Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Novembre, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

100 anys de condemna pel Vicepresident Junqueras, els Consellers Romeva, Turull, Bassa, Forn i Rull, per la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, i pels presidents d’Òmnium i l’ANC, Cuixart i Sánchez. 100 anys de condemna per a 2.286.217 catalans que van votar l’1 d’octubre.
Després de l’èxit del 9N, l’Estat va construir un entramat juridico-repressiu per respondre al plantejament democràtic independentista. L’Estat no es va plantejar respondre també democràticament, sinó a través de l’aplicació del dret penal de l’enemic.

Es va modificar el tipus penal de terrorisme. S’aprova la llei mordassa, que el PSOE va prometre derogar, i la llei de Seguretat Nacional. Es reforma la llei del Poder Judicial, limitant l’aplicació de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en previsió de futures condemnes a l’Estat. També es reforma la llei del Tribunal Constitucional, dotant-lo de facultats executives, sense paral·lel en països del nostre entorn. A una proposta democràtica, de donar veu a la ciutadania, només es va preparar una resposta amb Guárdia Civil, fiscals, jutges i presons.

L’acusació per rebel·lió només va ser usada per suspendre diputats electes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat, privant-los dels seus drets de representació política, vulnerant els drets dels seus electors, i alterant les majories de les cambres. D’un judici polític, només pot sortir una sentència política. La sentència dedica una gran quantitat de pàgines, no als fets provats, sinó a negar l’existència del dret d’autodeterminació. L’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, que hauria de ser objecte de diàleg, negociació i acord, es pretén resoldre amb una condemna penal.
A l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no és pas que ho diguem els independentistes, ho diuen estaments importants de la societat com les universitats catalanes, que han consensuat un manifest conjunt de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. També ho diuen organitzacions internacionals, algunes de les quals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, l’Estat en forma part.

Mitjançant les opinions 6/19 i 12/19, el Grup treball detenció arbitraria del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va exigir la immediata posada en llibertat dels presos polítics, perquè en les seves actuacions no hi havia cap element de violència, i si d’exercici de drets fonamentals de llibertat d’expressió, opinió, associació, reunió i participació política, i van arribar a la convicció que les acusacions penals en contra seva tenien per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los ha de continuar amb aquesta pretensió a l’àmbit polític, vulnerant així els articles 18 a 21 Declaració Universal, i els articles 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat el 1977.

El Consell d’Europa enviarà una missió d’investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

El grup d’observadors internacionals que han assistit a totes les sessions del judici al Tribunal Suprem, han emès un informe en el qual conclouen que en aquest judici s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, dret a un jutge imparcial, dret a la 2a instància, dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, i el dret d’ús a la llengua pròpia. Es condemna per una sedició sense violència i una malversació sense pagament.

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

Per últim, el passat 19 de novembre, Amnistia Internacional va fer públic el seu informe sobre la sentència, en el que expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem d’aquest delicte, que vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. L’impacte que l’aplicació per primer cop del delicte de sedició pugui tenir en l’exercici dels drets i el seu possible efecte dissuasiu en l’exercici d’aquests drets en el futur, perquè permet la criminalització de tàctiques pacífiques, incloent-hi el desacatament deliberat o conscient d’una llei per protestar o expressar dissidència política o social.
Amnistia Internacional no comparteix l’afirmació del tribunal que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta.”.

Amnistia Internacional condemna la decisió d’enjudiciar i sancionar pel delicte de sedició Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’entitats de la societat civil, perquè això suposa una restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Constata que cap dels missatges atribuïts a Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal, i urgeix les autoritats a què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat de forma immediata i a assegurar un procés que permeti anul·lar la condemna.

Els que s’oposen a què el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat es resolgui per vies pacífiques i democràtiques, que respectin la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, sempre parlen de llei, però només l’esgrimeixen per limitar drets, mai per emparar-los. El dret és l’eina per donar solucions als conflictes. També als conflictes polítics. La llei mai no pot ser el límit del diàleg polític. La llei neix als parlaments, i neix del diàleg, la negociació i el pacte.

L’Estat va voler resoldre definitivament el tema català amb la sentència de l’Estatut de 2010, modificant l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Avui s’aplica a Catalunya una llei que els catalans no han votat, i diuen que això és legal. Aquesta és la seva democràcia, on el que vota la ciutadania mai no és legal. Aquella sentència ens ha dut on som avui. Ara volen tornar a donar per solucionat el tema amb una nova sentència, que tampoc no serà la solució.
Le Monde, Financial Times, empresaris, sindicats, i fins i tot el portes de la Roja, ningú no entén que no es dialogui. No és un problema d’ordre públic, és un conflicte polític. Sit &Talk.

Eusebi CAMPDEPADRÓS 
Secretari 1r Mesa Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2019
cominLLUIS.jpg

El jutge belga que examina l’euroordre contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que han comparegut aquest divendres davant els jutjats, ha entès ser adequat ajornar la vista al 16 de desembre per fer-la coincidir amb la de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Els exconsellers han hagut de comparèixer per sobre les ordres europees de detenció i lliurament dictades contra ells pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El magistrat espanyol reclama l’entrega de Comín pels delictes de sedició i malversació, mentre que a Puig només el reclama per malversació. Per la seva banda, la Fiscalia de Brussel·les ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

Llarena reclama l’entrega de Comín per sedició i malversació, mentre que a Puig només per malversació. La Fiscalia belga ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

La vista de Puig i Comín d’aquest divendres ha estat davant d’un magistrat de la Cambra del Consell de Brussel·les -tribunal de primera instància- després que tots dos s’entreguessin la setmana passada a les autoritats belgues. Els dos polítics independentistes van quedar llavors en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars que els impedeix sortir del país sense permís judicial.

Davant del jutge d’instrucció, Comín va al·legar immunitat com a eurodiputat per evitar l’entrega a la justícia espanyola, però, després de consultar-ho amb el Parlament Europeu, el magistrat va considerar que no va adquirir tal privilegi i va tirar endavant amb el procés, encara que l’exconseller compta que l’assumpte de la immunitat sigui evocat una altra vegada davant del Tribunal.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
foto_3514559.jpg

Jordi Cuixart declarant al judici de l’1-O

Nou capítol al judici als presos catalans pels fets de l’1 d’Octubre. Òmnium Cultural creu que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”.

Així ho ha alertat l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència que condemna el president de l’entitat a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats.

“Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N“.


REDACCIÓ7 Novembre, 2019
comin_lluis.jpg

Lluis Puig, exconseller de la Generalitat

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, residents a Bèlgica, han quedat en llibertat amb les mateixes mesures que el jutge va imposar a Carles Puigdemont ara fa dues setmanes. Tots dos s’han posat a disposició de les autoritats belgues en relació amb l’euroordre reactivada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar


Comín i Puig, exconsellers de Salut i de Cultura respectivament, han declarat aquest dijous al matí davant el jutge de guàrdia. La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar. En sortir de la vista, Puig ha destacat que “seguim trobant la justícia, que és el que vam venir a buscar aquí”.

Comín, per la seva banda, ha recordat que “és la tercera vegada que un jutge espanyol envia una ordre de detenció a través d’una euroordre i és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat”. Per l’exconseller, això denota el “contrast de la manera d’entendre els drets” de cada un dels sistemes judicials.

Toni Comín està en llibertat

L’exconseller de Salut ha explicat que el jutge ara haurà de decidir si integra la causa de Puig i Comín amb la de l’expresident Puigdemont. Tal com va fer aquest, es demanarà un ajornament del judici a la Cambra del Consell. Aquesta mesura es fa “per poder acordar un calendari que ens permeti presentar el nostre escrit de defensa i que el fiscal pugui fer les seves al·legacions”.

Immunitat de Toni Comín?
L’advocat de l’exconseller ha fet valer la immunitat de Comín pel fet d’haver estat escollit eurodiputat, però aquesta és una qüestió que no s’ha aclarit aquest dijous, sinó que haurà de fer-ho el pròxim jutge, el de primera instància.

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge ha fet el mateix tràmit que va fer amb l’expresident Puigdemont, també escollit eurodiputat en les últimes eleccions: “Després de consultar el Parlament Europeu i que aquest contesti que no gaudim d’immunitat, hem d’esperar que resolgui el tribunal del Luxemburg.”

Si finalment s’uneixen els tres casos en una mateixa causa, podria ser que la primera vista sigui per a tots tres el 16 de desembre, la data que ja està fixada per a l’expresident. Llavors se sabrà si engega tot el procés per donar resposta a l’euroordre i acaba en extradició o no.


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
pedro_sanchez2.jpg

Hi ha molts nervis en el govern de Pedro Sánchez i en alguns sectors de la justícia espanyola. Hi ha veritable pessimisme desprès que la justícia britànica hagi decidit no tramitar l’euroordre contra l’exconsellera Clara Ponsatí per ‘desmesurada’. Ara, hi ha nerviosisme respecte a la possibilitat que Bèlgica lliuri Carles Puigdemont pels mateixos delictes de sedició i malversació de cabals públics que han servit per condemnar a més de deu anys de presó a Oriol Junqueras i a la resta de consellers que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre.

Un dels problemes és que el delicte de sedició no hi consta en la legislació belga. Un fet que podria dificultar l’extradició de l’exmandatari català, tot i que la fiscalia belga ja es va alinear en altres ocasions amb Espanya, però un jutge va decidir a favor de Puigdemont.

Tal com dèiem, en el Codi Penal belga no existeix l’espanyol delicte de “sedició” i la Moncloa tem que els seus jutges s’aferrin a aquesta controvèrsia per lliurar-lo només per malversació. És més, la sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol. A Bèlgica, rebel·lió és tota mena de resistència i atemptat contra l’autoritat. En la seva versió més agreujada (tumultuària) podria encaixar en la condemna del Tribunal Suprem que ha adjuntat el magistrat Pablo Llarena a l’autoritat judicial belga.

La sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol

Però l’Executiu espanyol ha torçat el gest en veure que els jutges belgues, tot i l’euroordre de Llarena, ni tan sols han restringit la llibertat de moviment i sortida del país a l’expresident. De moment, s’ajorna a desembre qualsevol decisió perquè l’advocat de Puigdemont en aquell país, Paul Bekaert, pugui estudiar el cas.

És la segona vegada que Llarena demana a Bèlgica el lliurament de Puigdemont. La diferència amb la primera, fa dos anys, és que ara ha modificat els delictes pels quals se li reclama, en línia amb les condemnes per sedició.

Si finalment, d’aquí a uns mesos, la Justícia belga accepta lliurar-lo només per malversació, no per sedició, el govern de Pedro Sánchez s’oposarà vivament i així li ho farà saber al jutge Llarena, que és qui, en última instància decideix.

A més de la ‘humiliació’ que suposaria per a Espanya que un altre estat de la UE qüestioni el seu sistema penal, és que es donaria la paradoxa que el cervell Puigdemont sigui posat en llibertat mentre alguns dels seus subordinats segueixen complint dures penes per la sentència del Suprem contra el procés. S’entén el nerviosisme del govern de Pedro Sánchez i de la inquietud de la justícia espanyola.

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
policia-anglesa.jpg

La justícia britànica no dóna crèdit. Considera ‘desmesurada’ l’euroordre contra l’exconsellera Clara Ponsatí que la cursat el Tribunal Suprem espanyol.

El jutge Pablo Llarena ha sol·licitat l’extradició de l’exconsellera, que resideix a Escòcia, per un delicte de sedició. Inicialment, el magistrat del TS havia enviat en castellà l’euroordre i la justícia anglesa l’havia obligat a traduir-la.

Clara Ponsatí havia pensat presentar-se voluntàriament aquest dijous davant de la policia escocesa. No obstant, la justícia del Regne Unit ja ha informat que, de moment, no tramitarà l’ordre d’extradició presentada per la justícia espanyola per considerar-la “desmesurada”.

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2019
judici2-1.jpg

La Fiscalia del Tribunal Suprem està analitzant si és l’organisme competent per presentar una querella contra el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, pels disturbis i actes violents dels autodenominats Comitès de Defensa per la República (CDR) en diverses ciutats de Catalunya. Fonts del Suprem asseguren que si els fiscals conclouen que la competència és seva, no els “tremolarà el pols” per querellar-se contra Torra.

L’Audiència Nacional ha assumit divendres passat la competència per investigar a ‘Tsunami Democràtic’, la plataforma separatista que està darrere dels disturbis. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 ha obert una causa contra els independentistes per un delicte de terrorisme.

Aquest mateix jutjat ja investiga els CDR que van ser detinguts el passat 23 de setembre a la ‘Operació Judes’. Aquests set radicals, que van ser detinguts en possessió de material per a la fabricació d’explosius, van caure després d’una llarga investigació policial capitanejada per la Guàrdia Civil.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
suprem.jpg

Ni la violència era part del pla en el ‘Procés’, ni el risc de tombar la Constitució a Catalunya va ser “real”, sinó un “somni” d’alguns líders independentistes que en realitat buscaven pressionar el Govern. El Suprem tanca així el debat: va ser sedició, no rebel·lió.
És la principal conclusió a la qual arriba el tribunal del ‘Procés’ al llarg de 493 pàgines de sentència en què ofereix altres claus com el caràcter simbòlic de la declaració d’independència de 2017, el desviament de fons per alguns membres del Govern, o el rebuig al gastat argument sobre un suposat “dret a decidir” per part una comunitat autònoma que per al Suprem no existeix i s’ha d’entendre més aviat com una “aspiració política”.
Aquestes són les 10 claus de la sentència que ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als líders del Procés per un delicte de sedició (quatre d’ells també per malversació) ia les mateixes penes d’inhabilitació, càstig que també ha recaigut sobre els tres exconsellers que romanien en llibertat i que finalment no aniran a la presó en ser condemnats per desobediència.

1.VIOLÈNCIA, PERÒ NO REBEL·LIÓ
La Sala reconeix els “indiscutibles” i “paradigmàtics” episodis de violència durant el procés independentista, especialment el 20-S i l’1-O, si bé aquests no són suficients per condemnar per rebel·lió, com demanava Fiscalia, perquè la violència no va ser “instrumental”,”preordenada”,” funcional “o idònia per aconseguir la independència.

Malgrat la seva “desplegament retòric”, els acusats sabien que no tenien mitjans per “doblegar l’Estat”, que “va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social” i va avortar la “conjura amb la mera exhibició “d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155.

No hi va haver per tant risc “real” que es derogués la Constitució a Catalunya sinó més aviat “un simple ensomni” o “un artifici enganyós” per mobilitzar els ciutadans. Per al Suprem el que es va produir va ser un “alçament públic i tumultuari” que va impedir l’aplicació de les lleis a Catalunya i va obstaculitzar el compliment de les decisions judicials, és a dir, sedició.

2. ENGANYAR ‘IL·LUSIONATS CIUTADANS’
És un dels cops més durs de la sentència. El Suprem acusa els líders sobiranistes d’enganyar “il·lusionats ciutadans”, que van confiar “ingènuament” en els seus líders polítics i van creure que aconseguirien l'”anhelat horitzó d’una república sobirana”, un nou Estat que només va existir “en l’imaginari dels seus promotors”.
És a dir, l'”únic, veritable i ocultat propòsit” dels acusats era aconseguir una negociació amb el Govern central, i van utilitzar el lema del “dret a decidir” com “esquer” per a “una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un estat sobirà “i que en realitat el que buscava era pressionar l’Executiu.

3. DUI SIMBÒLICA I INEFICAÇ
En aquesta qüestió ha donat la raó el Suprem als acusats, que van restar qualsevol validesa jurídica a la declaració d’independència que el Parlament va aprovar el 27S, poc abans que s’activés l’article 155 de la Constitució, sense que el Govern ordenés arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.
Enfront del criteri de la Fiscalia, que veia en la DUI la culminació del full de ruta unilateral del Govern cap a la independència, el Suprem sosté que aquesta resolució no va ser més que el “desenllaç” d’un procés per convèncer el Govern a negociar un referèndum: la independència era una “quimera” i els condemnats “ho sabien”.

4. UN TERCER GRAU QUE PODRIA SER IMMINENT
El Suprem no ha fet cas la petició de la Fiscalia que s’impedeixi als condemnats accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la pena, el que obre la porta al fet que el Departament de Justícia de la Generalitat – que disposa d’un termini màxim de dos mesos per classificar-los – els concedeixi el règim obert.
Res en la llei impedeix que els processats, que porten gairebé dos anys a la presó, puguin gaudir ja d’una flexibilització del règim penitenciari, de manera que només hagin d’anar a la presó a dormir. Això sí, la decisió de la conselleria de Justícia pot ser recorreguda per la Fiscalia, de manera que serà la justícia qui tingui l’última paraula.
Un cop condemnats, també són a prop de disposar de permisos ordinaris, el que exigeix haver complert un quart de condemna.

5. PUIGDEMONT, DE NOU EN EL PUNT DE MIRA
Mai es va asseure a la banqueta amb els seus exconsellers i per això va ser el principal absent del judici. I encara que la sentència tot just li dedica espai, els seus arguments respecte a la responsabilitat dels seus companys de Govern han servit al jutge Llarena per tornar a sol·licitar el seu lliurament.
Tot just unes hores després de conèixer-se la sentència, el jutge instructor del “Procés” li ha tornat a situar en el punt de mira en dictar noves ordres europees i internacionals de detenció i ingrés a la presó contra ell pels delictes de sedició i malversació, que han cobrat força amb la sentència.

6. NINGÚ HA ESTAT JUTJAT PER VOTAR
La sentència carrega contra el “mantra” de les defenses i també de l’independentisme que els líders del “Procés” han acabat a la banqueta per permetre una votació.
“Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament”, recalca la sala, que recorda que el delictiu és “quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes “i per impedir l’actuació legítima de la policia i les ordres judicials.

7. EL DRET A DECIDIR NO HI HA PER A UNA COMUNITAT 
El dret a decidir d’una comunitat autònoma no existeix. Així de contundent ha estat el Suprem, que adverteix que aquest principi invocat pel sobiranisme no consta ni en la Constitució ni en els tractats internacionals subscrits per Espanya, de manera que “tancarà sempre un salt al buit”.
Per als magistrats, la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància”, com ho demostra que altres països europeus també la reconeixen en les seves constitucions, i el que va fer el “Procés” és convertir el dret a decidir en un “dret a pressionar “al Govern central.

8. ELS MOSSOS, CÒMPLICES DE L’1-O
Una de freda i una de calenta per als Mossos. Amb el judici per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero en l’horitzó a l’Audiència Nacional, el tribunal ha donat per bona la versió de l’excap de la policia catalana que va comminar sense èxit al Govern perquè desconvoqués l’1-O per risc de violència.
Però, per contra, ha conclòs que el dispositiu de binomis per impedir l’1-O va ser “del tot insuficient”, amb episodis d'”autèntica complicitat” i “gairebé connivència” d’alguns agents amb votants, i que la decisió del major que preservar la convivència fos un “objectiu prioritari” va servir de coartada perquè es complís el propòsit del Govern que l’actuació dels Mossos no posés en risc la celebració del referèndum.

9. EL 20-S i l’1-O, FONAMENTS DE LA SEDICIÓ
La Sala exalça la dissidència i fins i tot reconeix el paper de la desobediència civil “com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia”, però creu que els Jordis van desbordar l’àmbit legítim de protesta quan van encoratjar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials.
Per això, condemna els líders de les entitats sobiranistes en entendre que la seva “concertació” amb el Govern va ser clau per als plans sediciosos, mitjançant manifestacions en què s’animava als ciutadans a oposar resistència enfront de les forces de seguretat de l’Estat.

10. MALVERSACIÓ, OCULTACIÓ I FALTA DE CONTROL
Un delicte que ha recaigut en quatre membres de l’anterior Govern que van executar actes de “manifesta deslleialtat” en l’administració de fons i que van portar a terme una “deliberada ocultació” de les despeses que van efectuar o comprometre per a l’1-O, una actuació que en el cas de Junqueras va ser “palmària”.

Fets que considera provats el Suprem, que encara que no estableix una xifra concreta, veu acreditat que es van malversar més de 250.000 euros, alhora que posa també sobre la taula una “insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los”.

LLEIGEIX LA SENTÈNCIA AQUÍ

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_1-1280x960.jpg

Les reaccions a la sentència contra el procés independentista no deixa a ningú indiferent. Hi ha opinions i reaccions per a tots els gustos i colors. Mentre milers de ciutadans es manifesten als carrers de Catalunya per expressar el seu repudi més absolut per una sentència que consideren injusta, la patronal espanyola – la CEOE – ha expressar el seu “respecte més absolut” per la decisió judicial del Tribunal Suprem.

En un breu comunicat, la CEOE ha afirmat que “la llei és la base de la democràcia” i que “el marc constitucional ha de ser l’àmbit en què es desenvolupi la normalitat política i econòmica dins de l’estat de dret”. “Els empresaris espanyols esperen i confien que després de la decisió judicial s’obri a Espanya una nova etapa d’estabilitat democràtica”, afirma la CEOE.

D’altra banda, el RACC està profundament preocupat amb les conseqüencies polítiques, socials i econòmiques de la sentència.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_proces-1.jpg

Els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem no podran figurar en les llistes electorals. Així ho ha decidit la Junta Electoral Central, qui dóna un breu termini als partits perquè nomenin avui substituts si no volen perdre candidats.

Aquesta decisió impedeix a Oriol Junqueras i Raül Romeva, tots dos d’ERC, així com a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, de Junts, concórrer a les eleccions després d’haver estat inhabilitats pel Tribunal Suprem en la sentència del “Procés “independentista.

Oriol Junqueras figurava com a número u d’ERC per Barcelona al Congrés i Raül Romeva com a número u d’ERC per Barcelona per al Senat.

Jordi Sànchez ocupava el primer lloc de Junts al Congrés per Barcelona i Jordi Turull, per Lleida; Josep Rull concorria com a número u de Junts al Congrés per Tarragona i Joaquim Forn era el cap de llista d’aquesta mateixa formació a la cambra baixa per Girona.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter