Arxius de tribunal suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Juny, 2019
marchena-1-1280x960.jpg

El president del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. A la sala, l’ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives.

En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Marchena ha posat punt final al judici contra el procés

Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les set de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal.

Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l’expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l’acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l’organització criminal.

Els acusats podrien passar molts anys a la presó

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019
jordi_salvador-1-1280x960.jpg

Jordi Salvador durant linterrogatori al Suprem

L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.

Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.

Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.

Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
presos_politics2.png

La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista

Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.

La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.

Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
judici-1-o-periodistes-e1551652566863.jpg

El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.

El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.

Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.

Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.

Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.

Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
llaços-e1554668391397.jpg

Imatge dels llaços i el vàter que han deixat a casa del Mosso

Uns desconeguts han deixat llaços grocs i un vàter davant el domicili d’un mosso d’esquadra que haurà de declarar davant el Tribunal Suprem en el judici contra el “Procés”, Albert Donaire, del grup Mossos per la República de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Donaire ha denunciat el que ha passat al seu compte de Twitter, on ha publicat diverses fotos i assegura: “això ho han deixat amenaçant-me i intimidant-me en un dels cases on acostumo  anar-hi. Fan el que volen. Però no em doneu por”.

Al vàter apareixen, entre altres, la frase “Albert pel 24 quan vagis al Suprem” i “postdata ets una vergonya per a l’uniforme”.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, també a Twitter, s’ha fet ressò d’aquest fet: “l’atac d’un comando d’ultres a un testimoni del judici és un acte d’intimidació que torna a deixar en evidència la qualitat de l’estat de dret espanyol “i considera que ha passat” greu i vergonyós”.

 


REDACCIÓ30 Març, 2019

La jutgessa que va ordenar impedir el referèndum

Mercedes Armas, la magistrada que va ordenar impedir el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, ha volgut esclarir que no va donar cap ordre escrita o verbal a les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè s’aturessin les càrregues.

En una breu nota enviada al Tribunal Suprem (TS), que avui publica El País, Armas nega que ordenés a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil posar fi a les càrregues policials a les escoles en què es va dur a terme la consulta sobiranista.

La magistrada, que va respondre el passat 21 de febrer, va deixar clar que no va donar cap ordre perquè els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin de “forma diferent de la que resulta de l’acte de 27 de setembre

La magistrada va dictar el 27 de setembre de 2017 una interlocutòria en què ordenava impedir les votacions i tancar els centres de votació, però “sense alterar la normal convivència ciutadana”.

No obstant això, l’1-O agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat van carregar en desenes de punts de votació en què hi havia ciutadans que volien impedir que els agents es portessin les urnes.

Les defenses dels líders independentistes que estan sent jutjats al Suprem van demanar a Mercedes Armas que aclarís si l’1-O va ordenar o no que cessessin les càrregues, si aquestes ordres van ser orals o escrites i a qui les va dirigir.

 

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
jordo_sánchez_llaçgroc.jpg

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
supremo-1280x960.jpg

El president del tribunal Manuel Marchena

Exalts càrrecs d’ERC investigats a Barcelona en la causa oberta sobre els preparatius de l’1-O han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui el perfil anònim amb el nom de Tácito, per aclarir si darrere d’ell figura el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.

Les defenses d’alguns dels exalts càrrecs d’ERC investigats per l’1-O han demanat a la titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona que indagui si darrere del compte de Twitter @ maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcito, des d’on es van proferir comentaris bel·ligerants amb l’independentisme, figura Baena.

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya que signa la majoria dels atestats l’institut armat en la causa contra el ‘Procés”, va negar ahir en el judici al Tribunal Suprem estar darrere d’aquest perfil anònim.

No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar el tinent coronel, que va recordar que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat

El president de la sala, Manuel Marchena, ha denegat la petició de les defenses en el judici la cúpula del ‘Procés’ per introduir testificals amb l’objectiu d’aclarir si darrere de Tácito figura aquest comandament de la Guàrdia Civil.

Davant d’aquesta situació, les defenses d’alguns dels imputats d’ERC en la causa per l’1-O oberta a Barcelona han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui si darrere de Tácito s’amagava Baena.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
foto_3476855.jpg

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, al Suprem

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, ha afirmat que la compareixença de l’instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, ha evidenciat que hi ha una “policia política”.

“Hi ha hagut una causa general contra tota una ideologia”, ha denunciat Elena en una atenció als mitjans aquest dimarts a la tarda a les portes del Tribunal Suprem. Segons el portaveu jurídic dels republicans, l’interrogatori a Baena ha demostrat que la investigació es va fer “a l’inrevés”. Elena ha argumentat que primer es va buscar “una acusació contra algú” i a partir d’aquí es va bastir “tota una causa, una instrucció i una investigació”. El portaveu jurídic d’ERC ha insistit que s’ha perseguit i investigat “les persones més o menys implicades en el projecte independentista” per “veure què podien treure per aconseguir bastir una imputació que era l’objectiu final”.

El portaveu jurídic d’ERC ha acusat (Baena) de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit

Elena ha remarcat que Baena ho ha evidenciat amb les “evasives, contradiccions i afirmacions” que ha fet durant l’interrogatori de les defenses. A banda, el portaveu jurídic d’ERC l’ha acusat de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit”, ha dit Elena, que ha assegurat que hi ha proves que demostren que el compte és seu i que Baena té “animadversió” cap a l’independentisme.

“Ja es veu que qui té una animadversió no pot ser el responsable de tota la investigació. És de sentit comú”, ha dit. Elena ha denunciat que l’instructor dels atestats que van fonamentar l’acusació als líders independentistes va fer una “investigació unilateral”.

VÍDEO


REDACCIÓ26 Març, 2019
testimonis_proces-1280x960.jpg

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter