Arxius de tribunal supremo | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2019
muntatge_rei.jpg

El Suprem ha volgut evitar aquesta foto | Foto: Muntatge

Jordi Sánchez i el rei Felip VI no es trobaran. Això perquè el Tribunal Suprem ha rebutjat concedir un permís extraordinari a Jordi Sánchez per sortir de la presó i poder anar al Palau de la Zarzuela a representar JxCat davant del monarca.

Els magistrats asseguren que és “perfectament substituïble” per un altre membre de la candidatura i que, per tant, no es veu afectat el seu dret de participació política. A més, apunten que haurien d’haver rebutjat la petició per un “defecte formal” perquè consideren que la competència per a permisos extraordinaris no és del tribunal, sinó que s’hauria d’haver demanat davant Institucions Penitenciàries.

Tanmateix, reconeixen que calia resoldre amb celeritat la petició i per això resolen denegar-li el permís. JxCat ja va avançar que, en cas que Sànchez no pogués anar davant del Rei, la formació no enviaria ningú a la ronda de consultes.

 


REDACCIÓ26 Maig, 2019
judici3-1280x960.jpg

El judici del “Procés” se submergirà aquesta setmana a la projecció de multitud de vídeos, tan anhelats per les defenses, que pretenen rebatre visualment el relat d ‘ “odi” exposat pels agents de l’1-O, mentre que les acusacions tractaran de replicar la suposada actitud pacífica dels votants.

Un cop s’ha deixat enrere la fase testifical i pericial, durant tres dies el tribunal assistirà pacient a la projecció de centenars de vídeos sobre el que va passar a Catalunya en la tardor de 2017, que es limitaran fonamentalment als registres policials, la concentració massiva de la Conselleria d’Economia el 20-S i la jornada del referèndum de l’1-O, que el TC va declarar il·legal.

Per part de la Fiscalia, es veuran al voltant d’un centenar de vídeos sobre l’assetjament que, segons van relatar els agents, van patir en els registres previs al referèndum, a casa-casernes, així com els insults i agressions que van denunciar haver rebut l’1 -O.

Per contra, les defenses acumulen al voltant de 300 vídeos, molts d’escassos segons, amb els quals pretenen contradir aquest relat dels agents i demostrar que els ciutadans sempre van tenir una actitud pacífica.

Hores i hores de projeccions en què les parts s’han de limitar a nomenar la ubicació del fitxer, la durada i el lloc, encara que potser algun intenti mostrar la contradicció a què fa referència.

Serà llavors tasca del tribunal limitar l’exposició d’acusacions i defenses per evitar que tractin de ressaltar conclusions que només poden “aflorar” en els informes finals.

La projecció de vídeos ha estat des de l’inici del judici el gran reclam dels advocats d’alguns acusats, que durant setmanes van insistir al tribunal en la necessitat de mostrar-los mentre declaraven testimonis de les acusacions.

Peticions que es van topar de front amb el ‘mur’ del tribunal, que aviat va caure en el compte del que farragós de l’assumpte. No tenia sentit, segons el parer de la sala, organitzar una mena de acarament entre vídeos i testimonis, que a més d’allargar el judici, faria la prova impracticable.

“L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, al segon dia de les declaracions dels testimonis.

Un vídeo sobre el 20-S, sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart, i un altre sobre càrregues policials a San Carles de la Ràpita (Tarragona) en ple interrogatori com a testimoni de l’expresident de l’Executiu Mariano Rajoy han estat els únics que fins avui s’han vist en sala.

La decisió dels magistrats va provocar eterns topades entre el tribunal i les defenses fins al punt que el jutge Marchena, els va acusar de crear un judici en paral·lel per escrit a l’haver dirigit una comunicació a la Sala en la qual denunciaven indefensió amb la postura de els jutges.

“Farem com que això no ho hagués proposat vostè”, va arribar a comentar el magistrat a un lletrat quan va persistir en la seva intenció de projectar vídeos.

Un cop finalitzi la fase documental, el tribunal ha previst que la Fiscalia i la resta d’acusacions exposin les seves conclusions i informes finals el 3 de juny; una setmana després, el 10 i el 11, ho faran les defenses, deixant previsiblement també aquest dia per a l’última paraula dels acusats.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
jordi_molinera-e1556531587272.jpg

Dos testimonis que van estar en les protestes del 20-S han defensat l’ambient «festiu» i «pacífic» de les concentracions del 20-S davant del Departament d’Economia i davant de la casa de l’exsecretari general de la conselleria Josep Maria Jové a les Franqueses del Vallès.

El regidor de l’EINA a Altafulla i extreballador de l’ANC, Jordi Molinera, que va formar part del passadís que es va formar davant del Departament ha assegurat que era «habitual» que voluntaris de l’entitat fessin cordons durant manifestacions com les de la Diada o com el que es va fer per al rei Felip VI i l’expresident espanyol Mariano Rajoy en la manifestació contra els atemptats del 17-A. Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès i dirigent d’ERC, Isaac Peraire, ha defensat que «ningú en cap moment va fer res per impedir la sortida de Jové» del domicili com a detingut.

El regidor d`Altafulla Jordi Molinera

En la seva declaració davant del Suprem com a testimoni demanat per la defensa d’Oriol Junquera i Raül Romeva, Molinera ha explicat que va formar part del cordó que va formar un passadís davant d’Economia juntament amb altres treballadors i voluntaris de l’ANC. «Era una cosa que fèiem bastant, també vam fer un cordó al Rei i a l’expresident Rajoy en la manifestació contra els atemptats de Barcelona, ni un mes abans dels fest del 20-S, i era una cosa que fèiem habitualment», ha dit, com ara a les manifestacions per la Diada. Segons ha dit, eren tasques de «vigilància» i de «seguretat» que feien «sempre que se’ls demanava».

L’extreballador de l’ANC ha respost a l’advocacia de l’Estat que no recorda haver rebut «l’ordre directa de ningú» per fer el cordó. «Estàvem allí, vèiem la situació i era una cosa que habitualment fèiem en manifestacions de diferents tipus», ha assegurat. Molinera ha explicat que tenien material, com algunes armilles, al vestíbul del Col·legi de Periodistes de Catalunya, molt a prop d’Economia, que encara estaven allí per la manifestació de la Diada de feia uns dies.

Molinera ha descrit l’ambient davant d’Economia «d’expectació», amb consignes com «llibertat i votarem». De fet, ha negat que hi hagués «cap amenaça». «Tothom respectava molt aquest cordó, es mantenia la línia que s’havia marcat i en cap moment hi haver cap senyal de violència», ha assegurat. El testimoni ha negat que veiés cap intent d’entrar a la conselleria per part dels concentrats.

També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».

Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia davant del Departament, Molinera ha dit que els concentrats els rodejaven però que hi havia «molts mitjans de comunicació que estaven a sobre» dels cotxes per tenir un «bon angle de visió». Segons ha dit, els voluntaris els van demanar que baixessin, però no els van fer cas. També ha admès que alguns concentrats van pujar als vehicles, i ha explicat com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi van pujar a última hora de la nit per demanar als concentrats que a mitjanit «tothom marxés a casa de manera cívica i tranquil·la». En resposta a la fiscalia, Molinera ha afegit que els vehicles «van acabar anecdòticament plens d’enganxines» i ha remarcat que ells no tenien la «responsabilitat directa» de protegir-los.

Cap a la una de la matinada, va marxar d’Economia després que Jordi Sànchez els traslladés que estava «satisfet» perquè la concentració havia estat «cívica i pacífica» i que s’havia «garantit el doble objectiu» de «l’exercici del dret a la manifestació i que la comitiva judicial pogués fer la seva tasca».

L’extreballador de l’ANC ha explicat que «durant tot el dia hi va haver una bona entesa» amb els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que estaven davant de la porta d’Economia, a qui van oferir menjar i beguda quan se’ls va fer arribar una caixa als voluntaris.


REDACCIÓ16 Abril, 2019
policia_1Oct-e1555429969355-1280x464.jpg

Actuació policial l’1-O a Tarragona

Un sotsinspector de la policia espanyola ha explicat com van “negociar” amb votants perquè els entreguessin material electoral a l’IES Tarragona durant l’1-O. Ha detallat que les persones amb qui van negociar eren “interventors” del PDeCAT, que van arribar “a un acord” i els van donar dues urnes, paperetes i un ‘pen drive’. Quan marxaven, ha dit que els concentrats ja no només insultaven els agents sinó que també als “responsables del PDeCAT” dient-los “traïdors”.

Tres agents més que van actuar en aquest centre han sostingut també que els votants els van entregar les urnes “després de negociar”. Però hi ha hagut diferències sobre quant va durar la negociació. Mentre un ha parlat de mitja hora i tres quarts d’hora, un altre s’ha referit a una negociació que va durar “segles”.

S’han viscut moments molt tensos a la Plaça Imperial Tàrraco

Aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem diversos agents que van actuar a centres de la ciutat de Tarragona l’1-O. Fins a quatre d’ells han reconegut que hi va haver una “negociació” a l’IES Tarragona que va acabar amb un “acord” per entregar les urnes. I l’agent 101.667 –a preguntes de la defensa- també ha reconegut que va acabar passant a un centre on ell també va actuar: el Sant Pere i Sant Pau.

Tots han relatat els insults amb què els van rebre els votants. A banda d’altres més comuns que ja s’han escoltat a la sala (com feixistes, fora les forces d’ocupació o assassins), uns dels agents ha dit que també els van dir ‘perros de Rajoy’ (en castellà). Un altre ha afirmat que els deien que es “cremarien” al vaixell. En aquest punt, Vox ha preguntat si hi havia referències a ETA. “No ho recordo”, ha dit l’agent 97.881.

Tots ells van acabar amb alguna contusió i un ha relatat un cop als genitals que li va provocar “un dolor insuportable” i que va requerir de tractament d’antiflamatoris i analgèsics.

Concentració davant de la Guàrdia Civil de Tgna

Cap ha reconegut l’ús de la defensa i ha dit que van apartar la gent “amb les dues mans”. A preguntes de la defensa, han dit que no van actuar sobrepassant-se en l’ús de la força. “Alguna persona va poder caure a terra, però volar no vaig veure volar ningú”, ha respost l’agent 90.079 a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. “Hi va haver funció de control de masses, s’obre pas i ja està”, s’ha limitat a dir l’agent.

“Pluja d’objectes”
L’agent 101.667 – que també actua a l’institut Tarragona – ha relatat una “pluja d’objectes” i ha dit que els va caure per sobre des de llaunes de refresc, ampolles d’aigua, ‘tetrabricks’ o escopinades (a ell n’hi va caure una al cap, ja que anava de paisà). Un altre agent també ha dit que els hi tiraven també taronges.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2019
melero_advocat.jpeg

L’advocat Melero reclama un cara a cara entre testimonis

Els que segueixen el judici contra el procés en el Tribunal Suprem podrien assistir a un cara a cara molt interessant. Un episodi que podria destapar les misèries a més d’un. L’advocat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, cansat de tantes mentides i declaracions poc esclaridores, ha decidit sol·licitar al tribunal un cara a cara entre el coordinador de l’Estat per aturar policialment l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i el número dos dels Mossos durant els fets de setembre i octubre de 2017, el comissari Ferran López.

Xavier Melero considera que la versió dels dos testimonis entren en contradicció sobre el relat dels fets. Ara pertoca al president del tribunal, el jutge Manuel Marchena informar sobre el posicionament de la sala sobre la petició de l’advocat del conseller Forn.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El tribunal interroga el tinent-coronel Daniel Baena

El tinent coronel, cap d’investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, ha afirmat, avui al Tribunal Suprem, que a partir del 19 i del 20 de setembre, quan es van practicar diversos registres i detencions, les protestes van canviar de to i es va viure un clima “clarament insurreccional”.

L’agent de la Guàrdia Civil que va estar al capdavant de les indagacions obertes el març de 2017 pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per investigar els preparatius del referèndum ha explicat al Suprem que en els dies previs al 19 i 20 de setembre hi havia hagut manifestacions, però d’un to menor perquè “es pensava” que la tasca dels investigadors era “de poca importància per impedir el referèndum”.

Ha recordat que fins a aquest moment es produïen concentracions puntuals a les portes de la seva caserna i quan els agents inspeccionaven magatzems, que van canviar “arran dels fets del 19 i del 20 de setembre”.

El dia 19 la Guàrdia Civil va fer una important intervenció en Unipost per intervenir cartes electorals i “aquí ja va ser un cop dur”, ha opinat.

A preguntes de la fiscal Consol Madrigal, el tinent ha explicat que aquest clima va canviar quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya.

Després, el 20 de setembre es van dur a terme diferents registres com el de la Conselleria d’Economia i “a partir d’aquí ja es van incrementar les concentracions”. El “clima que es vivia” i el que els guàrdies civils tenien en compte per planejar futures intervencions era, ha afegit, “clarament insurreccional”. Referint-se a la situació que es vivia a Catalunya en aquell moment, Baena diu: “allò era un polvorí” que podria acabar en una escalada incontrolada.

“La constatació que el clima insurreccional ja no es produïa” és que, segons ha dit, de les 88 accions que es van produir contra la Guàrdia Civil en tot aquest període, dos van tenir lloc fins al dia 19 de setembre i només dues a partir de l’aplicació del 155.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
jordi-Sánchez.jpg

Ni el major Trapero, ni el tinent coronel Baena, ni els tinents de la Guàrdia Civil encarregats de la seguretat i el registre ni l’intendent dels Mossos d’Esquadra. Qui portava la veu cantant el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat era Jordi Sánchez, en aquell temps president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Perquè mentre les cadenes de comandament dels dos cossos feien o no les gestions pertinents perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici governamentañ sense que “la massa” ho impedís, el que semblava tenir la solució era Sánchez, que, erigit en expert en seguretat i control de masses, va oferir a la Guàrdia Civil una sortida “inviable”.

“No era qui per organitzar la seguretat”, ha dit contundent en el judici contra el “Procés” el capità –llavors era Tinent – C57393S, responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil per practicar els registres en aquesta Conselleria, però fins a la intendent li “obeïa”.

Sánchez, que segons el capità es va presentar com “l’interlocutor vàlid” de les masses, no va accedir a cap de les propostes dels agents de la Benemèrita per facilitar la sortida, i aquests tampoc van considerar vàlides les que els oferia el president de l’ANC .

Així que les reunions, que van ser diverses, formals i informals, convocades a la planta dos o improvisades al vestíbul, van tenir una mica de “esperpèntic”, també segons les paraules del capità.

Probablement, era una qüestió de percepció. Perquè, mentre que a la intendent dels Mossos no li semblava que afectés la seguretat ciutadana que ja a un quart del matí es va fossin congregant centenars de persones i tallessin el carrer, per al capità allò era “un fet objectiu” més que “una percepció subjectiva”.

I també una qüestió de voluntat. La voluntat del poble, tal com la va entendre el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Era la seva casa i com a casa va entrar aquest dia. Va sortir poc després i va justificar davant el tinent del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil el que estava passant fora.

Què podia fer ell? Calia entendre que era la voluntat popular la que s’expressava en forma de 45.000 manifestants que, segons els dos tinents, els insultaven, els escopien i els avisaven que d’allà no sortirien en tota la nit.

Mentre Sánchez sortia i entrava i parlava amb els tinents -molt i amb companyonia, segons ha precisat el cap del dispositiu del GRS, al qual el president de ANC li va donar fins a la seva telèfon-, la comitiva judicial no es podia moure.

I millor així, perquè com els va dir una mossa, si sortien, i més amb les caixes del que confiscat en els registres, els matarien o els picarien.

Potser va ser la mateixa mossa que, com a bona samaritana, es va apiadar de la comitiva judicial i dels guàrdies. Ella tenia una bossa gran i, si els agents li donaven una mica de diners, els portaria menjar. Així ho va fer. Els entrepans els van servir per aguantar fins a les set del matí del dia següent.

Gairebé quatre hores “assetjats” en unes dependències per les quals també es va passar l’altre Jordi, Cuixart, encara que sense la desena part de protagonisme que Sánchez.

El seu nom tot just ha sortit a les declaracions testificals d’avui. I quan ha estat pronunciat, ha estat confós amb Sánchez. Fins Cuixart ha donat un bot quan un dels advocats de les defenses relatava que li havia donat la mà al tinent del GRS. La seva cara, recollida per les càmeres del Tribunal Suprem, era de total sorpresa.

Els incidents o el setge, com se li ha denominat moltes vegades, en la Conselleria d’Economia ja han estat àmpliament relatat en el que va de judici. Sobretot, el que ha passat a l’exterior i en els cotxes amb el logotip de la Guàrdia Civil, encara que avui hem conegut l’inventari de les armes i material que contenien i tot el que es va sostreure d’ells.

Però avui tenia més interès el que va passar en aquelles tenses hores, que van començar a comptar a les 8 del matí quan va arribar la comissió judicial o a les 3 en el cas dels agents del GRS. I dins es van produir aquestes converses – almenys cinc – que no van donar cap resultat en moltes hores.

Dins també van córrer les “fake news”, com hem escoltat. Almenys dues: que s’havia intervingut en aquest moment TV3 i que s’havia suspès l’autonomia de Catalunya. Als guàrdies civils no els constava, però tot i així, i pel segon cas, van trucar als seus comandaments per contrastar-ho. Bon exemple de periodisme.

Van ser hores que es van anar tornant més tenses a mesura que passaven. Un tinent amb 31 anys de servei en el control de masses i que mai havia vist pujar a ningú – i menys periodistes – als cotxes oficials, i “menys als logotipats”, va veure com els seus homes, els menys veterans, ho van passar malament.

Per a ell, més experimentat, va ser “un altre servei més”.

 


REDACCIÓ25 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El judici continua amb el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil

Els vehicles de la Guàrdia Civil que van ser danyats durant els registres del 20-S tenien armes llargues (fusells d’assalt) al seu interior, segons ha precisat avui el tinent responsable del dispositiu de seguretat, que ha afegit que entre els objectes robats hi havia una caixa de munició.

El tema de les armes als cotxes de la Benemèrita ha tornat a aparèixer avui en el judici contra el procés amb una versió diferent de la que va donar el que va ser cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en aquelles dates, Àngel Gozalo, que va dir al tribunal que aquestes armes eren en realitat escopetes de projectils de goma.

Avui, el tinent que estava al capdavant de la seguretat de la comissió judicial que va practicar els registres de la Conselleria d’Economia, ha aclarit que no era així i que, a més de les armes per al control de masses, hi havia armes llargues perquè Espanya estava en alerta 4 antiterrorista.

En concret, portaven fusells HKG36 i Cetme que van deixar en els maleters juntament amb els carregadors, les armes de control de masses i “moltíssim material” de protecció, material individual, material d’obertura …

Tot aquest material es va quedar en els cotxes perquè hauria estat “absurd” i hauria creat “alarma social” ficar-lo a la Conselleria per a uns registres.

El fiscal Jaime Moreno també ha preguntat al testimoni pel material sostret dels cotxes. El balanç que ha fet és que no van robar armes, però sí una caixa amb munició, objectes de treball i personals, així com elements dels cotxes com cinc de les sis plaques de matrícula dels tres vehicles.

També 05:00 boines negres, quatre uniformes d’intervenció complets, quatre cascos i defenses. “Feia molt de material tant particular com col·lectiu”, ha detallat el Guàrdia Civil.

El tribunal ha decidit no ‘ensenyar’ la cara dels guàrdies civils

Altres dels objectes robats van ser cinta delimitadora, màscares, el material de recanvi d’una càmera GoPro, les claus de recanvi d’un dels cotxes, la còpia de la documentació d’un altre, el frontal d’una emissora de ràdio i el micròfon i un comandament de megafonia.

El testimoni, a preguntes del fiscal, ha seguit relatant els objectes personals que van sostreure, com una motxilla, claus dels domicilis i diners. No van aconseguir emportar-se, ha puntualitzat un navegador GPS que “va caure i no el van veure”.

Mentre el fiscal ha seguit preguntant a l’agent sobre els objectes robats, el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha tallat: “Ja el testimoni ha descrit a grans trets el que va ser sostret”.

De tot el sostret, només es van recuperar dues motxilles amb objectes personals dos o tres dies després. De la resta no s’ha tornat a saber res i no hi ha constància de detencions pels robatoris, ha afegit el tinent en resposta a les preguntes de l’acusació popular de Vox.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

El major Trapero durant el judici

27 d’octubre de 2017. Dues hores abans que el Parlament català aprovi la DUI, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, truca al fiscal superior de Catalunya i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Els comento per telèfon que el cos està a disposició tant de Fiscalia com de l’òrgan judicial”.

El “Cos de Mossos”, diu al tribunal que enjudicia als 12 líders  independentistes, tenia preparat un dispositiu per detenir Carles Puigdemont i els seus consellers perquè el que anava a succeir al Parlament era “d’una certa gravetat”.

La bomba informativa arriba passades tres hores de la declaració de Trapero com a testimoni en la jornada 17 del judici. L’excap policial, tranquil, segur, ho explica l’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, que aquest dijous tria seure darrere del lletrat, i no a la banqueta, per escoltar les paraules de qui va ser el seu subordinat.

Forn, recolzat per una sala de vistes plena amb alguns dels seus familiars, escolta atent, fa gestos de reprovació, enarca les celles, es frega la cara i mira al sostre davant les paraules del major, que en les seves cinc hores com a testimoni davant el Suprem intenta desfer-se de responsabilitats i carregar-les en els polítics, en la jutge del TSJC i, finalment, a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Ell no va recolzar la celebració de l’1-O (el dubte “ofèn”), va avisar el Govern dels perills del referèndum (hauria “conflictes greus”) i els va advertir que ells complirien la llei ( “no s’equivoquin amb nosaltres”) .

Distàncies entre Mossos i governants que marca des del moment en què trepitja la tarima de la sala de vistes. Ni un gest, ni una mirada, ni per descomptat una salutació, als acusats asseguts a la banqueta.

Amb el seu discurs ben preparat, l’ombra de la seva advocada asseguda al costat i un judici en potència per rebel·lió a l’Audiència Nacional, el major segueix un guió del qual no aconsegueix treure-li ningú, ni el fiscal, ni l’advocada de l’Estat, ni Vox , acusació que protagonitza la ficada de pota processal més sonada del judici.

Trapero estava “incòmode” al Govern de Puigdemont i li sembla “ofensiu” que es dubti de la seva intenció d’impedir un “acte il·legal” que, si no es va aconseguir frenar, va ser perquè “algú” va trencar la coordinació dels cossos de seguretat i perquè la jutgessa no va especificar bé el que calia fer.

El major ha estat molt contundent

“Ningú va dir res, senyoria”, que calia desallotjar els centres de votació els dies previs, ocupats per famílies les 24 hores en activitats “lúdiques” que, afirma, no tenien res a veure amb el referèndum.

Hi havia passat això alguna vegada? No, però els Mossos no van pensar que tenien relació, contesta un “naïf” Trapero, per a qui “a toro passat” és fàcil interpretar que les festes de pijames i els tallers d’observació d’estrelles eren “actes preparatoris” de l’1-O.

El moment més tens de la jornada, per a uns, i més gratificant, per a altres, arriba quan tots s’adonen de la relliscada de Vox: el secretari general del partit d’extremadreta, Javier Ortega, s’ha deixat al tinter una de les preguntes clau, la de la reunió del 28 de setembre amb Puigdemont, Forn i Oriol Junqueras on se’ls va avisar de la violència si seguien amb els seus plans.

L’ensopegada es materialitza quan un implacable fiscal Javier Zaragoza es disposa a abordar el tema. L’hàbil advocat de Forn, Xavier Melero, li talla. Segons la Llei d’enjudiciament criminal, Zaragoza no pot preguntar més enllà de Vox, ja que la Fiscalia no ha reclamat el seu testifical.

Desconcertat, el president del tribunal, Manuel Marchena, parla amb els magistrats a la seva dreta, a l’esquerra, i anuncia la suspensió del judici per deliberar.

El fiscal Javier Zaragoza

Dues hores després, un legalista tribunal decideix per unanimitat no permetre aquestes preguntes, però es guarda un as en la màniga.

El fiscal continua, li dedica alguna perla a Vox ( “aquí sí que sembla que l’interrogatori de l’acusació popular ha estat més extens”) i aconsegueix treure-li el 28 de setembre esquivant la paraula reunió: Trapero ratifica que aquell dia va avisar els polítics.

Però quan, acabat l’interrogatori cap als volts de les set de la tarda, es dóna per perduda l’ocasió, Marchena torna a citar la llei. El tribunal pot fer les preguntes que vulgui per aclarir els fets. Doncs bé:

– Vostè ha declarat sobre una reunió que promou en la qual estan responsables polítics i de mitjans de la força que vostè dirigia (…) Quin missatge vol transmetre i quina resposta obté?
– La reunió del 28?

I Trapero explica per fi que se’ls va dir que “el cos de Mossos evidentment no anava a trencar mai amb la legalitat i la Constitució” i que Puigdemont va respondre que fessin “la feina que hagin de fer”. Una de freda i una de calenta.

MT

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter