Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Agost, 2019
turull.jpg

Jordi Turull surt de la presó per visitar el pare

La Sala de Vacances del Tribunal Suprem ha concedit aquest dilluns un permís extraordinari de sortida del centre penitenciari l’exconseller Jordi Turull, en presó preventiva i a l’espera de sentència pel procés independentista, perquè pugui visitar al seu pare, que es troba hospitalitzat.

En concret, el Suprem ha concedit una autorització extraordinària perquè pugui dur a terme una visita de quatre hores al seu pare a l’hospital on es troba ingressat a causa d’una malaltia greu, segons informen fonts jurídiques.

No és la primera vegada que el Suprem autoritza una visita d’aquestes característiques: El passat mes de novembre i davant d’una hospitalització, Turull també va rebre permís per visitar al seu pare a l’hospital.

 


REDACCIÓ16 Agost, 2019
jordi-cuixart.jpeg

Cuixart al judici contra el Procés 1-O

El Tribunal Suprem serà qui decideixi si Jordi Cuixart podrà sortir de presó per atendre al naixement del seu fill. Els magistrats de la Sala de Vacances del Tribunal han acordat que sigui aquest òrgan judicial el que tingui les competències per decidir si s’atorga, finalment el permís a Cuixart.

Els membres d’aquesta comissió judicial s’han mostrat favorables a admetre aquest tràmit, que va ser presentat per la defensa de l’activista català, davant de l’imminent naixement del seu fill. En un comunicat, asseguren que aquest procés es resoldrà quan s’apropi la data de naixement del nadó.

“El Tribunal recorda que el naixement està previst en principi per al pròxim 22 de setembre. Així mateix, recull que el permís compta amb informe favorable a la concessió tant de la Junta de Tractament de la presó com de la Fiscalia”, asseguren els magistrats al comunicat.

B.V.

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019
antonio_del_moral.jpg

El jutge Antonio del Moral

Antonio del Moral García, un dels set magistrats del Tribunal Suprem que forma part de la sala que jutja el ‘Procés’ ha manifestat que la sentència podria estar a punt “a finals de setembre o l’octubre”.

El jutge ha declarat que en aquests moments “estem deliberant i mentre estiguem en deliberació és difícil fer un càlcul de fins quan arribarem perquè és una sentència costosa, pel que jo crec que abans de l’estiu es pot descartar i possiblement sigui a finals de setembre o octubre”.

Antonio del Moral, tot i això, ha advertit que aquestes dates que ha ofert poden variar com ja va passar quan van fer estimacions de quan finalitzarien les declaracions dels acusats i testimonis, en el qual es va parlar d’abril i finalment es van perllongar fins al 12 de juny.

El magistrat del TS ha deixat clar que “hi ha un consens bàsic que és que el nostre objectiu és fer una sentència que sigui ajustada a la legalitat i en això estem tots al cent per cent d’acord: això sembla una obvietat, però és una obvietat que tampoc sobra recordar-la”.

 


REDACCIÓ24 Juny, 2019
foto_3519440.jpg

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull ha sortit finalment a les 18.33 hores de Soto del Real amb destinació al centre penitenciari de Valdemoro.

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta els presos independentistes

Serà la primera de les dues parades que el presos faran en un periple de dos dies que acabarà dimecres al centre penitenciari de Brians II, on passaran a estar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra, que els traslladarà als seus centres de destinació final. Carme Forcadell i Dolors Bassa faran el trajecte directe des d’Alcalá-Meco a Brians II en un sol dia el dimecres. Queda per determinar si tots ells encara hauran de tornar als centres penitenciaris de Madrid en motiu de la lectura de la sentència del Tribunal Suprem, que fonts de la institució situen després de l’estiu.

És el mateix dispositiu – i els mateixos trajectes – que es va activar ara fa un any, quan el Suprem va permetre el trasllat a presons catalanes un cop acabada la instrucció del cas. Divendres passat el Suprem va confirmar en un ofici que no posa cap pega i permet que els presos tornin a les presons catalanes, on poden estar prop de les seves famílies i de les defenses a l’espera de la sentència.

El Ministeri de l’Interior no ha volgut facilitar les hores ni els detalls d’aquest dispositiu “per raons de seguretat”, però algunes fonts apunten que els presos sortiran de Valdemoro aquest dimarts al matí per ser al centre penitenciari de Zuera al migdia, i que dimecres sortirien també de matí de Zuera per ser al migdia a Brians II.

A partir del moment que arribin a Brians II, l’Àrea Penitenciària dels Mossos es farà càrrec de la custòdia i els distribuiran a les seves presons de destinació. Això és Lledoners en el cas de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull, Mas d’Enric en el cas de Carme Forcadell i Puig de les Basses en el de Dolors Bassa.

Tot plegat a l’espera de la sentència després que el Tribunal Suprem va denegar les peticions de llibertat que havien presentat les defenses. Segons fonts del Tribunal, la sentència no arribarà fins la tardor. Caldrà determinar aleshores si els presos tornen als centres penitenciaris de Madrid o bé si el tribunal fa la lectura sense la seva presència.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019
judici_procés.jpg

Els acusats independentistes continuaran empresonats

El Tribunal Suprem ha rebutjat excarcerar a set acusats del “Procés” una vegada ha conclòs el judici donada la necessitat de salvaguardar els fins del procés penal, que ara s’endinsa en les fases de deliberacions dels magistrats a l’espera de dictar una sentència ferma .

En una interlocutòria, el Suprem indica que és aquesta necessitat de garantir el procés què “confereix legitimitat constitucional a la restricció de llibertat” dels processats en un moment en què no s’ha “eliminat” ni el risc de fuga ni els altres pressupostos que fan necessària aquesta mesura.

La resolució afecta set dels nou acusats en presó preventiva, atès que ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva ho van sol·licitar a l’alt tribunal.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2019
marchena-1-1280x960.jpg

El president del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. A la sala, l’ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives.

En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Marchena ha posat punt final al judici contra el procés

Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les set de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal.

Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l’expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l’acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l’organització criminal.

Els acusats podrien passar molts anys a la presó

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019
jordi_salvador-1-1280x960.jpg

Jordi Salvador durant linterrogatori al Suprem

L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.

Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.

Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.

Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
presos_politics2.png

La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista

Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.

La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.

Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
judici-1-o-periodistes-e1551652566863.jpg

El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.

El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.

Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.

Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.

Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.

Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
llaços-e1554668391397.jpg

Imatge dels llaços i el vàter que han deixat a casa del Mosso

Uns desconeguts han deixat llaços grocs i un vàter davant el domicili d’un mosso d’esquadra que haurà de declarar davant el Tribunal Suprem en el judici contra el “Procés”, Albert Donaire, del grup Mossos per la República de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Donaire ha denunciat el que ha passat al seu compte de Twitter, on ha publicat diverses fotos i assegura: “això ho han deixat amenaçant-me i intimidant-me en un dels cases on acostumo  anar-hi. Fan el que volen. Però no em doneu por”.

Al vàter apareixen, entre altres, la frase “Albert pel 24 quan vagis al Suprem” i “postdata ets una vergonya per a l’uniforme”.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, també a Twitter, s’ha fet ressò d’aquest fet: “l’atac d’un comando d’ultres a un testimoni del judici és un acte d’intimidació que torna a deixar en evidència la qualitat de l’estat de dret espanyol “i considera que ha passat” greu i vergonyós”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter