REDACCIÓ8 Maig, 2023
El Tribunal Suprem considera que una caiguda a la dutxa d’un hotel mentre s’està de viatge de feina no és un accident laboral, sinó que és una contingència comuna.
Els fets van passar el 7 de juny de 2018. Una empleada estava de viatge de treball a Tarragona per intervenir en un seminari, però aquell dia, quan era a l’hotel, es va relliscar i va caure a la dutxa quan es preparava per assistir a aquesta trobada.
La dona va ser donada de baixa mèdica per accident laboral durant una setmana i l’atenció sanitària i els costos de subsidi els va assumir l’asseguradora.
La mútua va presentar una demanda contra la treballadora, l’empresa, la Tresoreria General de la Seguretat Social i l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que havia declarat el succés com a accident de treball, si bé el Jutjat Social número 33 de Madrid la va rebutjar, com després va fer també el Tribunal Superior de Justícia.
La dona va ser donada de baixa mèdica per accident laboral durant una setmana i l’atenció sanitària i els costos de subsidi els va assumir l’asseguradora
Aquest tribunal va argumentar que “s’està davant d’un esdeveniment imprevisible i fortuït esdevingut en el context d’una activitat laboral que la treballadora iniciaria de manera immediata”.
I va afegir que “l’estada a l’hotel és un fet interruptiu o temps de descans (…) però si la treballadora devia anar al lloc on se celebrava el seminari, el motiu pel qual va caure a la dutxa no era un altre i exclusiu que aquesta última circumstància”.
L’empleada estava de viatge de treball a Tarragona per intervenir en un seminari, però aquell dia, quan era a l’hotel, es va relliscar i va caure a la dutxa
Després d’això, la mútua va recórrer a la Sala Social del Suprem que ara li dóna la raó en declarar que la incapacitat temporal de la treballadora “té origen en contingència comuna”, per la qual cosa anul·la les sentències dictades fins ara.
Diu el Suprem que “la caiguda mentre pren una dutxa a l’hotel contractat per l’empresa a efectes logístics podria considerar-se esdevinguda amb “ocasionalitat rellevant” si hagués intervingut alguna circumstància fàctica que així ho indiqués”, però “no s’ha aportat al procediment dada alguna” que pogués avalar aquesta situació.
Explica que no hi ha cap indicació sobre anomalia a les instal·lacions hoteleres (sòl lliscant, absència d’il·luminació adequada, etc.), tampoc res sobre que la dona estava afectada per alguna circumstància (canvi sobrevingut d’horaris, escàs temps disponible per al descans, etc.) que pogués explicar el seu apressament en les operacions de neteja, o qualsevol altre aspecte psicofísic (relacionat amb la missió) que influís en la caiguda.
Per tant, precisa que “la lesió patida durant un procés de neteja personal i íntim, fora del temps de treball, sense més connexions de laboralitat que les exposades queda al marge de les contingències que la llei identifica com a accident de treball”.
PUBLICITAT
La sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem confirma la pena imposada pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, que va condemnar l’advocat per un delicte continuat d’apropiació indeguda, amb una pena de 
La Sala de lo Civil del Tribunal Supremo ha dado la razón al fiscal de Anticorrupción José Grinda en la batalla que libra desde hace años contra las herederas del abogado y antes fiscal Ignacio Peláez, quien le definió como «pedófilo» y «pederasta reincidente» en dos intervenciones en televisión pocos meses antes de fallecer. Reconoce que aquellas manifestaciones rebasaron la libertad de expresión y condena a sus hijas a indemnizarle.
El Tribunal Supremo ha declarado procedente el despido de un trabajador que insultó y agredió a sus compañeros al término de una comida de Navidad, fuera del horario y lugar de trabajo, al considerar que su conducta está “anidada a la relación laboral” y redunda en un perjuicio para la empresa.
La Sala de lo Social del Alto Tribunal ha dictado una sentencia para la unificación de doctrina en la que establece que este tipo de actuaciones trascienden “las relaciones privadas” entre los compañeros de trabajo y atentan directamente contra su dignidad, “repercutiendo en la empresa misma”.
La Sección Cuarta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo ha establecido en una sentencia que cuando el deudor incurra en mora deberá abonar la cantidad de 40 euros, en concepto de gastos de cobro, por cada una de las facturas abonadas fuerza de plazo y no como una única cantidad por el conjunto de todas ellas.
La Sala estima el recurso de casación planteado por la citada entidad financiera contra la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Extremadura que acordó el pago de 40 euros por el conjunto de todas las facturas al atribuir la responsabilidad de ese retraso a la Administración. El juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº 1 de Mérida, por su parte, denegó los derechos de cobro ya que entendió que el retraso no obedecía a desidia de la Administración, que había tenido que soportar las consecuencias de la crisis económica.
De modo que, según la Sala, la presentación de la factura y su falta de pago en plazo determina el pago automático de la cantidad de 40 euros, sin necesidad de la presentación posterior de la reclamación de la deuda principal e intereses en sede administrativa.
Les presons catalanes estudien la possibilitat que els presos polítics i la resta de reclusos que s’han acollit a l’article 100.2 puguin passar el confinament per l’emergència del coronavirus a casa, en una “mesura inèdita” impulsada pel Departament de Justícia a partir de l’enduriment del confinament en Espanya i del pronunciament de les Nacions Unides que insta a reduir la població penitenciària.
Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi que cal “que hi hagi menys gent” en els centres penitenciaris per reduir el risc de contagi. La possibilitat que temporalment els presos polítics estiguin a casa ja ha provocat la reacció del Tribunal Suprem, que ha advertit que la mesura podria constituir un delicte de “prevaricació”.
Els centres penitenciaris començaran la revisió de la situació dels presos aquest dimarts, i durant la setmana se celebraran juntes de tractament extraordinàries per aprovar les mesures oportunes, que seran d’aplicació immediata.
El Suprem, el tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, ha emès un comunicat després de conèixer la intenció del Departament de Justícia.
Amb la sentència del “Procés” en un horitzó immediat, són moltes les incògnites que haurà de aclarir el Tribunal Suprem en una resolució que sembla històrica i les conseqüències – i la resposta que preparen els sectors independentistes – poden determinar la campanya electoral del 10N. Aquestes són les principals dubtes que ha de resoldre la Sala Penal del Suprem.
Potser és la principal incògnita a resoldre. Hi ha diverses opcions a sobre de la taula. La Fiscalia sempre va defensar la rebel·lió; l’Advocacia de l’Estat, en representació del Govern, va apostar per la sedició; i les defenses van argumentar la mera desobediència.
Des de les files independentistes no hi ha marge per a l’esperança: creuen que la sentència es va escriure abans del judici. No obstant això, no es descarten sorpreses en forma d’alguna absolució parcial (atès que per al delicte de desobediència sembla inapel·lable per a la major part dels acusats). Aquesta hipòtesi projectaria una imatge diferent del tribunal a la qual han presentat aquests sectors.
Cimal de la suposada rebel·lió per la Fiscalia; alguna cosa merament simbòlic i sense efectes jurídics per als acusats. El valor que el tribunal doni a la declaració unilateral d’independència (DUI), proclamada pel Parlament el 27 d’octubre de 2017, serà una de les peces clau que determini un o altre delicte.
Acusats de seguir les directrius dels líders sobiranistes, els mossos van enfrontar un judici dins del judici per desmarcar-se de la passivitat i la politització que li llancen companys d’altres cossos i alts càrrecs polítics i policials.
Convertits en símbols de la mobilització independentista, des del sobiranisme sempre s’ha qüestionat l’acusació contra ells i la seva permanència a la presó (complirien dos anys de preventiva el dia 16). Però la Fiscalia els dóna la categoria de promotors de la rebel·lió (demana més pena per a ells que per a alguns exconsellers) i creu que van ser clau per pressionar a l’Estat.
La Fiscalia va voler deixar tot lligat i no va oblidar demanar al tribunal un tallafocs en la sentència que impedís als condemnats obtenir el tercer grau fins a complir almenys la meitat de la pena.
Més preguntes: Qui va pagar el “Procés”? D’on va sortir els diners per urnes, sobres i paperetes? Durant setmanes, els acusats (per a alguns es demana 7 anys per malversació) van tractar de demostrar per activa i per passiva que no es va gastar “ni un cèntim” de diners públics. Ni encàrrecs, ni factures, ni compromisos de despesa, van dir, i fins i tot algun va apuntar a “mecenes catalanistes”.
També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».
