28. Març 2024

Arxius de Teatre Romà | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Març, 2020

La troballa arqueològica data del segle I a.c.

Les excavacions arqueològiques a la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona han desembocat en una troballa que permet els investigadors continuar dibuixant l’evolució de l’antiga Tarraco. En aquest espai del teatre han trobat la part posterior d’un magatzem portuari de dimensions considerables.

Els treballs han determinat que seria del segle I a.c. i es va enderrocar, precisament, per construir el teatre. Això va suposar “la intervenció més gran urbanística de la història de Tarragona”, que va implicar desplaçar infraestructures portuàries cap al riu Francolí per permetre una redefinició de la ciutat. La Generalitat també ha avançat que cap a finals d’any es farà un projecte per obrir més l’espai al públic.

A finals de gener van començar unes excavacions a lhyposcaenium‘ del teatre, la part semisubterrània on es sostenia la tarima de l’escenari. Els treballs han permès trobar “una fase constructiva anterior i elements que ajuden a entendre millor com es va construir i el ciment sobre el qual se sustenta l’escena”, ha explicat el director de les excavacions arqueològiques, Jacinto Sánchez.

En aquesta etapa prèvia hi havia aquest magatzem, delimitat per “dues grans naus que s’obren cap al sud”. La construcció es trobava a un nivell inferior al teatre i correspondria amb el de la zona de la platja, situada aproximadament a uns 150 metres. Per fer el teatre, doncs, es va abocar sorra, terra i altres materials per elevar-lo una mica i així aprofitar el pendent de la roca propera per col·locar-hi part de la graderia.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3600413.jpg

Comencen les excavacions al monument romà

Les excavacions arqueològiques a la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona han començat aquest dilluns. La intervenció forma part de la segona fase del projecte de recuperació i posada en valor del monument. Les actuacions compten amb una inversió de 80.422 euros del Departament de Cultura i tindran una durada de tres mesos.

Les tasques arqueològiques se centren en la zona de l”hyposcaenium‘, l’àrea que quedava per sota del prosceni, on hi havia la tramoia del teatre, i també es duran a terme sondeigs a les àrees annexes del monument per valorar en un futur l’abast de les intervencions arqueològiques que resten pendents en aquesta zona.

Els treballs van a càrrec de l’empresa RECOP Restauracions Arquitectòniques, SL i la direcció de les excavacions a càrrec de l’arqueòleg Jacinto Sánchez. La intervenció arqueològica al monument romà tarragoní, afectarà tres zones que seran on se centrin els treballs d’actuació.

Es realitzaran tres intervencions al Teatre
La primera és l”hyposcaenium‘, que és l’espai situat sota l’escenari del teatre. Travessat per una gran claveguera central, va ser parcialment excavat l’any 1976, però sense esgotar la seqüència, i hi van quedar testimonis i separacions entre sondatges i els nivells inferiors, anteriors a la construcció del teatre, amb presència de murs i estrats relacionats.

En segon lloc s’hi troba l’esplanada oriental del recinte del teatre romà. La intervenció arqueològica de l’any 2017 va permetre constatar la presència de restes d’interès arqueològic en punts que es consideraven esgotats, a l’àmbit situat a l’est de les ‘tabernae‘, entre aquestes i el carrer Sant Magí.

Finalment, queda l’àrea monumental annexa. A l’oest del teatre pròpiament dit es troba una zona monumental annexa que se superposa a estructures anteriors d’època de l’emperador August.


REDACCIÓ19 Desembre, 2019
foto_3339105.jpg

Les excavacions començaran al gener

La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat començarà al gener noves excavacions arqueològiques al teatre romà de Tarragona. Se centraran en la zona de l’escena i són el pas previ per una nova intervenció de museïtzació prevista pel 2021. Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques per 73.265,09 euros, IVA inclòs, i està previst que durin tres mesos.

A banda, es destinaran 230.000 euros a la conservació de la muralla romana, que aportaran a mitges Generalitat i Ajuntament. Aquest dijous les dues parts es reuniran a Tarragona per abordar l’estat del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per prioritzar actuacions. La Generalitat ja ha avançat que farà més intervencions durant el 2020.

L’excavació arqueològica del teatre romà està inclosa en el projecte de museïtzació i recuperació del monument i del seu entorn, que es preveu que s’acabi convertint en un parc arqueològic que uneixi el centre de la ciutat amb la Part Baixa. Després d’una primera intervenció polèmica en la qual es van reconstruir les graderies amb una estructura metàl·lica, ara toca fer aquesta excavació.

Elsa Ibar: “Els diners els teníem però amb el 155 ens van desaparèixer”

“Ens donarà un coneixement que ens permetrà treure a concurs la intervenció de la segona fase, que serà per fer valdre i museïtzar l’escena”, ha explicat a l’ACN la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar. Ibar reconeix que es tracta d’un projecte global a llarg termini i lamenta que aquesta actuació s’hagi endarrerit. “Els diners els teníem però amb el 155 ens van desaparèixer”, ha comentat.

La intenció és que el parc arqueològic avanci constantment. Així, Patrimoni Cultural espera tenir els resultats de l’excavació i treure el concurs de la segona fase durant el 2020 per, el 2021, licitar-ne els treballs. “S’han d’anar fent diferents campanyes d’excavació per poder fer tota la intervenció i museïtzació. S’ha de treballar, no és un projecte a curt termini”, ha reiterat la directora general.


REDACCIÓ26 Abril, 2019

L’adequació del teatre romà de Tarragona, de l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, ha estat guardonada amb el cinquè premi d’arquitectura Alejandro de la Sota, que premia els treballs arquitectònics més rellevants de la demarcació de Tarragona.

El projecte arquitectònic de ‘Posada en valor’ de les restes, promogut per la Generalitat, ha estat reconegut en la categoria d’espais exteriors en el marc de la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’Arquitectura de Tarragona, on enguany s’han presentat un total de 49 obres. La reforma s’ha centrat en donar valor a les restes arqueològiques “per la seva comprensió” i per integrar-les al circuit de visita dels equipaments patrimonials de la ciutat. Aquest projecte figura també entre els finalistes 2019 dels premis FAD, en la categoria de Ciutat i Paisatge.

El jurat de la Biennal ha guardonat el projecte arquitectònic de posada en valor de les restes del Teatre romà de Tarragona en l’apartat d’espais exteriors. Realitzat per l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, s’ha considerat el “gran valor” que representa la intervenció, en especial la recreació de la càvea, realitzada en estructures lineals de ferro, que evoca la graderia que tindria el Teatre en època romana i fa comprensible al visitant la dimensió del monument, recuperant la geometria original, alhora que dialoga amb les restes.

El teatre romà de Tarragona, adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, és un dels grans monuments de la Tàrraco romana, i ha requerit d’una actuació de gran complexitat degut a la seva ubicació i dimensió dins la trama urbana de la ciutat.

Construït en època de l’emperador August sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris, el Teatre es va anar ampliant i utilitzant fins al final del segle II dC, i va ser redescobert al final del segle XIX, patint importants destruccions en el decurs del segle XX.

La reforma ha format part del paquet de mesures adoptades pel Departament de Cultura per a la posada en valor del Patrimoni Mundial de Tàrraco. El Departament també ha comptat amb una part del finançament a través del fons FEDER i una participació del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el projecte arquitectònic a través de l’1% cultural.

 

 


REDACCIÓ20 Març, 2019

La CUP de Tarragona ha donat inici aquest matí a la campanya impulsada per la seva comissió de Grans Runes #PatrimoniEnPerill, dins la qual ha realitzat una roda de premsa per demanar una sèrie de mesures que permetin repensar el projecte museístic del Teatre Romà.

La CUP ha denunciat que la intervenció compta amb “dos problemes bàsics”, com són el fet que es plantegés un projecte de museïtzació “sense haver excavat de manera íntegra la zona afectada i sense tenir en compte la potencialitat del seu entorn” i, especialment, la instal·lació de l’estructura metàl·lica en forma de càvea que, asseguren, “posa en risc les restes per l’oxidació del material”. Els anticapitalistes també han denunciat “la inacció del govern municipal, que malgrat conèixer el risc per un informe desfavorable, ha permès que el projecte tirés endavant”.

El regidor cupaire a l’ajuntament Jaume López ha posat en antecedents la recuperació d’aquestes restes arqueològiques que, tal i com a recordat, es conserven gràcies a la mobilització ciutadana que hi va haver als anys 70 per aturar un projecte de construcció privat el qual hagués suposat la fi de les restes. Aquest terreny és de titularitat pública des de fa 30 anys, i des de l’any 2000 que forma part del conjunt arqueològic de Tarragona declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. L’actual projecte museogràfic va ser presentat per la Generalitat l’any 2015 amb 711.587 euros de pressupost el qual tan sols incloïa l’excavació de les dues primeres càvees i la implantació d’una estructura metàl·lica.

Eva Miguel, membre de l’assemblea de la CUP i doctora en arqueologia, ha assenyalat que el 2016 la totalitat dels tècnics de l’Ajuntament de Tarragona van signar un informe que criticava la intervenció i en proposava una profunda reformulació. Qüestionava el model triat per l’arquitecte Toni Gironés i la Generalitat perquè no encaixava dins els paràmetres proposats per la UNESCO respecte aquest tipus d’intervencions. Miguel ha denunciat la “inacció del govern municipal, que s’escuda en la manca de competències per fugir d’estudi i no intentar aturar el projecte malgrat tenir l’informe que n’assenyalava les problemàtiques”. Miguel ha apuntat que la intervenció “significa la imposició d’un llenguatge diferent a tot el que s’havia fet prèviament a Tarragona a nivell museogràfic i pot suposar un precedent perillós per a accions futures”.

La portaveu Laia Estrada ha explicat les mesures que proposa la CUP respecte les restes arqueològiques del Teatre Romà. Des de la formació creuen que cal “estudiar la possibilitat i viabilitat de treure l’estructura metàl·lica amb Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya” així com “fer la excavació íntegra i no plantejar el projecte museístic al voltant de l’estructura que s’hi ha instal·lat”. També assenyalen el “clar problema de la inexistència de sinèrgies competencials”, ja que creuen que “falta de un veritable consorci de gestió del patrimoni”. Per últim, reivindiquen la posada en valor del potencial d’aquesta zona, “més enllà de les termes de Sant Miquel tenint en compte la trama suburbana i les restes tardorepublicanes” consideren que “és indispensable per la dignificació i la dinamització del Barri del Port”.


REDACCIÓ29 Agost, 2014

ENTREVISTA

 

 

Carme Crespo va assumir la cartera de Patrimoni i Medi Ambient el passat mes de setembre. Des d’aleshores Crespo ha engegat una campanya per millorar el llegat històric de Tarragona. Considera indispensable disposar d’una senyalització que identifiqui, ràpidament, allò que s’està visitant. Assegura estar molt satisfeta amb les dues carteres. “Gestiono els dos patrimonis de la ciutat: l’històric i el natural”.
No dubta en reconèixer que la seva feina és seguir treballant i “donanr la llauna” a les administracions necessàries per aconseguir fonts d’inversió que permetin recuperar i millorar els monuments de la ciutat. Ara mateix, sent una debilitat especial per les muralles, les quals necessiten una atenció especial pel seu manteniment.

 

Carme_Crespo_2
Carme Crespo se sent satisfeta amb la gestió de Patrimoni i Medi Ambient


República Checa – Des que vostè ha assumit la regidoria de Patrimoni i Medi Ambient quins canvis s’han registrat? 

Carme CRESPO – Els canvis ja van començar en el primer mandat de l’Alcalde Ballesteros. Ens vam trobar un patrimoni que no havia patit pràcticament cap actuació de restauració des del primer mandat de la democràcia, i sense senyalització de cap mena: ni externa, per informar dels monuments, ni tampoc interna.

Aquests darrers 3 anys, tot i la crisi econòmica desbocada que tenim, hem pogut fer inversions en el patrimoni per valor de 6 milions d’euros (sense comptar la Chartreusse que també està declarada com bé d’interès nacional). S’ha intervingut en el Pont del Diable, i s’han fet actuacions en el circ, l’amfiteatre, la muralla i el fòrum. També s’ha senyalitzat i explicat el circ amb noves tecnologies. Fet que, a fins a final d’any, s’implantarà a la resta de monuments.

RC – Quins són els monuments que requereixen més atenció?
CC –
En aquest moment la muralla (la més antiga del país) és la que més necessita que s’hi actuï. Estem treballant en dos trams, però cal més inversió de les administracions per a la resta.

ca_la_garsa
Ca la Garsa està en el punt de mira de la regidora

RC – Quina serà la seva propera acció com a regidora de Patrimoni?
CC – Primer intervenir en la muralla, a la nova volta del fòrum de representació de Tàrraco descoberta al Pallol. Continuar amb la senyalística i explicació dels monuments amb codis QR i realitat augmentada, i una petita actuació a ca la Garsa.

Després continuar donant la llauna a les administracions superiors per a què ens donguin diners per a la restauració del circ (el tram de la Plaça dels Sedassos) i de la resta de la muralla.

RC – De quin pressupost disposa aquesta cartera?
CC – 2.5 milions d’euros directament i altres repartits en altres àrees com per exemple Territori, pla de barris de la part alta(circ a trinquet vell, Enrajolat i Sedassos, Ca la Garsa, volta pallol, etc) això pujaria uns dos milions d’euros. Aquí cal afegir les aportacions d’altres administracions (si en donen), com per exemple ‘la porta triomphalis’ del circ que ha estat un ajut del Instituto Espanyol de Cultura.

Tarragona no és prioritat per la Generalitat

RC – Tarragona renovarà el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
CC – El títol no està en dubte. Els monuments de Tarragona patrimoni mundial estan molt millor que l’any 2000, així que no hi ha cap dubte al respecte. El que fa la Unesco, cada certs anys, és fer una mena de fitxes d’actualització dels monuments. Aquests documents serveixen, també,de full de ruta als gestors del patrimoni.  No es tracta d’una avaluació com es creu, o algú vol fer creure.

Torre_Escipions
La Torre dels Escipions depèn de la Generalitat

RC – Creu que cal apostar molt més pel nostre patrimoni? CC – El patrimoni mundial a Tarragona és un actiu econòmic molt important. En els primers anys del mandat Ballesteros es van fer fortes inversions des de l’Ajuntament i també des d’altres administracions. Ara s’ha aturat una mica amb la crisi, però seguirem prioritzant el patrimoni, això si després dels serveis a les persones i d’ajudes als que ho estan passant malament.

RC – Què s’està fent per recuperar i potenciar la Torre dels Escipions?
CC –
La torre dels Escipions és un dels monuments de Tàrraco que gestiona directament la Generalitat.

RC – La Generalitat contribueix pel manteniment del llegat romà de la ciutat?
CC – La Generalitat actual no té a Tarragona com a prioritat, de manera que ni tan sols aprova actuacions pels fons europeus. En canvi si beneficia a municipis governats per CiU, encara que no siguin patrimoni mundial.

Priorització de l’alcalde

RC – Com a regidora, quina és la ‘nina  (monument) dels seus ulls’ ?
CC – Es fa difícil decidir . En un determinat moment va ser el Pont del Diable perquè es un parc eco històric. És a dir, té les dues meravelles: patrimoni natural i històric. Però ara mateix és la muralla, sí o sí.

RC – Quina serà la seva ‘obra’ amb la que deixarà la seva impremta personal en el Patrimoni de Tarragona?
CC – No em preocupa la meva impremta personal, això és una feina d’equip. Quan es prioritza una inversió és el Govern qui ho fa, no un regidor o regidora. Per exemple, es podria dir que la meva obra quan estava a la regidoria de Cultura va ser l’estrena del Teatre Tarragona, però si va ser possible fou perquè l’Alcalde el va prioritzar davant d’altres possibles inversions.

On tinc una especial inquietud és en el fet que quan algú visiti els monuments, amb mitjans clàssics i moderns, pugui conèixer que són i que han estat all llarg dels anys, i això és el que estem fent actualment. Estem posant una explicació del patrimoni que, per altra banda, també és mandat de la UNESCO.

Carme_Crespo
La casa modernista del Parc de la Ciutat

RC – Parlem de la casa senyorial del Parc de la Ciutat. Continuarà abandonada i sense ús?
CC – La casa modernista de la família Puig i Valls és un projecte fet per encabir un centre d’interpretació del nostre patrimoni natural. Malauradament, quan ja s’anava a executar, va arribar la crisi i es va haver de prioritzar. Es va fer una actuació de reforç en espera de que es pugui executar la restauració.

RC – Quins són els monuments que cal potenciar, realment, de cara als turistes?
CC –
No hi ha dubte que els més monuments visitats són el circ, l’amfiteatre, la Muralla i el fòrum. Aquest són els monuments municipals. Recordo que hi ha monuments que són de la Generalitat com el teatre i la necròpolis, així com el Museu Nacional Arqueològic.

“Gestiono dos patrimonis”

RC – Quina és la seva ruta per a què un turista pugui conèixer la Tàrraco Romana?
CC –
L’actual és maqueta, muralla, circ i amfiteatre. També estem preparant una altra que serà la Baixa Tàrraco que englobarà, junt amb el Fòrum de la Colònia, la façana marítima de Tàrraco, el camí de la fonteta, la font dels lleons i la necròpolis entre d’altres. Monuments menys coneguts però importants.

RC – Com es pot conciliar el Patrimoni i el Medi Ambient?
CC –
 És fantàstic, ja que gestiono els dos patrimonis de Tarragona: el natural (anella verda, platges) i l’històric. Sempre havia dit que Tarragona tenia un patrimoni mundial històric i un altre natural i ara en soc responsable.

Medol
L’agulla del Mèdol

RC- Ens pot dir quant es va gastar amb la recuperació d’El Médol i quina projecció se li està donant?
CC –
El Mèdol és el monument patrimoni mundial que és privat, propietat d’Abertis. La gestió d’aquest patrimoni és competència de la Generalitat, a banda de l’empresa privada. És a ells a qui els correspon donar la informació.

RC – Els diners que es ‘recapten’ amb les entrades de les visites als Museus serveixen per a la manutenció dels monuments i patrimoni?
CC –
Evidentment. El fet que hi hagi ingressos ajuda al manteniment dels monuments, però val a dir que les despeses només de personal ja són superiors. Per la qual cosa cal destinar més diners del pressupost en aquest concepte.

RC – Quins privilegis tenen els tarragonins empadronats?
CC –
Els Tarragonins que vulguin poden treure un abono especial per tot l’any. D’aquesta manera poden visitar els monuments sempre que vulguin.  També disposen de dies gratuïts de visites.

Dani MARTÍNEZ