret i li agrada mantenir-se allunyat dels focus mediàtics.  No obstant això, es presenta com a molt treballador i executiu. Li agraden les coses clares. Va ser una peça clau per a la independència de La Canonja, on és, actualment i amb majoria absoluta, l’alcalde. En Roc Muñoz Martínez, als seus 60 anys, pretén donar el salt cap a la política supramunicipal, aspirant al càrrec de primer secretari de la Federació de Tarragona del PSC. Durant uns dies, el conegut i incorregible Xavier Sabaté li va fer ombra, però ara li ha deixat camí obert per a què pugui liderar els destins d’un partit socialista que viu hores baixes. Roc Muñoz, en aquesta entrevista, dibuixa com pretén que sigui el seu mandat i adverteix que no serà un home fàcil. Assegura no obstant, que estarà al costat dels militants perquè recuperin l’orgull de ser socialista.

rocmunoz5Per què es candidata?
Per responsabilitat. Em van oferir en dues ocasions i vaig dir que no i a la tercera vaig dir que m’ho pensaria. I aquí estic.

Quan parla d’acte de responsabilitat, puc interpretar que els altres no són responsables?
No, no. Jo sóc alcalde de la Canonja i amb això està satisfet tot el meu ego personal. Mai no m’ha interessat en òrgans directius del partit.

Ha estat una peça clau en la independència de la Canonja i ara torna a tenir un paper polític important quan es parla de la independència de Catalunya. Quin paper hi jugarà?
En el passat, de broma, vaig dir a algunes persones que fessin arribar al president Mas que si vol saber com es fa tot el procés de la independència que m’ho pregunti.

És una fanfarronada…
No ho és tant. Jo hauria fet les coses diferents de la manera com s’han plantejat.

Quina seria la seva proposta?
Semblant al que es va fer a la Canonja. Tots els partits dels ajuntaments de la Canonja i de Tarragona estaven d’acord. Van aconseguir que tots els partits del Parlament votessin a favor. No vam trencar ponts, tot el contrari del que s’està fent ara. A vegades per arribar al destí hem d’avançar dues passes i recular tres.

Però els ponts s’han trencat arran de l’estatut i per manca de lleialtat des de Madrid…
Sí, sí no dic que la culpa sigui dels catalans, però havíem de ser molt més insistents a l’hora de convèncer el govern central a negociar. Sempre som a temps de trencar-ho tot, la clau és la persistència i la negociació.

rocmunoz7No hem de ser sectaris
El dia 27 de setembre està previst el referèndum independentista… Quin creu que serà el resultat?
Si fem cas de les enquestes, serà un No pels independentistes i ens trobarem en una situació encara més complicada i complexa.

Fracturarem (encara més) la societat… O sigui, Catalunya esdevindrà ingovernable…
La trencadissa social serà realment el gran handicap. Aquestes xuleries innecessàries, com és el cas de la desobediència, no porten enlloc. No hem de ser sectaris. Hem de governar per a tothom.

Quin paper ha de defensar el PSC?
La negociació i el pacte. Hem de traslladar al PP de Madrid i al PSOE la necessitat de seure a parlar i a trobar una solució per a les inquietuds d’una gran part de la societat catalana. Els catalans no podem estar més anys vivint en aquesta situació i en aquest impàs. Això és una crueltat.

El ni-ni del PSC li ha passat factura…
Hem patit una important davallada electoral. Segurament han marxat els millors caps que tenia el partit. No ho hem sabut fer. En política ens hem de posicionar d’una manera clara i directa.

El federalisme és quelcom que la societat no ho ha entès… Ara que caldrà un sí o un no… quin posicionament tindrà vostè com a primer secretari del PSC a Tarragona?
Jo seria partidari del No. Crec que aquesta no és la manera més correcta de portar aquest país, però estem subjecte a les decisions del partit. Entenc que es fa un referèndum de forma correcta, el PSC donarà suport a la consulta.rocmunoz3

Canviar la dinàmica
Com a primer secretari a Tarragona quin serà el seu principal objectiu?
Sens dubte, canviar la dinàmica del PSC en l’àmbit de la federació.
Com es fa això?
Escoltar molt i saber que esperen les agrupacions, els militants i la ciutadania en general del partit. Perquè en definitiva tothom desitja tenir un partit proper, algú que els escolti i que tingui capacitat resolutiva. La gent està il·lusionada i esperançada.

Aquest discurs és molt antic… paraules boniques d’un candidat aspirant a líder… És un missatge gastat…
Faré els possibles per marcar un perfil clar i faré els possibles per donar respostes a les inquietuds dels militants. És un repte.

Però vostè tindrà prou poder per fer-ho?
El primer secretari d’un partit l’ha de tenir. Jo arribo sense pedres a la motxilla i això és un avantatge. Em comprometo com a primer secretari a estar al costat de la gent. És fonamental recuperar alguns sectors de la societat que ens han abandonat.

Què diferenciarà el seu mandat del de Josep Fèlix Ballesteros? 
Encara no ho sé. Som persones amb tarannàs diferents.

Però corregirà alguna cosa?
La proximitat amb la gent.

Ballesteros no practicava aquesta proximitat?
Només sé el que m’han dit a les agrupacions.

Què li han dit?
Que necessiten veure’ns més i sentir que estem al seu costat, que el primer secretari entengui els seus problemes i tracti de resoldre-les.
roc_muñoz1
Recuperar l’orgull
Acumularà les funcions d’alcalde amb el lideratge del partit… Tindrà temps per a tot?
L’alcaldia per a mi és prioritària i a la Canonja comencem l’any amb uns projectes importantíssims pel desenvolupament del municipi. No obstant això, assumiré el compromís amb les agrupacions, els militants i el poble del nostre territori.

Trobarà un partit esmicolat, fracturat… on el nombre de militants ha registrat una important davallada…
Crec que les coses canviaran quan notin que hi ha algú que els crida a fer coses i els ajudi a sentir orgull de pertànyer al PSC.

M’està dient que al PSC de Tarragona el que li falta és un líder?
… Sí. Sempre falta un líder.

Vostè és aquest líder?
Em presento al càrrec i sé que en un principi no arrossegaré passions. No vinc com a salvador de res.

Miquel Iceta és un bon líder?
És un líder que ens fa quedar bé. És un home que té una ment privilegiada, una cultura enciclopèdica i una rapidesa d’argument i reflexos importants.

Vol dir que s’assemblarà a Miquel Iceta?
No, no, ni de lluny, però també tinc les meves qualitats.

Has de saber dir NO
Vostè serà el nou primer secretari del PSC Tarragona i deixa alguns cadàvers pel camí… Xavi Sabaté és un d’ells… Té por que sigui la seva oposició?rocmunoz4
No tinc por a res. No vull ser un líder amb xuleria, vull estar al costat de la gent.

Està preparat per dir No de forma constant?
Sí, però ho has de saber dir. La gent ha d’entendre perquè dius que no. Si dius Sí a tothom i a tot estàs mort perquè estàs enganyant.

Aquesta és la clau de l’èxit de la seva carrera política?
Efectivament. Jo no enganyo.

Està preparat per les traïdories del seu propi partit?
No ho sé. És difícil fer futurologia. Però sé qui sóc i d’on vinc. Tampoc són un home fàcil. Sóc molt executiu…

És prepotent?
No, sóc treballador i executiu, encara que admeto que això es pugui interpretar com a prepotència.
Tornem a Xavier Sabaté… Va dir que no comptava amb ell pels òrgans directius del partit… Cal no oblidar que en Xavi Sabaté és una ment importantíssima en el partit i seria un estúpid si no l’aprofités.

L’aprofitarà?
Segurament.

Doncs, ja s’està contradient…
Fa dos dies era el meu contrincant polític…

Ell va dir que estaria a la seva disposició…
Li prendré la paraula.

rocmunoz2Gent de confiança
Qui formarà del vostre equip?
Compto amb el Josep Masdeu, Salvador Ferrer, Inma Costa…

Carles Castillo…?
No. Com a diputat estarà a l’executiva, però no hi estarà al nucli dur.

Què hauria de passar per a què vostè abandonés el càrrec?
No m’ho plantejo. Vinc a per totes.

No tem que la gestió del govern de Ballesteros, nefasta segons l’oposició, pugui perjudicar la imatge del PSC a Tarragona, atenent que la gent pot confondre la federacio amb l’equip de govern?
Crec que no. Jo no estic contaminat per tots els problemes que estan ara mateix damunt la taula a Tarragona. Potser aquesta és una de les raons perquè han pensat en mi.

Un dels seus reptes com a primer secretari és aconseguir que el PSC continuï governant a Tarragona…
És una de les coses que requerirà el nostre esforç. La joia de la corona és Tarragona.

Falta molta feina
Com veu des de la distància tot el que està passant a Tarragona? És la fi d’una etapa?

Falta molta feina, falta marcar les persones que hipotèticament han de substituir el líder (Ballesteros),la qual  cosa que no serà fàcil.

Suposo que vostè tindrà en compte la política dels pactes? El tripartit a Tarragona és antinatural?rocmunoz8
No crec que sigui antinatural. És positiu perquè dóna estabilitat a la governabilitat. Jo els fomentaria.

Sempre ha mantingut una relació discreta amb els mitjans de comunicació. Què passarà a partir d’ara?
Sempre m’ha costat horrors posar-me davant la premsa. Faré els possibles tractar a tothom per igual sense fer cap distinció.

I què farà davant les filtracions?
Intentaré que no succeeixin. Per això caldrà tenir mà dura dins l’executiva perquè no permetré que ningú marqui més paquet que l’altre.

Seré bel·ligerant
Augura un mandat difícil?
En principi potser sorprendré perquè molts no coneixen a en Roc Muñoz. Si tots estan disposats a treballar amb valentia i amb capacitat de canvi farem una executiva molt, però potent.

Ve per donar guerra?
Vinc per aconseguir que les coses no continuïn com fins ara. En alguns casos seré bel·ligerant. Vinc per intentar arreglar la casa. No serà fàcil, però ho aconseguirem.
 

 

 


REDACCIÓ12 Gener, 2017

L’alcalde de la canonja assegura que respecte el seu contrincant però si és elegit primer secretarari de la formació rosa no comptarà amb la seva presència en els nous òrgans directius. Xavier Sabaté explicarà aquest dijous  als mitjans de comunicació les raons de la seva candiatura

roc_munoz
Roc Muñoz

A Cal socialista arriben aires de canvi. L’alcalde de la Canonja està predisposat a portar sang fresca al partit i disputarà les urnes amb el veterà Xavier Sabaté. Roc Muñoz vol convertir-se en el primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona. Se sotmetrà a unes primàries convençut que podrà protagonitzar “canvis substancials”. Muñoz és conscient que el PSC necessita una renovació, basada, no obstant, en la unitat i el consens.

Poc acostumat als focus mediàtics, Roc Muñoz, que és militant socialista des del 1990, aspira al càrrec de primer secretari conscient que cal esforçar-se per recuperar la confiança dels militants i col·locar el PSC on el lloc que li correspon.

xavier_sabate
Xavier Sabaté

Es presenta a aquesta ‘guerra electoral’ per un acte de responsabilitat.S’enfrontarà al seu company de partit Xavier Sabaté però no vol alimentar polèmiques estèrils que només poden fer mal i dividir encara més formació rosa.

Del seu contrincant polític, Xavier Sabaté, qui ja va ser primer secretari del 1996 al 2011, destaca la seva vàlua intel·lectual, però ha deixat clar que si surt guanyador, no comptarà amb ell per a ocupar cap càrrec, malgrat expressar el seu respecte “total i absolut”.

Roc Muñoz es presenta amb un discurs de proximitat i de renovació. Assegura que compta amb el suport de l’executiva sortint i que el seu principal objectiu passa per fer canvis substancials. Les primàries tindran lloc el pròxim 4 de febrer i es podran presentar candidatures fins al proper 20 de gener.

ballesteros_PSC
Josep Fèlix Ballesteros

Els aspirants a primer secretari hauran de recollir fins al dia 20 un mínim de 215 avals de militants socialistes de la federació per poder ser escollits en el congrés territorial.

El guanyador rellevarà a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que, en l’actualitat ocupa el càrrec de primer secretari de la Federació del PSC Tarragona. Ara per ara, Roc Muñoz no ha revelat el nom de les persones que formaran part del seu equip.

No obstant això, ja s’ha compromès a ‘pedalejar’ tot el territori per conèixer in loco les necessitats del partit i les preocupacions de la militància. Muñoz vol aconseguir que els òrgans directius siguin més propers a la ciutadania.

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2016
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

OPINIO XAVIER SABATÉLlegeixo l’acord que han firmat els meus companys i amics bascos del PSE i, com dirien en castellà, “ no salgo de mi asombro”, frase que ben reflexionada , dóna molt de si perquè us asseguro que no surto de l’astorament en què m‘he submergit des que es va signar l’aital acord. Més ben dit, m’endinso cada cop més en la perplexitat en la mesura que passen els dies.

M’explicaré: Pel que diuen les dues darreres pàgines de l’acord, els meus companys i companyes defensen que el País Basc és una nació, que els bascos tenen dret a decidir i que faran un referèndum legal i acordat… Els sona això ? A mi sí perquè ho he defensat sempre però el PSC fa un any i cinc mesos que va renunciar als dos darrers objectius: dret a expressar el que volem ser i referèndum per saber-ho. D’aquesta renúncia sense parpellejar en fa un any i mig en què en un simple Consell Nacional es va decidir renunciar. Durant les setmanes precedents el primer secretari ja havia dit que això seria així prescindint de la prudència que el caracteritza i la companya que va encapçalar la candidatura a les eleccions generals va declarar que si el PSC no hi hagués renunciat ella no s’hauria presentat….. ja veus tu ¡¡¡

Però en el moment d’escriure aquestes línies llegeixo que demà dissabte s’emetrà una entrevista amb Inés Arrimadas, de Ciutadans i cap de l’oposició al Parlament de Catalunya on es veu que li sentirem dir que ella, si el referèndum, és legal i acordat hi participarà sense problemes. “ Toma ja ¡¡¡ “ – segona cita en castellà – .

Llavors, amable lector o lectora, què em suggereix vostè ? Demano l’alta al PSE-Euskadiko Ezquerra o a Ciutadans que veig que defensen tant un com l’altre quelcom tan elemental per a mi com que el poble basc i el català es puguin expressar per decidir el que volen ser o em quedo al PSC ?

Crec que em quedaré perquè socialistes i catalans només ho continuen essent els del PSC. Al menys de moment. Però com diu el meu pare – aquest sí que ho diu en català –  “ creu-me que n’hi ha un fart“.

Xavier SABATÉ


REDACCIÓ14 Novembre, 2016
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

OPINIO XAVIER SABATÉLa solució al problema dels Jocs Mediterranis – desprès de tant de temps ja hauríem de saber la denominació exacta – no és mirar el passat, ni lamentar-nos, ni posar-los en qüestió a través d’una consulta com demana l’oposició municipal.

Les dues primeres actituds no serveixen de res, la segona, posa en perill , amb la excusa de passar la pilota a la ciutadania, la mateixa celebració dels Jocs i la paràlisi d’uns equipaments que són també per al futur.

 I és aquí on m’agradaria aturar-me. Uns Jocs esportius són una ocasió per projectar-se cap al futur u a ciutat però també per deixar-la preparada per a les següents dècades en equipaments esportius.

 No seré dels qui inconscientment no pensen més enllà del present o del futur més immediat per arrencar quatre vots o fer-se notar. Tarragona, com totes les ciutats, té projectes pendents. Els tarragonins tendim a pensar que en tenim més que altres. Si juguem a posar en dubte, a establir parèntesis, a consultar la ciutadania a risc que tornin a generar retards en el finançament i en l’execució de els obres, contribuirem al perill de deixar inacabades unes obres que ens són necessàries per la Tarragona del futur i no només per la dels quinze dies dels jocs. I a allargar la llista d’equipaments pendents  i inacabats de la nostra ciutat.

 Tota la ciutat, doncs, hauria de donar suport en aquests moments difícils , a l’acabament dels equipaments i a ala celebració dels Jocs Mediterranis el 2018. I si alguna crítica s’ha de fer, ja hi haurà lloc i temps per a fer-la més endavant. El fàcil és fer-ho en aquests moments de dificultat. Però qui ara superi la temptació del protagonisme fàcil i guardi la crítica per a més endavant , podrà esgrimir desprès la seva responsabilitat de persona de govern quan calia i fonamentar la crítica quan toqui.

Per tant, tot el meu suport a l’alcalde i al seu equip en aquests moments de dificultat. Si alguna cosa han de dir els opositors o si les coses s’haurien pogut fer millor amb altres estratègies i aliats,  tot hagi acabat – i esèrem, que pel bé de Tarragona acabin bé – ja hi haurà temps .

Tarragona necessita ara de la unitat que tant ens costa  sempre i que tan practiquen en altres indrets. Els Jocs Mediterranis són una bona ocasió per posar-la en pràctica ni que sigui per una vegada. Potser hi començarem a trobar la utilitat

Xavier SABATÉ