Arxius de tribunal supremo | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

El major Trapero durant el judici

27 d’octubre de 2017. Dues hores abans que el Parlament català aprovi la DUI, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, truca al fiscal superior de Catalunya i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Els comento per telèfon que el cos està a disposició tant de Fiscalia com de l’òrgan judicial”.

El “Cos de Mossos”, diu al tribunal que enjudicia als 12 líders  independentistes, tenia preparat un dispositiu per detenir Carles Puigdemont i els seus consellers perquè el que anava a succeir al Parlament era “d’una certa gravetat”.

La bomba informativa arriba passades tres hores de la declaració de Trapero com a testimoni en la jornada 17 del judici. L’excap policial, tranquil, segur, ho explica l’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, que aquest dijous tria seure darrere del lletrat, i no a la banqueta, per escoltar les paraules de qui va ser el seu subordinat.

Forn, recolzat per una sala de vistes plena amb alguns dels seus familiars, escolta atent, fa gestos de reprovació, enarca les celles, es frega la cara i mira al sostre davant les paraules del major, que en les seves cinc hores com a testimoni davant el Suprem intenta desfer-se de responsabilitats i carregar-les en els polítics, en la jutge del TSJC i, finalment, a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Ell no va recolzar la celebració de l’1-O (el dubte “ofèn”), va avisar el Govern dels perills del referèndum (hauria “conflictes greus”) i els va advertir que ells complirien la llei ( “no s’equivoquin amb nosaltres”) .

Distàncies entre Mossos i governants que marca des del moment en què trepitja la tarima de la sala de vistes. Ni un gest, ni una mirada, ni per descomptat una salutació, als acusats asseguts a la banqueta.

Amb el seu discurs ben preparat, l’ombra de la seva advocada asseguda al costat i un judici en potència per rebel·lió a l’Audiència Nacional, el major segueix un guió del qual no aconsegueix treure-li ningú, ni el fiscal, ni l’advocada de l’Estat, ni Vox , acusació que protagonitza la ficada de pota processal més sonada del judici.

Trapero estava “incòmode” al Govern de Puigdemont i li sembla “ofensiu” que es dubti de la seva intenció d’impedir un “acte il·legal” que, si no es va aconseguir frenar, va ser perquè “algú” va trencar la coordinació dels cossos de seguretat i perquè la jutgessa no va especificar bé el que calia fer.

El major ha estat molt contundent

“Ningú va dir res, senyoria”, que calia desallotjar els centres de votació els dies previs, ocupats per famílies les 24 hores en activitats “lúdiques” que, afirma, no tenien res a veure amb el referèndum.

Hi havia passat això alguna vegada? No, però els Mossos no van pensar que tenien relació, contesta un “naïf” Trapero, per a qui “a toro passat” és fàcil interpretar que les festes de pijames i els tallers d’observació d’estrelles eren “actes preparatoris” de l’1-O.

El moment més tens de la jornada, per a uns, i més gratificant, per a altres, arriba quan tots s’adonen de la relliscada de Vox: el secretari general del partit d’extremadreta, Javier Ortega, s’ha deixat al tinter una de les preguntes clau, la de la reunió del 28 de setembre amb Puigdemont, Forn i Oriol Junqueras on se’ls va avisar de la violència si seguien amb els seus plans.

L’ensopegada es materialitza quan un implacable fiscal Javier Zaragoza es disposa a abordar el tema. L’hàbil advocat de Forn, Xavier Melero, li talla. Segons la Llei d’enjudiciament criminal, Zaragoza no pot preguntar més enllà de Vox, ja que la Fiscalia no ha reclamat el seu testifical.

Desconcertat, el president del tribunal, Manuel Marchena, parla amb els magistrats a la seva dreta, a l’esquerra, i anuncia la suspensió del judici per deliberar.

El fiscal Javier Zaragoza

Dues hores després, un legalista tribunal decideix per unanimitat no permetre aquestes preguntes, però es guarda un as en la màniga.

El fiscal continua, li dedica alguna perla a Vox ( “aquí sí que sembla que l’interrogatori de l’acusació popular ha estat més extens”) i aconsegueix treure-li el 28 de setembre esquivant la paraula reunió: Trapero ratifica que aquell dia va avisar els polítics.

Però quan, acabat l’interrogatori cap als volts de les set de la tarda, es dóna per perduda l’ocasió, Marchena torna a citar la llei. El tribunal pot fer les preguntes que vulgui per aclarir els fets. Doncs bé:

– Vostè ha declarat sobre una reunió que promou en la qual estan responsables polítics i de mitjans de la força que vostè dirigia (…) Quin missatge vol transmetre i quina resposta obté?
– La reunió del 28?

I Trapero explica per fi que se’ls va dir que “el cos de Mossos evidentment no anava a trencar mai amb la legalitat i la Constitució” i que Puigdemont va respondre que fessin “la feina que hagin de fer”. Una de freda i una de calenta.

MT

 


REDACCIÓ13 Març, 2019
jaume_mestres_judici.jpg

Jaume Mestre podria acabar imputat per fals testimoni

Jaume Mestre, responsable de Difusió institucional de la Generalitat, ha fet tants equilibris al mateix temps de respondre que el Ministeri Fiscal ha acabat demanant que es dedueixi el testimoni i es presenti al Jutjat de Guàrdia per fals testimoni.

Mestre ha repetit que no es va pagar cap factura i que el concurs de l’anunci de les vies del tren “va quedar desert” però no ha estat convincent davant el fiscal Jaime Moreno. També ha negat que encarregués res a la Corporació Catalana de Mitjans i que es pagués res, encara que hi ha dues factures. Mestre ha concretat que el contracte va quedar desert tot i que “vaig veure els anuncis per televisió”.

La campanya de les vies del tren que es va emetre per TV3 i es va publicar en diversos mitjans és una de les cartes que té la Fiscalia per intentar provar la malversació.

Diversos testimonis han declarat que la campanya de TV3 entrava dins de les campanyes institucionals gratuïtes que emetia la televisió catalana. Però la responsable de la CCM Núria Llorach va fer dues factures que el fiscal treu sempre que pot. Dues factures, però, que ningú reconeix que s’han pagat.

“No sé perquè es va emetre l’espot”, ha dit Mestre finalment atrapat pel fiscal i Marchena ha acabat dient “el tribunal es queda amb aquesta resposta”.

Jaime Moreno, el fiscal

I és que les respostes evasives que Jaume Mestre, que ha respost una part de l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno, dient no “record”, ha fet intervenir Manuel Marchena que l’ha avisat que el fals testimoni és delicte. I en acabar l’interrogatori la Fiscalia ha denunciat al fals testimoni.

El president del tribunal ha reaccionat ràpida i ha exposat que fins que no hi hagi sentència no es valorarà si Mestre ha mentit o ha alterat la realitat.

 


REDACCIÓ13 Març, 2019
silueta-home.jpg

Per segon dia consecutiu, el protagonista accidental del judici contra el “Procés” no ha estat Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni tan sols la violència del 20-S o l’1-O, sinó un desconegut al que, a poc a poc, es va posant cara, “un tal Toni”.

La sessió més curta (amb prou feines una hora i mitja, entre matí i tarda) del que va de judici ha deixat diàlegs dignes d’una escena dels germans Marx a l’interrogatori al dissenyador gràfic que va manar imprimir la publicitat del referèndum.

Al saló de plens del Suprem apareix el testimoni, Enric Vidal. Ulleres de pasta, barba, motxilla a l’espatlla i dessuadora, respon a les preguntes del fiscal Juan Moreno, que intenta desentranyar qui li va encarregar imprimir els famosos cartells de les vies de tren. Surrealisme judicial en estat pur, amb Toni com a epicentre:

– Qui li va trucar?
– Un tal Toni.

– I li diu que és un tal Toni?
– Sí.

Enric Vidal

Ja aquest dilluns va sortir aquest nom de pila de boca d’un responsable d’Unipost, l’empresa que enviaria les cartes censals de l’1-O, confiscades per la Guàrdia Civil de la mateixa manera que els cartells de Toni. Tampoc ell sabia el seu cognom, ni el seu telèfon, era només “aquest senyor que deia anomenar-se Toni” que contactava amb la gent per encarregar treballs de milers d’euros.

Aquest dimarts, “aquest senyor Toni” ha passat a ser “un tal Toni”. El fiscal, en cada pregunta de resposta imprecisa, torna a insistir en el “un tal Toni”, i el testimoni respon referint-se així també a ell, provocant el riure del públic.

– ¿No li va preguntar alguna dada més?
– No, com ho faig amb molts clients el primer dia que quedo amb ells.

– O sigui: un tal Toni i ja està?
– Un tal Toni.

Perquè Vidal, que ha dit no saber qui abonaria l’encàrrec, ni quant li pagarien per fer de mitjancer a l’hora imprimir els cartells (ha negat que els dissenyés), ni si Toni li trucava de la Generalitat, va quedar amb ell en un hotel, on el misteriós Toni li va donar “un telèfon per parlar amb ell, un USB i ja està”.

El testimoni va contactar amb les tres impremtes que Toni li va indicar per encarregar-los la feina. “Li van preguntar alguna dada més del tal Toni aquestes empreses?”. “No”. Segons la seva versió, ell sol va fer d’intermediari entre Toni i les impremtes, però no va intentar cobrar la feina després, ni tan sols sabia quant li anaven a pagar.

Per què?: “Després de veure el panorama un no s’esforça per la qual cosa podria cobrar d’aquest treball, com molts altres, perquè un és autònom …”.

La Fiscalia sospita que Toni és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat, i com Vidal el va veure a l’hotel, li pregunta si sap si realment és ell. I Toni va prenent forma:

– Coneix a Antoni Molons?
– No, ni el coneixia, encara que després per les notícies relaciones que podria ser aquesta persona.

– Podria ser Toni?
– Aquest era Toni, una suposició meva però per les notícies em baso.

– Com per les notícies?
– Perquè per les notícies veus a un senyor, que no sé si el detenen o no, que suposes que és ell.

– Però vostè l’havia vist a l’hotel Colón?
– Sí, però veig moltes persones, i no sé quant temps va passar. Les imatges que pots veure per la tele tampoc és que siguin molt …

Vidal va encarregar el treball a tres empreses que li havia donat el misteriós Toni. Ho va fer, “sense més”, perquè li semblava “equitatiu que les tres imprimissin el mateix”.

Un treballador de l’empresa que va parlar amb Vidal dels cartells declara just després i desbarata algunes de les afirmacions del dissenyador gràfic.

Enric Marí

Diu Enric Marí, comercial d’Artyplan, que va rebre una trucada d’Òmnium, “client històric” de la impremta, per demanar el pressupost, “molt urgent”. “Em va dir que era relacionat amb el referèndum”.

Després li va trucar el dissenyador gràfic i li va dir que el treball (17.250 euros) el pagaria la Generalitat. A més, li “va comentar per sobre” que la raó de dividir-lo entre tres impremtes era disminuir els riscos que el confisqués la Guàrdia Civil.

Al final els cartells mai es van arribar a repartir, segons Marí. El dissenyador gràfic va dubtar en com es faria el lliurament – sincronizada amb les altres dues empreses – en diferents punts de Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona. “Ho comento amb l’empresa i decideix parar”.

Marí, en qualsevol cas, no sap qui és Toni. La incògnita segueix en l’aire, potser el mateix Antoni Molons pugui resoldre-la quan vagi a testificar al Tribunal Suprem.

MT

 


REDACCIÓ5 Març, 2019
judici3-1280x960.jpg

Continua el judici contra els líders independentistes

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha decidit endarrerir les declaracions de diversos testimonis citats en el judici del ‘Procés’, entre elles les dels responsables de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya l’1-O, davant els llargs interrogatoris d’aquesta setmana.

La declaració de l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo es va posposar d’ahir a avui dimarts, compartint jornada amb el coordinador policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos.

L’excap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastià Trapote, i el coronel Ángel Gozalo, que era responsable de la Guàrdia Civil a la comunitat, estaven citat per a aquest dimarts i declararan finalment dijous dia 7.

Aquest mateix dia compareixeran davant del tribunal Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i Emilio Quevedo, comissari de la policia autonòmica.

Els testimonis citats el dijous passaran a la setmana que ve, segons el nou ordre fet públic avui:

DIMECRES DIA 6

– Montserrat del Toro, funcionària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va participar al registre la Conselleria d’Economia el 20-S (10: 00h).

– Propietari de l’hotel Gaudí de Reus (10: 30h).

– Propietari de l’hotel Travé de Figueres (10: 45h).

– Pere Buil Armengol, capità de la Marina mercant que va enviar una carta al jutge Pablo Llarena per la negativa de la Generalitat a què atraqués al port de Barcelona el vaixell “Piolín” (11: 00h).

– Vicente Ens, encarregat de la votació telemàtica (11: 30h).

– Quim Franquesa, soci de Vicente Ens (11: 40h).

– Teresa Guix Requejo, presumpta perceptora de fons (12: 00h).

– Olga Solanas García, de Focus Media S.L. (12: 15h).

– Ferran Burriel, de NothingAD Comunicació S.L (12:30)

– Núria Llorach, president de la corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) (16:00).

– Xavier Verge, professor de la universitat de Girona (16.30h)

DIJOUS DIA 7

– Sebastià Trapote, excap superior de Policia de Catalunya (10:00).

– Àngel Gozalo Pascual, excap de la Guàrdia Civil a Catalunya (10:30).

– Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos (16:00).

– Emilio Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra (16: 30h)

DILLUNS DIA 11

– Pau Raventós, de l’agència NothingAD Comunicació SL (10: 00h)

– Albert Jaume Planas, d’Unipost (10: 30h).

– Francisco Juan Fuentes, d’Unipost (11: 00h).

– Antonio Manuel Santos Falcón, d’Unipost (16:00).

– David Palanques, responsable de transformació digital del departament de Treball (16.30h).

DIMARTS DIA 12

– Josep Oriol González, gerent de l’empresa Bustiatge Directe S.L. (10: 00h).

– Rosa Maria Sans, del servei de programació d’activitats de la Generalitat (10: 30h).

– Enric Vidal, coordinador d’acció política d’ERC (16: 00h).

– Enrique Mary Iriarte (16.30h).

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2019
jordi_cuixart2-1280x960.jpg

Jordi Cuixart durant el seu interrogatori

L’interrogatori del president d’Òmnium Cultural està sent molt intens. L’enfrontament dialèctic entre Jordi Cuixart i el fiscal Jaime Moreno. Sempre que pot, Cuixart utilitza arguments polítics i basats en els drets fonamentals. L’episodi més destacat durant l’interrogatori s’ha produït quan el representant del Ministeri Públic ha confrontat el líder d’Òmnium Cultural amb diferents tuits o declaracions davant el jutge instructor Pablo Llarena.

Jordi Cuixart ha confessat que tot el que va dir al jutge Llarena estava condicionat per la seva “voluntat de sortir de presó al preu que fos”, encara que la seva prioritat ja no és sortir de la presó sinó solucionar el conflicte català.

Cuixart ha respost així al fiscal Jaime Moreno quan aquest es disposava a assenyalar una contradicció respecte a la seva declaració davant del jutge instructor Pablo Llarena i les explicacions que ha donat aquest dimarts davant del Tribunal Suprem, en relació a uns tuits d’Òmnium que cridaven a mobilitzar el 20-S. “Les meves declaracions davant el jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos, sóc un pres polític”, ha aclarit Cuixart.

No obstant això, el president d’Òmnium Cultural ha sentenciat que, “després de 550 dies a la presó”, ara la seva prioritat ha deixat de ser sortir de presó i ho és resoldre el “conflicte polític a Catalunya” alhora que “denunciar l’atac i la vulneració dels drets fonamentals a Catalunya i Espanya”. “Llavors estava condicionat per un impacte emocional molt gran per l’ingrés a la presó”, s’ha justificat Jordi Cuixart, que ha mantingut que està “convençut” de la seva innocència.

Jaime Moreno, el fiscal

La intervenció de Cuixart ha estat tallada pel president de la sala, Manuel Marchena, que l’ha advertit que era suficient amb l'”explicació general” que havia donat per desmarcar sobre la seva declaració en instrucció i que aquesta qüestió la valoraria posteriorment la sala.

El president d’Òmnium, que afronta 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha proclamat llavors que, com ja va fer en instrucció davant Llarena, segueix “negant rotundament” que la societat civil exercís cap mena de violència en el procés independentista.

R.Checa
Tribunal Suprem – Madrid

VÍDEO


REDACCIÓ11 Febrer, 2019
logo_judici.jpg

El judici contra el procés serà històric. Les properes generacions hauran d’estudiar el què, el com i el perquè d’un judici contra polítics independentistes. A partir d’aquest dimarts, més de 600 periodistes seguiran fil per randa el judici, on els acusats són polítics catalans que han organitzat un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El digital La República Checa és un dels mitjans acreditats pel Tribunal Suprem. Això significa podrem assistir en directe i des de l’interior del Suprem al judici més mediàtic de la Història recent espanyola. Està previst que el judici contra l’1-O tingui una durada de tres mesos.

El periodista Ricard Checa és un dels professionals de la comunicació que ha estat acreditat per viure en directe el judici històric contra els protagonistes del procés independentista.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2018
javier_pacheco.jpg

El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha fet una crida a “sortir al carrer” per exigir al Govern i al Congrés dels Diputats que “arreglin la trencadissa del Tribunal Suprem” (TS) amb la sentència de l’impost de les hipoteques.

El Suprem ha acordat avui que sigui el client qui aboni l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) vinculat a la signatura d’una hipoteca, amb el que fa un pas enrere en la recent doctrina, dictada fa tres setmanes, que imposava a la banca el pagament d’aquest gravamen.

“Sortim al carrer i exigim que el Govern i el Congrés arreglin ‘la trencadissa’ del TS”, ha clamat Pacheco.

En diversos tuits, el líder de CCOO a Catalunya ha criticat que “la política està abdicant de les seves responsabilitats” perquè ha recordat que “fa dos anys que té aparcada la llei hipotecària que ho podia haver resolt sense jugar al casino del TS”.

“El TS desprestigia la justícia d’aquest país protegint els poderosos per robar a les classes populars”, ha abundat el sindicalista, que ha insistit que “aquesta decisió requereix resposta social als carrers”.

Per això anuncia que des de CCOO treballaran “per a confluir amb totes les entitats que facin una crida a la mobilització”.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2018

El jutge del Tribunal Suprem no està fent política. Aquesta és l’opinió del 75% dels electors del nostre digital que han participat en l’enquesta on es preguntava si el magistrat que està instruint el mega procés referent a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que va tenir lloc el passat 1 d’octubre.

En aquest sondeig han votat 1.135 persones, de les quals el 75% entén que Pablo Llarena no basa les seves actuacions en fonaments polítics i sí en el rigor professional. A la pregunta ‘El jutge Llarena està fent polítca’, una majoria aclaraparadora contesta: “No, és un jutge valent”.

Per contra, el 22% pensa totalment el contrari, considerant que aquesta instrucció, així com les interlocutòries del famós magistrat, són la prova que s’està fent política des de la justícia.

L’1% dels participants entén que la situació està generant força preocupació perquè, opinen, “tot s’està complicant”. L’opció ‘no acabo d’entendre res’ no ha rebut cap vot.

Cal recordar que el jutge Pablo Llarena ha decretat la presó provisional a diferents polítics i dirigents socials de Catalunya i ha emès euro-ordres de detenció per els exconsellers que es troben a l’estranger i al mateix expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, arrestat a Alemanya.

 


REDACCIÓ9 Març, 2018

El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l’expresident de ANC Jordi Sánchez, així com els permisos extraordinaris per poder acudir al Parlament de Catalunya a l’acte d’investidura previst pel proper dilluns 12 de març, mantenint la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell.

El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en subratllar que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d’actuacions legislatives i executives “clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jurídic, el que es va fer en aplicació d’una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant de present “.

En una interlocutòria de 26 pàgines, el jutge relata primer els indicis de delicte contra Jordi Sánchez que s’han anat afermant al llarg de la instrucció, i la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir la república a Catalunya fora de tot via legal. Explica que, tot i que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del 20 de setembre de 2017 (data del setge a la Conselleria d’Economia) “van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d’aquest desenllaç. I si acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció d’instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria la intencional utilització de la violència en la consecució dels seus fins secessionistes que s’analitza en aquest procés “.

El Suprem destaca que és “intolerable, social i jurídicament, que pugui aconseguir-se la secessió (de Catalunya) des de vies de fet que, sense suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat “.

Una vegada constatada la gravetat de la conducta, el jutge considera que no s’han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l’encausat es mantindrà ferm a aconseguir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a la norma penal.

“La investigació mostra que els partícips en el delicte es van concertar a perseverar en la seva tàctica”, assenyala l’acte, que subratlla a més la recent integració de Jordi Sánchez en una candidatura electoral “que s’ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d’implementar la república que van declarar “.

“Atès que els fets la reiteració es tem afecten valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l’eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte la llibertat de l’encausat i del dret de sufragi passiu que li correspon “, explica l’acte.

A més, recorda que aquesta situació afecta un candidat com Jordi Sánchez que ja va concórrer privat de llibertat al procés electoral, i que, així mateix, “no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama”. Afegeix que la candidatura presenta altres integrants “tots ells amb el mateix nombre de suports en els electors en què no s’aprecien els riscos col·lectius que tracten de conjurar”. I assenyala també el jutge que el diputat pot participar en les decisions parlamentàries mitjançant la delegació del seu vot.

Llarena diu que no…
Sobre la petició de Sánchez, en cas de no quedar en llibertat, d’obtenir un permís específic per a acudir al Ple del dia 12 convocat per debatre la seva investidura, el magistrat l’denega després de fer una ponderació entre els drets i béns jurídics que tracten de protegir-se . Explica que si bé l’article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions, aquests drets es poden limitar fundant-se en finalitats constitucionalment legítimes que presentin una correspondència raonable en la seva intensitat.

Conclou sobre això que, “encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d’optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l’obligació judicial de vetllar perquè l’exercici del dret per aquell a qui s’atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de més rellevància i més necessitades de protecció “.

Cas Yoldi és… diferent
Davant de la invocació per la defensa del precedent dels anys vuitanta, quan l’Audiència de Navarra va concedir permís de sortida a un pres acusat de terrorisme, Joan Carles Yoldi, per acudir a defensar la seva investidura com a lehendakari, el magistrat Llarena indica que els delictes en ambdós casos eren diferents. En el cas de Yoldi, es tractava de comportaments delictius que no veurien potenciat el risc de la seva reiteració en l’eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari al seu candidat.

LLEGEIX AQUÍ LA INTERLOCUTÒRIA

 


REDACCIÓ9 Març, 2018

La plaça que porta el nom del jutge assassinat està molt a prop de la zona on es construirà la Ciutat de la Justícia de Tarragona. A l’acte han assistit els regidors del PP, PSc i Ciutadans

Moment de la descoberta de la placa

Tarragona ha rendint homenatge pòstum a l’ex jutge José Francisco de Querol Lombardero. Es tracta del magistrat tarragoní de la sala cinquena del Militar del Tribunal Suprem i general de l’Exèrcit que va ser assassinat per ETA l’any 2000. Se li ha dedicat una plaça (molt a prop de l’Hospital Joan XXVIII i la comandància de la Guàrdia Civil).

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha presidit l’acte, acompanyat per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entre d’altres autoritats.

També hi han assistit, visiblement emocionats, familiars del magistrat, víctima d’un atemptat d’ETA, comès el 30 d’octubre de l’any 2000 a Madrid.

Un cotxe carregat amb més de 30 quilos de dinamita va matar al jutge Querol, al seu escorta Jesús Escudero i al xofer del cotxe oficial Armando Medina.

L’explosió del cotxe bomba també va ferir 64 persones i va causar danys a més de 400 habitatges, encara que els danys podrien haver estat més grans, ha recordat Lesmes, si un autobús no hagués actuat com a parapet que va esmorteir l’ona expansiva.

Lesmes saluda els familiars de l’homenatjat

La filla del general de l’Armada assassinat per la banda terrorista, Amelia Querol, ha agraït, gairebé entre llàgrimes, que es commemori així la memòria del seu pare i ha llegit un poema, escrit per ella, titulat “La fragància de les violetes” .

En aquests versos, en què ha reivindicat “coloms” en comptes de “corbs”, ha narrat la catarsi personal de convertir el dolor i la rancúnia en perdó, però no en oblit, de l’assassinat del seu pare, que també escrivia poemes.

L’alcalde de Tarragona ha destacat els vincles d’aquesta família castigada pel terrorisme amb la ciutat, en la qual l’avi de l’homenatjat va arribar a ser alcalde i president de la Diputació de Tarragona.

VIDEOS

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter