Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Gener, 2020
jordi_sanchez.jpg

Jordi Sánchez obté un permís de 48 hores

L’expresident de l’ANC i exdiputat de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha sortit aquesta tarda, cap als vols d’un quart de cinc de la tarda de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona). Es tracta del seu primer permís penitenciari, de dos dies.

El dirigent independentista, condemnat a nou anys de presó pel Tribunal Suprem (TS) per sedició pel procés independentista, va sol·licitar autorització un cop completa la quarta part de la condemna. No té intencions de participar en cap acte de rellevància pública o política. Pretén gaudir de la família.

El permís, de 48 hores, va ser proposat per la junta de tractament de Lledoners el 14 de gener i el Servei de Classificació de la Conselleria de Justícia de la Generalitat ho va aprovar l’endemà.

La junta de tractament també va proposar la setmana passada tres dies de permís per Sánchez, sortida pendent de ser aprovada pel jutjat de vigilància penitenciària.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va ser el primer a sortir amb un permís penitenciari de dos dies el 16 de gener, de manera que va reingressar a Lledoners al vespre del 18 de gener.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2020
mobilç.jpg

La Sala Penal del Tribunal Suprem considera que la trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna, sempre que quedi registrada i sigui possible saber qui la va efectuar, ja que la víctima és conscient de l’existència de l’anomenada pertorbadora de la seva tranquil·litat i que amenaça la seva seguretat.

Per a la Sala es tracta d’una forma de contacte escrit equivalent a un missatge que s’hagués tramès a la persona destinatària de la trucada fent constar que aquesta s’ha efectuat; fins i tot encara que tingui lloc de forma automàtica, executada pel mateix sistema, es tracta d’un missatge en el qual es posa en coneixement del destinatari que se li ha efectuat una trucada des d’un determinat terminal.

El sistema dels terminals telefònics, que qualsevol coneix, funciona així de forma automàtica proporcionant aquesta informació. De manera que el simple fet de trucar, quan és possible identificar la procedència, ja suposa en aquests casos un acte consumat de comunicació.

La trucada realitzada al telèfon d’una víctima de violència de gènere amb qui està prohibit comunicar-se, encara que no fos atesa per aquesta, constitueix un delicte de trencament de condemna

Per això, conclou que en els casos en què s’efectuï una trucada al telèfon de la persona protegida per la mesura o pena de prohibició, i aquesta no l’agafi, “el delicte quedarà consumat” si es pot comprovar l’existència de la trucada.

L’alt tribunal explica que qualsevol terminal mòbil, i fins i tot la majoria dels de línia fixa, reflecteix a la pantalla el número des del qual es fa la trucada, i, en cas que no sigui atesa, apareix en el registre del telèfon com trucada perduda, constant l’hora i el nombre de procedència.

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3592159.jpg

Llarena insisteix en les euroordres contra els catalans

Nou capítol d’enfrontament de la justícia espanyola amb les resolucions d’Europa. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha demanat un suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Així doncs, Llarena els reconeix com a eurodiputats amb immunitat i no podran ser detinguts a la Unió Europea si l’Eurocambra no els la retira. Tanmateix, el jutge instructor manté les euroordres contra ells i rebutja suspendre-les, per molt que, de facto, queden sense efecte.

Llarena també ratifica l’ordre de detenció a l’Estat espanyol i determina que poden ser arrestats en territori espanyol. Segons Llarena, la immunitat no s’aplica a l’Estat perquè són processats i no cal demanar suplicatori per poder-los arrestar a Espanya.

A banda, el magistrat del Suprem demana a la justícia belga que deixi sense efecte els terminis per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris. A primers d’any, Bèlgica ja va suspendre les euroordres contra Puigdemont i Comín.


REDACCIÓ9 Gener, 2020
junqueras-suprem.jpg

El Suprem desestima el recurs de Junqueras

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous suspendre de forma cautelaríssima l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 3 de gener que veta Oriol Junqueras com a eurodiputat. La sala contenciosa-administrativa del Suprem ha desestimat la mesura cautelaríssima que havia plantejat la defensa de Junqueras.

Els magistrats del Suprem argumenten que el líder d’ERC està condemnat amb sentència ferma a tretze anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic. La JEC va declarar la pèrdua de la condició de diputat al Parlament europeu de Junqueras i feia córrer la llista dels republicans a l’Eurocambra tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va reconèixer la immunitat des del dia que va ser proclamat electe.

La sala penal del Suprem, que va jutjar Junqueras i la resta de líders independentistes, encara ha de pronunciar-se sobre com aplica la sentència del TJUE i és de qui depèn un eventual alliberament o concessió de permís perquè el republicà pugui anar al Parlament europeu.


REDACCIÓ23 Desembre, 2019
puigdemont_comin.jpg

El PP i Ciutadans volen que el Suprem continuï amb les diligències necessàries perquè els exiliats independentistes siguin lliurats a la justícia espanyola

La Fiscalia ha presentat aquest dilluns un escrit dirigit al jutge instructor de l’1-O, Pablo Llarena, en què li reclama que mantingui les euroordres contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, i que demani “amb la major urgència possible” al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat que ostenten com a eurodiputats. A l’escrit, la Fiscalia també demana a Llarena que comuniqui de manera immediata a les autoritats belgues que ja ha demanat al Parlament Europeu aquesta suspensió, de manera que deixi en suspens els terminis per a la resolució de l’euroordre fins que el Parlament Europeu decideixi sobre aquesta questió.

La Fiscalia respon d’aquesta manera a la petició que va fer dijous el jutge Llarena després que es donés a conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeixia la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. Llarena va demanar a les parts que es posicionessin en un termini de cinc dies sobre com calia actuar respecte a Puigdemont i Comín, que també van ser elegits com a eurodiputats.

En el seu escrit, la Fiscalia insisteix que Puigdemont i Comín “es troben en situació de rebel·lia” i recorda que s’ha dictat contra ells una mesura de presó provisional, a més d’ordres de recerca i captura per delictes “molt greus”.

Segons la Fiscalia, malgrat la sentència del TJUE les mesures cautelars que ja va acordar Llarena “estan absolutament legitimades i justificades” i s’han de mantenir no només per “la gravetat dels delictes i de les penes”, sinó també “per la necessitat” que responguin als càrrecs que se’ls imputen i “evitar la reiteració delictiva”.

Ho justifica pel fet que l’elecció de Puigdemont i Comín com a eurodiputats es va produït quan ja havien estat processats i per tant “eren plenament conscients de les limitacions que comportava la seva situació processal per a l’exercici dels seus drets polítics”.

En tot cas la Fiscalia reconeix que gaudeixen d’immunitat perquè reclama a Llarena que demani “de forma immediat i urgent” la suspensió “de la immunitat”.

També demana al jutge instructor que comuniqui tan aviat com sigui possible al Parlament Europeu “les mesures cautelars per salvaguardar les finalitats del procés penal”.

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2019
foto_3583333.jpg

Laura Borràs en el punt de mira del Suprem

Nova causa judicial oberta contra un membre de Junts per Catalunya. El Tribunal Suprem ha decidit obrir una causa per investigar si la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, hauria adjudicat irregularment contractes, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El Suprem constata que segons l’exposició raonada que va enviar el tribunal d’instrucció número 9 de Barcelona, “existeixen indicis en l’execució de fets que podrien ser constitutius de delicte”, en concret els de prevaricació, frau a l’administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El TS també vol incloure en la investigació la persona beneficiària dels contractes investigats, Isaías Herrero, ja que considera que la causa és de difícil divisió. El jutjat d’instrucció es va adreçar al Suprem perquè Borràs és ara aforada.

En la seva interlocutòria, el Suprem remarca que l’exposició raonada que ha rebut posa de manifest que entre els anys 2013 i 2017, Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics sempre per imports inferiors a 18.000 euros per poder-los adjudicar de forma directa i sempre a una mateixa persona, Isaías Herrero, amic personal. El total dels contractes suma gairebé 260.000 euros.

A més, apunta que Borràs i Herrero van aportar diversos pressupostos falsos a noms d’altres entitats. Finalment, afegeix que l’import corresponent als contractes adjudicats no es corresponien amb el preu rial del servei prestat.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

100 anys de condemna pel Vicepresident Junqueras, els Consellers Romeva, Turull, Bassa, Forn i Rull, per la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, i pels presidents d’Òmnium i l’ANC, Cuixart i Sánchez. 100 anys de condemna per a 2.286.217 catalans que van votar l’1 d’octubre.
Després de l’èxit del 9N, l’Estat va construir un entramat juridico-repressiu per respondre al plantejament democràtic independentista. L’Estat no es va plantejar respondre també democràticament, sinó a través de l’aplicació del dret penal de l’enemic.

Es va modificar el tipus penal de terrorisme. S’aprova la llei mordassa, que el PSOE va prometre derogar, i la llei de Seguretat Nacional. Es reforma la llei del Poder Judicial, limitant l’aplicació de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en previsió de futures condemnes a l’Estat. També es reforma la llei del Tribunal Constitucional, dotant-lo de facultats executives, sense paral·lel en països del nostre entorn. A una proposta democràtica, de donar veu a la ciutadania, només es va preparar una resposta amb Guárdia Civil, fiscals, jutges i presons.

L’acusació per rebel·lió només va ser usada per suspendre diputats electes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat, privant-los dels seus drets de representació política, vulnerant els drets dels seus electors, i alterant les majories de les cambres. D’un judici polític, només pot sortir una sentència política. La sentència dedica una gran quantitat de pàgines, no als fets provats, sinó a negar l’existència del dret d’autodeterminació. L’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, que hauria de ser objecte de diàleg, negociació i acord, es pretén resoldre amb una condemna penal.
A l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no és pas que ho diguem els independentistes, ho diuen estaments importants de la societat com les universitats catalanes, que han consensuat un manifest conjunt de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. També ho diuen organitzacions internacionals, algunes de les quals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, l’Estat en forma part.

Mitjançant les opinions 6/19 i 12/19, el Grup treball detenció arbitraria del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va exigir la immediata posada en llibertat dels presos polítics, perquè en les seves actuacions no hi havia cap element de violència, i si d’exercici de drets fonamentals de llibertat d’expressió, opinió, associació, reunió i participació política, i van arribar a la convicció que les acusacions penals en contra seva tenien per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los ha de continuar amb aquesta pretensió a l’àmbit polític, vulnerant així els articles 18 a 21 Declaració Universal, i els articles 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat el 1977.

El Consell d’Europa enviarà una missió d’investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

El grup d’observadors internacionals que han assistit a totes les sessions del judici al Tribunal Suprem, han emès un informe en el qual conclouen que en aquest judici s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, dret a un jutge imparcial, dret a la 2a instància, dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, i el dret d’ús a la llengua pròpia. Es condemna per una sedició sense violència i una malversació sense pagament.

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

Per últim, el passat 19 de novembre, Amnistia Internacional va fer públic el seu informe sobre la sentència, en el que expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem d’aquest delicte, que vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. L’impacte que l’aplicació per primer cop del delicte de sedició pugui tenir en l’exercici dels drets i el seu possible efecte dissuasiu en l’exercici d’aquests drets en el futur, perquè permet la criminalització de tàctiques pacífiques, incloent-hi el desacatament deliberat o conscient d’una llei per protestar o expressar dissidència política o social.
Amnistia Internacional no comparteix l’afirmació del tribunal que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta.”.

Amnistia Internacional condemna la decisió d’enjudiciar i sancionar pel delicte de sedició Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’entitats de la societat civil, perquè això suposa una restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Constata que cap dels missatges atribuïts a Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal, i urgeix les autoritats a què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat de forma immediata i a assegurar un procés que permeti anul·lar la condemna.

Els que s’oposen a què el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat es resolgui per vies pacífiques i democràtiques, que respectin la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, sempre parlen de llei, però només l’esgrimeixen per limitar drets, mai per emparar-los. El dret és l’eina per donar solucions als conflictes. També als conflictes polítics. La llei mai no pot ser el límit del diàleg polític. La llei neix als parlaments, i neix del diàleg, la negociació i el pacte.

L’Estat va voler resoldre definitivament el tema català amb la sentència de l’Estatut de 2010, modificant l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Avui s’aplica a Catalunya una llei que els catalans no han votat, i diuen que això és legal. Aquesta és la seva democràcia, on el que vota la ciutadania mai no és legal. Aquella sentència ens ha dut on som avui. Ara volen tornar a donar per solucionat el tema amb una nova sentència, que tampoc no serà la solució.
Le Monde, Financial Times, empresaris, sindicats, i fins i tot el portes de la Roja, ningú no entén que no es dialogui. No és un problema d’ordre públic, és un conflicte polític. Sit &Talk.

Eusebi CAMPDEPADRÓS 
Secretari 1r Mesa Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2019
cominLLUIS.jpg

El jutge belga que examina l’euroordre contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que han comparegut aquest divendres davant els jutjats, ha entès ser adequat ajornar la vista al 16 de desembre per fer-la coincidir amb la de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Els exconsellers han hagut de comparèixer per sobre les ordres europees de detenció i lliurament dictades contra ells pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El magistrat espanyol reclama l’entrega de Comín pels delictes de sedició i malversació, mentre que a Puig només el reclama per malversació. Per la seva banda, la Fiscalia de Brussel·les ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

Llarena reclama l’entrega de Comín per sedició i malversació, mentre que a Puig només per malversació. La Fiscalia belga ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

La vista de Puig i Comín d’aquest divendres ha estat davant d’un magistrat de la Cambra del Consell de Brussel·les -tribunal de primera instància- després que tots dos s’entreguessin la setmana passada a les autoritats belgues. Els dos polítics independentistes van quedar llavors en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars que els impedeix sortir del país sense permís judicial.

Davant del jutge d’instrucció, Comín va al·legar immunitat com a eurodiputat per evitar l’entrega a la justícia espanyola, però, després de consultar-ho amb el Parlament Europeu, el magistrat va considerar que no va adquirir tal privilegi i va tirar endavant amb el procés, encara que l’exconseller compta que l’assumpte de la immunitat sigui evocat una altra vegada davant del Tribunal.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
foto_3514559.jpg

Jordi Cuixart declarant al judici de l’1-O

Nou capítol al judici als presos catalans pels fets de l’1 d’Octubre. Òmnium Cultural creu que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”.

Així ho ha alertat l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència que condemna el president de l’entitat a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats.

“Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N“.


REDACCIÓ7 Novembre, 2019
comin_lluis.jpg

Lluis Puig, exconseller de la Generalitat

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, residents a Bèlgica, han quedat en llibertat amb les mateixes mesures que el jutge va imposar a Carles Puigdemont ara fa dues setmanes. Tots dos s’han posat a disposició de les autoritats belgues en relació amb l’euroordre reactivada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar


Comín i Puig, exconsellers de Salut i de Cultura respectivament, han declarat aquest dijous al matí davant el jutge de guàrdia. La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar. En sortir de la vista, Puig ha destacat que “seguim trobant la justícia, que és el que vam venir a buscar aquí”.

Comín, per la seva banda, ha recordat que “és la tercera vegada que un jutge espanyol envia una ordre de detenció a través d’una euroordre i és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat”. Per l’exconseller, això denota el “contrast de la manera d’entendre els drets” de cada un dels sistemes judicials.

Toni Comín està en llibertat

L’exconseller de Salut ha explicat que el jutge ara haurà de decidir si integra la causa de Puig i Comín amb la de l’expresident Puigdemont. Tal com va fer aquest, es demanarà un ajornament del judici a la Cambra del Consell. Aquesta mesura es fa “per poder acordar un calendari que ens permeti presentar el nostre escrit de defensa i que el fiscal pugui fer les seves al·legacions”.

Immunitat de Toni Comín?
L’advocat de l’exconseller ha fet valer la immunitat de Comín pel fet d’haver estat escollit eurodiputat, però aquesta és una qüestió que no s’ha aclarit aquest dijous, sinó que haurà de fer-ho el pròxim jutge, el de primera instància.

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge ha fet el mateix tràmit que va fer amb l’expresident Puigdemont, també escollit eurodiputat en les últimes eleccions: “Després de consultar el Parlament Europeu i que aquest contesti que no gaudim d’immunitat, hem d’esperar que resolgui el tribunal del Luxemburg.”

Si finalment s’uneixen els tres casos en una mateixa causa, podria ser que la primera vista sigui per a tots tres el 16 de desembre, la data que ja està fixada per a l’expresident. Llavors se sabrà si engega tot el procés per donar resposta a l’euroordre i acaba en extradició o no.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter