25. Abril 2024

Arxius de unió europea | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Maig, 2023
renfe-1280x960.jpg

La Comissió Europea ha anunciat que ha obert una investigació formal sobre Renfe, l’operador ferroviari públic espanyol, per possible abús de la seva posició dominant en el mercat espanyol de transport ferroviari de passatgers.

Específicament, la Comissió està investigant si Renfe ha negat l’accés a tot el contingut i les dades en temps real sobre la seva oferta de bitllets a les plataformes de venda de bitllets de tercers. Això podria restringir la competència en el mercat espanyol de serveis de venda de bitllets en línia i anar en detriment dels consumidors.

La Comissió ha iniciat la seva investigació en profunditat i ha informat Renfe i les autoritats de defensa de la competència dels estats membres.

No hi ha un termini fixat legalment per a tancar una investigació sobre competència, i la durada d’aquesta depèn de diversos factors.

PUBLICITAT















REDACCIÓ10 Juny, 2022

El ministre Albares

La supèrbia i les amenaces d’Algèria a Espanya no han agradat gens a la Unió Europea. Prova d’això és que el president econòmic de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis ha dit que la UE està preparada per afrontar qualsevol “mesura coercitiva” contra l’estat espanyol. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, s’ha reunit amb Valdis Dombrovskis i el màxim representant de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

Els dos mandataris europeus han instat al diàleg per resoldre el conflicte. En cas que no la via del diàleg no sigui fructífera, la UE assegura estar preparada per respondre i reaccionar a qualsevol pressió contra un estat membre.

“Estem avaluant les implicacions de les accions d’Algèria”, diu el comunicat, en el qual apunten que la decisió d’Algèria pot portar a un “tracte discriminatori” cap a Espanya i “afectar de manera adversa” l’acord d’associació d’Algèria amb la Unió Europea.

PUBLICITAT











REDACCIÓ20 Maig, 2022

La Unió Europea ha desemborsat 600 milions d’euros més d’ajuda a Ucraïna, el segon tram del paquet que ascendeix a 1.200 milions d’euros. Els primers 600 milions d’euros van arribar a Kíiv en dos trams al març. Es tracta d’una assistència financera per fer front a la guerra amb préstecs en condicions molt favorables.

“Aquesta assistència macrofinancera està reforçant l’estabilitat macroeconòmica d’Ucraïna i donant suport a les operacions de les funcions de l’estat en aquest moment de conjuntura crítica”, ha comunicat la Comissió Europea. Brussel·les ha proposat destinar 9.000 milions d’euros més a Ucraïna, una ajuda que encara ha de rebre la llum verda final.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Maig, 2022

La Unió Europea ha anunciat aquest dimecres una inversió de 210.000 milions d’euros fins al 2027 per posar fi a la dependència energètica de Rússia i accelerar la implantació de les energies renovables.

En una roda de premsa encapçalada pel vicepresident executiu de la Comissió Europea, Frans Timmermans, el club comunitari ha detallat que el nou pla, batejat amb el nom de RepowerEU, tindrà com a principals eixos l’estalvi energètic, la diversificació de les fonts d’energia i l’acceleració de la transició energètica.

Segons els càlculs de la Unió Europea, deixar de dependre del petroli i el gas rus suposaria un estalvi de 100.000 milions d’euros anuals, que és la quantitat que destina cada any la UE en importacions al país.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ5 Abril, 2022

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, viatjaran aquesta setmana a Kíiv per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Segons ha anunciat el portaveu comunitari, Eric Mamer, el viatge a la capital ucraïnesa serà abans que Von der Leyen es desplaci a Varsòvia (Polònia) per a un esdeveniment per captar fons per als refugiats i desplaçats interns per la guerra, que se celebra aquest dissabte.

Es tracta de la segona visita de líders comunitaris a Kíiv, després que la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, visités la capital ucraïnesa la setmana passada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Abril, 2022

BASF, l’empresa química, ha organitzat un debat a Tarragona sobre el futur de la indústria a Europa. Aquest va tenir lloc ahir al Seminari i va comptar amb la participació de la ciutadania, entitats i diverses ONG. Es tracta d’una iniciativa impulsada des de la Unió Europea per fomentar la participació ciutadana i fer escoltar la veu de Catalunya a les institucions europees.

En aquest context, BASF, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha convocat una taula rodona d’experts per analitzar el futur d’aquesta indústria verda i digitalitzada a què aspira el continent europeu. L’acte ha estat conduït pel director de comunicació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Francisco Montoya; i inaugurat per la rectora de la URV, Maria José Figueras; i el director del complex industrial de BASF a La Canonja (Tarragona), Benjamin Hepfer. Darrere d’aquestes primeres intervencions ha arribat l’exposició de la consellera d’Exteriors i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, Victòria Alsina.

La intervenció de la consellera ha donat pas al debat, que ha tingut la presència de la membre de la Junta Directiva global de BASF, Saori Dubourg; el cofundador de l’ONG Good Karma Projects, Jordi Oliva; la professora d’Economia Industrial, Economia de la Innovació i les Dinàmiques Industrials de la URV, Mercedes Teruel; i el president de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry), Javier Garcia. Tots quatre han discutit sobre el futur de la indústria europea, i el paper que jugarà la UE en la transició global cap a un sector verd i digital. En aquest sentit, Saori Dubourg ha explicat que el repte d’Europa és majúscul perquè significa liderar una transició que només tindrà sentit si és global.

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Març, 2022
Europe-Direct-Tarragona-1280x960.jpg

L’Europe Direct Tarragona, l’oficina d’informació europea a la ciutat, impulsa un nou programa d’activitats que inclourà la guerra d’Ucraïna i els valors de la Unió Europea (UE) com a temàtiques centrals d’aquest 2022. En aquest sentit, l’any passat es van dur a terme més de 70 esdeveniments orientats ampliar els coneixements de la ciutadania sobre pensaments col·lectius cabdals del vell continent com la fraternitat, la igualtat d’oportunitats, etc. 

Gran part d’aquests actes estan adreçats a infants i adolescents, encara que s’hi pot unir qualsevol ciutadà. De moment ja es coneixen algunes activitats que tindran lloc a la primavera i l’estiu: una conferència sobre el futur d’Europa, un cicle de cinema europeu, la celebració del Dia d’Europa, activitats de neteja d’espais naturals, un debat amb eurodiputats, simulacions del Parlament Europeu, tallers, xerrades, etc.

En definitiva, un programa ple d’esdeveniments lúdics i educatius per conèixer millor els valors de la Unió Europea. D’altra banda, l’Europe Direct Tarragona estrena imatge gràcies a una col·laboració amb la Fundació Topromi per a la discapacitat. Totes les novetats s’han presentat aquest matí amb la participació del regidor d’Europe Direct, Manel Castaño, i la responsable de l’entitat, Marta Domènech.

VÍDEOS


PUBLICITAT




REDACCIÓ28 Febrer, 2022

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat “l’ingrés immediat” a la Unió Europea. En un discurs gravat, Zelenski ha reclamat aquest dilluns l’entrada al club europeu amb “un procediment especial”. “Estic segur que és possible”, ha dit. Zelenski defensa que l’objectiu dels ucraïnesos és “estar amb tots els europeus” en “igualtat de condicions”.

El cap de l’executiu ucraïnès ha formulat aquesta petició coincidint amb l’inici de les converses de pau amb Rússia. En el cinquè dia de la invasió russa del país, una delegació d’Ucraïna ha arribat aquest matí a la frontera amb Bielorússia i buscarà pactar amb els representants del Kremlin “un alto el foc immediat i la retirada de les tropes russes”.

La Unió Europea té un procés per gestionar l’entrada de nous estats membres que normalment comporta anys de preparatius per alinear el país candidat als estàndards europeus. Per entrar es demana que hi hagi “institucions estables que garanteixin la democràcia i l’estat de dret” i una economia de mercat “que funcioni”, entre altres requisits.

Actualment, hi ha cinc candidats oficials a entrar a la UE que fa més d’una dècada que ho van demanar: Turquia (1987), Macedònia del Nord (2004), Montenegro (2008), Albània (2009) i Sèrbia (2009). L’últim país que va entrar a la UE va ser Croàcia el 2013.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Febrer, 2022

El ministre d’exteriors d’Ucraïna, Dymitro Kuleba, ha reclamat aquest dilluns a la Unió Europea que “imposi ja algunes sancions” contra Rússia per haver “escalat” el conflicte.

A la seva arribada a Brussel·les, on aquest dilluns mantindrà una reunió amb els ministres d’exteriors de la UE, Kuleba ha avisat que els “missatges polítics” de suport no són suficients i ha exigit al bloc europeu que elevi el to contra el president rus, Vladímir Putin.

“És legítim imposar algunes sancions ja”, ha defensat. Kíev considera que Moscou ha empitjorat el conflicte de manera “híbrida”, amb ciberatacs, desinformació i un augment de l’activitat militar al voltant d’Ucraïna.

PUBLICITAT