REDACCIÓ19 Gener, 2020
La Sala Penal del Tribunal Suprem considera que la trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna, sempre que quedi registrada i sigui possible saber qui la va efectuar, ja que la víctima és conscient de l’existència de l’anomenada pertorbadora de la seva tranquil·litat i que amenaça la seva seguretat.
Per a la Sala es tracta d’una forma de contacte escrit equivalent a un missatge que s’hagués tramès a la persona destinatària de la trucada fent constar que aquesta s’ha efectuat; fins i tot encara que tingui lloc de forma automàtica, executada pel mateix sistema, es tracta d’un missatge en el qual es posa en coneixement del destinatari que se li ha efectuat una trucada des d’un determinat terminal.
El sistema dels terminals telefònics, que qualsevol coneix, funciona així de forma automàtica proporcionant aquesta informació. De manera que el simple fet de trucar, quan és possible identificar la procedència, ja suposa en aquests casos un acte consumat de comunicació.
La trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna
Per això, conclou que en els casos en què s’efectuï una trucada al telèfon de la persona protegida per la mesura o pena de prohibició, i aquesta no l’agafi, “el delicte quedarà consumat” si es pot comprovar l’existència de la trucada.
L’alt tribunal explica que qualsevol terminal mòbil, i fins i tot la majoria dels de línia fixa, reflecteix a la pantalla el número des del qual es fa la trucada, i, en cas que no sigui atesa, apareix en el registre del telèfon com trucada perduda, constant l’hora i el nombre de procedència.
