28. Març 2024

Arxius de vaticà | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Gener, 2023
papa.jpg

Quan els rumors sobre l’abdicació de Francesc com a màxim responsable de l’Església Catòlica no cessen, el Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d’un auxiliar per a Barcelona després de la mort del bisbe Antoni Vadell i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l’edat de jubilació.

Els nomenaments més urgents són els de Girona i el de l’auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona i han confiat que el Vaticà segueixi les instruccions del papa per nomenar a persones “arrelades i compromeses” amb Catalunya.

El Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d’un auxiliar per a Barcelona i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l’edat de jubilació

Les mateixes fonts han assenyalat que el president de la Conferència Episcopal Espanyola i Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, que a més és membre de la Congregació dels Bisbes, podria aprofitar la seva estada aquests dies a Roma, on el dijous va assistir-hi al funeral del papa emèrit Benet XVI, per desencallar alguns d’aquests nomenaments pendents.

La diòcesi de Girona és la que fa més temps que està sense bisbe titular, després que el 31 de març de l’any passat va morir Francesc Pardo, mentre que el bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell va morir a causa d’un càncer de pàncrees el 12 de febrer, amb tan sols 49 anys, i tampoc ha tingut encara relleu.

Les múltiples tasques i càrrecs que exerceix l’arquebisbe Omella, que compta amb altres dos bisbes auxiliars, Sergi Gros i Javier Vilanova, fan necessari que compti aviat amb l’ajuda del tercer bisbe auxiliar, segons les mateixes fonts.

També està vacant la plaça de bisbe de Tortosa, que s’ha quedat sense titular després que Enric Benavent fos nomenat i prengués possessió com a nou Arquebisbe de València el passat 10 de desembre.

No obstant això, aquesta substitució no sembla imminent ja que el passat 12 de desembre va ser nomenat administrador diocesà de Tortosa el sacerdot José Luis Arín.

A aquestes vacants i substitucions pendents se sumarà aquest any que l’actual bisbe de Lleida, Salvador Giménez, també farà 75 anys i haurà de presentar la seva renúncia, encara que probablement seguirà en el càrrec un temps més.

Norbert Miracle

Qui ja ha complert 77 anys és el cardenal Omella, però per les seves responsabilitats com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i els seus càrrecs al Vaticà, on se li considera un home proper al papa Francesc, no està previst rellevar-lo.

Aquesta situació d’interinitat en tres bisbats catalans ha disparat les travesses amb els possibles noms per ser nous bisbes, com el de l’actual rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el teòleg i biblista Armand Puig; el teòleg, bibliotecari i rector de la basílica de la Sagrada Família, Josep María Turull; o el vicari judicial de l’Arquebisbat de Barcelona, Santiago Bueno.

També sonen com futuribles bisbes el que anés sotssecretari de la Conferència Episcopal Tarragonina Norbert Miracle, o alguns sacerdots de congregacions religioses, com el carmelita Agustí Borrell, i no es descarta que els auxiliars de Barcelona, Gros i Vilanova, poden assumir alguna diòcesi.

Fonts d’un col·lectiu de feligresos progressistes han lamentat que els processos d’elecció de bisbes es basin en el “secretisme i l’opacitat” i han reclamat tornar als orígens de l’Església, quan eren les comunitats qui decidien els qui havien de ser els seus pastors.

També temen que el retard en el nomenament dels nous bisbes es degui a les pressions per “col·locar a bisbes de la tradició toledana i no de la tarragonina”

També temen que el retard en el nomenament dels nous bisbes es degui a les pressions per “col·locar a bisbes de la tradició toledana i no de la tarragonina” i han recordat que “nomenar bisbes que no estiguin arrelats a Catalunya contradiu els missatges del papa Francesc que els bisbes han de ser i estar compromesos amb la seva terra”.

Un portaveu d’una comunitat de fidels de base ha afegit que “causa tristesa i preocupació que els feligresos es vegin allunyats de la decisió del nomenament dels seus bisbes, més encara en una època en què hi ha una crisi de credibilitat brutal de l’Església”.

PUBLICITAT






REDACCIÓ1 Gener, 2023
benet-xvi.jpg

Francesc oficiarà els funerals de Benet XVI

El papa emèrit Benet XVI ha mort aquest dissabte als 95 anys al monestir Mater Ecclesiae del Vaticà, on residia des de la seva històrica renuncia al pontificat l’any 2013.

La preocupació per l’estat de salut del papa i el teòleg alemany es va fer pública el passat dimecres, quan el seu successor, Francesc, va reconèixer que estava “molt malalt” i va demanar “una oració especial” als fidels que assistien a la seva audiència general.

El papa Francesc oficiarà el funeral pel pontífex emèrit Benet XVI el proper 5 de gener, a les 9.30 hores (8.30 GMT), a la plaça de San Pedro.

PUBLICITAT







REDACCIÓ24 Octubre, 2020
papa_sanchez.jpg

 

Sánchez, la seva dona i el cap d’estat del Vaticà es fotografies sense la mascareta i oblidant les mesures de distància social

Sánchez amb el Papa (sense mascaretes)

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el Papa Francesc s’han reunit aquest dissabte al matí al Vaticà. A l’arribada, Sánchez – acompanyat de la seva esposa Begoña Gómez – ha estat rebut pel regent de la prefectura de la Casa Pontifica, Leonardo Sapienza.

Posteriorment, el cap de l’executiu espanyol també s’ha entrevistat amb el secretari de relacions amb els estats, l’arquebisbe Paul Gallagher.

La visita es produeix en un moment en què diverses comunitats autònomes – també Catalunya – han reclamat a La Moncloa que apliqui l’estat d’alarma per controlar la pandèmia. El govern espanyol podria celebrar un consell de ministres extraordinari aquest cap de setmana per declarar-lo. Curiosament, el cap de govern espanyol, surt en la fotografia sense respectar la distància social i l’ús de la mascareta.

Sánchez s’ha trobat amb el pontífex per primera vegada per abordar qüestions «d’interès comú com el multilateralisme, el canvi climàtic, les migracions i el pacte educatiu global», segons han detallat des de La Moncloa.

A la trobada han mostrat «la seva sintonia» per «construir un món basat en la col·laboració i la solidaritat» i el cap de l’executiu ha demanat «cooperació entre els països» per afrontar els «reptes globals», com la justícia social o la sostenibilitat ambiental. També han abordat del nou pacte d’immigració i asil amb què treballa la Unió Europea. Sánchez ha traslladat al Papa Francesc que considera clau abordar també la migració legal.

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ24 Març, 2019

En una entrevista al diari argentí ‘La Veu del Poble’, publicada el 25 de maig de 2015, el Papa Francesc va explicar detalls que eren poc o gens conegudes sobre la seva vida. Les recordem:

Papa Francesc
  1. No veu televisió – “Televisió no veig des de l’any 1990 (es pren el temps per respondre). És una promesa que li vaig fer a la Verge del Carme a la nit del 15 de juliol de 1990 “.

 

  1. Només llegeix un diari: La Repubblica. “No em porta més de 10 minuts fullejar-lo”.

 

  1. No navega per Internet – “Res”.

 

  1. Mai no ha vist jugar a Messi – “Messi va venir dues vegades aquí i res més, no l’he vist (jugar)”.

 

  1. Segueix a Sant Llorenç, equip argentí actual campió de la Copa Libertadores a través d’un guàrdia suís que “cada setmana em deixa els resultats i com va a la taula”.

 

  1. Dorm 6 hores a les nits i llegeix abans de dormir – “Tinc un somni tan profund que em allitar-me em quedo adormit. Dormo sis hores”.

 

  1. Fa migdiada – “Després necessito la migdiada. He de dormir de 40 minuts a una hora, aquí em trec les sabates i em tir al llit. I també dormo profundament, i també em desperto sol. Els dies que no dormo la migdiada ho sento “.

 

  1. No plora en públic – “Públicament no ploro. Em va passar dues vegades que vaig estar al límit, però em vaig poder frenar a temps. Estava massa commogut, fins i tot hi va haver algunes llàgrimes que es van escapar, però em vaig fer el ximple i després d’una estona em vaig passar la mà per la cara”. “Recordo una, l’altra no. La que em acord va tenir a veure amb la persecució dels cristians a l’Iraq. Estava parlant d’això i em vaig commoure profundament “al” pensar en els nois “.

 

  1. Necessita estar amb la gent – “No puc viure sense gent, no serveixo per monjo, per això em vaig quedar a viure aquí en aquesta casa (a la residència de Santa Marta). Aquesta és una casa d’hostes, hi ha 210 peces, vivim 40 persones que treballem a la Santa Seu i els altres són hostes, bisbes, capellans, laics, que passen i s’allotgen aquí. I això a mi em fa molt bé. Venir aquí, menjar al menjador, on hi ha tota la gent, tenir la missa aquesta on quatre dies a la setmana ve gent de fora, de les parròquies … M’agrada molt això. Jo em vaig fer capellà per estar amb la gent. Dono gràcies a Déu que això no se m’hagi anat “.

 

  1. Es considera ciutadà “d’ànima” – El Papa assegura que “sempre vaig ser del carrer. De cardenal m’encantava caminar pel carrer… La ciutat m’encanta, sóc ciutadà d’ànima” i explica que “al camp no podria viure”.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Papa presidint una trobada de bisbes

La Real Acadèmia Espanyola (RAE) assegura que el feminisme és la igualtat entre l’home i la dona, però el papa Francesc té una idea totalment diferent. “Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”, sosté.

A més, el papa assegura que donar més funcions a la dona a l’església no resoldria el problema dels abusos sexuals, però va dir que l’”estil” femení s’ha d’integrar en el pensament de la institució.

Francisco comentava així la intervenció en la cimera sobre pederàstia de l’experta en Dret Canònic, Linda Ghisoni, subsecretària del Dicasteri per als Laics, Família i Vida, que va ser la primera dona a parlar en aquesta reunió de jerarques de l’església que se celebra al Vaticà.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. “Convidar a parlar a una dona sobre les ferides de l’Església és convidar l’Església a parlar sobre si mateixa, sobre les seves ferides”, va afegir, afegint que el que s’ha de fer és adoptar l’”estil” d’una “dona, esposa i mare”.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”.

“Sense aquest estil parlarem del poble de Déu com a organització, força sindical, però no com la família nascuda de la mare Església”, va continuar. Precisament fa uns dies, en vigílies de l’inici de la cimera de bisbes convocada pel Papa Francesc per abordar el problema dels abusos sexuals a l’Església, un grup de exreligiosas, activistes i víctimes ha advocat per una “visió femenina” per buscar solucions a aquesta xacra .

Aquestes activistes, integrants de l’associació ‘Voices of Faith’ (veus de la fe), busquen que es reconegui la capacitat de les dones per exercir càrrecs de responsabilitat dins de l’Església catòlica, fins ara pràcticament reservats als homes.

“Aquesta crisi global pels abusos ha evidenciat que les autoritats eclesiàstiques necessiten d’una perspectiva femenina”, han assenyalat. El papa, per la seva banda, va reconèixer recentment que moltes monges pateixen i han patit abusos sexuals per part de capellans i bisbes.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2015

Papa_VaticanoEl Protocol es basa en un conjunt de normes, costums i tradicions. El costum i la tradició tenen rang de norma de protocol. Han de complir-se, però també cal certa flexibilitat. Les normes protocol·làries tradicionals han d’adaptar-se a la societat, buscant la integració del nous elements.

Ja hem dit en més d’una ocasió que el protocol és un instrument més per a projectar la imatge pública de les institucions o organitzacions, en defnitiva, per a comunicar.

I sembla que en aquests moments, una de les persones que té més clar això que diem, és el papa Francesc. La plaça de Sant Pere es va omplir aquest passat diumenge de globus que van substituir els tradicionals coloms blancs en la jornada que l’esgésia catòlica dedica a la pau.

Ara fa tot just un any, quan el Pontífex va deixar anar aquestes aus, una va ser atacada per una gavina i l’altra, per un corb. L’incident va provocar la protesta de grups de protecció dels animals.

Ja ens estem habituant als canvis protocol·laris a la Santa Seu. I això ni ens ha d’extranyar ni incomodar.

Marta DOMÈNECH
@mdv70