Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Abril, 2019
presos_politics2.png

La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista

Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.

La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.

Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
judici-1-o-periodistes-e1551652566863.jpg

El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.

El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.

Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.

Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.

Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.

Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
llaços-e1554668391397.jpg

Imatge dels llaços i el vàter que han deixat a casa del Mosso

Uns desconeguts han deixat llaços grocs i un vàter davant el domicili d’un mosso d’esquadra que haurà de declarar davant el Tribunal Suprem en el judici contra el “Procés”, Albert Donaire, del grup Mossos per la República de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Donaire ha denunciat el que ha passat al seu compte de Twitter, on ha publicat diverses fotos i assegura: “això ho han deixat amenaçant-me i intimidant-me en un dels cases on acostumo  anar-hi. Fan el que volen. Però no em doneu por”.

Al vàter apareixen, entre altres, la frase “Albert pel 24 quan vagis al Suprem” i “postdata ets una vergonya per a l’uniforme”.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, també a Twitter, s’ha fet ressò d’aquest fet: “l’atac d’un comando d’ultres a un testimoni del judici és un acte d’intimidació que torna a deixar en evidència la qualitat de l’estat de dret espanyol “i considera que ha passat” greu i vergonyós”.

 


REDACCIÓ30 Març, 2019

La jutgessa que va ordenar impedir el referèndum

Mercedes Armas, la magistrada que va ordenar impedir el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, ha volgut esclarir que no va donar cap ordre escrita o verbal a les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè s’aturessin les càrregues.

En una breu nota enviada al Tribunal Suprem (TS), que avui publica El País, Armas nega que ordenés a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil posar fi a les càrregues policials a les escoles en què es va dur a terme la consulta sobiranista.

La magistrada, que va respondre el passat 21 de febrer, va deixar clar que no va donar cap ordre perquè els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin de “forma diferent de la que resulta de l’acte de 27 de setembre

La magistrada va dictar el 27 de setembre de 2017 una interlocutòria en què ordenava impedir les votacions i tancar els centres de votació, però “sense alterar la normal convivència ciutadana”.

No obstant això, l’1-O agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat van carregar en desenes de punts de votació en què hi havia ciutadans que volien impedir que els agents es portessin les urnes.

Les defenses dels líders independentistes que estan sent jutjats al Suprem van demanar a Mercedes Armas que aclarís si l’1-O va ordenar o no que cessessin les càrregues, si aquestes ordres van ser orals o escrites i a qui les va dirigir.

 

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
jordo_sánchez_llaçgroc.jpg

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
supremo-1280x960.jpg

El president del tribunal Manuel Marchena

Exalts càrrecs d’ERC investigats a Barcelona en la causa oberta sobre els preparatius de l’1-O han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui el perfil anònim amb el nom de Tácito, per aclarir si darrere d’ell figura el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.

Les defenses d’alguns dels exalts càrrecs d’ERC investigats per l’1-O han demanat a la titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona que indagui si darrere del compte de Twitter @ maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcito, des d’on es van proferir comentaris bel·ligerants amb l’independentisme, figura Baena.

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya que signa la majoria dels atestats l’institut armat en la causa contra el ‘Procés”, va negar ahir en el judici al Tribunal Suprem estar darrere d’aquest perfil anònim.

No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar el tinent coronel, que va recordar que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat

El president de la sala, Manuel Marchena, ha denegat la petició de les defenses en el judici la cúpula del ‘Procés’ per introduir testificals amb l’objectiu d’aclarir si darrere de Tácito figura aquest comandament de la Guàrdia Civil.

Davant d’aquesta situació, les defenses d’alguns dels imputats d’ERC en la causa per l’1-O oberta a Barcelona han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui si darrere de Tácito s’amagava Baena.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
foto_3476855.jpg

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, al Suprem

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, ha afirmat que la compareixença de l’instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, ha evidenciat que hi ha una “policia política”.

“Hi ha hagut una causa general contra tota una ideologia”, ha denunciat Elena en una atenció als mitjans aquest dimarts a la tarda a les portes del Tribunal Suprem. Segons el portaveu jurídic dels republicans, l’interrogatori a Baena ha demostrat que la investigació es va fer “a l’inrevés”. Elena ha argumentat que primer es va buscar “una acusació contra algú” i a partir d’aquí es va bastir “tota una causa, una instrucció i una investigació”. El portaveu jurídic d’ERC ha insistit que s’ha perseguit i investigat “les persones més o menys implicades en el projecte independentista” per “veure què podien treure per aconseguir bastir una imputació que era l’objectiu final”.

El portaveu jurídic d’ERC ha acusat (Baena) de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit

Elena ha remarcat que Baena ho ha evidenciat amb les “evasives, contradiccions i afirmacions” que ha fet durant l’interrogatori de les defenses. A banda, el portaveu jurídic d’ERC l’ha acusat de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit”, ha dit Elena, que ha assegurat que hi ha proves que demostren que el compte és seu i que Baena té “animadversió” cap a l’independentisme.

“Ja es veu que qui té una animadversió no pot ser el responsable de tota la investigació. És de sentit comú”, ha dit. Elena ha denunciat que l’instructor dels atestats que van fonamentar l’acusació als líders independentistes va fer una “investigació unilateral”.

VÍDEO


REDACCIÓ26 Març, 2019
testimonis_proces-1280x960.jpg

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
judici_roig.jpg

Avui s’ha interrogat només un testimoni

El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.

Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.

“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.

El tribunal no permet veure la cara del testimoni

També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.

“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.

Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.

Van den Eynden s’ha crispat amb el tesimoni en més d’una ocasió

En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.

Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.

Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.

Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.

Roig al tinent coronel Baena: “Ya veo ya que usted no se entera”

Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.

En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.

“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter