Arxius de treball | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Març, 2020
foto_3175662-1.jpg

 El departament de Treball ha rebutjat l’ERTO presentat per Lear Corporation, amb seu a Valls, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia. Lear havia presentat un expedient que deixava temporalment sense feina uns 900 treballadors.

L’empresa havia al·legat causes de força major en vincular l’ERTO a la crisi del coronavirus. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha explicat que els ERTO estan pensats per les empreses que no poden funcionar, com ara les del sector turístic, però no pas per a les que han tingut una baixada en la producció, com seria el cas de Lear.Ginesta ha instat aquestes companyies a plantejar un ERO convencional.

 

 


REDACCIÓ25 Març, 2020
lectura-contadores.jpg

 La Secció Sindical de l’STR a l’Empresa Activais ha presentat una denúncia aquest dimecres davant Inspecció de Treball, ja que no s’està complint amb el que s’ha decretat en l’estat d’alarma, enviant els treballadors a realitzar serveis a l’interior d’habitatges i o en llocs exteriors, que no són “prioritaris” ni “d’extrema necessitat”.

Segons al·leguen els treballadors, aquests treballs estan posant en perill la salut dels empleats i de la població, ja que el personal de l’empresa fa treballs de “cessaments de subministrament de gas”, “col·locació de comptadors”, “lectures de comptadors de gas de gran consum” per tota la demarcació de Tarragona.

Des del comitè d’empresa consideren que “s’han de detenir urgentment aquests treballs per a minorar el risc d’infecció i propagació per tots els habitatges de la província que visitem. La decisió no s’hauria de demorar ni un dia més. Ja que es tracta d’una qüestió urgent de salut laboral i salut pública”.

Des del sindicat també denuncien que els han informat del tancament de la seu de l’empresa perquè un dels treballadors ha donat positiu en coronavirus i es procedirà a la seva desinfecció. El treballador infectat feia ús de les mateixes instal·lacions que la resta de treballadors que actualment es troben en actiu.

 


REDACCIÓ24 Març, 2020
foto_3175662.jpg

 La multinacional nord-americana Lear Corporation ha presentat un ERTO a causa del coronavirus que afecta el 100% de la plantilla de la planta de Valls. A les dues divisions que té la companyia a l’Alt Camp, hi ha uns 900 treballadors. Segons apunten des del comitè d’empresa a l’ACN, està previst per un mes però dependrà del temps que s’allargui l’estat d’alarma.

Lear ha presentat un ERTO pels 900 treballadors

A més, tot i que contempla que incideixi en tots els treballadors, alguns no s’hi acabaran incloent perquè podran fer tasques de manteniment i teletreball. Amb tot, la companyia ha garantit als empleats totes les vacances, les plagues dobles senceres i fins a un 80% del sou.

Des del comitè d’empresa s’ha valorat positivament la voluntat negociadora de l’empresa i els acords als quals s’ha arribat. L’ERTO es va signar divendres de la setmana passada i ha estat presentat al·legant “causa de força major” per l’estat d’alarma. El departament de Treball té fins a cinc dies per decidir si l’accepta.

Una altra empresa que durant aquesta setmana també podria presentar un ERTO és Mahle, amb plantes a Montblanc i l’Espluga de Francolí. En aquest cas, la mesura també tindria una gran afectació al territori, ja que podria afectar fins a un miler de treballadors.

 


REDACCIÓ19 Març, 2020
victorCanalda-e1575833544958.jpg

La “crisi del coronavirus” ens està fent viure una situació que, de ben segur, ningú s’esperava que pogués succeir només fa quinze dies. La declaració de l’Estat d’alarma per part de l’Executiu central, les mesures de confinament, la restricció a la lliure circulació i altres derivades que vivim i viurem en el futur pròxim ens semblaven fruit de la ficció, o esdeveniments que succeeixen en altres indrets del planeta.

Les conseqüències en l’àmbit laboral són de molt difícil quantificació en el moment present.

En un primer moment, en què es va decretar per part de la Generalitat de Catalunya la cessació de l’activitat docent, es convertia en un problema per als progenitors treballadors com gestionar aquesta nova situació sobrevinguda. Estem parlant de menys d’una setmana, i sembla cosa de fa un mes.

En aquelles circumstàncies, es va rebre una massiva demanda de solucions per part dels afectats, que tenien i tenen, fins que per part de l’empresa es prenguin mesures per pal·liar la crisi, diverses opcions:

· la primera, sol·licitar una mesura de l’art. 34.8 ET (adaptació de jornada, flexibilització d’horaris, etc.), amb l’inconvenient que a l’ésser una mera expectativa de dret, pot ser denegat per l’empresa si concorren causes d’oposició organitzatives o productives. A més, legalment l’empresa pot iniciar un període de negociacions que pot durar fins a un mes, la qual cosa fa poc viable aquesta opció en cas d’urgència.

Una derivada d’aquesta seria el teletreball, si es fa a instàncies del treballador (si es fa obligat per l’empresa, podríem estar davant una modificació substancial de les condicions de treball, sent dubtós que la causa – la malaltia – pugui ser reconeguda com legalment vàlida al no poder incardinar-se entre les objectives determinades ex lege – productiva, organitzativa, econòmica i tècnica). No obstant això, en aquest supòsit de treball a distància o teletreball, com és evident, no totes les empreses, activitats o sectors estan preparats per a implementar aquest canvi massiu de manera immediata, no sols per les incapacitats tècniques, sinó fins i tot per una escassa cultura d’aquesta mena de mètode de treball.

· la segona, una reducció de jornada de l’art. 37.6 ET, amb reducció proporcional de salari, d’entre 1/8 i la meitat d’aquesta jornada ordinària, amb l’avantatge de la concreció horària; en aquest cas, es tracta d’un dret unilateral del treballador, que l’empresa està obligada a acceptar (amb alguns matisos quant a la fixació dels horaris), però ha de ser preavisat amb 15 dies d’antelació. Però, per a poder ser sol·licitat existeix un topall legal d’edat dels fills, de fins a dotze anys, per la qual cosa alguns supòsits quedarien igualment desprotegits.

· la tercera, podria ser una excedència per guarda legal (cura de fills), amb reserva de lloc de treball, sent el gran problema que és un període de suspensió del contracte de treball en el qual no es cobra i no es cotitza. També s’ha de preavisar amb 15 dies d’antelació. Des del meu punt de vista, aquesta ha de ser l’última opció.

Com és evident, el que es recomanava, per ser el més prudent, era arribar a enteniments pactats entre empresa i treballadors, a fi de donar una solució immediata al problema. Era fins i tot interessant acollir-se a permisos retribuïts o d’assumptes propis dels convenis o en última instància, a vacances (però sense que pugui ser imposat per l’empresa en cap cas).

No obstant això, arran de l’aturada de l’activitat d’aquest darrer cap de setmana, i sobretot de la declaració de l’estat d’alarma i Decrets connexes, les empreses es troben en la necessitat d’adoptar mesures legals que alleugin els costos, en conseqüència a la davallada catastròfica d’ingressos. En aquestes circumstàncies, tothom està (re)descobrint l’ERTO per força major, en gran part el suspensiu enfront del de reducció de jornada.

L’ERTE és un Expedient de regulació temporal que té causa directa amb la crisi del coronavirus, i que donaria accés a les empreses a suspendre els contractes de treball durant un període més o menys perllongat, podent els treballadors percebre la prestació per desocupació que els hi correspondria en cas d’acomiadament. No obstant, ens trobem o no amb un cas de força major?

Si atenem a l’article 1105 del Codi civil, perquè existeixi la força major s’ha de tractar de fets involuntaris, imprevisibles o inevitables, com els catastròfics (força major pròpia) o altres d’impossibilitants no catastròfics (força major impròpia). Si atenem a aquesta definició, podria efectivament tractar-se de força major.

No obstant, la Guia presentada pel Ministerio de Trabajo y Economía Social ens venia a dir que:

“Las empresas pueden adoptar medidas organizativas o preventivas que, de manera temporal, eviten situaciones de contacto social, sin necesidad de paralizar su actividad.

No obstante, y para cuando esto no resulta posible, de conformidad con lo recogido en el artículo 21 de la ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales (LPRL), y en lo que atañe al riesgo de contagio por coronavirus, cuando las personas trabajadoras estén o puedan estar expuestas a un riesgo grave e inminente con ocasión de su trabajo, la empresa estará obligada a:

informar lo antes posible acerca de la existencia de dicho riesgo,

adoptar las medidas y dar las instrucciones necesarias para que, en caso de peligro grave, inminente e inevitable, las personas trabajadoras puedan interrumpir su actividad y, si fuera necesario, abandonar de inmediato el lugar de trabajo.

En aplicación de esta norma, las empresas deberán proceder a paralizar la actividad laboral en caso de que exista un riesgo de contagio por coronavirus en el centro de trabajo…”.

Amb la qual cosa, es podia interpretar que, per a l’Autoritat laboral, només es contemplava la força major en casos de positiu o possibilitat certa de contagi.

De tota manera, el que és cert és que ens trobem davant d’un fet impossiblitant, que òbviament és aliè a la voluntat de l’empresa, i per tant es podria acollir de manera extensiva a la definició de força major, raó per la qual donaria lloc a la suspensió temporal del contracte de treball.

Existeix un segon fonament jurídic per poder declarar la situació de força major, que és el que es coneix com a “factum principis”, o decisió dels poders públics, imprevisible o inevitable, que recau sobre l’empresa i impossibilita la continuació de la prestació laboral, definició que troba empara legal en sentències com la del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de 02-10-2006 (núm. 1577/2006). Sota aquest prisma, la mera declaració d’Estat d’alarma donaria justificació legal a la força major.

No obstant, ara mateix s’està treballant en un nou decret del Govern central que presumiblement posarà blanc sobre negre les situacions concretes que quedaran incloses en l’ERTE per força major, i quines altres hauran d’anar per les causes productiva, econòmica, organitzativa i tècnica. En principi, sembla ser que s’inclouran en els ERTE-FM les activitats que es van llistar en el Real Decreto 463/20 de 14 de març, i les altres caldrà presentar-les com a causes previsiblement productives (merma d’activitat, productes, clients, etc.).

La diferència serà cabdal, ja que la tramitació del procediment que s’haurà d’implementar pot ser més llarga i burocràtica en un cas que en un altre, i tal com estan les coses, el temps de resposta i seguretat que s’ha de transmetre és capital. Aviat en sabrem més, i esperem que l’Autoritat competent realment ho sigui.

Víctor CANALDA
Advocat i professor de dret laboral a la UOC

 


REDACCIÓ19 Març, 2020
seguret.jpeg

El Ministeri publica les dades del mes de febrer

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’afiliació i l’estadística del nombre d’afiliats estrangers, per sectors econòmics a la Seguretat Social a l’Estat. L’estudi reflecteix el nombre d’afiliacions classificades per la seva procedència, si són comunitaris o d’altres països de la Unió Europea.

En total a Catalunya, la xifra d’afiliats estrangers a la Seguretat Social ascendeix a 508.559 afiliats estrangers en total, dels quals, 293.690 són homes i 214.868 són dones. 130.850 dels estrangers afiliats són de països que pertanyen a la Unió Europea; i 299.308 són d’altres nacionalitats no comunitàries, gairebé el doble.

Pel que fa a la demarcació de Tarragona registra 42.040 afiliats estrangers, dels quals 25.774 són homes i 16.266 són dones. 13.064 dels afiliats provenen de països comunitaris i 22.260 són de països estrangers.


REDACCIÓ17 Març, 2020
foto_3621830.jpg

 El Departament de Treball ja té registrats 206 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) derivats de la crisi del coronavirus, que afecten un total de 24.337 treballadors, segons les últimes dades a què ha tingut accés l’ACN, i que són les acumulades des de divendres.

Més de 20.000 treballadors afectats pels ERTO

La majoria dels ERTO s’han registrat a Barcelona, amb 160 expedients i 23.687 persones. A Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han presentat oficialment 23 ERTO, que afecten 434 persones, mentre que a Lleida ja n’hi ha 18, amb un total de 160 persones afectades. A Girona, per ara s’han registrat 5 expedients que afecten 56 persones.

Les dades són dels ERTO ja registrat a Treball, malgrat que algunes empreses han anunciat plans i encara no els han presentat oficialment. Aquest dimarts, entre els ERTO registrats sí que hi ha el de la plantilla sencera de Seat a Catalunya, unes 14.800 persones.

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
atur-tarragona.jpg

L’atur s’ha frenat durant el febrer a TGN i l’Ebre

L’atur ha disminuït aquest mes de febrer a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en 437 persones, el que representa un 0,89% menys respecte al mes anterior, i situa la xifra total de desocupats en 48.566 persones, segons les dades que ha donat a conèixer el Ministeri de Treball. Tarragona i Ebre és la demarcació catalana on aquest febrer ha baixat més la desocupació.

En comparació amb el mateix mes de l’any passat, l’atur s’ha reduït en més de 900 persones, en concret, un 1,84% menys. De les 48.566 persones aturades, 20.595 són homes i 27.971 dones. Amb relació a l’edat, del global de desocupats, prop de 4.200 són menors de vint-i-cinc anys.

Els diferents sectors registren una reducció de desocupats respecte al gener, amb els serveis al capdavant, amb 260 menys; seguits de la indústria, amb 168; la construcció, amb 62; i l’agricultura, amb 56 aturats menys. D’altra banda, s’han registrat 21.301 contractes, un 10,27% menys que el mes anterior (-2.438).

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2020
IMG_77781-1280x960.jpg

 Si ets jove i busques feina et sentiràs identificat. Si no ets tan jove però quan ho has sigut, t’has trobat amb aquests problemes, hi estaràs d’acord. L’actual situació d’atur i incertesa econòmica, els treballs i contractes precaris, els sous ínfims, l’estacionalitat de la majoria de llocs de treball, marcats per les temporades turístiques, entre altres factors fan que els joves tarragonins ho tinguin molt i molt difícil per trobar treball.

Centenars de joves han acudit a la Fira

Des del Digital la República Checa ens hem desplaçat fins a la Fira de l’Ocupació, organitzada per la Cambra de Tarragona, per conèixer de primera mà com viuen els joves tarragonins el fet de cercar treball a les empreses de la demarcació de Tarragona i com està la situació laboral al territori tarragoní.

“Les empreses que estan aquí sí que ofereixen treball”
La Fira ha acollit a una seixantena d’empreses i entitats del Camp de Tarragona i també s’ofereixen tallers per tal d’ajudar a les persones que cerquen treball, on se’ls orienta a l’hora de redactar els seus currículums i també es donen coneixements a l’hora d’enfrontar-se a una hipotètica entrevista de treball.

A les portes del Palau Firal i de Congressos, molt a prop de l’estació de Tarragona, desenes de grupets de joves s’apleguen comentant com ha estat l’experiència i quines expectatives tenen, després d’haver lliurat els seus currículums a les empreses que s’ofereixen en aquesta fira.

Les empreses del sector serveis, les més demandades

Un dels més esperançats és en Pablo, que ens comenta que, a diferència de molts processos on les empreses tenen obertes convocatòries, en aquesta fira “les empreses que han acudit realment sí que ofereixen llocs de treball segurs i és més probable que et truquin per seleccionar-te”.

Més de 60 empreses i entitats ofereixen treball
Entrem a dins del Palau i l’activitat és frenètica. Joves i no tan joves s’apleguen en fileres davant dels estands de les empreses per deixar els seus currículums. Fent una primera observació de la Fira, els grans magatzems i les empreses del sector turístic són les més demandades, on les fileres són més extenses i hi ha més presència de joves.

L’Amanda també ens planteja una qüestió amb la seva situació. Ella es troba cercant feina per poder seguir amb els seus estudis i una bona manera de fer-ho és treballar durant els caps de setmana, en magatzems i supermercats, que faciliten als estudiants aquest tipus de feines per reforçar les campanyes de divendres, dissabtes i festius.

Els joves amb estudis d’FP, ben valorats al mercat

Els joves amb estudis d’FP, més demandats en el mercat
Finalment parlem amb Josep Oriol Fernàndez, cap de serveis logístics de la Cambra de Tarragona i un dels organitzadors de la fira. Ell veu positiva aquesta iniciativa que ajuda als joves tarragonins a posar-se en contacte amb les empreses del territori i apropa el mercat laboral als joves, amb una gran varietat d’empreses que ofereixen oporunitats laborals.

Sobre la qualitat dels llocs de treball que s’ofereixen, Josep posa com a exemple el cas de la Xarxa Santa Tecla. “Pensa que hi ha empreses com la Tecla que busquen des d’administratius fins a metges, fet que parla de l’ampli ventall de llocs de treball que s’ofereixen en aquesta fira”, exposa Fernàndez.

El representant de la Cambra tarragonina també admet que és probable que els joves amb estudis de Formació Professional puguin trobar més fàcilment feina que altres, amb altre tipus d’estudis bàsics i inclús universitaris. “Pensa que hi ha empreses que busquen perfils molt concrets, i és aquí on els joves amb estudis d’FP, són més competitius en el mercat laboral”, assegura Fernàndez.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
Cambra-Fira-Ocupació-TGN-2020-2-1280x960.jpg

50 empreses participaran en la fira de la Cambra de TGN

La Cambra de Tarragona ha presentat una nova edició de la Fira de l’Ocupació, que se celebrarà el pròxim 27 de febrer al Recinte Firal de la capital tarragonina. Laura Roigé, presidenta de la Cambra i Josep Oriol Fernández, director de Formació, han presentat l’esdeveniment a la seva seu a l’avinguda Pau Casals.

Tal com han introduït la presidenta de l’ens tarragoní, ja hi ha confirmada l’assistència de 50 empreses, de sectors diversos, la xifra més gran mai assolida en aquest esdeveniment, on també s’ha destacat que encara no s’ha tancat el termini d’inscripció i les empreses encara poden participar.

En el decurs de la presentació s’ha remarcat la bona salut d’aquesta iniciativa que té com a objectiu posar en contacte a empreses que necessiten contractar amb persones que busquen feina o volen canviar la que ja tenen. De fet, en les dues edicions de l’any passat, la del Palau Firal i de Congressos i la de Parc Central, s’hi van aplegar prop de 3.000 assistents i més de 70 empreses.

La Cambra Tarragona en format firal estarà oberta de les 10 a les 18 hores i l’organització, a més de donar informació de totes les empreses participants, amb enllaços a les seves webs, publicarà també els perfils professionals que demanden per tal d’orientar adequadament al públic assistent i optimitzar la tasca d’atenció per part de les empreses.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2020
atur.jpg

L’atur a la demarcació torna a augmentar

L’atur va créixer aquest passat gener al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en 782 persones –un 2,88% més que el mes anterior- i es va situar en un total de 49.003. Un comportament sensiblement diferent del mes de gener de 2019, que es va tancar amb un balanç de 782 persones menys a les llistes de l’atur –un 1,57% menys-.

El sector serveis, la principal activitat en termes d’ocupació al territori, va generar el contingent més important de treballadors a l’atur, 1.112, si bé també va ser responsable d’una tercera part dels 23.739 contractes. Una contractació que, a més, continua marcada per l’elevada temporalitat. Malgrat el creixement d’un 11,45% aquest gener, els indefinits continuen sent només un 11,79% del total.

L’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre repunta per sobre de les 49.000 persones amb un increment percentual que dobla el del conjunt de Catalunya -1,43%-. Les dones majors de vint-i-cinc anys continua sent el sector de la població activa que més pateix les conseqüències de la desocupació: representen 25.880 persones del total de 40.003 aturades. Per sota dels vint-i-cinc anys, 4.163 persones desocupades, les xifres per sexes estan pràcticament equilibrades -2.149 homes i 2.014 dones-.

Els serveis han liderat el creixement de la desocupació al territori. El nombre de persones aturades en aquest sector arriba ja a les 35.566, 1.212 durant aquest passat mes de gener. En el rànquing de destrucció d’ocupació el segueix l’agricultura, amb 127 persones aturades més –de 2.203 en total; la indústria, 109 més –i 4.540 en total-; mentre que la construcció per contra, redueix l’atur en 37 persones –i se situa en 3.959 en total-.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter