Arxius de urbanisme | Diari La República Checa

Tarragona es troba immersa en un procés participatiu per decidir les seves normes urbanístiques. El regidor de Territori i protagonista d’aquesta entrevista, Xavi Puig, sempre diu allò de “fer que tothom dibuixi la seva Tarragona ideal”. En l’article d’avui, ho defensa diverses vegades, però sempre des del punt de vista de millorar la ciutat. Això de “ciutat”, també inclou els barris, molts dels quals es troben desconnectats del centre del municipi per motius històrics. Puig explica per on passa aquesta unió, que no serà immediata, i que requerirà d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’altura, així com de la col·laboració amb el sector privat i altres administracions. Ja en clau estrictament política, el també portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament es refereix unes quantes vegades al partit que es preveu el seu màxim rival, el PSC, i precisament no els menciona amb paraules d’amistat. I és que les eleccions, s’hagin vostès adonat o no, ja són gairebé a tocar. Entre aquests temes polítics, Puig parla de la polèmica generada amb l’alberg de la Ciutat Residencial. Alhora, també demana una legislatura més al Govern per executar projectes grans com la transformació del Banc d’Espanya o la Tabacalera. 

Com es troba en aquest punt del mandat?
En un moment intens. Dolç, a nivell personal i polític. De cop i volta estic en una oportunitat on puc decidir moltes coses per a la meva ciutat i no cal que estigui escrivint articles des de la barrera. És un període vital que vull aprofitar al màxim.

Com veu Tarragona?
La veig com probablement la ciutat més bonica de Catalunya, amb un potencial infinit, i que tradicionalment ha estat poc bolcada a creure’s-ho, però que cada cop té més ingredients per fer-ho. Tarragona està en un procés de transformació que durarà uns quants anys més. Ha de durar més de 4 anys perquè no dóna temps a fer tots els canvis profunds.

Com és aquesta transformació? Què s’està transformant?
S’estan transformant moltes peces de diferents àrees, que totes elles acaben incidint en una millora del sentiment de pertinença i l’autoestima tarragonina. Per citar alguns exemples: des del punt de vista cultural s’estan fent molts més actes arreu de la ciutat i no només al centre; des del punt de vista de l’educació en Manel Castaño està fent un munt d’accions que mostren una ciutat bolcada en la seva infància; des del vessant de Serveis Socials s’està treballant a tot gas per mitigar les circumstàncies de les crisis econòmiques que s’han acumulat; i des de les àrees que porto jo, en mobilitat s’ha fet una aposta molt forta cap a una transició amb més importància pels vianants, la mobilitat tova i sostenible, i el transport públic.

També s’està engegant un procés de debat i discussió sobre el paper del vehicle privat a la via pública. Crec que durarà uns quants anys… Des del punt de vista urbanístic, si teníem un POUM on tot estava en venda, ara ja no. Ara tenim unes normes que reverteixen la crisi generada per una sentència.

Permetem el desenvolupament econòmic, social i urbà de Tarragona. No s’atura res, hi ha seguretat jurídica i la ciutat tira endavant. Alhora, treballem en un procés participatiu immens que fem valdre, que en alguns moments s’ha intentat que no es produís, però que ara ja està en marxa. Està funcionant com un coet. Més enllà del debat polític, que sigui la ciutadania i les entitats les que parlin. Com a mínim, aquest Govern té la voluntat de creure’s allò que surti d’aquest procés ciutadà.

Vull aprofundir en la teva pregunta. El canvi es nota molt en les transformacions de l’espai públic, no dels planejaments, sinó dels projectes. L’aposta de ciutat és arreglar la placeta que tens a prop de casa, no fer un gran macroesdeveniment que fa que obviem tota la resta, i que si no surt bé ens quedem xafats. Això es veu amb el carrer Canyelles, Ixart, Orosi i el barri del Serrallo en general, la plaça Catalunya, amb el desencallament de la cinquena promoció, el carril bici que serveix per unir els dos campus de la URV i l’estació d’autobusos, la rotonda d’Icomar… També amb el Pla Parcial, que vam dubtar si frenar-lo o tirar-lo endavant. Podria seguir amb molts més exemples, però avorreixo a les cabres. Són obres que pretenen millorar la vida de la gent i facilitar l’activitat econòmica.

Quines iniciatives resten pendents?
Alguns projectes d’aquesta seixantena no es podran acabar abans de les eleccions. Estaran en un estat avançat, però hauran de continuar durant la següent legislatura. Batallarem per començar les obres de la cinquena promoció abans de les eleccions, per tal d’assegurar-les. El desmuntatge i reaprofitament del mamotreto també tindrà lloc l’any vinent, però gràcies a la feina que hem fet ara. Les pantalles acústiques de l’A-7 són un altre exemple.

Un altre tema que mereix continuïtat són aquests grans equipaments que hem desencallat. És cert que no són tots, i no sé si alguna vegada arribaríem a tots, perquè en tenim molts. Parlo del nou Hospital Joan XXIII; la ciutat judicial; la ciutat residencial, que serà l’alberg juvenil més gran de Catalunya i que té una relació idònia amb l’entorn natural i la futura ruta mediterrània de cicloturisme. Òbviament, això no acaba aquí, ho farà la legislatura que ve.

Hi ha determinades intervencions de transformació de ciutat que moltes tenen a veure amb el centre, que també succeiran durant els 4 anys vinents. Entre altres coses, perquè ens vam trobar amb una disjuntiva quan vam entrar a governar. Si ara fem dos o tres grans projectes, podem tenir molts problemes per tirar endavant d’altres petits o mitjans, i davant d’aquest dilema vam preferir començar per aquests darrers. La legislatura vinent ha de ser una de projectes de gran importància, d’aquests que cal pensar-los, compartir-los i fer-los amb la ciutat. El canvi no pot durar 4 anys, pots frenar-lo i tornar a on érem, però la nostra proposta és continuar per fer una Tarragona cohesionada, sostenible i pròspera.

Quins són aquests projectes de la següent legislatura?
Tabacalera, Preventori de la Savinosa, Banc d’Espanya… Són projectes que en cap cas estan aturats, però la gent ha d’entendre que porten una feina prèvia per a poder-los activar. En el cas de la Savinosa, la propietària és la Diputació, i nosaltres tan sols vam aturar una iniciativa que enteníem que no era bona per a la ciutat. Tenia un gran impacte urbanístic en un entorn natural sensible i que no assegurava que persistís com a equipament pròpiament públic. La Generalitat i nosaltres vam fer esmenes amb bon criteri, la Diputació les va recollir i ara està treballant en un projecte interessant que té el seu esdevenir a la legislatura vinent.

Pel que fa a la Tabacalera, és nostra i és molt gran. Requereix una intervenció amb mirada integral i global, i segurament amb una suma d’obres que faci un projecte conjunt. La Tabacalera té una capacitat dinamitzadora molt gran, i és l’equipament que assenyala el camí, perquè es va construir obert al riu. Aquí això és estrany, perquè hem viscut d’esquena al riu i al mar. La nostra proposta vol obrir els ulls i els braços tant al riu com al mar. S’està treballant en la Tabacalera perquè és un punt estratègic, però no puc entrar massa en detall.

Quant al Banc d’Espanya, ja tenim el projecte executiu i, per tant, està en una fase madura. Pel que fa al finançament, va tenir problemes perquè el Govern anterior ho va fiar tot a un FEDER. A l’hora de fer el projecte executiu és quan es veu realment quant valen les coses, i valien molt més del que havia previst l’anterior executiu. Ara es tracta de cercar un finançament a l’alçada, ja que el FEDER es quedava realment petit. El Banc d’Espanya és bona carn de canó per a un Next Generation. Cal batallar un finançament que eviti l’endeutament de la ciutat. En això està treballant el conseller Jordi Fortuny.

Tornant a la Ciutat Residencial, per què creu que hi ha una part del veïnat que mostra el seu rebuig cap a aquest projecte?
Crec que hi ha una barreja de posicions de bona fe i certa instigació per part d’alguns partits polítics. Baso això en què quan es va fer l’altre projecte ja va sorgir el rumor de què si seria un centre de menes. I si fos un centre de menes? No ho és, però el racisme subjacent en aquesta reivindicació ens té a nosaltres a l’altre costat perquè defensem unes altres idees polítiques. No volem reforçar ni la xenofòbia ni el racisme. Dir que no pot haver-hi un centre de menors estrangers és un problema de racisme. El projecte de la Ciutat Residencial s’ha explicat moltes vegades, qui vol escoltar ho fa, i qui no vol no ho fa.

Inclús hi ha qui alimenta que no es vulgui escoltar. Si com a ciutat renunciem a això, allò quedarà parat durant 15 anys. No ens preguntaran com volem gastar-nos els 15 milions d’euros de Next Generation que hi ha per fer aquest projecte. Hi ha dues posicions: els que volen que la ciutat avanci i els que volen parar-ho tot. Nosaltres ho tenim clar, volem que la ciutat avanci.

La Ciutat Residencial és un centre d’alberg juvenil i familiar, obert a tothom que vulgui pernoctar en un espai emblemàtic. Tindrà un ús que és el que ja tenia. Ara serà gestionat per la Generalitat i s’adaptarà als temps actuals. No poso en el punt de mira a persones, però sí a idees. Quan dic que m’oposo frontalment, és a una idea i a un discurs que em sembla xenòfob. Hi ha d’altres que ataquen les persones, jo no.

Ens sembla molt irresponsable que per part d’alguns partits, i en particular del PSC, s’hagi alimentat aquest discurs. Ho entenem per part del PP i de Vox, que són els que anaven a algunes manifestacions. Encaixa amb el seu ideari que està a les nostres antípodes. També ho podem entendre de Ciutadans. Inclús amb la por que té el PP perquè Vox se li mengi el terreny, i llavors han de fer més de Vox que el mateix Vox. Però que el PSC entri en aquest joc… Des del punt de vista d’esquerres ens sembla un error garrafal. El PSC queda en un partit que està fent el mateix que el PP, intentar que Vox no li guanyi terreny. Amb qui estan competint i rivalitzant?

També hi va haver certa discordança amb l’avantprojecte del POUM i el procés participatiu…
Va caure l’anterior POUM. Nosaltres som els de la solució. Perquè no s’aturi res, vam tramitar en temps rècord les normes urbanístiques que ens van permetre continuar amb tot el que contemplava el POUM anterior, a excepció dels plans parcials. Això portava molta feina. A l’hora d’aprovar-ho encara ens demanaven retirar el punt de l’ordre del dia perquè hi havia dubtes. Tornàvem a estar en la tessitura d’avançar o quedar-nos paralitzats.

Amb el procés participatiu surten i diuen que l’avantprojecte no els hi agrada, i no ens expliquen per què. Vam tenir un debat monogràfic al ple on no vam sentir res de model de ciutat per part de l’oposició. No van fer ús de cap torn de paraula. Els socialistes només van dir que se’ls havia informat poc. La seva proposta era esperar a després de les eleccions perquè deien que era massa perillós. Qui li té por a les eleccions? Un procés participatiu, que empodera la ciutadania, entra en contradicció amb uns comicis? Tenir por a això és mostrar les cartes, unes males cartes, i ens sembla un error…

Tampoc podíem esperar un any més perquè el POUM l’hem de fer en el termini de vigència de les normes. Per tant, hem de ser eficients. Queden dos anys i resta molta feina per fer. Necessitem col·laboració, i no pals a les rodes. Tinc la impressió que a can PSC tenen molt de temps, amb raó van estar 13 anys per fer un POUM. Nosaltres no farem això.

Llavors quan està previst que s’enllesteixi el nou POUM?
Tenim dos anys i escaig. La seva aprovació correspondrà al pròxim govern. Per tant, estem fent totes les tasques prèvies pensant en clau de ciutat, no d’immobiliàries o elits. Un cop aprovat l’avantprojecte, ara estem immersos en el procés participatiu, que per a mi -i malgrat ser republicans- és la joia de la corona. A la legislatura vinent s’aprovarà inicialment el POUM. Les fitxes quedaran fixades.

Com es pot cohesionar Tarragona?

Creure que els barris s’han de cohesionar és un  error molt ‘tarragonacentrista’. És Tarragona la que s’ha de cohesionar. El francolí és el punt de trobada en el triangle de població més gran de la ciutat. A llevant s’ha d’impulsar una estratègia diferent perquè no és el mateix unir indrets on viu molta gent que altres ubicacions amb baixa densitat. A Tarragona li manquen molts punts de trobada.

Entre el centre i Ponent, un primer punt és transformar les carreteres, que tenen un no menystenible estat d’abandonament. La T-11 és una autopista, té més carrils que el carrer Aragó. Els ponts, en el seu moment va ser la millor opció que van trobar sense desafiar el cotxe. Ara podem guanyar molts espais pels vianants. Es pot aconseguir amb més voreres i carrils bici que permetin anar a qualsevol punt de la ciutat. També amb arbrat, ombres i bancs. Fins i tot es pot cohesionar amb el tramvia.

Ara bé, això no acaba aquí perquè és molt fàcil dir que s’han d’arreglar les carreteres. Val molts milions d’euros. Ho ha de pagar l’Ajuntament? No pot. Quedarà en una promesa escrita que no succeirà, i estem aquí perquè sigui una realitat. Com es fa? Amb espònsors. Un tram el pot fer l’Ajuntament, i un altre una empresa privada perquè vol instal·lar-se en una zona determinada. És el que va passar a la rotonda d’Icomar amb Obramat. A l’N-340, negociarem amb el sector privat quan vegem una oportunitat per a obtenir l’avinguda que volem.

Quan fem un pla parcial, és a dir, una nova àrea de creixement de la ciutat, nosaltres volem que tingui sentit cohesionador. Els barris han d’estar justificats, s’hi ha de poder anar a peu. El barri de l’Horta, entre la T-11 i l’N-340, era tot urbanitzable. Nosaltres no volem un macrobarri. Només han d’haver-hi barris que generin un interès de ciutat, i aquest ho és, especialment per a ponent i el centre. Si ho urbanitzem, finançarem les voreres de la T-11 i l’N-340. Ara bé, hi ha un problema de xabolisme. La gent parla molt sense haver trepitjat mai el terreny. Hem de revertir aquesta situació social complicada. L’objectiu és ampliar l’avinguda Roma.

Per cohesionar també cal generar continuïtat urbana, passar d’un lloc a l’altre sense tenir la sensació d’estar canviant de ciutat. Això s’aconsegueix amb placetes, carrers, zones verdes i casetes. A l’Horta no s’han de construir torres altes. Heretem una ciutat molt disgregada i bastant trencada. Hem de cosir tot això. Entre el centre i Ponent, no només parlem de distància geogràfica, també de distància social, d’orígens, de llengües… Ens hem barrejat poc. Podem assolir-ho amb les polítiques de mobilitat, les de cultura, les educatives, etc. Però n’hi ha una que les influeix totes, que és el mateix disseny urbà.

I què me’n diu de Llevant?
El que t’he dit val per a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Hem de mirar molt cap a aquella banda de la ciutat. En el cas de Llevant, no tindria sentit envair l’espai natural. A Boscos no volen la Budellera. L’estratègia a Llevant passa per l’N-340. Volem apostar fort per la pacificació de la carretera amb un passeig per a persones i bicicletes. És un espai prou ampli perquè convisquin els dos. Alhora, apostem per un transport públic potent i equipaments revulsius que necessita el veïnat. La ciutat residencial n’és un.

Com està l’acord per a la cessió de carreteres?
Està fet, d’igual manera que el projecte. Cal preguntar-los en quin punt estan per tirar-ho o no endavant. Depèn d’ells. Cal signar-lo i licitar les obres. Tenim pressa perquè com abans tinguem aquesta associació, millor per Tarragona i ells s’estalvien abans el manteniment de les carreteres. Ara hi ha consens polític.

Per a l’anterior Govern no era una prioritat. Nosaltres vam posar damunt la taula el carril bici de Llevant, l’ampliació del pont del Francolí i les pantalles acústiques. Les prioritats del Govern anterior eren una rotonda a Torreforta que ja hem fet a través de la col·laboració publicoprivada; una altra rotonda a Cala Romana que considerem poc oportuna perquè era perillosa pels vianants, ho hem arreglat amb un semàfor de 100.000 euros, que no era barat, però sí més econòmic que una rotonda; finalment, coincidim amb les pantalles acústiques a l’A-7.

Què opina d’apropar la Laboral a Tarragona?
Els equipaments poden ajudar a barrejar-nos. Quan diem que entre Campclar i Bonavista hi ha d’anar la Laboral, estem proposant una zona verda amb vida, amb activitat econòmica i educativa, amb persones que vindran d’arreu del territori per estudiar. Estem donant un revulsiu econòmic i social important a l’àrea. Crec que és la proposta més ambiciosa que ha rebut Ponent en dècades.

Tindria un impacte molt major que els Jocs del Mediterrani o l’Anella Mediterrània. Van ser un desastre, per a oblidar-se’n. La humiliació de ciutat que van suposar uns jocs on eren l’exèrcit i Espanya, però no hi era Tarragona… Una vergonya majúscula. I veure l’estadi amb totes les entrades gratuïtes que van tenir col·lectius feixistes… La primera vegada que vaig veure una persona de Vox va ser allí, al camp del Nàstic. Aquells Jocs van ser el punt d’inflexió d’un règim. Ara bé, valoro l’Anella Mediterrània i la feina de la consellera Mary López per reactivar-la i resoldre el ‘pufo‘ que ens van deixar amb el Palau d’Esports.

No obstant això, em sembla molt més transcendent el trasllat de la Laboral. El mateix centre guanyaria, perquè ara està desconnectat, ja que és difícil fer passar el carril bici per aquell pont perquè hi intervenen moltes administracions.

Quin paper jugarà l’Anella Verda?
És la quarta pota per cohesionar. La Laboral, l’Anella Mediterrània, el PP-9 darrere de la Floresta, la urbanització de la T-11, l’Horta, el Pont del Diable, Sant Simplici… Totes aquestes zones tenen o tindran zones verdes. Aquesta Anella Verda unirà Tarragona sense adonar-nos-en. Hem d’impulsar estratègies per fer que arribi a Ponent. No passarà l’any que ve. El POUM és una estratègia pels propers 20 anys.

Canviant de tema… Com està la situació amb les empreses de lloguer de bicis elèctriques a Tarragona?
S’està treballant en el plec per licitar un operador de bicis elèctriques compartides a Tarragona. L’objectiu és tenir un model com el dels patinets. Es licitarà una sola empresa que proveirà el servei sota unes condicions pactades amb l’Ajuntament: preus assumibles, seguretat, ordre… De fet, exigim que s’aparquin els vehicles als aparcabicis, per això vam posar tants. No tenim el model de Madrid, on aparques el patinet on vols.

Al principi ens va costar, va haver-hi moments de patiment. Ho hem endreçat molt i en termes generals els patinets estan on toca. Hem disciplinat una bèstia. Era una nova tecnologia que utilitzava tothom i que no sabíem per on havia de circular. Ara tenim unes normes clares.

Tarragona quan tindrà servei de lloguer de bicicletes elèctriques?
Aquest 2023, no puc dir mesos.

Què me’n diu de la peonització de la Part Alta?
Des de fa uns anys hi ha una estratègia per reduir la circulació de vehicles a la Part Alta. Es fa de tal manera que permeti la convivència amb alguns equipaments que necessiten la circulació. El cotxe ja està prou exclòs. És bo peonitzar un barri, però pot ser dolent treure tota possibilitat de conviure amb cotxes. Perquè hi ha gent gran, hi ha comerços que necessiten zones de càrrega i descàrrega, serveis d’emergències, etc. El barri ha de tenir vida. La Part Alta guanyarà molt quan s’enllesteixi l’ampliació a l’aparcament de Torroja.

Per tant, quan l’ampliació del pàrquing de Torroja estigui enllestida, el cotxe privat deixarà de circular per la Part Alta?
Es generaran més espais per a vianants. Quants espais i com es restringirà la circulació… Ara no t’ho sé dir. No entro a dir-te què farem amb el vial de circumval·lació. Encara no ho sé.
PUBLICITAT