29. Març 2024

Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2023
carme_forcadell_judici.jpg

El Tribunal Suprem ha arxivat definitivament els recursos presentats contra els indults concedits per part del Govern a Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull, destacats líders independentistes catalans.

Aquesta decisió sorgeix després de la derogació del delicte de sedició i les modificacions als delictes de desordres públics i malversació aprovades per la Llei Orgànica 14/2022.

L’arxiu dels recursos implica que no es continuaran els procediments legals per revocar els indults concedits a aquests tres polítics. Això significa que les seves penes de presó per sedició, establertes anteriorment pel Tribunal Suprem, no es faran  efectives. La Sala Penal ha determinat que, amb els canvis legals introduïts, ja no és aplicable el delicte de desordres públics a aquest cas concret, i l’únic delicte que podria mantenir-se seria el de desobediència, que no comporta pena de presó sinó una sanció econòmica.

Amb els canvis legals introduïts, ja no és aplicable el delicte de desordres públics a aquest cas concret, i l’únic delicte que podria mantenir-se seria el de desobediència, que no comporta pena de presó sinó una sanció econòmica

No obstant això, cal tenir en compte que aquesta decisió d’arxivar els recursos només afecta Forcadell, Forn i Rull, ja que la situació dels altres condemnats en el mateix procés independentista, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, encara està pendent de resolució. En aquests casos, el Tribunal Suprem no exclou la possibilitat d’imposar penes de presó per altres delictes, com la malversació de fons públics, desobediència o desordres públics.

Així doncs, el Tribunal Suprem ha tancat definitivament el cas dels indults a Forcadell, Forn i Rull, basant-se en els canvis legislatius i la impossibilitat d’aplicar les penes de presó per desordres públics en virtut de les noves lleis.

PUBLICITAT


















REDACCIÓ28 Març, 2023
viroles5-1280x960.jpg

Rosa María Virolés Piñol és una tarragonina que ha fet història en el Tribunal Suprem: és la primera tarragonina presidenta de la Sala Quarta. Té les coses clares i li agrada dir les coses pel seu nom. Sense embuts ni draps calents. La Creu d’honor de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, passa la setmana a Madrid i als caps de setmana gaudeix del Mediterrani i del bon temps a la seva ciutat, Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca, la magistrada especialista en ordre jurisdiccional social li preguntem si la Justícia feminista o masclista. Virolés no té dubtes que que l’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

 

Començo per preguntar-li si la justícia és masclista…
Podria dir que el terme masclista, aquí, no lliga gaire. El que està clar és que no hi ha una cultura de la igualtat. Si haguéssim crescut en una cultura de la igualtat, ningú ja no formularia aquesta qüestió. Cal no oblidar que la dona ha accedit més tard a la carrera judicial i això pesa.

La dona va haver d’imposar-se per guanyar terreny?
Jo en concret no he hagut de fer res més que treballar i ser professional perquè em tinguessin considerada. Si jo considero a la gent, l’inrevés ha de ser una realitat. Reconec que en alguns casos ha estat així. Particularment no he notat aquestes dificultats, però no tothom ha viscut el mateix. Jo passo olímpicament de segons quines coses.

Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
No traiem les coses de polleguera. Treballo amb normalitat amb la gent amb qui hagi de treballar. El problema és que la sala està composta per 13 membres i en aquests moments n’hi ha 5 vacants. I això es deu al fet que no està constituït el Consejo General del Poder Judicial i per consegüent no es fan els nomenaments. La resta no és problema. La plena igualtat ja arribarà.

Quin és el seu principal hàndicap?
Cap ni un. No en tinc cap. La meva funció és continuar arreglant la justícia el màxim que pugui dins de les meves facultats.

Arreglar la justícia?
Necessitem una sèrie de mitjans perquè ho puguem fer efectiu alguns canvis. Tot aniria millor, per exemple, si a la Sala Quarta no hi hagués 5 vacants. Funcionaria amb normalitat.

Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980

La justícia depèn excessivament del poder polític?
Tenim el cas del Tribunal Constitucional i del Consejo, però la resta dels òrgans de la carrera judicial diria que no. Jo no entro en aquestes qüestions i jo mai no he estat en cap associació judicial i actuo lliurement. Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980.

Li agrada que diferenciïn els jutges per conservadors i progressistes?
Hauríem de preguntar a aquells que fan aquesta qualificació. Jo no sóc de cap associació. Jo no hi posaria cap qualificatiu.

Quin seria el millor qualificatiu per a la justícia del nostre país?
Faria servir les paraules de Kennedy. Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé. Jo aporto el que puc i no demano res a canvi.

Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Jo no entro en política. Només veig que tothom parla molt d’igualtat, però des de 1978 que l’article 14 de la Constitució va establir la plena igualtat. Hi ha lleis orgàniques i integrals que també ho determinen… Quan es necessiten tantes lleis per a la igualtat i accions positives això dóna a entendre que alguna cosa no funciona…

Potser no hi ha una igualtat real i només legal…
Potser sí. Veig que ens ho han d’anar recordant… En matèria d’igualtat, trobo que ens posen totes les mesures oportunes perquè això no passi i que no hi hagi cap desigualtat.

Considera que hem avançat?
Sí, clar. No hem assumit de cap manera la plena igualtat, però anem avançant.

Encara queda molt?
Hi ha gent que apunta cap a una dècada. Jo n’estaria satisfeta que ho aconseguissin en dues. Arribarà un dia que ho veurem com una normalitat.

La justícia és femenina en tots els aspectes

A la justícia hi ha un sostre de vidre a la justícia espanyola?
És una realitat. Hi ha 5600 jutges i magistrats, d’aquests 3000 són dones. Això representa un 56% de dones. En les darreres promocions judicials, un 80% són dones. Això em porta a concloure que, tenint en compte les dades, tot això haurà de canviar a la força. La justícia és femenina en tots els aspectes.

L’estàtua símbol de la justícia està inspirada en la deessa grega Temis – la deessa de les profecies – i apareix amb els ulls tancats… Creu que s’hauria de canviar aquesta imatge?
No m’ho he plantejat mai. Sigui com sigui, el cert és que s’estan fent canvis.

En el Tribunal Suprem, no gaire…
L’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé

Es noten aquest feminisme en les sentències?
Estem obligats, d’acord amb la Constitució, a jutjar amb perspectiva de gènere si convé. Jo m’agradaria que sempre s’hi jutgi amb aquesta perspectiva i en casos selectes.

En una sentència de les famílies monoparentals de 2 de març, potser no va ser resolta amb aquesta perspectiva, oi?
Es podria haver resolt d’una altra perspectiva i vetllant per bé del menor. Jo vaig fer un vot particular.

Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
Nosaltres resolem casos concrets. No donem principis ni dient el que ha de fer el govern ni els polítics…

Fa sentit commemorar el 8 de març?
Tal com ho celebro jo, no veig cap inconvenient en continuar commemorant-lo… El problema és quan se celebra una altra cosa que ja no és el Dia Internacional de la Dona.

Vostè és de Tarragona. Sembla que el Fòrum Judicial de Tarragona ara va de debò…
Ho sé per la premsa i pel president de l’Audiència. No tinc cap coneixement oficial. Només puc dir que és molt necessari.

Si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base

Diuen que en 2026 serà una realitat…
Potser sí, només cal que s’hi posin.

Creu que la justícia està massa mediatitzada?
Crec que cadascú fa la seva feina. No entraré a comentar la feina dels periodistes, tot i que hi ha coses que m’agraden o altres que no tant.

Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia…
És una àrea que no entra dins la meva jurisdicció. Però si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base.

Com s’aconsegueix això?
Donant nocions de cultura per a la igualtat a aquests personatges en concret.

S’està confonent el femení amb el feminisme?
Estem en una època de polítiques actives i això fa que se’n parli molt. Quan es comenci a normalitzar la igualtat ja no s’haurà de parlar. La culpa està en la falta de cultura d’igualtat.

Com es pot resoldre la bretxa salarial?
Amb un control dur per part de la Inspecció de Treball. Sovint el problema no està en salari base, però sí en els complements.

Vostè és tarragonina. Ara que passa molt de temps a Madrid, com veu Tarragona?
Jo vinc cada cap de setmana…

Nota algun canvi?
És una ciutat que s’ha modernitzat força en l’àmbit romànic…

PUBLICITAT












REDACCIÓ19 Juliol, 2022
anna_gabriel.jpg

 Anna Gabriel Sabaté, diputada  de la CUP  al Parlament de Catalunya fins a la seva destitució el 28 d’octubre del 2017 en aplicació de l’art. 155 de la Constitució Espanyola, ha comparegut avui voluntàriament davant el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, acompanyada del seu advocat, Iñigo Iruín Sanz.

Processada el març del 2018, per la seva implicació en la declaració unilateral d’independència de Catalunya, estava fugida a Suïssa des del febrer del 2018 i va ser declarada en rebel·lia.  Gabriel ha comparegut davant el Tribunal Suprem amb la finalitat de regularitzar-ne la situació processal de rebel·lia.

L’exdiputada va ser investigada com a presumpta autora d’un delicte de desobediència, sense que existís contra ella cap ordre europea o internacional de detenció, ja que el delicte que se li atribueix no comporta pena privativa de llibertat, sinó pena de multa de fins a dotze mesos i una pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys de durada. No obstant això, hi havia una ordre nacional de detenció perquè fos posada a disposició del Tribunal i se li pogués interrogar com a investigada.

Consegüentment, la decidió del jutge instructor, després que comparegués en seu judicial, ha estat la de citar-la per ser interrogada en dates properes i amb participació de la resta de les parts personades en el procés. Quedarà en llibertat i haurà de comparèixer davant l’autoritat judicial quan la seva presència sigui requerida.

PUBLICITAT










REDACCIÓ14 Juny, 2022
casado-1280x698.jpg

El Tribunal Suprem s’ha declarat incompetent per investigar l’exlíder del PP, Pablo Casado, per les seves afirmacions sobre el castellà a les aules catalanes. La causa és el fet que ha perdut la seva condició d’aforat, ja que Casado va renunciar al seu escó al Congrés quan va perdre la presidència del PP a principis d’abril.

La Generalitat i JxCat es van querellar contra ell per injúries i calúmnies -també per incitació a l’odi en el cas del partit- per haver afirmat que hi havia professors a Catalunya amb “instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen castellà”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Maig, 2022

El Tribunal Suprem ha canviat el seu criteri i ha decidit revisar la concessió dels indults als polítics independentistes catalans empresonats. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ha estimat aquest dimarts els recursos que PP, Vox, Cs i altres van presentar contra la denegació inicial de revisar els indults.

La decisió s’ha pres per tres vots a dos, amb dos vots particulars en contra, després que fa uns dies canviés la composició i la majoria a la secció. La interlocutòria no admet a tràmit el recurs interposat per l’entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, rebutjat per unanimitat.

El tribunal ha ordenat la continuació dels procediments i posposa al tràmit de sentència el pronunciament sobre la manca de legitimació dels recurrents plantejada per l’Advocacia de l’Estat a tots els recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els pròxims dies.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2022

El Tribunal Suprem té previst jutjar la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant els propers 1 i 2 de març per desobediència.

La fiscalia demana sis mesos de presó i inhabilitació per a la diputada anticapitalista per un delicte de desobediència greu, en negar-se a respondre a Vox durant el judici del procés al mateix Suprem.

El judici només constarà de l’interrogatori de la mateixa Reguant, que podrà respondre en català, i de l’anàlisi dels documents presentats per les parts.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Octubre, 2021

El Tribunal Suprem dóna la raó a la FEAT

El Tribunal Suprem ha declarat nul·la la disposició que va reduir el període de validesa de les revisions dels vehicles en les ITV. Arran del tancament de les empreses de revisions de vehicles per la pandèmia, el govern espanyol va aplicar una normativa que permetia a les empreses d’ITV reduir el temps de validesa si l’anterior havia caducat durant el confinament.

La Federació Empresarial d’Auto-Transport de la província de Tarragona (FEAT) va presentar un recurs contenciós contra aquesta decisió perquè considerava que les revisions havien de comptar des del dia que es passaven efectivament i no pas des de quan tocaria que es passessin. Ara, el Suprem ha donat la raó als transportistes, que han celebrat la resolució judicial.

En una nota, la FEAT ha explicat que “el Tribunal declara injustificades totes les raons al·legades per la part contrària”, i els dóna la raó en “tots” els raonaments, arribant a declarar en la Sentència que l’aplicació de tal criteri fa possibles “situacions absurdes”.

De fet, segons la federació, “moltes de les empreses, després de passar revisió ITV dels seus vehicles, van veure com el període de validesa era d’unes poques setmanes, al cap de les quals havien de tornar a realitzar-la”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Desembre, 2020

La Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) demanen responsabilitats a l’Ajuntament pel ‘cas POUM’, el Pla d’ordenació urbanística municipal de 2013 que ha estat recentment anul·lat per Tribunal Suprem. Les entitats tarragonines reclamen que l’empresa CLH sigui traslladada de la zona del riu Francolí per a començar a unificar la ciutat.

Així ho expressen en un comunicat en què no entenen com una “empresa contaminant té més poder que els ciutadans”. Volen recuperar la zona del Francolí a través d’un nou POUM que canviï el model de ciutat. Per aquest motiu, demanen l’expulsió de CLH del territori per seguir creixent com a municipi, cohesionant barris amb centre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020

Pau Ricomà en roda de premsa

L’Ajuntament de Tarragona elaborarà un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), després que ahir el Tribunal Suprem confirmés la invalidació de l’anterior ordenança de 2013. Des del Govern de Pau Ricomà es veu aquest succés com un “problema greu” que pot esdevenir una “bona oportunitat”. Precisament perquè l’executiva municipal podrà confeccionar un nou POUM més adient als seus objectius: fer una ciutat més densa, basada en la cohesió i la sostenibilitat. Aquest nou pla es podria completar conjuntament amb la Generalitat en un parell d’anys.

De fet, aquesta ratificació del Suprem significa tornar al POUM de 1995, en què el planejament urbanístic de Tarragona era tot el contrari al que busquen des de la coalició de govern: expansió urbanística exagerada sense cohesió entre barris i poca previsió en matèria de sostenibilitat. Això implica que molts dels projectes previstos s’hagin d’aturar sobtadament. No serà el cas de plans urbanístics en funcionament o en última fase d’aprovació. En són exemple el Pla Parcial 10; el Pla Parcial 1 que regula les entrades a Tarragona; el PEMU-14 que cohesiona el barri dels Músics amb l’Arrabassada; o el Polígon d’Actuació 58 entre altres. Aquest retorn a l’ordenança urbanística de 1995  que afectarà altres projectes com el de la Budellera, que hauran d’esperar a la nova licitació.

Per altra banda, la causa de tot aquest enrenou és la reclamació de la ‘Compañía Logística de Hidrocarburos‘ (CLH), la qual va portar la resolució del POUM de 2013 als tribunals. En última instància, el Tribunal Suprem els hi ha donat la raó perquè no es va demanar cap informe sobre l’emissió d’hidrocarburs de l’empresa. L’alcalde de Tarragona ja ha afirmat en roda de premsa que en el nou POUM demanaran l’informe per poder fer fora de la zona de la riera del Francolí a l’entitat privada, convertint el territori industrial en residencial. Per altra banda, el regidor d’Urbanisme, Xavier Puig, ha comunicat que ja s’està treballant amb la Generalitat per regular segons quins aspectes més prioritaris. També ha declarat que es contempla la contractació d’un gerent en la matèria que revisi el POUM de 2013 i ajudi a confeccionar el nou.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Octubre, 2020
Jordis.jpg

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural respectivament, compleixen avui 3 anys a presó pel delicte de sedició.

Aquest temps a la presó de Lledoners significa que als Jordis encara els hi queden 6 anys més entre reixes. En un principi, van poder acollir-se a l’article 100.2 que permet sortir de la cel·la a treballar.

Actualment només poden gaudir de permisos ordinaris per sortir del penal a causa del context coronavirus. 6 mesos abans del confinament de Març, els dos Jordis gaudien de la semillibertat, però a l’agost el Tribunal Suprem va tombar l’article 100.2 i el jutge de vigilància penitenciària va deixar en suspens el tercer grau.

PUBLICITAT